"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 29 de febrer del 2024

Comencen les jornades de portes obertes a les escoles.

 


Avui s'ha celebrat la jornada de portes obertes a l'escola on treballo. Aquests dies moltes escoles estan fent el mateix per tal d'atraure alumnat. Una competició entre centres públics, concertats i privats per tal de cobrir les places ofertades que afavoreix la segregació escolar i la creació d'autèntics guetos (centres de màxima complexitat). Tinc la sort que actualment treballo en un centre públic, d'una sola línia, al centre de Terrassa i visc molt tranquil, gaudint el dia a dia. Malauradament, no tothom pot explicar el mateix que jo, ja que hi ha realitats força complexes a molts centres.

Hi ha alguna manera per resoldre aquestes diferències entre escoles? Al meu entendre sí, però calen decisions polítiques valentes i radicals. Començant per la fi de la tria de centre per part de les famílies, sent l'administració qui decidís quin centre et correspon per proximitat, la supressió dels concerts educatius (qui vulgui privilegis que se'ls pagui amb els seus calés), i garantint la qualitat educativa de tots i cadascun dels centres públics.

dimecres, 28 de febrer del 2024

El temassu del dimecres. Ràbia Positiva - "Salvador Puig Antich".

 

El proper dissabte es compleixen 50 anys de l'assassinat del jove anarquista i antifeixista català Salvador Puig Antich (25 anys) a mans de l'estat feixista espanyol, condemnat a pena de mort en un judici amb tribunal militar al ser considerat culpable de l'assassinat d'un policia després d'un tiroteig quan intentaven detenir-lo. 

Malgrat els intents desesperats dels advocats i la família del Salvador per aconseguir l'anulació de la condemna de pena de mort, les autoritats franquistes no van donar el braç a tòrcer (hi havia ànims de venjança contra els moviments subversius després de l'atemptat de Carrero Blanco) i van acabar assassinant Puig Antich el matí del 2 de març del 1974 amb el sistema del garrot vil.  

diumenge, 25 de febrer del 2024

Carlos González: "No som rates de laboratori".


 

 

(Article del pediatra Carlos González per al Criatures del diari Ara d'ahir dissabte).

En una gàbia hi ha una rata i un enginyós mecanisme que li proporciona menjar quan prem una palanca. El primer cop, la rata prem la palanca per casualitat, però en veure el resultat ho torna a provar, i molt aviat està prement la palanca amb gran freqüència. Aquest és el paradigma de tota una teoria psicològica, el conductisme. El menjar és un “reforç positiu” i augmenta la freqüència de la conducta premiada; si el mecanisme deixa de funcionar i el menjar ja no surt, la rata prem la palanca amb insistència, fins que es cansa i ho deixa córrer: és el que es coneix com l’"extinció de la conducta".

Això no explica totes les complexes conductes d’una rata engabiada, i molt menys d’una rata en llibertat, que farà moltes coses, amb reforç o sense, perquè és el seu instint, la conducta normal de la seva espècie. Encara molt menys d’un ésser humà, que té pensaments, desitjos, creences, fantasies, conviccions... 

Els pares de nens petits sovint reben consells absurds basats en una teoria conductista mal digerida: “Si l’atens quan es desperta a la nit, estàs reforçant la seva conducta i es despertarà més sovint”. “Si l’agafes quan plora, actua com a reforç positiu, i cada cop plorarà més”. No té importància que la realitat desmenteixi la teoria: agafes el nen a coll, i deixa de plorar! I aleshores, si el netejo quan fa caca, serà un reforç i farà cada cop més caca? Si li faig un petó quan té febre, l’estic recompensant i tindrà més febre? És clar que no! És absurd! Tots quatre exemples són absurds. Fins i tot si acceptem l’anàlisi conductista, hi ha coses que fallen. La rata prem la palanca si surt menjar; no ho fa si surt un diamant o una boleta d’or, ni continua prement la palanca si ja no té gana. Només pot ser un reforç positiu allò que la rata necessita en aquell moment. Si estar a coll o dormir amb els pares és un reforç per al nen petit, això vol dir que per a ell és important, que ho necessita tant com la rata necessita el menjar. I quan ho deixi de necessitar, deixarà de plorar o de cridar-nos a mitja nit.

