Els passats diumenge i dimarts vaig tenir l'oportunitat de veure jugar a l'equip de basquet nordamericà, amb totes les seves figures de l'NBA, al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb motiu d'uns partits amistosos de preparació de cara als jocs olímpics de Londres que s'inauguren avui mateix. Els rivals dels nordamericans van ser l'Argentina diumenge, i Ejpañia dimarts. A l'equip ianqui hi ha figures de l'NBA com Lebron James, Kobe Bryant, Kevin Duran, Chris Paul...
El dimarts, els nordamericans van sortir una mica relaxats a la pista i van haver de posar-se les piles a última hora perquè no se'ls escapés la victòria contra una Argentina extramotivada i que va anar de menys a més, en part per l'encert en el llançament i per la relaxació nordamericana. Els jugadors argentins es van prendre el matx com si es tractés d'un partit oficial i no es van estar de fer servir qualsevol estratègia per endur-se la victòria. Tanmateix, els nordamericans no van posar-se nerviosos amb les provocacions argentines i van acabar emportant-se el gat a l'aigua.
Pel que fa al partit del dimarts, he de dir que vaig anar al Palau predisposat a animar al conjunt nordamericà, tot i que tampoc es pot dir que els nordamericans siguin sant de la meva devoció. El que tenia clar, era que volia veure perdre a Ejpañia i no haver de sofrir les celebracions i els càntics patrioters dels espanyols. Tanmateix, vaig haver de suportar algun "yo soy ejpañiol ejpañiol ejpañiol", però que vaig poder contrarestar amb cada triple i cada esmaixada nordamericana, aixecant-me de la cadira i celebrant-ho ostensiblement.
M'hagués agradat manifestar-me politicament (ja que el fet que Ejpañia jugui al Sant Jordi també és política) de manera molt més radical, però em vaig haver de contenir. M'hauria agradat veure moltes estelades al Palau, perquè els estrangers que hi havia i els espectadors televisius sapiguessin on s'estava jugant el partit. També m'hagués agradat sentir una escridassada al Pau Gasol, el proper banderer dels esportistes espanyols a Londres. I fins i tot algun acte d'insubmissió quan sonava l'himne de la colònia (jo vaig tapar-me les orelles per evitar al màxim possible haver-lo de sentir).
Se'm va fer estrany veure a la colla castellera dels Castellers de Vilafranca a la mitja part fent castells al mig de la pista. No sé per què es van decidir a actuar en un acte tan patriòticament espanyol com aquell. Només ho podria entendre per necessitats econòmiques greus, però tractant-se de la colla amb més recursos econòmics i amb més influències entre el sector empresarial, se'm fa difícil entendre que coi hi feien allà. No els vaig xiular, però tampoc aplaudir.
Hola Risto,
ResponEliminaCom a casteller dels verds t' haig d' informar que va ser la NBA la que es va interessar i ens va demanar que actuessim a la mitja part o sigui van ser els americans, Ens ho varem prendre com un espectacle i a més si t' ho demana la NBA era de tontos dir que no. A la majoria li va fer il.lusió assistir-hi ( suposo que com tú, que també hi vas anar ) i cadascú va animar qui va voler ( com tú ), la majoria li era indiferent que fos Espanya, Argentina, etc...Hi han castellers que no hi van voler anar ( no és el teu cas per el que veig) però per la majoria fou un espectacle atractiu ( com tú,que per el que llegeixo, t' ho vas passar la mar de bé ). Jo també et podria dir que feia la teva colla ( sempre tan purista) a Israel fa uns quants anys ( homenatges a banda).
Salut company
Hola Anònim dels verds,
ResponEliminaA veure, personalment crec que no és el mateix anar a "veure" un espectacle que "participar" de l'espectacle.
Com el Concurs de Castells, no és el mateix participar al Concurs que anar-lo a veure.
En tot cas, jo hi anava per veure els jugadors de l'NBA, i a animar als nordamericans perquè guanyessin als espanyols. Perquè els espanyols sàpiguen que a Catalunya n'hi ha molts que ni ho som ni ho volem ser. Segur que no hi hagués anat de jugar Ejpañia contra qualsevol altre equip del món (a no ser Catalunya), per veure com guanyava Ejpañia.
La comparació que em fas amb el viatge a Israel, la trobo exagerada. A mi tampoc m'agraden els sionistes israelians, però encara m'agraden menys els colonistes espanyols (no sé, serà per proximitat i perquè m'afecta la butxaca i el sentiment). Si ens posem a pensar en països que no ens agraden i on no hi hauríem d'actuar no acabaríem mai: els EEUU que són el país més criminal del món, la Xina que són molts dolents amb els tibetans i amb molts d'altres, Anglaterra que és un país imperialista on els hi hagi, França que també ven armes a mig món, i etc., etc.
Difícil destriar on s'hauria o no de fer castells. Però en el cas de la selecció espanyola, ho tinc clar. I vosaltres acceptant l'oferta de l'NBA o de la FEB, vau acceptar implicitament que la selecció espanyola és també la nostra. I per mi no ho és pas, i només vaig voler ser allà per veure'ls perdre i xiular als botiflers catalans que hi participen, sobretot en Gasol que a més, serà el banderer espanyol!
