"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 30 d’octubre del 2024

El temasso del dimecres. Raimon - "Al meu país la pluja".

 

Aquests dies estem veient imatges esgarrifoses de la zona de València on han patit amb més virulència el fenomen de la dana, o gota freda, que ha dut pluges intenses que han desbordat rius i rieres, i anegat cases, carrers, i carreteres, arrossegant tot el que es trobaven pel davant, inclòs persones. Es parla de vàries desenes de víctimes mortals i un bon grapat de desapareguts, a banda dels vehicles, mobiliari, cases i locals que han patit greus desperfectes.

Potser que després d'aquesta tragèdia alguns dels negacionistes del canvi climàtic canviïn el xip i se n'adonin que les nostres accions tenen conseqüències en la meteorologia i la climatologia.

dilluns, 28 d’octubre del 2024

HAHAHAHAHAHAHAHAHA.

 


Si els culers pensàvem que amb la humiliació infringida al Real Madrid el passat dissabte al seu estadi ja havíem gaudit prou per uns dies, avui ens hem endut una nova alegria quan ens hem assabentat que la pilota d'or no era, com tots ja havíem donat per descomptat després de llegir els llavis de Vinicius dient-li al blaugrana Gavi durant una enganxada entre ambdós durant el partit de dissabte "tu ganas 0-4 però yo el lunes voy a recoger el balón de oro". Un comentari de sobrat fastigós, que és el que és aquest maleducat i imbècil. 

El club blanc ha actuat com un nen petit a qui treuen un caramel i ha decidit no assistir en bloc a la gala ni recollir cap premi. Una actitud infantil, de mal perdedors, i de manca absoluta de valors esportius. Vaja, el que ve a ser el Madrid! Foteu-vos!

diumenge, 27 d’octubre del 2024

Bany de la masia al club estat.

 

Bany de joc i de gols del Barça ahir al Bernabéu (0-4) en el partit de la 11a jornada de lliga, que deixa els culers amb sis punts d'avantatge respecte els blancs a la classificació (7 amb el goal-average), i el que és més important, amb la sensació que aquest nou Barça de Hansi Flik no té rival, i no té límit. La ratxa culer comença a ser d'escàndol, sumant gols de 4 en 4, o 5 en 5, contra rivals fins fa res temuts.

Hansi Flik ha aconseguit en poc més de tres mesos que el joc de l'equip faci una volta com un mitjó i ha recuperat el millor nivell d'uns quants jugadors que la passada temporada van oferir unes pobres prestacions. A aquest fet cal afegir l'aposta del tècnic alemany per la gent jove de la casa, que està demostrant partit rere partit que es pot confiar en la pedrera blaugrana i que tenim a la masia una mina d'or de grans jugadors al club.

No sé quant temps durarà aquesta ratxa de bon joc i golejades, i si servirà per acabar guanyant títols a final de temporada, però el que estem gaudint i el que estem vibrant ja no ens ho treu ningú. Que duri!

divendres, 25 d’octubre del 2024

De colònies a casa Viu Vespella, Gurb.

 

Des de dimecres he estat de colònies amb els alumnes de 3r i 4t de la meva escola. Hem tingut molta sort perquè no ens ha plogut cap dia i hem tingut temperatures ben suaus. Pels matins ens hem despertat envoltats de boira, fenomen força habitual a la plana de Vic, però a mig matí la boira ja havia escampat i hem tingut bones estones de sol. Així que els alumnes han pogut realitzar totes les activitats i jocs programats, com una caminada fins a l'ermita de Sant Roc, des d'on vam poder contemplar una bonica panoràmica de la plana, amb el Montseny cap al sud-est, i les Guilleries més cap al nord-est.

Des que sóc en l'actual escola, les colònies les hem fet sempre a l'octubre, que encara acostuma a fer una temperatura agradable sense les calorades del maig-juny, i ajuda a cohesionar els grups de cara a la resta del curs. I si cal, per cohesionar els alumnes nouvinguts o fins i tot els nous mestres, o mestres que els alumnes no coneixien gaire tot i ser a l'escola.