La conducta no s’extingirà perquè "l'hàgim deixat de reforçar", sinó perquè el nostre fill ha crescut i ja no necessita els nostres braços i la nostra companyia constant (però encara necessita la nostra companyia, la nostra atenció, el nostre ajut i el nostre afecte).

 

dissabte, 24 de febrer del 2024

Salut i gaudi.

 

Foto: Q-sport.


L'esport sempre ha format part de la meva vida. Malauradament, una lesió als malucs no em permet fer tot allò que voldria i m'agradaria i que havia fet en el passat, però la piscina és d'aquelles activitats que millor em senten i que menys em castiguen. És per això que porto més de 30 anys nedant (la veritat no recordo l'any que em vaig matricular al Crol del carrer col·legi). Bé, això si no tenim en compte els cursets que havia fet de petit i els estius que em passava a la piscina del Casal Familiar de Viladecavalls.

Actualment sóc soci del Q-sport, un club molt proper a casa i a l'escola on treballo que em permet reservar carril en hores no massa concorregudes i anar-hi tot sortint directament de la feina entre setmana. Els caps de setmana acostumo a anar-hi també algun dels dos dies, tot i que quan comença el bon temps tiro més cap a la bicicleta.

Una de les coses per les que m'agrada aquest club és la zona d'spa. Gairebé sempre que vaig a nedar acabo fent una mica de circuit, i els caps de setmana ho allargo una mica. Hi ha zona termal amb banyera d'aigua calenta i una altra de freda, sauna finlandesa i bany turc, i un parell de jacuzzis. A mi m'agrada especialment fer els banys amb contrast d'aigua calenta a freda. És una sensació genial. Sobretot quan passes de la freda a la calenta. Però de la calenta a la freda també m'agrada perquè tot i que la sensació no és tan agradable d'entrada, sé que és bo per a la meva musculatura, esquelet i circulació.

dimecres, 21 de febrer del 2024

El temassu del dimecres. The Beat - "Tears of a clown".

 

Aquest passat dissabte vaig anar a la sala Wolf de Barcelona a veure The Beat, o els actuals The Beat, que poc tenen a veure amb els originals de l'any 1978, formats a Birmingham en plena efervescència de la música ska. En l'actualitat, el fill del cantant original Ranking Roger, mort d'un càncer l'any 2019, de nom Ranking Junior, lidera la banda que interpreta alguns dels clàssics de la banda original i algun tema gravat al 2016 quan el seu pare encara era viu i compartien escenaris.

dilluns, 19 de febrer del 2024

Inaugurat el tram del IV Cinturó que uneix Viladecavalls amb Abrera.

 


El passat divendres es va inaugurar el tram de la B-40 entre Viladecavalls i Abrera, després de prop de 17 anys d'obres. Un traçat de 13'2 km. de distància que uneix les comarques del Vallès Occidental i el Baix Llobregat, i que només representa aproximadament un terç del que inicialment s'havia projectat de fer, que era un cinturó que unís el Baix Llobregat amb el Vallès Oriental fent una corona que envoltés l'àrea metropolitana de Barcelona. D'aquell projecte només s'ha completat el tram d'Abrera a Terrassa i ara, segons diuen, volen completar la connexió Terrassa-Sabadell, que no estaria acabada fins el 2034. Aquest tram trinxarà en bona mesura l'anella verda entre les dues co-capitals vallesanes, per la zona de Torrebonica (Terrassa) i Can Déu (Sabadell). No sembla probable però, que les protestes dels ecologistes i de tots aquells sensibilitzats amb el medi ambient puguin aturar l'expansió del ciment.

diumenge, 18 de febrer del 2024

13 anys donant la turra.

 


Fa una setmana vaig complir 13 anys en aquest món de la Blogosfera, i els jugadors de la selecció nacional de l'Aràbia Saudita van tenir aquest bonic gest de reconeixement al meu bloc i a la meva persona. No pensava que escrivint en català, i malament, el meu bloc pogués arribar a tenir seguidors en un lloc tan llunyà i amb tant control dels continguts d'internet com és el Pròxim Orient.

