Aquests dies ha sortit als mitjans que la Diputació de Barcelona té la intenció de no renovar el conveni amb els propietaris del restaurant de La Mola, la família Gimferrer, que fa 57 anys que porten el negoci. Un negoci que va començar com un modest bar regentat per un parell de matrimonis i una mula que transportava tot el necessari, i s'ha convertit en un restaurant d'uns 20 treballadors i una dotzena de mules.
Evidentment, l'impacte mediambiental també ha augmentat degut a l'augment de l'afluència de visitants i de clients del restaurant. Un restaurant obert pràcticament els 365 dies de l'any, amb diversos torns per esmorzar i dinar, i fins i tot sopars dos o tres nits per setmana. Diuen que més enllà de l'impacte paisatgístic dels excursionistes, el restaurant està contaminant el subsol de la muntanya amb la gran quantitat de residus fecals que no es canalitzen, sinó que van a parar a fosses sèptiques que cal anar obrint de noves quan s'omplen.
Personalment, he gaudit moltíssim del restaurant de La Mola, i mai havia concebut la possibilitat de perdre'l. De fet, sempre havia imaginat que en el futur, un cop jubilat, seria un dels meus passatemps. Tanmateix, reconec que em produeix un debat moral pel fet de saber que s'està destruint o contaminant l'entorn.
En tot cas, molt probablement no seré jo qui pugui decidir el futur d'aquest negoci/servei. Així que confio que els responsables de prendre la decisió la prenguin posant tots els elements, a favor i en contra, damunt la taula, i no en funció d'interessos particulars/lucratius.