Personalment m'ho passo genial a les colònies, malgrat conèixer l'enorme responsabilitat que suposen. Enguany, tot i no ser tutor, he hagut de "pringar" per les nits atenent alguns alumnes que els costava dormir, ja fos per enyorança o per por. He arribat ben cansat a Terrassa, però amb un munt d'experiències molt boniques i uns quants lligams emocionals enfortits.










dimecres, 23 d’octubre del 2024

El temassu del dimecres. El Pony Pisador - "Rafa "El Garrafa", el gafarró del Garraf, agafa garrofó per guanyar-se les garrofes".

 

 
 
Divertit i didàctic videoclip dels Pony Pisador al voltant del bestiari ocellaire popular dels Països Catalans, amb una lletra en forma d'embarbussaments difícils de cantar. Feu la prova. El tema és del darrer àlbum d'estudi, "Ocells". Músiques tradicionals d'arreu, molt festives, i molt canyeres. Del millor que tenim actualment a casa nostra.

dilluns, 21 d’octubre del 2024

Ja són aquí, ja han arribat.

 

El passat dissabte vaig encetar la temporada de castanyes. Ara sí que sí que ha arribat la tardor. Tanmateix, encara m'he calçat la xancleta hawaiana el cap de setmana, així que de moment, tardor amb xancletes. Ara bé, les castanyes ja no podien esperar. Encara que no faci el fred amb el que històricament hem relacionat aquest fruit de tardor, ja me les menjo de gust. Ja les he menjat fetes al foc, i al microones. De totes maneres m'agraden. I si pot ser, sempre acompanyades del moscatell. I si no hi ha moscatell, a males, ratafia.

diumenge, 20 d’octubre del 2024

El retorn de Gavi.

 


Avui, 348 dies després de lesionar-se en un partit de la selecció espanyola, Gavi ha tornat als terrenys de joc en el partit de lliga del Barça contra el Sevilla (5-1) a l'estadi Lluís Companys. Un retorn molt esperat malgrat que l'actual Barça rutlla a les mil meravelles i té un bon grapat de migcampistes que estan complint amb escreix. Tanmateix, el jove sevillà és un jugador força estimat per l'afició pel seu caràcter lluitador al camp, i ha hagut de passar un llarg procés de recuperació de gairebé un any. Sort i èxits en el futur.

divendres, 18 d’octubre del 2024

El Juanka s'ha superat.

 

Avui s'ha publicat a les xarxes aquesta súper foto de la colla castellera dels Xics de Granollers fent un pilar, ahir, a La Miranda d'en Puntes a La Roca del Vallès, amb una súper lluna plena de fons. Segons l'artista, l'amic casteller i fotògraf Juanka, era la cinquena ocasió, en cinc anys consecutius, que intentaven aconseguir aquesta fotografia. 

Els 27 membres de la colla es van reunir al lloc acordat per aixecar un pilar de 4 a les 19:17. El Juanka es va situar a uns 900 metres per immortalitzar el pilar davant d'una lluna plena al 99'8%. No és el primer cop que els Xics fan un pilar fora de l'àmbit de les diades castelleres. Cada any fan un pilar insòlit en algun indret especial.

dijous, 17 d’octubre del 2024

Plaça de l'Anònima.

 

Xemeneia Saphil, Plaça de l'Anònima, Terrassa.

Una nit de lluna plena

 tramuntàrem la carena,

 lentament, sense dir res... 

Si la lluna feia el ple 

també el féu la nostra pena.

(Joan Oliver "Pere IV", Corrandes d'Exili).

dimecres, 16 d’octubre del 2024

El temassu del dimecres. Kojón Prieto y Los Huajolotes - "Bilbainada".

 

Avui és el dia mundial de l'alimentació, i per celebrar-ho us comparteixo aquest clàssic dels Kojón Prieto y Los Juajolotes, banda de ranxeres navarresa ja dissolta sorgida de l'extinció dels Tijuana in Blue, inclòs a l'àlbum "Échenle Guindas" del 1997. El seu cantant va continuar posteriorment la carrera en solitari amb el nom artístic de Tonino Carotone.

dimarts, 15 d’octubre del 2024

Margeners, sou molt bona gent!!

