País Basc.

 

Aquest matí, regirant entre els meus arxius fotogràfics, m'he topat amb l'àlbum de fotos que vaig fer en la meva segona estada al País Basc l'any 1994, concretament la Setmana Santa d'aquell any, també en un mes d'abril de fa ja 30 anys. 

Vaig trepitjar terres basques per primer cop el juliol del 1992, en un intercanvi amb joves de Gasteiz i vaig tornar al·lucinat als meus 16 anyets: el sentiment nacional, les tradicions, la llengua basca, la simpatia dels bascos... 

Així que dos anys després vaig convèncer uns quants amics de l'Institut Blanxart i vam anar a passar uns dies de les vacances de Setmana Santa. Vam estar a Donosti i a Gasteiz si no recordo malament, i també ho vam gaudir molt. Recordo que una tarda vaig separar-me del grup d'amics per anar-me'n sol cap a Zaldibia on se celebrava el "Gazte Topagunea", una mena d'Acampada Jove dels joves abertzales, amb concerts, cultura tradicional, xerrades... 

Em vaig assabentar de casualitat per algun cartell que vaig veure pel carrer, i hi tocaven grups que m'agradaven molt (Negu Gorriak, Zebda, Body Count i Dut), així que no em vaig poder resistir. Tren, bus, i cap a Zaldibia. I de matinada, patejada fins a Ordizia per la carretera, tren, i a Donosti de nou a trobar-me amb els col·legues, fent temps passejant pel centre de Donosti o als bancs de l'estació de tren abans d'anar a despertar-los. Fins que els guardes de seguretat de l'estació em van fer fora.

Batalletes de joventut amb el País Basc de fons. I n'hi hauria unes quantes posteriorment...

El temassu del dimecres. Wax and Boggie - "Honey Rum".

 

El dissabte vaig anar a un nou festival Ritme & Soul, a la Nova Jazz Cava. Festival de referència de músiques negres per a uns quants terrassencs (dels 35 als 55) que repetim cada any. Enguany hi tocaven tres bandes vingudes de Barcelona (Wax & Boggie, Soul), Rockafondians (Mataró, versions rock de clàssics del reggae i l'ska), i Mighty Megatons (Madrid, Ska). Una nit amb molta ballaruga, vells coneguts, i unes quantes cerveses. Què més es pot demanar? L'any vinent més.

El llibre d'aquest Sant Jordi.

 

Encara no el tinc a les mans perquè li vaig encarregar a la meva mare fa uns dies i ella ha ordit una trama per fer que l'autora, la terrassenca Sílvia Alcàntara (àvia d'una amiga de la meva neboda), me'l dediqui. Tinc moltes ganes de tenir-lo perquè m'encanta com escriu la Sílvia i les tres anterior novel·les em van encantar. Sobretot la primera, "Olor de Colònia" que va ser tot un èxit i una revelació. Espero que aquesta darrera novel·la m'enganxi d'igual forma que les anteriors, i amb el llenguatge ric i ple d'expressions en desús que empra la Sílvia. Molt recomanable autora.

Ah, i del llibre sé ben poca cosa. No m'agrada conèixer gaire de l'argument abans de llegir-lo. Pel que m'ha arribat és una mica autobiogràfic d'una noia que abandona una colònia per anar a viure i treballar a una ciutat.

Atracament a mà armada al Bernabéu. I van...

 

Ahir el Barça es jugava les poques opcions que li quedaven per guanyar aquesta lliga a l'estadi Santiago Bernabéu, amb 8 punts per darrera del Real Madrid a la classificació i set jornades per terminar el campionat. Tot i fer un partit força seriós i plantar cara a l'actual líder amb un equip plagat de joves, va resultar impossible imposar-se a l'arbitratge escandalosament parcial de l'àrbitre Soto Grado. El costum i l'historial en els enfrontaments entre blancs i blaugranes ja em tenia força previngut que podia haver decisions polèmiques a favor del Madrid, però el d'ahir va ser un dels majors atracaments futbolístics que he presenciat en la meva vida.