Bé, doncs des d'aquí agrair-los el gest i dir-los que intentaré continuar publicant sempre que pugui i tingui qualsevol cosa a dir, i que mai oblidaré aquest detall.

dissabte, 17 de febrer del 2024

50 anys d'un partit històric: Real Madrid - Barça (0-5).

 

El 17 de febrer del 1974 el Barça, liderat per l'holandès Johan Cruyff, va derrotar el Real Madrid a domicili per 0-5. Un resultat contundent que van immortalitzar La Trinca amb aquesta cançó mítica. Un autèntic himne que representava molt fidelment el sentiment de molts catalans davant l'humiliació a l'etern enemic i equip-estat de l'estat que ens oprimeix des de fa segles. Segur que aquell dia molts catalans van acabar amb la part interna del colze ben vermella.

dijous, 15 de febrer del 2024

Ens ha deixat Joan Casals, "l'avi del Barça".

 

Ahir al vespre em vaig assabentar de la trista notícia de la mort del Joan Casals, conegut entre els aficionats culers com l'"avi del Barça". Fill de Guardiola de Berguedà, on hi tenia un restaurant, va seguir el Barça en nombroses ocasions, i també a l'estadi, sempre amb la barretina i la bandera blaugrana, i la característica barba blanca, com va popularitzar el dibuixant Valentí Castanys a la revista Xut, on hi va apareixer per primer cop a l'octubre del 1924, aviat farà 100 anys.

dimecres, 14 de febrer del 2024

El temassu del dimecres. Roy Paci & Aretuska - "Cantu siciliano".

 

L'artista sicilía Roy Paci i la banda Aretuska han vingut per Catalunya a un bon grapat de festivals a la primera i segona decada del segle XXI. L'any 2002 publicaven l'àlbum "Baciamo le mani" on s'incloïa aquesta cançó dedicada a l'illa de Sicília. Feien una barreja de música d'arrel siciliana amb ritmes com l'ska i el rock. La veritat, no sé què se'n deu haver fet d'ells.

dimarts, 13 de febrer del 2024

Palerm, Sicília.

 

Malauradament, tot el bo arriba a un final, i avui he de tornar a la feina. Tanmateix, m'emporto un gran record de Palerm, una ciutat molt interessant. Una mica bruta i caòtica, però plena de palaus, museus, escultures, vestigis d'antigues civilitzacions, platges, muntanyes, jardins, places, restaurants, comerços... Val molt la pena. Penso que repetiré.












diumenge, 11 de febrer del 2024

Cefalú, Sicília.

 


Avui he visitat la localitat de Cefalú, a la costa nord de Sicília, a uns 50 km. a l'est de Palerm, en un agradable trajecte de menys de 50 minuts en tren, seguint la costa. Aquesta és una de les visites obligades si pares uns dies a Palerm. Una localitat d'uns 15.000 habitants que s'omple de turistes a l'estiu per les seves boniques platges, i un casc antic amb carrers estrets i empedrats amb molta història.












dissabte, 10 de febrer del 2024

Un llarg viatge a Palerm.

 


Acabo d'arribar a l'hotel de Palerm on passaré uns dies. He arribat unes 9 hores més tard del previst perquè l'avió no ha pogut aterrar a Palerm a causa del fort vent, i ha anat fins a Lamezia, al nord-est de Sicília però ja a la península.

Allà ens han vingut a recollir uns autocars que han fet la ruta fins a Palerm per carretera, havent de pujar a un ferri a Villa San Giovanni per arribar de nou a l'illa de Sicília, concretament a Messina, en poc més de mitja hora.

A l'aeroport mentre esperàvem els autocars (han trigat prop d'hora i mitja a arribar) se m'ha apropat un paio a l'aeroport dient el meu nom. Li he dit que sí, que em deia així, i m'ha entregat la meva cartera, que m'havia caigut de la butxaca mentre esperàvem notícies estirat a una de les cintes d'equipatges. M'ha dit que portava una estona buscant-me per donar-me-la. L'he obert i he comprovat que no hi faltava res. Mira, dintre de la desgràcia del viatge, un cop de sort i un problema menys.