 

 

El passat dissabte vaig anar a Guissona per viure els actes centrals de la 18à Diada dels Margeners de Guissona. El Concurs de tapes, la diada castellera amb les colles convidades dels Maduixots de l'Alt Maresme, i els Castellers de la Sagrada Família, el sopar de colles i el concert amb Pasqual i els Desnatats i Crit. Una gran jornada amb la bona gent dels Margeners.







dilluns, 14 d’octubre del 2024

Mor Mayra Gómez Kemp.

 

 

 

Aquest matí, escoltant les notícies per la ràdio, m'he assabentat de la mort, ahir, de la presentadora, cantant, i actriu cubana Mayra Gómez Kemp, que es va fer molt popular a la dècada dels 80 com a presentadora del programa "1, 2, 3, responda otra vez" de TVE. Si hagués de triar un record televisiu personal d'aquella dècada, segurament seria d'aquest programa que ens miràvem a casa els divendres al vespre. Una d'aquelles persones que guardaré amb afecte a la memòria pels bons moments que em va fer viure en la meva infantesa. DEP.

diumenge, 13 d’octubre del 2024

Les mil cares de Montserrat.

 

Divendres vam tenir dia de lliure disposició a l'escola i vaig aprofitar la magnífica climatologia per fer una sortideta més llarga de l'habitual (50 km), amb una circular molt maca amb inici i final a Terrassa, passant pel Coll de l'Obac, Rellinars, Castellbell i el Vilar, Vacarisses i Viladecavalls, en la que et vas trobant la muntanya de Montserrat un bon grapat de quilòmetres un cop superat el Coll de l'Obac.




dissabte, 12 d’octubre del 2024

Bon dia dels penjats.

 


Avui se celebra el dia dels penjats al país veí. El governador de la colònia catalana serà a la capital del regne veient l'espectacle de cabres, cabrits i cabrons desfilant pels carrers, acompanyant els amos de la colònia que li faran copets a l'esquena i el felicitaran per haver "pacificat" i tornat a la correcta senda la colònia.

divendres, 11 d’octubre del 2024

Escultures de Donato Savin.

 

D'entre les nombroses avantatges que té el fet de ser mestre, la d'accedir a museus, i llocs interessants diversos, és una de les que més m'agraden. Entres de franc i descobreixes coses molt interessants, com ara les escultures de Donato Savin, un italià de la Vall d'Aosta (Itàlia), enamorat de la natura i dels animals, i que actualment exposa una part de la seva obra, en roca, a la Factoria Cultural de Terrassa. Hi vaig anar per acompanyar els grups de 1r i 2n, i em va meravellar la capacitat de treballar la roca per crear formes, algunes força reals, i d'altres de més abstractes.




dijous, 10 d’octubre del 2024

Concert 37è aniversati d'"El Lokal" a la sala Paral·lel 62.

 


Ahir vaig anar amb el meu germà Albert i el Bubu a la sala Paral·lel 62 de BCN al concert de celebraciò del 37è aniversati de la llibreria "El Lokal" del barri del Raval. Un espai llibertari i punt de trobada de molts col·lectius que lluiten per millorar la societat des de diferents àmbits. Enguany celebren que han aconseguit garantir la continuïtat del projecte, i ho van voler celebrar amb un concert especial rodejats de vells amics. I quin concert!

Per una banda van poder reunir un parell de membres dels mítics O'Jarbanzo Negro, grup gallec establert a BCN als anys 90's a l'entorn de l'Ateneu Popular de Nou Barris, que van plegar a mitjans de la primera dècada del 2000, i als quals jo havia seguit per mil i un pobles. Fins i tot els havia portat a Terrassa en el 25è aniversari dels Minyons, en un concert memorable al Parc de Vallparadís. 

