El passat dissabte es va celebrar a Tarragona l'assemblea ordinària de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, que tenia en el tema de la publicitat a les camises un dels punts centrals a tractar (a banda de la seguretat i l'amateurisme). En aquest enllaç de la CCCC podeu llegir el resum dels acords aprovats.
Abans que el company "Lo Negre de Terrassa" doni la seva opinió al respecte aquest divendres, tal i com ha promés al seu blog, i em deixi com un simple aficionat que no s'entera gaire (no s'equivocaria), he decidit dir la meva.
Tot i que els dirigents de la meva colla van sumar-se a la posició vilafranquina en aquest assumpte el dia de l'assemblea, també és cert que han deixat clar que els Minyons no tenim cap interès en portar publicitat a la camisa. La llàstima és que hem quedat fatal davant la resta del món casteller. Com és possible que els Minyons ens haguem posicionat del costat dels verds i no pas de la gran majoria del món casteller? Tinc diverses teories: potser, si part d'aquest món casteller hagués fet costat d'una manera més decidida als Minyons quan es van enfrontar als verds per defensar els interessos de tot el món casteller a la junta de la Coordinadora, quan els verds es passaven els acords aprovats per majoria pel forro dels collons, ara costaria més donar l'esquena a l'actual junta. Una altra possibilitat és que la nova junta dels Minyons hagi arribat a la conclusió que el millor que pot fer és imitar als verds i anar a la nostra. Total, als verds els està anant de conya i continuen tallant el bacallà a base de bé. També podria ser que la inexperiència de la nova junta dels Minyons en assumptes de la Coordinadora, hagi fet que es prengui una decisió sense coneixement de causa. L'última hipòtesi, és que la nova junta tingui un pacte secret amb CIRSA, i que aquests ens vulguin patrocinar amb 200.000 euros anuals a partir del 2013 a canvi de lluïr el seu logo a la camisa malva. Això possibilitaria que l'única colla que ha descarregat el 3d10fm i el 4d9 net, pagués la hipotèca i pugués fer algun viatget a l'estranger de tant en tant, que no estaria malament (no demanem molt, per Europa ja ens està bé...), eh?
Com ja vaig dir en el seu moment, soc contrari, a dia d'avui, a que les colles castelleres lluïm publicitat a la camisa. Els castells són un fet cultural amb més de dos-cents anys d'història, i m'agradaria mantenir la virginitat de l'uniforme casteller dos-cents anys més com a mínim. És cert que tots ens hem acostumat a veure als jugadors de futbol amb publicitat a la samarra, però no és menys cert, que el futbol té ben poc d'amateurisme i que els equips que volen aspirar a guanyar alguna cosa necessiten de patrocinadors per a competir amb la resta d'equips. No té cap sentit que el Barça de futbol no llueixi publicitat a la samarreta tenint en compte que té jugadors professionals a les seves files que cobren quantitats astronòmiques i que anirien a un altre equip el dia que no cobressin el que demanen. Però, afortunadament, els castells, de moment, no són com el futbol...
Els castellers fem castells de forma altruista: per amor a l'art, per entreteniment, per cultura, fins i tot com a pràctica esportiva, o el que sigui. Però el dia que a algú se li doni la oportunitat de fer-los a canvi d'altres "beneficis", pot ser el principi de la fi dels castells tal i com els coneixem avui en dia, i motiu pel qual hem estat reconeguts com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per l'UNESCO.
Cada dia costa més trobar activitats que se surtin dels patrons d'entreteniment i oci que se'ns volen impossar (consum, individualisme, imatge, immediatesa...), i els castells són una d'aquelles activitats que, fins a dia d'avui, ha mantingut la seva essència original. No ho espatllem ara per quatre duros.
Coi, no tinc ganes de sortir de casa amb la camisa de la colla posada on hi aparegui "Carrefour", "Cacaolat", o "Danone". No vull fer castells per vendre una marca o un producte. No vull molts més diners, ni els necessito, per fer allò que m'agrada. Crec que podria continuar fent castells encara que no sortís dels països catalans, ni per anar a l'Aragó. També podria tornar a assajar al pati d'una escola o de l'ajuntament, com els Minyons havien fet els primers anys. Jo no faig castells per viatjar, guanyar títols o tenir un local cada vegada més gran. Els faig per passió, per compromís, per Terrassenquisme, per l'esperit de superació, per història i tradició, etc., etc.
