Divendres vam tenir dia de lliure disposició a l'escola i vaig aprofitar la magnífica climatologia per fer una sortideta més llarga de l'habitual (50 km), amb una circular molt maca amb inici i final a Terrassa, passant pel Coll de l'Obac, Rellinars, Castellbell i el Vilar, Vacarisses i Viladecavalls, en la que et vas trobant la muntanya de Montserrat un bon grapat de quilòmetres un cop superat el Coll de l'Obac.
Quina meravella, aquesta muntanya i totes les seves cares. Precioses fotos, Risto.
ResponEliminaCertament, el fet de ser una muntanya que es pot divisar des de gairebé totes les seves vessants, la fa especial. I les seves agulles en forma de serra la fan única i hipnòtica.
EliminaAquestes agulles en tenen enamorada.
ResponEliminaBona tarda, Risto.
A tu i a tots els que aprecien la bellesa de la natura.
EliminaMOntserrat és únic.
ResponEliminaSe'ns dubte. Hi ha coses molt belles al món, però Montserrat només hi ha una.
Elimina