El passat dijous vaig anar al Passeig Lluís Companys de Barcelona a rebre el President de la Generalitat a l'exili, el MHP Carles Puigdemont, que tornava a trepitjar la Catalunya ocupada per l'estat espanyol set anys després de la seva fugida a l'exili de Waterloo.
Personalment estic molt allunyat ideològicament dels postulats polítics de Puigdemont i el partit que encapçala, però dijous vaig anar a donar suport a un President de Catalunya (un més i en van...) que ha patit la repressió de l'estat espanyol, i aquest fet va més enllà de posicionaments polítics.
Malauradament, les forces de repressió espanyoles, els Mossos d'Esquadra, van impedir que el President fes acte de presència al Parlament on s'havia de celebrar la votació per tal d'investir un nou President de la Generalitat, en aquest cas el socialista Salvador Illa amb el suport d'ERC i els Comuns. Tanmateix, les forces repressores no van aconseguir detenir el President tal i com tenien previst, ja que aquest va tornar a escapolir-se amb una altra acció d'escapisme digne dels millors prestidigitadors.
Avui el President Puigdemont torna a ser lliure a l'exili, i a la Generalitat hi tenim un ou governador de la colònia gràcies al suport d'un partit presumptament independentista a la deriva i dels blanquejadors del PSC més espanyolista i de dretes de la història. Se'ns faran llargs aquests propers 4 anys...
