Miri, Sarawak, Borneo, Malàisia.

 

Les darreres tres nits les ha passat a Miri, la segona ciutat més poblada de la regió de Sarawak (ja he deixat Sabah), a la frontera sud de Brunei, que finalment no he visitat per les dificultats de transport.

Miri és la primera ciutat de Malàisia on es va obrir un pou per treure petroli és avall podeu veure el monument dedicat al lloc on es va perforar per primer cop), la principal indústria del país (la segona és l'oli de palma).

Malgrat ser una gran ciutat amb més de 300.000 habitants, em va semblar una ciutat força relaxada i de ritme general pausat. I així va ser la meva estada. De ritme lent, amb escasses visites: algun temple xinès destacable, la nova zona de passeig entre l'ajuntament (un edifici modern amb unes bones vistes des del terrat a la planta 10) i el mar, el mercat (com no), i també un centre comercial d'aquests enormes que tant agraden els malaios. Passegen per aquests llocs, suposo que per estalviar-se la calorada també.

Entremig, algun massatge, i cerveses Guinness en un bar molt proper al meu allotjament on també es menjava súper bé amb preus més que raonables.

Es miri com es miri jo he estat a Miri.

El bàdminton, esport nacional.

Monument al primer pou petrolífer.

Ajuntament de Miri.

Ambient a un centre comercial.

Crònica d'una no-excursió a les coves de Niah.

 

Aquest matí m'he aixecat ben d'hora, ben d'hora (a les 7:30) per anar a visitar les famoses coves de Niah, a uns 15 km. del poble de Batu Niah, i a uns 100 de #Miri, ciutat on m'allotjo.

Per arribar a l'estació de busos de Miri he demanat un Grab (l'Uber d'aquí) i en deu minutets ja hi era. Ha estat arribar i moldre, ja que a les 8:00 sortia un bus cap a Batu Niah. En hora i quaranta minuts hem arribat a la destinació, i he començat a sospitar que no em trobava encara al punt d'inici de l'excursió a les coves. Efectivament, mirant el Maps he vist que encara faltaven uns 15 km. per arribar a l'accés al Parc i les coves.

En el lloc on em trobava no es veien ni taxis, ni vans, ni camionetes, ni res per l'estil que anunciés les coves com a destí. He hagut de preguntar a un botiguer si entenia l'anglès per preguntar-li com arribar a les coves. Evidentment, impossible trobar un Grab per aquí. El paio ha preguntat a un altre paio si em podia portar i aquest m'ha demanat uns 40 ringits (uns 8 euros) per portar-me. Havia fet 100 km. en bus des de Miri per 3 euros i ara me'n demanaven 8 per 15 km.?

He intentat negociar una rebaixa però no hi ha hagut manera, així que he anat a voltar a veure si trobava alguna solució. He preguntat a un altre paio i li ha preguntat a un altre que m'ha demanat 50 ringits, encara més que l'anterior!

Total, que he pensat que calia pensar amb la panxa plena abans de decidir res i he anat a esmorzar per allà mateix. Mentre esmorzava he estat mirant alguns blocs amb experiències d'altres viatgers anant a les coves. I pel que comentaven, m'he anat desanimant a poc a poc. Que si una caminada prèvia de 3 km. i escaig per arribar a les coves. Que si coves sense visibilitat i amb alguns desnivells perillosos. Que si bastanta por anant sol perquè no et trobes ni déu per dins de les coves. Molta calor i humitat. Set...

Total, que m'he dit "a prendre pel cul les coves de Niah". A les 12:00 surt un bus de tornada cap a Miri, i només he d'esperar una horeta per aquí.

I ara us mostraré si es veuen coses interessants on menys t'ho esperes si pares atenció. Al lloc aquest hi havia un mercat de fruita i verdura petitó súper interessant, així que no m'he pogut estar i he tret la càmera.

Una paradista tenia una filla o neta petitona dins d'un farcell/bressol amb ventilador incorporat, i la tenia entretinguda amb el mòbil a les mans (no crec que la criatura tingués més d'un any i mig).

A la "parada" de busos, m"he trobat un noi que també esperava el bus per anar a Miri. Només em responia amb "ok" i "thank you", i després no sé què més m'ha dit perquè ho devia mirar al traductor prèviament.

Amb 34° i una humitat de l'hòstia, i el paio amb dessuadora!

I m'ha fet gràcia veure una família que baixava d'un cotxe tipus ranxera d'on han baixat fins a 7 persones adultes. Un és el de la foto en aquesta posició tan habitual de la gent del sud-est asiàtic (i de gran part d'Àsia).

De tornada a Miri la policia ens han aturat enmig de l'autopista per demanar la documentació del bus i del conductor. No sé si no ho veien gaire clar perquè ens han tingut una estoneta aturats comprovant els documents, i xerraven amb el conductor com interrogant-lo.

Fi

Illes a Kota Kinabalu, Sabah, Borneo, Malàisia.

 

He tornat a Kota Kinabalu després d'un periple per la zona est de la regió de Sabah. I com que encara no havia fet la visita a cap de les illes que hi ha a pocs quilòmetres de distància de KK, he aprofitat aquest parell de dies de pas per la capital de la regió.

És molt fàcil accedir a les diverses illes. Des del moll d'on surten els fèrries pots comprar el transport a una o diverses illes. Jo vaig decidir passar només el matí i visitar un parell d'illes:  Marukan i Manutik.

Ja anava preparat, després de llegir alguns blocs, per trobar-me a un munt de turistes xinesos, com va passar. És el drama del turisme de masses, que ja no queden gaires indrets bonics que no hagin estat descoberts i explotats turísticament. Però què hi farem. Malgrat tot em va agradar el que vaig veure i vaig imaginar-me com l'espectacular havia de ser sense tanta gent.

Vaig fer algun banyet, lectura, i molta observació. I moltes fotos com de costum.

Tawau, Illa de Borneo, Malàisia.

 

Tawau és la tercera ciutat més poblada de l'estat de Sabah, Borneo, amb prop de 120.000 habitants. Es troba a la costa est de l'illa, a escassos quilòmetres de la frontera amb la part indonèsia.

La separen uns 80 km. de Semporna, que vaig fer en Gran amb en Vincent de Montpeller. Ell l'endemà ja agafava un bus cap a Kota Kinabalu, i jo ho faig avui pel matí en avió.

Tawau no és una ciutat turística. Bàsicament hi ha allotjaments perquè tenen l'aeroport on aterren molts dels que volen anar a fer submarinisme a les illes de l'est. També hi ha l'interessant parc natural de Tawau Hills, a escassos 20 km. de la ciutat (del que vaig fer la darrera entrada).

A la ciutat m'he dedicat a passejar, veure l'impressionant mercat, algunes mesquites, el front marítim, i a anar a restaurants i mercats de menjar de carrer, a fer massatges, i a llegir, veure la sèrie Reacher (on, spoiler, mor fins l'apuntador).