Quina és la magnitud de les retallades en educació dels darrers anys? On se situa Catalunya en l'escenari internacional de les tendències de política educativa? Què s'ha prioritzat i què s'ha deixat de banda en el desplegament de la LEC? Aquestes i altres qüestions són les que aborda aquest informe.
Algunes de les conclusions són les següents:
- Els condicionants externs, no expliquen la magnitud
ni el biaix de la reducció de recursos en educació: Si bé és cert que la
crisi econòmica global i les mesures polítiques d'austeritat estatals
han condicionat la reducció de recursos en educació, aquests no són
factors suficients per entendre l'abast i les característiques de les
retallades en ensenyament.
- Les escoles en pitjors condicions socials són les que
més han patit les conseqüències de la contenció econòmica: Si
s'analitzen tant les retallades que anomenem "selectives" com les "no
selectives", la reducció pressupostària no ha estat prou sensible a
aquells sectors en pitjors condicions socials i econòmiques.
- La política educativa de la Generalitat ha realitzat
un desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya clarament selectiu:
S'han realitzat passos en aspectes previstos a la LEC com el reforç de
l'autonomia dels centres escolars, o el finançament públic de l'educació
postobligatòria concertada, però no s'han desplegat aspectes com el
desplegament de les Zones Educatives com a unitats de descentralització o
mecanismes per a fixar el nombre màxim d'alumnes amb necessitats
educatives especials per zones.
- El Pla d'actuació Ofensiva de país a favor de l'èxit
escolar s'ha centrat en l'aula però ha ignorat l'entorn social dels
alumnes com a espai d'intervenció, determinant per aconseguir millores.
- Catalunya se situa en el conjunt de països capdavanters pel que fa a la magnitud de la reducció pressupostària, amb reduccions en el pressupost per sobre de la caiguda general.
- Per primera vegada, la caiguda de demanda d'Educació Infantil
és inferior a l'oferta total de places públiques, sense que es pugui
atribuir a causes demogràfiques: Això passa en un moment en què l'accés a
l'educació 0-3 es reconeix cada vegada més decisiu per al
desenvolupament de l'infant i per a la igualtat d'oportunitats dels
alumnes més desafavorits.
- Alertes relacionades amb les mesures de política educativa
que poden perjudicar significativament els nivells de segregació
escolar: Els punts per llinatge, la política de ràtios o l'augment de
les àrees d'influència.
- Catalunya se situa sensiblement per sota de la mitjana estatal en
tots els indicadors de beques, tant de cobertura com d'intensitat, amb
reduccions pressupostàries paradoxals en un entorn d'increment de
necessitats socials.
Qui es queda els diners de les retallades?
ResponEliminaFita
Els bancs? Els corruptes? Les escoles concertades que perpetuen l'estratificació social?
ResponEliminaPuc entendre (que no acceptar) que hi hagi menys diners a la caixa. El que no accepto de cap manera és que els (pocs o molts) diners que hi han, no es destinin a aquells que més ho necessiten i allà on més falta fan.