En Llucifer (Rubèn), el Ganàpia (Martí) i el Satanàs (Lid). |
Ahir al vespre vaig anar a veure a la meva neboda Carla, de nou anys, a la seva estena teatral al Casal de Sant Pere. Participava en la representació de l'obra "Ganàpia i Cigronet" de la companyia del Casal, Pam Teatre. Aquesta obra és una versió escrita per l'autor terrassenc Francisco A. Izquierdo de l'any 1949, dels originals Pastorets que es representen arreu del territori per aquestes dates nadalenques.
L'obra, que té una durada de més de dues hores, explica la història d'un petit vailet anomenat Cigronet, i un pastor amic seu que treballa per la família, el Ganàpia, que la nit de nadal decideixen anar a cercar a les figures del pessebre que se li han fet vives al Cigronet en un dels seus somnis. De camí a Betlem, els dos innocents personatges es creuaran amb el malvat Llucifer i el seu ajudant Satanàs, que res de bo volen. Però comptaran amb la protecció de l'àngel de la guarda i la companyia d'altres pastors que van a visitar al nen Jesús acabat de néixer.
Sens dubte, el més destacat d'aquestes representacions, és el fet que es tracta d'una tradició fortament arrelada a Terrassa, i totalment amateur. Hi participen prop de cinquanta actors i actrius en escena. Des d'un infant Jesús amb poques setmanes de vida, fins a actors més veterans que, segurament, porten molts i molts anys pujant dalt de l'escenari per l'ocasió.
Uns d'aquests veterans eren la Lid i el Rubèn, el Satanàs i el Llucifer respectivament, que són germans i que porten més de vint anys participant en aquesta obra. I em van comentar que el fill d'ella, el Gorka, amb sis anys s'havia estrenat enguany en el paper de Cigronet!!! Encara no sap llegir i ja s'ha estrenat amb un paper protagonista amb molta responsabilitat!!! Déu ni do... Val a dir, que es nota la mà de la Lid en el tema del maquillatge. L'experiència al grup dels Diables de Terrassa l'ha aprofitat a l'hora de crear els personatges demoniacs de l'obra. O potser és a l'inrevés, i els Diables han aprofitat l'experiència teatral i escenogràfica de la Lid...
Sempre he cregut que el teatre, o la dramatúrgia, pot ser un mitjà d'aprenentatge riquíssim a les escoles. La capacitat motivadora que té per a molts alumnes, i les possibilitats de treballar molts aspectes competencials (memòria, creativitat, sociabilitat, autonomia, concentració, disciplina, treball en equip, etc.) fan del teatre una eina educativa de primer nivell, però malauradament, està molt poc explotada a les escoles. Us imagineu al Cigronet a l'escola suspenent l'exàmen de matemàtiques perquè no s'ha après les taules de multiplicar??
Merci per la teva publicació
ResponEliminaA vosaltres per la vostra tasca!
EliminaRisto