Foto: Diari El Punt/Avui. |
(Article d'opinió del diputat per la Cup-Cc al Parlament, Carles Riera. Breu i concís. No cal donar gaires voltes a l'assumpte. Volem equiparar-nos als països més justos social, economica i culturalment parlant? Doncs escola pública universal i qui no li agradi que es pagui la seva!)
En aquests dies i a propòsit del debat de
pressupost en el Parlament, l'educació ha adquirit un gran protagonisme.
Aquesta centralitat és totalment merescuda, pel paper central que
l'educació té en la construcció d'una societat lliure, justa i
democràtica. I ara, que no només estem gestionant les darreries de
l'autonomia, sinó que ens encarem fermament cap a l'autodeterminació, la
independència i la república, aquest debat pren encara més rellevància,
ja que, a més de definir polítiques i aportar recursos en el curt
termini del pressupost de la Generalitat pel 2017, estem donant senyals
que el procés constituent que ara encetarem amplificarà en el marc del
necessari debat públic, sobre, en el cas que ara ens ocupa, l'escola
republicana que volem bastir.
En aquest debat, efectivament, la
proposta de la CUP-CC és la d'una escola catalana universal, gratuïta,
laica i inclusiva en què l'educació en la diversitat i en la igualtat
sigui un valor fonamental, una escola pública que hauria de marcar la
referència pel que fa a la qualitat educativa i a l'equitat social. En
el procés de construcció d'aquesta escola republicana, probablement
caldria que els centres concertats assumissin els mateixos criteris
d'admissió i matriculació que els centres de titularitat pública i
incorporessin el mateix programa educatiu, així com que garantissin els
criteris de gratuïtat, universalitat, laïcitat i igualtat, per a tot
seguit afegir-se a la xarxa de centres de titularitat pública. Els
centres que no optessin per aquest camí haurien de restar en l'àmbit
privat, sense recursos públics, i regulats tanmateix per les polítiques i
normatives que haurien de garantir els valors, la qualitat i
l'homologació de qualsevol centre educatiu en el nostre país. Aquest
model correspon, val a dir-ho, al dels països amb índex més avançat de
desenvolupament humà. És també per això que hem proposat que no sigui
tancada cap línia ni grup en cap centre públic, que no s'ampliïn ni
renovin concerts i que siguin finalitzats els que estiguin vigents amb
centres elitistes i que segreguen.
Pel que fa al debat més
immediat relacionat amb el pressupost, la CUP-CC, en coherència, també
opta per potenciar els recursos de l'ensenyament públic, i més tenint en
compte que és el que més ha patit les retallades des del 2010, i
considerant que és el sistema bàsic i de referència per garantir la
igualtat d'oportunitats, la inclusió i la no-segregació entre el nostre
alumnat, així com la seva centralitat en les polítiques públiques de
promoció de la igualtat. Per assolir aquest objectiu proposem un augment
del pressupost global destinat a educació, d'acord amb les raonables i
justes demandes de la comunitat educativa, i una redistribució de
recursos entre l'escola concertada i la pública, en favor de la segona,
ja que la diferència entre el pressupost del 2010 i el del 2017 destinat
als centres públics és d'una reducció de l'11% i en el cas dels
concertats és d'un augment del 0,4%.
És de justícia, malgrat pugui desconcertar.