"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 7 de juny del 2014

Avui toca rondinar una mica...

3d9f a l'assaig vist des del pis dels sisens.

Ahir quan vaig marxar del local, després de fer la birreta i la xerradeta amb us quants, i unes partidetes amb el nou futbolí, vaig pensar que havia d'escriure quatre ratlles crítiques amb la colla, que de tant en tant també va bé, crec.

En primer lloc, vull "rajar" per la minsa presència de minyons als assaigs. Tenint en compte l'arrencada de temporada que portem i les expectatives que s'han obert, em sembla lamentable no poder assajar amb garanties i seguretat els castells de nou bàsics. Ahir mancaven 50 persones mínim per poder assajar el 4d9f fins als sisens, prova mínima necessària per portar aquest castell a plaça. Així doncs, diumenge a Barcelona, difícilment veurem aquest castell, i haurem d'esperar dues setmanes més per a poder-lo estrenar (si la gent acaba responent, evidentment). 

En un mes arribarà la Festa Major de la nostra ciutat, i molts exigiran "papinus" varis i que anem a tope, però per poder anar a tope el dia 6 de juliol, cal anar-ho treballant des de ja. Cada divendres s'hauria de poder posar sisens al 3 i al 4, i començar a fer proves de manilles i d'algun altre folre. I cada dimecres també hauríem de se capaços de fer algun folre més que el del 2d8f... Estic convençut que si fóssim cent persones més a cada assaig d'aquí a la Festa Major, el 2d9fm, el 5d9f, el pd8fm i el 9d8 estarien molt més a l'abast que no pas amb el nivell d'assaigs actual.

En segon lloc, volia queixar-me de l'actitud gens col·laboradora d'un gran gruix de membres de la colla. Per exemple ahir, quan es va demanar col·laboració per poder retirar el terra atenuant del pati d'assaig. Vaig restar assegut un parell de minuts per comprovar qui es movia per donar un cop de mà i qui s'ho mirava des del seu lloc tot xerrant amb els col·legues o fent la cerveseta. Quina vergonya! Els mateixos quinze de sempre movent les 100 i pico peces del terra, i un centenar de minyons mirant-se l'espectacle. Els valors dels Minyons!!

I en aquest mateix sentit, vull criticar al nombrós grup de minyons que actuació rere actuació passen d'apropar-se a cap pinya que no sigui pròpia, malgrat que el cap de colla es desesperi demanant la col·laboració de tothom amb la resta de les colles. Estic fart de trobar-me sempre als mateixos minyons a les pinyes de les altres colles, i comprovar com hi ha un munt de companys de la meva que s'ho miren i passen. Un altre valor dels Minyons!!