Us deixo aquest magnífic treball d'un col·lectiu de pares d'alumnes francesos implicats amb la causa educativa (suposo que com a casa nostra també deuen ser una minoria), que perfectament es podria traslladar a la situació educativa a casa nostra. I més, ara que acabem de saber que la consellera Rigau acatarà (JAJAJA) la decisió del ministre Wert (Wer-te a la mierda) d'augmentar el rati d'alumnes per aula, incrementar una hora lectiva l'horari laboral dels mestres, etc., etc.
Vaja, que quan la consellera va sortir de la trobada que van tenir a Madrid els responsables educatius de totes les CCAA amb el ministre (Wer-te a tomar por culo), i va aparèixer als mitjans mostrant la seva indignació per la intromissió de l'estat en les competències educatives catalanes, el que realment pensava, era el favor que li feia el ministre (Wer-güenza me daría) aplicant aquestes noves mesures. Per aquest motiu, va ser molt prudent la consellera de manifestar una opinió contraria a les mesures proposades. Simplement va voler fer-se la víctima per guanyar-se la simpatia d'algun innocent que encara es creu que aquesta dona tingui el més mínim interès en reduir el fracàs escolar i totes aquestes coses que es diuen i que queden tan bé de cara a l'opinió pública.
Sap la consellera que el fracàs escolar és fins i tot necessari en tot sistema capitalista que es preui. No podem aspirar a un sistema on tots els alumnes arribin a la universitat. També es requereixen bons obrers submisos que treballin per baixos sous, sense protestar i sabent que no poden aspirar a res més a la vida. I no cal patir per formar als qui hauran de tirar endavant el país, ja que per això ja hi ha unes quantes bones escoles privades-concertades que s'encarreguen de formar a aquells que s'ho poden permetre, és a dir, els de la corda de la consellera.
Es calcula que aquesta nova retallada en l'àmbit educatiu suposarà l'eliminació de prop de dos mil llocs de treball, bàsicament de mestres interins i substituts. Si aquesta és la manera com pensa el govern de la Generalitat reactivar l'economia, ja em direu...
Un altre de les originals decisions del ministre (Wer-dadero inutil) és la de no cobrir les baixes laborals de menys de deu dies. O sigui, que si el mestre d'educació física o d'anglès es posa malalt, els seus alumnes no tindran classes d'aquesta matèria durant tot aquest temps. O potser es pensa el ministre o la consellera que qualsevol mestres està preparat per exercir aquestes matèries?
Però no cal patir gaire a curt termini. No crec que amb les darreres decisions del ministre (Wer-para-creer) i la consellera Rigau mori ningú, ni comenci la guerra, ni cap família es quedi sense escola on aparcar a les criatures, ni res per l'estil. Tot continuarà si fa no fa igual, excepte a les escoles. Però això només ho pateixen els privilegiats mestres i les criatures (que no tenen criteri, ni veu, ni vot), així que no cal donar-li gaires voltes, oi?