 |
| No tot s'hi val a l'assaig. |
Avui potser hauria d'escriure al voltant de la gran actuació de Sant Jordi que vam oferir ahir els Minyons a tots els terrassencs que encara quedaven per la Plaça Vella a partir de les 20:30 del vespre (hi haurà algú capaç algun dia de fer entendre als Bastoners, que som els Minyons, i que ens interessa començar no més tard de les 19:30? I que una ballada d'una hora de bastons no l'aguanta ni el propi Galí?? I que total, solament la gaudeixen els 50 espectadors de primera línia a la rotllana que els envolta???).
Va ser la millor actuació de la nostra història (mal li pesi a algun(s)...) en aquesta singular i patriòtica jornada, amb el 2d8f, el 4d8p, el 5d8 i el pilar de 6. Ah! I nou pilars de 4 (espero que aquestes coses les reservem única i exclusivament per quan actuem a casa, o sols...).
Però el motiu principal de la meva entrada, està destinat a fer una crítica (constructiva, evidentment) a un grup de castelleres més preocupades per la seva imatge inferior que no pas de les necessitats reals de la colla. Em refereixo, principalment, a un grup de castelleres dels pisos de quarts/quints que acostumen a lluir (no podia triar millor verb per definir-ho) pantalons cenyits d'aquells que marquen cul i cuixa, però que van fatal, a la canalla sobretot a l'hora d'agafar-s'hi i tibar per poder pujar, o als companys del pis inferior si han d'agafar-s'hi en alguna ocasió.
Oi que no veiem amb bons ulls que castellers del tronc pugin amb pantalons curts? Oi que no veiem amb bons ulls que castellers que porten peus a les espatlles vagin amb samarreta d'imperi o amb teixits lliscants? Doncs de la mateixa manera, hem de demanar a qui puja que vesteixi un tipus de pantaló adequat, per molt bé que li quedi el culet amb aquests ben ajustadets.
Prendre en consideració aquesta recomanació evitaria, de pas, que alguns dels que estem a la pinya voltant el castell, tinguem la temptació de mirar cap amunt encuriosits per aquelles vistoses corbes, amb el risc evident de rebre fort en cas de caiguda sobtada. Ah, i si no en teniu de cama ampla, no cal que us gasteu els calés. Busqueu a l'armari de la mama i segur que en té d'aquells de pota d'elefant, que van de meravella per poder penjar-s'hi. Demano. Per favor.
