Ha arrencat el Tour amb els dos favorits dels darrers anys: Pogacar i Vingegaard.

 

Ahir va arrencar a Lille l'edició número 112 del Tour de França. Una nova edició on els principals favorits tornen a ser l'eslovè Pogacar i el danès Vingegaard, els dos darrers guanyadors de la prova (s'han repartit els triomfs de les cinc darreres edicions) i que avui ja s'han deixat veure en el final de la segona etapa, entrant a l'esprint final just darrere el vencedor, l'holandès Van der Poel, que es col·loca líder provisional de la prova.

Tant de bo enguany Vingegaard estigui millor que en la darrera edició on venia d'un important accident que li va afectar força la preparació, i pugui oferir més batalla a l'eslovè, que sembla que torna a estar en gran forma. Aviat ho comprovarem, ja que la 5a etapa és una contrarellotge i veurem com estan les forces d'un i altre.

Nico Williams renova per l'Athletic. Fi del culebrot d'estiu.

 

Ahir l'Athlètic de Bilbao va publicar a les xarxes la renovació fins al 2035 de la seva estrella, Nico Williams, i va posar punt i final a totes les especulacions que, bàsicament els mitjans, s'havien generat al voltant d'unes possibles negociacions del jugador basc amb el Barça. Aquestes filtracions (invencions?) dels mitjans havien encès força els ànims entre la parròquia bilbaïna que havia començar a criticar públicament el jugador i al Barça per voler fitxar-lo. Fins i tot alguns seguidors bascos havien arribar a vandalitzar un mural on apareixia el Nico al costat del seu germà Iñaki.

Finalment, sembla que el club basc ha fet una aposta important per retenir la seva estrella amb un important increment salarial. Fins i tot més del que oferia el Barça. Així doncs, el Nico ha aprofitat l'interès culer per jugar les seves cartes i aconseguir el contracte de la seva vida. D'aquesta manera el bo d'en Nico sap que (en principi) no guanyarà tants títols com si hagués fitxat pel Barça, però segurament guanyarà més calés que si hagués vingut a Barcelona.

Personalment, m'hagués agradat que el Nico fitxés pel Barça. És, sens dubte, un dels jugadors més top del món, i la seva clàusula de rescissió no era excessivament alta en comparació amb jugadors del mateix nivell. Tanmateix, si no vol venir doncs millor que es quedi a l'Athlètic. El Barça té una plantilla força equilibrada i de qualitat, i segur que si no és Nico serà algun altre jugador top qui vindrà. I esperem que amb més ganes que Nico de jugar al Barça. 

Matinant per poder anar amb bici, i l'anècdota de l'ITV.

 

Feia uns dies que no agafava la bici i és que no m'atrevia a sortir amb aquesta calor. Avui però, m'he sobreposat a la mandra extrema de sortir massa d'hora a pedalar, i he aconseguit pujar el Coll d'Estenalles sense patir massa calor. També la calor (i les pluges de tarda al nord del país) m'ha fet tirar enrere la idea d'anar al càmping del Berguedà i m'he quedat a Terrassa. Però quedar-me a casa no vol dir no fer res.

Ahir, per exemple, vaig perdre mig matí passant l'ITV del cotxe del meu pare. Un noi va considerar que era greu que no es veiés bé el panell digital del cotxe i que no es llegissin bé els quilòmetres totals que porta el cotxe. De camí de tornada vaig trucar el meu pare per fer-li saber el que havia passat i em va dir que al concessionari feia temps li havien dit que aquest panell fa anys que ja no el fan. Vaig girar cua de nou cap a l'ITV i quan vaig explicar el que m'havia comentat el meu pare em va dir que hauria de portar un document oficial del concessionari dient que aquest panell ja no es fabrica. I ja em veus de nou tornant cap a Terrassa per anar al concessionari a demanar aquest paper. I, afortunadament, al concessionari em van fer un paper amb el segell del concessionari on es mostrava que no hi ha estoc d'aquest panell.

De tornada a l'ITV, i després d'esperar una estona a que aparegués el noi que m'havia demanat aquell document, li vaig mostrar i em va dir que aquell document no era vàlid, que havia de ser un document oficial de la marca del vehicle que digués que tal panell ja no existia.

Desesperat, li vaig dir que quan arrencava el motor del cotxe es podia distingir el quilometratge del vehicle, i el de l'ITV em va demanar de comprovar-ho. I, efectivament, va comprovar que es veia el suficient per saber els quilòmetres totals. I així va ser com, finalment, em van donar la preuada enganxina conforme el vehicle ha passat l'ITV. 

 

El temassu del dimecres. Camarón - "La leyenda del tiempo".

 

Avui fa 33 anys que ens va deixar Camarón, als 41 anys a causa d'un càncer. Va morir a Badalona tot i que va ser enterrat a la seva localitat natal, San Fernando (Cadis).

Potser el més gran dels cantaors flamencs, i sense dubte, l'artista que va popularitzar aquesta cultura tan gitana, portant-la al seu màxim esplendor, arribant a actuar als principals escenaris mundials. Acompanyat en múltiples ocasions per Paco de Lucía, el guitarrista amb qui va gravar un bon grapat d'àlbums i amb qui va brillar als escenaris.

Tanmateix, una de les obres més popular de Camarón va ser l'àlbum "La leyenda del tiempo", on s'incloïa la cançó que avui us presento. Obra mestra del nou flamenc, amb influències del jazz, el rock, la rumba..., i amb la participació d'alguns dels que més tard es convertirien en autèntics referents del flamenc: Tomatito, Raimundo Amador, Jorge Pardo, etc.