L'estiuet de Sant Martí fent vela al Masnou.

 

 

Ahir vaig anar amb els alumnes de 4t de l'escola al Masnou a fer una activitat de vela. Aquesta activitat la teníem programada fa dues setmanes, però la vaga del transport va fer que l'haguéssim d'ajornar fins ahir. I el cert és que l'ajornament ens va anar de perles, perquè el dia que hauríem d'haver anat en un principi va ser plujós i fred, i en canvi ahir va fer un dia espectacular. Es va fer realitat el popularment conegut com "estiuet de Sant Martí": bona temperatura, solet, i mar en calma. Bé, l'única pega és que feia poc vent i va costar fer anar el veler. Acabada l'activitat amb els monitors del club nàutic del Masnou, vam anar a dinar a la platja i a jugar una estona. 

Una lliga de merda.

 

Ahir a Anoeta van tornar a robar (i van tants ja!!), clamorosament i impune, un partit de lliga al Barça. En aquesta ocasió contra la Reial Societat que es va imposar per la mínima (1-0) després de veure com el VAR li robava un gol totalment legal al davanter Robert Lewandowsky, per presumpte fora de joc que no era, com va quedar demostradíssim el la repetició de l'acció: el jugador polonès no podia estar en fora de joc ja que el defensa rival tenia encara un peu per darrera. Tot i que en un principi l'àrbitre va donar el gol per bo, el VAR va intervenir i va acabar anul·lant el gol dels culers, oferint unes imatges manipulades de l'acció.

I això que ens robin partits i lligues no és un fet aïllat que passa molt de tant en tant. Cada temporada són nombroses les errades arbitrals contra el Barça que acaben descentrant l'equip i passant factura a la classificació.

Puta lliga, puta Espanya.

Amb uns mites admirats, la Fanfare Ciocarlia!

 

La nit de la castanyada vaig poder tornar a veure en directe a la sala Paral·lel 62 una de les meves bandes favorites des de fan més de 25 anys, la fanfàrria de gitanos romanesos Fanfare Ciocarlia, als que m'havia perdut fa un parell d'anys a la sala Apolo perquè era de viatge a Palma de Mallorca. Així que feia un bon grapat d'anys que no els havia vist en directe i vaig anar amb moltes ganes al concert. I va ser un concertàs apoteòsic. Vam poder estar a primera fila, amb espai suficient per ballar tranquil·lament les dues hores llargues que va durar el recital.

I el millor de tot, que a la sortida quan anàvem a buscar el cotxe al pàrquing ens vam trobar uns quants membres de la banda, els més veterans i fundadors, i vam poder xerrar una estona amb ells i fer-nos algunes fotos. Un somni fet realitat. Una gran nit per recordar.

Torí (una petita part) en imatges.

 

Us deixo un "petit" recull d'imatges de la meva estada a Torí de l'1 al 6 d'aquest mes. Un viatge que es va allargar a causa de la Dana i la cancel·lació del vol de retorn el dilluns 4. Així que vaig tenir un parell de dies més per voltar i gaudir d'aquesta ciutat plena d'encants i de vida. Tinc la sensació que després de gairebé una setmana a Torí, encara em queda molt per veure d'aquesta ciutat.

L'Spritz, una beguda molt popular a tota Itàlia.

Pati interior del Palau Reial.

Estadi olímpic de Torí, on juga l'equip local del Torino.

Plaça San Carlo.

Els llegendaris Cokney Rejecks tocant a la sala El Barrio (amb l'Olga dels Toy Dolls a la guitarra)

La Mole (o museu del cinema).

Església de la Gran Mare de Déu.

Vista panoràmica des de el Monte dei Capuccini.

Estació de trens a la Porta Nova.

El temassu del dimecres. Persiana Jones - "Agarra la onda".

 

Els torinesos Persiana Jones van ser una banda d'ska-punk creada l'any 1988. Van fer alguns concerts arreu dels PPCC i recordo haver-los vist algunes ocasions. El que no sabia és que fossin tan veterans i de Torí. De fet me n'he assabentat avui a una cafeteria torinesa parlant amb uns locals, un dels quals parlava castellà perquè havia viscut 18 anys a Tenerife.

Atrapat a Torí.

 

Aquesta tarda havia d'agafar el vol de tornada de Torí, on hi sóc des del passat divendres passant el pont de Tot Sants, però la Dana, que ha afectat el litoral català i especialment la comarca del Baix Llobregat on hi ha l'aeroport, m'ho ha impedit.

El més graciós del cas és que la companyia aèria, Vueling, em volia fer tornar aquest divendres!! I ja em veus a mi començant a moure'm per trobar una forma de tornar abans. He intentat posar-me en contacte amb la companyia asseguradora del BBVA que pago fa temps però després de dues hores en espera al telèfon han penjat perquè era el final de la seva jornada (14:00).

Així que m'he espavilat sol i he comprat un nou vol amb Ryanair per dimecres, i he hagut de trobar allotjament per un parell de nits més. Què hi farem. A les penes punyalades... El més important és tornar, i a la feina no els putejo massa aquest parell de dies.

Bé, en una nova entrada ja us explico com ha anat per la capital del Piemont.

Us deixo, això sí, algunes fotos.

Palazzo Madama.

Via Po.

Vista panoràmica des de dalt de la Mole.

Catedral de Sant Giovanni Battista.

Bust al museu reial.

Saló al Museu Reial.

Sala d'armes al Museu Reial.

La Mole, O museu del cinema.