"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 26 d’abril del 2024

País Basc.

 

Aquest matí, regirant entre els meus arxius fotogràfics, m'he topat amb l'àlbum de fotos que vaig fer en la meva segona estada al País Basc l'any 1994, concretament la Setmana Santa d'aquell any, també en un mes d'abril de fa ja 30 anys. 

Vaig trepitjar terres basques per primer cop el juliol del 1992, en un intercanvi amb joves de Gasteiz i vaig tornar al·lucinat als meus 16 anyets: el sentiment nacional, les tradicions, la llengua basca, la simpatia dels bascos... 

Així que dos anys després vaig convèncer uns quants amics de l'Institut Blanxart i vam anar a passar uns dies de les vacances de Setmana Santa. Vam estar a Donosti i a Gasteiz si no recordo malament, i també ho vam gaudir molt. Recordo que una tarda vaig separar-me del grup d'amics per anar-me'n sol cap a Zaldibia on se celebrava el "Gazte Topagunea", una mena d'Acampada Jove dels joves abertzales, amb concerts, cultura tradicional, xerrades... 

Em vaig assabentar de casualitat per algun cartell que vaig veure pel carrer, i hi tocaven grups que m'agradaven molt (Negu Gorriak, Zebda, Body Count i Dut), així que no em vaig poder resistir. Tren, bus, i cap a Zaldibia. I de matinada, patejada fins a Ordizia per la carretera, tren, i a Donosti de nou a trobar-me amb els col·legues, fent temps passejant pel centre de Donosti o als bancs de l'estació de tren abans d'anar a despertar-los. Fins que els guardes de seguretat de l'estació em van fer fora.

Batalletes de joventut amb el País Basc de fons. I n'hi hauria unes quantes posteriorment...

1 comentari:

  1. Són bona gent, els bascos... ho sé per experiència. ;-)
    Ai aquests records de juventud!

    Bona tarda, Risto.

    ResponElimina