Doncs sí tu, ens fem grans (afortunadament i malaurada), i el germà del mig, l'Albert, arriba també als 50, com va fer el gran fa tot just 21 mesos i mig. A mi me'n falten 23, i ja començo a fer-me a la idea que aviat seré un cinquenton més. Sembla mentida. Em sembla com si fos ahir que encara jugàvem al carrer de sota de casa, i al poble, a Viladecavalls, o quan l'ajudava a la junta dels Minyons i descarregàvem castells inèdits ben a prop l'un de l'altre...
No sé què farem els propers 10, 20, 30 o els anys que visquem, però estic convençut que, fem el que fem, estarem a prop l'un de l'altre com sempre. Endavant les atxes.
