l'Usap a la semifinal de la Heinecken Cup

Ahir vaig anar a l'estadi olímpic de Montjuïc a veure el partit dels quarts de final de la Heinecken Cup (copa d'europa) de rugbi entre els equips de l'Usap i el Toulon. El resultat final va ser favorable als catalans del nord per quatre punts de diferència, 29 a 25. Es tracta d'un marcador ajustat que mostra la igualtat que  hi va haver, i que dóna el pas a l'Usap a les semifinals del campionat, que s'haurà de jugar contra un equip anglès encara per decidir, a partit únic, al camp del rival.

Crec que ha estat un gran encert haver portat a l'Usap a Barcelona a jugar aquest partit. L'estadi estava ple com un ou amb més de 55.000 espectadors, la gran majoria vinguts de la Catalunya nord i de Toulon. Esperem no haver d'esperar gaire temps a poder tornar a veure a l'Usap per aquí. A més, molts catalans del sud s'han quedat amb les ganes d'aconseguir entrada per aquest matx. És possible que també s'hagués omplert el camp del Barça si finalment s'hagués jugat el partit allà, tal i com s'havia plantejat inicialment.

Abans de començar el partit, les escoles de rugbi catalanes han fet una volta d'honor a la pista, i han donat pas a l'actuació de dues colles castelleres: els Marrecs de Salt (acompanyats per uns quants castellers de la colla dels Angelets del Vallespir, de la Catalunya nord) i la Joves dels Xiquets de Valls. Han fet un castell cada colla i per acabar onze pilars de quatre simultanis per mostrar la senyera, amb unes teles de color groc i vermell exteses pels anxenetes. Just abans de l'inici del matx s'ha escoltat per la megafonia l'himne oficiós de l'Usap, l'Estaca, de Lluis Llach, i al final del partit hi ha hagut el tradicional tercer temps a fora l'estadi amb un concert d'Els Pets. 

Això del rugbi és un esport extraordinari, i trobo que és una llàtima que aquí a casa nostra no tingui gaire tirada entre la gent. Els valors que transmet són molt positius: coratge, sacrifici, companyerisme, respecte al contrari i a l'àrbitre, saber guanyar i saber perdre, caure i aixecar-se, lluitar sense violència, etc., etc. I a més és dels únics esports on es poden barrejar les aficions dins d'un estadi, sense perill d'enfrotaments. Sembla ser que tant l'Usap com la federació catalana de rugbi estan molt interessades en promocionar aquest esport més al sud dels pirineus, i seria una gran èxit que algun dia un jugador de la Catalunya del sud arribés a jugar al primer equip de l'Usap.

Us deixo l'enllaç d'un reportatge molt interessant sobre l'Usap realitzat per la televisió francesa, que es va emetre fa poc per TV3. Val molt la pena.