Avui es compleixen 24 anys exactes del dia que vaig enamorar-me del rugbi. Per aquelles dates em trobava vivint i treballant a Dublin (Irlanda), i es va produir l'agradable coincidència que per aquelles dates se celebrés la 4a edició del Mundial de Rugbi (1999), coorganitzat per les nacions històriques del torneig de les 5 Nacions (França, Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda). Actualment és molt difícil, per no dir impossible, aconseguir entrades per als partits del mundial, però aleshores no em va costar gaire aconseguir entrades, unes setmanes abans, a una botiga del popular i cèntric Grafton Street.
Vaig poder aconseguir entrades per al partit més interessant de la fase de grups al grup E entre els amfitrions Irlanda i la potent (i a la llarga vencedora del torneig) Austràlia, i per als quarts de final al mateix estadi, l'històric Lansdowne Road, entre França (subcampiona) i Argentina.
Amb el pas dels anys, miro enrere i em sento un gran afortunat per haver pogut viure en directe un dels esdeveniments esportius més seguits del món. Avui dia em resultaria força més complicat poder presenciar partits com els que vaig poder presenciar aleshores. Per preu, per la demanda d'entrades, per la logística per anar al lloc on se celebra el mundial... Tanmateix, no descarto tornar a presenciar un mundial en directe. És un objectiu que em plantejo de cara al futur.