Als fets em remeto:

- Penal inexistent a favor del Madrid, quan Lucas Vázquez es va deixar caure davant la cama de Cubarsí i va allargar la seva perquè impactés amb la del defensa català.

- Gol legal de Lamine Yamal que no es va concedir tot i que en imatges quedava prou clar que la pilota havia entrat del tot. 

- Expulsió perdonada a Camavinga en una jugada on Lamine Yamal marxava sol cap a porteria i el va fer caure per darrera.

- Penal no xiulat a favor del Barça quan Lamine Yamal anava a rematar dins de l'àrea i el fan entrebancar tocant-li la cama per darrera.

- Penal no xiulat a favor del Barça per obstrucció il·legal del defensa Rudiger a Fermín López quan l'havia superat amb un regat i encarava el porter tot sol.

- Targetes grogues perdonades a Modric, Rudiger i Vinicius que els hauria comportat l'expulsió a l'acabar amb tant sols una targeta groga el partit.

En fi, un autèntic robatori en tota regla que ha vist tot el món. De fet, no és res nou, ja que estem acostumats a les ajudes al Real Madrid, però la transcendència i la repercussió del clàssic entre blancs i culers, ha fet que milions de persones al món hagin vist com se les gasten els àrbitres a la lliga espanyola.

Un dissabte ben aprofitat.

 

Ahir va ser un dia especialment intens pel que fa a activitats. Pel matí-migdia vaig anar en bici fins a Rellinars, i a la tornada havia quedat amb uns amics al barri de Ca n'Anglada, on hi tinc els orígens de la família paterna, on se celebrava la Fira de l'Oliva i hi havia un munt de paradetes i un escenari amb diferents espectacles. Vaig fer el vermutet i vaig tornar a casa a dutxar-me, dinar, i descansar una mica perquè la jornada tenia més actes. El primer va ser a la festa pel 30è aniversari de la penya terrassenquista Torrente Colorao convidat per un amic i membre de la penya, el Bubu. Vaig descobrir un espai molt cèntric de la ciutat que encara no coneixia. Una antiga nau tèxtil reconvertida en sala de festes amb una decoració sorprenent. Dels assistents a la festa en coneixia a uns quants, ja que hi vaig anar un bon grapat d'anys a l'estadi del Terrassa FC, fins que van perdre la categoria de 2a. A la festa hi vam estar una estoneta abans d'anar cap al teatre Principal, a veure el nou espectacle de Faemino y Cansado. Una hora i quaranta minuts de diàlegs hilarants amb la gràcia dels dos actors, Javier Cansado i Carlos Faemino. La darrera activitat de la jorada va ser el festival de músiques negres "Ritme & Soul" a la Nova Jazz Cava, amb tres grups de diversos estils: "Wax And Booggie" (Soul), "Rockafondians" (Rock) i "Mighty Megatons" (Ska). Gran festival amb públic dels 30 als 50, que cada any ens porta bons grups.

El "Tintín" en català compleix 60 anys.

 

Sabíeu que el mític còmic "Tintín" va començar a traduir-se al català fa tot just 60 anys? I que el traductor original era el terrassenc Joaquim Ventalló (febrer de 1899 - desembre de 1996), periodista, escriptor, polític, etc.?

Quants infants han gaudit de la lectura i han après o desenvolupat el català a través de les traduccions d'aquests extraordinaris còmics belgues?

El temassu del dimecres. Axeri, Fane, Eli, FEZE (ft.Gozategi) - "ALBOKA".

 

De casualitat he anat a topar amb aquest videoclip d'un conjunt basc de rapers que han fusionat els seus ritmes electrònics i el trap amb la música tradicional basca, amb la col·laboració dels també bascos Gozategi que hi posen la triquitixa (acordió) i algunes percussions. I tot barrejat amb imatges característiques del país basc i danses d'allà. Una cançó que no deixa indiferent.