El segon plat, i no menys especial, va ser una banda formada per a l'ocasió amb veterans músics de l'escena catalana: Joan Garriga (ex Dusminguet i ex La Troba de Kung-Fu), Muchachito, i Majid (ex Radio Bemba), i un baixista que completava el quartet. Van fer un repertori de poc més d'hora i mitja amb temes diversos de tots ells, recuperant algun clàssic de Dusminguet, el clàssic francès "Oh Marlene", o l'"Ojalá no te hubiera conocido nunca". Festival.



dimecres, 9 d’octubre del 2024

El temassu del dimecres. Joan Garriga i el Mariatxi galàctic - "Perquè".

 

En Joan Garriga, cantant dels mítics Dusminguet, i de La Troba de Kung-Fu, té actualment un projecte on continua amb els sons llatins com la cúmbia, la salsa, la batxata... Avui el veure a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, juntament amb Muchachito, i uns quants dels músics de O'Jarbanzo Negro que es reuneixen per celebrar el 37è aniversari de la llibreria "El local" del barri del Raval de Barcelona.

dimarts, 8 d’octubre del 2024

Fisonomistes.

 

Envejo les persones que tenen memòria fotogràfica per als rostres i que són capaços de recordar una cara durant molt de temps. Fins i tot si aquell rostre ha patit una transformació notable. 

No està entre els meus atributs personals el de bon fisonomista i pateixo cada vegada que se m'apropa algú que em reconeix a saludar-me. Darrerament em passa força sovint amb gent que he conegut alguna vegada en la meva vida, encara que hagi estat fugaçment, i que em saluden i em donen conversa. Excompanys de professió, excompanys d'estudis (EGB, BUB i COU, Universitat, EOI, formacions diverses...), gent del club, dels castells, de la nit, del centre, etc., etc.

Tinc la teoria que molta gent em recorda i reconeix per la meva cara singular: ulleres, patilles... i a mi se me'n van de la memòria si no he tingut una relació una mica llarga i si fa ja molt anys que no hem coincidit. 

Darrerament no em tallo i si tinc l'oportunitat demano a la persona que em saluda que qui és, i de què el/la conec. Així que si em llegiu, em coneixeu, i veieu que no saludo, no dubteu a fer-m'ho saber i recordar-me qui sou.

dilluns, 7 d’octubre del 2024

Carlos González: "Modes psicològiques infantils".


(Article del pediatra Carlos González per al Criatures del diari Ara. Aquest cop sobre les modes psicològiques infantils, o aquella pulsió per cercar explicacions i etiquetes als comportaments, caràcters o formes de ser infantils. Ara la moda són les emocions. Quina serà la propera?)

Ja tinc una edat, i he assistit, per tant, a l’auge i caiguda (i sovint també a la corrupció) d’unes quantes modes en psicologia. Quan era petit, la gran qüestió era diferenciar els introvertits dels extravertits. Com es parlava del tema cada dia i quantes dècades he passat, després, sense sentir aquestes dues paraules! El que podria haver estat, simplement, una descripció molt reduccionista de dos trets de personalitat va degenerar ràpidament en un judici: “extravertit” és bo, “introvertit” és dolent.

A les revistes juvenils de l’època, quan preguntaven a un artista quina era la qualitat que més valorava, la resposta habitual era “la sinceritat”, aviat interpretada com “el dret de dir coses desagradables a tothom sense cap pietat ni respecte”.

Van sorgir els complexos. Hi havia “complexos” de tot. Tothom estava “acomplexat”, i era precís “desacomplexar-se”.

L’apoteosi del complex va ser la repressió. Estàvem “reprimits”. Es va convertir en un insult: “Vostè és un reprimit”.

Vingueren els traumes. Molta gent estava traumatitzada. Particularment perillós era el “trauma per a tota la vida”. No es podia pegar als nens però no perquè són persones i no es pot pegar ningú sinó perquè poden “agafar un trauma”. De seguida alguns saltaven: “Què passa, que per una “bufetada a temps” (tan educativa!) agafarà un trauma per a tota la vida?”. No, és clar que no agafarà un trauma per a tota la vida. Aleshores sí que es pot pegar als nens?

