Aquest dissabte es va celebrar al parc del Cadí-Moixeró la Ultra Pirineus, amb sortida a la localitat de Bagà. Els atletes han de recórrer una distància de 100 km. amb 6.600 m. de desnivell positiu. Una autèntica animalada només a l'abast de corredors molt, però molt molt, entrenats i avesats al patiment. Enguany a més, a la duresa implícita de la quantitat de quilòmetres i de desnivell acumulat, calia sumar-hi la forta calor que va fer aquest cap de setmana, fent més dura, si cap, la prova.
M'explicaven aquest matí unes alumnes a l'hora del pati que havien anat amb les seves famílies a passar el cap de setmana per la zona perquè alguns pares van córrer o bé la ultra (uns pocs), o bé les proves menys exigents (que no fàcils) de 21 i 42 km. I m'explicaven que un pare havia patit un gran malestar la nit posterior a la cursa, arribant a vomitar sang i havent d'anar a urgències.
Com a mestre especialista en educació física, em fa molta pena la tendència autosuperativa i competitiva que està agafant l'esport cada dia més i més. Les companyies que es lucren gràcies a l'esport, i els grans mitjans de comunicació, són els principals responsables d'aquesta tendència, amb la seva publicitat, i la projecció d'aquest tipus de proves on es porta el cos al límit. "Impossible is nothing" deia una coneguda marca de roba esportiva. "Just do it" proclamava una altra no menys popular.
Sembla com si la gent ja no en tingués prou amb anar a caminar una horeta al dia, sortir amb bici i fer un parell d'horetes, fer fúting, o anar al gimnàs per fer uns estiraments i gimnàstica sueca. O a nedar una estoneta, jugar un partidet de futbol o de bàsquet, o de pàdel... No, si no poden córrer una mitja marató ja no se senten realitzats. O si no fan més de 100 km. amb la bici no se senten prou ciclistes.
Em pregunto per què no apareixen més especialistes (metges, preparadors físics, entrenadors...) posant el crit al cel davant d'aquesta tendència perillosa que està agafant la pràctica esportiva. Potser perquè es pensa més en clau negoci que no pas en la salut de la gent...
