Nicaragua - Dia 21 - Matagalpa.

Catedral de Matagalpa.

Aquest matí, abans d'anar a veure el partit ajornat ahir entre el Matagalpa i el León, he visitat un parell de museus i esglésies. El museu del cafe i el de Carlos Fonseca, l'heroi nacional matagalpí assassinat per la guardià nacional del dictador Somoza l'any 1976, tres abans que el FSLN entrés victoriós a Managua. Els dos museus no són gran cosa, ni tenen uns expositors magnífics, peró estan prou bé per fer-se una idea bàsica del món del cafè i de la biografia del guerriller fundador del FSLN.

Escoltant l'himne nacional abans del partit Matagalpa - León.

Pel que fa al partit de beisbol, tot i que s'havia anunciat a les 10:30 del matí, ha començat amb mitja hora de retard perquè encara havien d'acabar de pintar les línies del terra i deixar la zona de terra ben plana i sense irregularitats.

Avui, tot i ser dilluns laborable, el camp s'ha tornat a omplir de gom a gom. Ahir em van explicar que probablement l'alcalde decretés el dia com a festiu perquè la gent pogués anar a l'estadi... Curiós.

L'enorme pitcher dels "Indigenas".

El partit ha estat forsa entretingut i s'han vist bones i espectaculars jugades. Finalment s'han imposat els locals per 7 a 2, amb la qual cosa es classifiquen per a les semifinals que hauran de disputar amb el màxim favorit, l'equip de la costa atlàntica, el Costa Caribe de la Corn Island.

Preciosa ermita a la Selva Negra.

Acabat el partit m'he agafat un bus direcció a Jinotega per anar a visitar la Selva Negra propera. Es diu així perquè és un bosc on hi ha una finca que es dedica al cultiu del cafè, i que a més tenen un negoci hoteler per turistes. Esta regentat per uns alemanys des de finals del segle 19, i van donar el nom recordant la Selva Negra alemanya. Hi ha camps cafeters per tot arreu (m'han dit que en l'època de recol·lecció hi poden treballar fins a 400 pagesos) a banda de plantes i arbres de tot tipus. I fang, molt fang pels camins.

Planta de cafè a la Selva Negra. Cap al desembre comenca la recolecta.

Quan tornava cap a la carretera on m'havia deixat el bus per tornar cap a Matagalpa, tot distret contemplant les plantes del cafè, un vigilant de seguretat m'ha donat un bon espant per l'esquena perquè m'aturés i xerrés una estona amb ell tot seguint el camí. Era un noi jove, amb la corresponent escopeta, i semblava bastant interessat en conèixer coses del nostre país. S'ha sorprès que a Catalunya no es jugui a penes a beisbol. També m'ha informat del tema del cafè, dels salaris que reben els que el recullen (uns 300 cordobas/dia en les bones èpoques, en funció del que recullen), etc.

Tomás Borge i Carlos Fonseca, herois nacionals, de Matagalpa.

Esperant el bus a la parada enmig de la carretera, he conegut a un pagès de la zona que m'ha estat explicant que ell va lluitar a principis dels 80's contra la Contra, i que en una immersió militar a Hondures per atacar uns escamots de la Contra, van rebre de valent, i prop de 700 matagalpins van morir. Putu Reagan!! Putus ianquis imperialistes!!!

Nicaragua - Dia 20 - León - Matagalpa.

Paisatge lleonès, amb església al fons.

Avui he deixat León per anar més al nord central cap a Matagalpa, on l'ambient és molt més fresc i agradable que als llocs on he estat fins ara. El viatget tampoc ha estat senzill, ja que a l'arribar a l'estació de León, he comprovat que la combinació cap a Matagalpa no era tan fàcil, i ja em veia esperant mig dia per agafar un bus directe a les 14:15. Finalment m'han dit que podia agafar un bus que sortia aviat i que em duria en la direcció a Matagalpa, fins a San Isidro, i que allà podria agafar un cap a Matagalpa sense llargues esperes.   

Com tenir bus turístic gastant pocs calers...

En mig d'una carretera, abans d'arribar a San Isidro he vist que baixava un munt de gent, i m'han dit que allà es podia agafar el que anava cap a Matagalpa. He conegut a un noi d'allà, l'Omar, que treballava com a ingenier en un petit municipi de la zona, i hem anat plegats fins a Matagalpa. Un cop arribats m'ha "convidat" a anar a fer un beure a un bar, i com que tampoc tenia res millor que fer he acceptat. Hem mantingut una interessant conversa i, a l'hora de pagar he col·laborat a sufragar els seus tres whiskys i el plat de pollastre i patates... Coi com bevia el nano!

Vista de la catedral de León des del Parque Central.

Ahir a León, abans d'anar a dormir vaig passar-me una estona pel parc central on feien una mena de festival amb música i paradetes de menjars típics i artesania. La pluja ho va deslluir tot una mica, i es va haver de posposar l'hora d'inici. En tot cas, vaig veure un grupet bastant amateur que tocaven música llatina a saco. Ballar, ballar, no ballava ni Deu, més enllà d'un nano que devia tenir algun problema mental, i una dona gran que anava molt posada de rom del dolent.  

Festival musical a León amb música salsera, cumbiera, bachatera...

A Matagalpa, després d'acomiadar-me de l'Omar, he anat a menjar un bon bistec de vaca a un restaurant que m'havien recomanat unes brigadistes que estan a Palacagüina i que han passat el cap de setmana a Matagalpa. La veritat és que no m'ha decebut gens la recomanació. Una carn boníssima i ben feta. Al restaurant m'he assabentat que aquella mateixa tarda es celebrava el partit de desempat entre el Matagalpa i el León de la fase regular de la lliga de beisbol, per la classificació a les semifinals de la lliga. I, "ni curt ni mandrós" m'he anat en taxi cap allà. 

Amb l'Omar de Matagalpa.

Per l'exterior de l'estadi, ja he vist que el partit era un aconteixement especial, pel nombre d'aficionats que intentaven obtenir una entrada. He anat a una finestreta-taquilla on no hi havia a penes gent i que resultava ser la de les entrades més cares (100 cordobas). Un noi m'ha revenut una de les seves perquè segons deia, un col·lega no havia anat... Quan he entrat a l'estadi m'he adonat que la reventa de bitllets havia funcionat força bé perquè allà a dins hi havia el doble de gent que devia poder seure. Aixi que tot i haver pagat una entrada de les cares m'he hagut de quedar de peu esperant que comencés el matx. I el matx no ha començat per causa de la pluja. S'ha suspés fins l'endemà al matí, i se suposa que podrem entrar amb el mateix bitllet...  

A l'estadi dels Indigenas de Matagalpa esperant l'inici que no es va produir.