Ahir es va viure una situació d'aquelles excepcionals i inesperades arrel d'una apagada de llum general a l'estat espanyol, Portugal, i part d'Itàlia. Encara avui no han pogut determinar exactament quina/es va/n ser les causes de l'apagada, tot i que a través de diferents mitjans van sortir hipòtesis de tota mena: ciberatac, fenòmens atmosfèrics estranys, submarí rus a prop de la costa...
A mi l'apagada em va agafar a la feina, just quan els alumnes acabaven les classes al migdia. Vaig tenir uns instants de cobertura mòbil per poder contactar amb els pares i saber que també estaven sense llum, i un company d'un altre centre em va confirmar que estaven igual però ningú sabia la causa.
Així que vam fer el claustre amb normalitat, vaig anar a dinar a casa (per sort tinc cuina de gas) i vaig tornar a l'escola a la tarda. Pel vespre, a les 18:00 havia quedat amb un vell amic per fer una cervesa i xerrar, i tot i que no vam poder confirmar la cita, ens vam trobar a l'hora establerta com s'havia fet tota la vida.
Quan començava a posar-se el sol vaig tornar cap a casa i vaig presenciar com tornava la llum a la Rambla de Terrassa. Tanmateix, a casa no va passar fins passades les 22:30. Vaig viure uns instants màgics de foscor, amb espelmes i sopant com havia fet en més d'una ocasió de petit, quan aquestes apagades eren més freqüents.
Sense voler vas tenir un sopar romàntic amb tu mateix. ;-)
ResponEliminaPer aquí no va passar res, tret d'alguna cosa rara amb els mòbils que no va durar gaire. A casa molt diferent amb un aparell d'ajuda a domicili, desendollat seguia repetint cada sis segons la mateixa frase... gairebé el llanço pel balcó...
Bona tarda, Risto.
Hehe, m'has fet el mateix comentari que una amiga per l'estat del watssap.
EliminaJa vaig sentir que a les illes teniu "independència" energètica. ;-)