'Gestionar' les emocions

Va aparèixer l’autoestima. En anglès ja existia, self-esteem, que als diccionaris antics es traduïa per “amor propi”. Però entre nosaltres l’amor propi va estar tan desprestigiat durant tant de temps (has de ser humil!) que es va buscar un altre nom i es va inventar l’autoestima. ¿Millorar l’educació per tal que els nens es puguin sentir orgullosos del que saben i del que fan? Semblava molt més fàcil fer-los repetir en veu alta “soc valuós”, “soc important”, “ningú és millor que cap altre”... esperant que s’ho creguessin. Molts no s’ho creien.

Sembla que l’última moda són les emocions, que s’han de “treballar” amb explicacions teòriques, contes educatius a tot color i jocs més educatius encara. Durant més de 200.000 anys, l'Homo sapiens no ha sabut si estava trist o content, sort que ara sí que ho aprendran! Sento un cert desassossec en sentir parlar de “gestionar les emocions”; abans es gestionaven les empreses i les emocions se sentien. Trobo que en molts casos això acabarà amb els adults “gestionant” les emocions dels nens.

diumenge, 6 d’octubre del 2024

Segona joventut de Lewandowsky.

 


Avui Robert Lewandowsky ha liderat la golejada del Barça al camp de l'Alavés (0-3) amb un hat-trik que col·loca al davanter polonès de 36 anys com a màxim realitzador de la lliga i màxim golejador europeu amb 11 gols en 10 partits (sumant lliga i Champions).

Qui ho havia de dir tot just fa tres mesos quan el veterà polonès tancava una temporada grisa amb el Barça, sense títols i amb uns registres més aviat discrets pel que venia fent en temporades anteriors. Molts el donaven per amortitzat i pràcticament per acabat, però ha demostrat amb gols que continua sent un dels millors davanters de la darrera dècada i que encara té forces per continuar marcant i ajudant l'equip a sumar títols. Tant de bo no se li acabi la ratxa.

dissabte, 5 d’octubre del 2024

Bon dia mundial dels docents.

 

Una de les coses que més m'enorgulleixen i em reconforten de fer de mestre són els elogis dels meus alumnes. I com més grans són els alumnes més elevat és els seu criteri i més m'afalaguen els seus comentaris positius. Avui que és el dia mundial del docent us vull compartir la nota que em va fer una alumna de 6è de la meva escola al final del curs passat. No és gens habitual en els dies que corren ser agraït i lloar a algú. Per aquest motiu em va fer especial il·lusió rebre aquesta nota de mans de l'alumna.

dimecres, 2 d’octubre del 2024

El temassu del dimecres. Les Testarudes - "Perfidia".

 

Les Testarudes són una banda de joves músiques en la vintena formada al barri de La Bordeta (BCN) l'any 2023, i que en poc temps han tingut força repercussió tocant en nombrosos escenaris arreu dels Països Catalans i part de l'estranger. Aposten per l'ska clàssic, el rocksteady, i el soul, amb un bon grapat de versions dels anys 60's o 70's. Les vaig veure per primer cop al festival Rudecat a la sala Paral·lel 62 de BCN, i també van tocar a la Festa Major de Terrassa.

dimarts, 1 d’octubre del 2024

7è aniversari de l'1 d'octubre.

 


Han passat 7 anys d'un dels dies més transcendentals de la meva vida. Un dia en que milers (milions) de catalans vam plantar cara a l'estat espanyol i els vam deixar en evidència amb un acte tan pacífic i democràtic com voler votar en un referèndum. 

En el record la incertesa del que ens trobaríem als col·legis electorals de matinada, la tensió pels anuncies de possible visita dels cossos de repressió de l'estat, la solidaritat de la gent i l'emoció compartida per viure plegats un moment històric per a la nostra nació.

Una jornada que mai oblidarem. Una jornada que significa marca un abans i un després. Ni oblit, ni perdó.