Risto
Tu també eres part de l' espectacle, vas comprar una entrada i vas omplir el Sant Jordi, els hi vas fer el joc. CULPABLE !
EliminaHola Risto,
ResponEliminaSoc membre dels castellers de Vilafranca, només m' agradaria puntualitzar varies coses. La NBA es va posar en contacte amb nosaltres ( si,si és cert )per fer una actuació a la mitja part de l' espectacle que organitzava a BCN, com pots comprendre no podiem dir que no. In dependentment de la seleccions que jugaven, el partit era tot un espectacle i a molta gent de la colla li va fer il.lusió. La mateixa il.lusió que et devia fer a tú que hi vas anar. Hi va haver gent de la colla que el tema de que una de les seleccions era la espanyola els va fer desistir d' anar-hi ( cosa que no va ser tampoc el teu cas pel que veig ). Ja sabem que a la gent de Minyons tot el que faci olor a Castellers de Vilafranca us fa venir urticaria, però no siguem tant puretes si us plau, podriem parlar d ISRAEL, etc... ( t' en recordes ? ).Si vas aplaudir al Kobe Bryant, també podies aplaudir als castellers de Vilafranca i xiular al Pau Gasol.
Salut
Toni.
No ens enganyem Risto: nosaltres també hi haguéssim anat, i a sobre se'ns haurien colat alguns gorrons, com sempre!
ResponEliminaSegons els estatuts, no podem fer proselitisme polític. Per tant, si algú ens vol contractar -sigui aquí, a Espanya o a Isreal-, no hauríem de mirar-ne el color polític, a no ser que es tractés d'algun grup racista o similar. Això sí, per a un partit d'aquest tipus, en el que hi ha tants diners sobre la pista, jo hauria exigit molta pasta.
D'altra banda, et volia donar el condol per la derrota d'ahir de la Rojita davant del Japó. Va ser un partidàs, d'aquells que et permeten fer una migdiada de campionat!
Per cert, el Javi Martínez potser seria un bon fitxatge pel Terrassa -tipus Gibanel, però en dolent-, però pel Barça ni en pintura!
Salut
Home Lluís, està per veure si els Minyons hi haguéssim anat en el cas que ens haguessin convidat. No et sé dir que hagués decidit l'actual junta, però et recordo que els Minyons no van participar a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona l'any 1992 (després de votar-ho a l'assemblea i amb fortes discusions), ni tampoc van anar a fer-li un pilar a la filla del Borbó quan es casava a Barcelona. Potser els Minyons hem canviat després de 33 anys, però m'agradaria pensar que no tant...
ResponEliminaEl fet que l'any 2009 anéssim a San Joan d'Acre (Israel), no ho veig ni millor ni pitjor que anar a fer castells a New York (USA), Shangai (Xina), Londres (GB), o Paris (França). El que més, el que menys, hi ha pocs estats que es lliurin de culpa. Si féssim un ranquing de països criminals potser alguns se sorprenerien. Ara, pel meu interès i dignitat com a ciutadà català, tinc clar quin és el meu principal i únic "enemic", i a aquest, ni aigua.
Mentre els catalans anem fent el joc als espanyols i fent veure que tot està bé i que res no ens importa, l'alliberament del poble català continuarà essent ben lluny. Tots els espanyols que viuen a Catalunya devien estar orgullossíssims que un grup folcloric de la regió catalana anés a mostrar la seva activitat a la resta dels estrangers que estaven al Palau aquella nit, i als milions d'espectadors que ho veien per la tele (si és que es va veure per la tele).
A l'enemic ni aigua! Ni un pas enrere!
Per cert Lluís, estic amb tu. Al Javi Martínez ja se'l poden quedar a l'athletic. Ni per 10 milions d'euros. I, evidentment, he gaudit amb la notícia del resultat de l'equip de futbol olímpic. A veure si tornen aviat i no es lesiona cap jugador blaugrana.
Res home res, boicot als que ens volen fer espanyols!
Risto Risto,
ResponEliminaAixò que ni a l'enemic ni aigua no ho diguis gaire alt!!! Recorda que ara serà l'Estat espanyol qui et pagarà el sou ( ja que el teu preciat "país" s'ho ha embutxacat tot, com la resta de comunitats, tot s'ha de dir,i mira per on ha anat a demanar ajuda a l'enemic!!!)
És el que té aquesta vida: nunca digas de este agua no beberé!!!
Bé, voldràs dir que ens pagarà amb el que ja ens havia robat prèviament, oi?
ResponEliminaOh! Què bons els espanyols que ens deixen calés dels que ens havien robat!!!
A sobre d'espoliats els haurem de demanar les gràcies i tot! A prendre pel sac Ejpañia i tots els que volen xuclar de la mamella catalana.
PS: et deixo un acudit que em va explicar l'amic Bubu ahir a l'assaig molt adequat al tema. Diu que li pregunta un fill al seu pare "pare, perquè el Barça porta el nom de Qatar Foundation a la samarreta? El pare contesta, perquè aquests senyors donen molts diners al Barça. I el nen respon, així la selecció espanyola hauria de portar la paraula Catalunya a la samarreta?