A l'arribada a Messina un francès del nostre autocar (eren 4 en total per portar tot el passatge de l'avió) s'ha adonat quan ja arrencaven per sortir del ferri que s'havia deixat la bossa amb la documentació al bar del ferri. Al conductor de l'autocar per poc li dóna un atac. Li deia que no podia parar, que havia de sortir. Després d'uns instants de tensió, ha deixat baixar el francès i ha sortit del pàrquing del ferri per deixar entrar els vehicles que havien de fer el trajecte contrari, i hem pogut esperar el francès aparcats a pocs metres a la sortida del ferri. Quan ha tornat el pobre francès esbufegant, hem arrencat per seguir la ruta cap a Palerm. Però no s'han acabat les sorpreses...

A mig camí entre Messina i Palerm el nostre autocar ha patit un fort sotrac amb algun forat a la carretera i no ha pogut continuar per algun problema amb la suspensió. He estat de sort d'estar assegut a la filera del davant i he escoltat que demanaven 8 persones per anar amb un autocar que ens venia al darrera. M'he aixecat ràpidament i he baixat de l'autocar amb set persones més. He pujat a l'autocar que, efectivament, esperava al darrere del nostre i he agafat un seient lliure. No tots els que havíem baixat de l'autocar accidentat han tingut sort, ja que no hi havia pas 8 places lliures. Potser cinc o sis.

Ja no hi ha hagut més sorpreses pel que fa al viatge en autocar, però la darrera sorpresa ha estat a l'arribar a l'hotel, quan sortint del lavabo m'he topat amb el noi que havia trobat la meva cartera a l'aeroport de Lamezia, que també està allotjat al mateix hotel.

dimecres, 7 de febrer del 2024

El temassu del dimecres. Carles Belda - "Mustafà català".

 

Versió catalana d'aquest clàssic egipci popularitzat pel cantant libanès Bob Azzam l'any 1960, interpretat aquí pel Carles Belda i la banda Badabadoc al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de la Vila de Gràcia de Barcelona, i emès pel programa Rodasons del Canal 33.

dimarts, 6 de febrer del 2024

Endavant amb la lluita dels pagesos i ramaders!

 


Els pagesos i ramaders catalans han iniciat un seguit de jornades de protesta i lluita contra la situació que pateixen des de fa anys de costos elevats de producció, impostos, burocràcia, preus baixos que els paguen, i tot això sumat a la sequera que pateixen especialment.

Avui s'han produït talls a les principals carreteres i autopistes de Catalunya, i demà tenen previst continuar amb les mobilitzacions i portar la protesta fins a la capital, Barcelona.

Jo, amb la lluita dels pagesos i els ramaders catalans. No en va vinc de família pagesa per part de mare, i sé com de dura és aquesta professió i també com de necessària per al país.


dilluns, 5 de febrer del 2024

Insubmissió per la llengua!

 


Avui s'ha presentat la campanya de l'esquerra independentista per la defensa de la llengua catalana en cas que s'impulsi alguna llei o sentència judicial que limiti l'ús de la nostra llengua en l'àmbit educatiu arreu dels Països Catalans. Jo ja m'hi he adherit. Si voleu fer-ho, ho podeu fer aquí.

dissabte, 3 de febrer del 2024

Arrenca el 6 Nacions.

 


Ahir va arrencar a Marsella (l'estadi parisenc Stade de France està de reformes de cara als JJOO de París 2024) el tradicional torneig de les 6 Nacions de rugbi amb un interessantíssim partit entre els amfitrions i Irlanda. Dos dels principals candidats a emportar-se el títol, el darrer guanyador i el guanyador de fa dos anys, van obrir la competició amb victòria rotunda per als verds irlandesos (17-38).

Avui s'estrenen Itàlia i Anglaterra a Roma, i Gales i Escòcia a Cardiff. Comença bé! Seguirem informant.