"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 27 de febrer del 2021

El jovent terrassenc s'uneix a la lluita.

 














Ahir un nombrós grup de joves terrassencs es va manifestar en solidaritat amb Pablo Hasél i contra el règim que els oprimeix i reprimeix. Les protestes van acabar amb càrregues dels mossos i amb 7 detinguts. 

Tota la solidaritat i respecte als detinguts i amb la resta de joves que s'han alçat i han dit prou. Quan no tens res, no tens res a perdre, i tenim una generació de joves precaris que ha vist com els més grans no hem aconseguit tombar el règim a través de la política, si no que més aviat les coses van a pitjor.

divendres, 26 de febrer del 2021

L'Echenique del Polònia ho peta.

 

Fa temps que no segueixo gaire el Polònia de TV3, però ahir vaig riure una estona amb aquest gag on s'estrenava el personatge del Pablo Echenique, que cal dir que clava. Apareixia amb Pablo Iglesias darrere d'una barricada amb ganes de sarau, però ràpidament apareixen els socis de govern, Pedro Sánches i Carmen Calvo, per endur-se'ls per les orelles. Una bona paròdia d'un govern de l'estat que s'autoanomenava "el més progressista de la història" i que no té res a envejar a anteriors governs per gràcia i fortuna del règim.

dijous, 25 de febrer del 2021

Negu Gorriak: Geurea da Garaipena.

 

Avui fa 20 anys del mític concert de comiat dels irundarres Negu Gorriak, dels germans Fermín i Íñigo Muguruza, al velòdrom d'Anoeta. Hi vaig anar amb una expedició terrassenca integrada per gent jove de diversos col·lectius de la ciutat que ens ajuntàvem al voltant del moviment okupa. Vam sortir de matinada i vam arribar a Donosti amb temps de fer el volt abans d'entrar al recinte. 

Recordo que el pavelló era ple a vessar, i que els teloners van ser els bascos hip hoperos Selktah Kolectiboa, i la banda d'ska-punk romana Banda Bassotti. Enorme. I la traca final, els Negu Gorriak, que celebraven la victòria judicial després que el Tribunal Suprem sentenciés a favor d'ells i contra la sentència desfavorable de l'Audiència de Donosti que els reclamava 15 milions de les antigues pesetes com a indemnització per al general de la Guàrdia Civil Rodríguez Galindo per suposades calumnies i injúries.

Quin concert el d'aquella nit!! Apoteòsic!

dimecres, 24 de febrer del 2021

El "temazo" del dimecres. Status Quo - "Whatever You Want".

 

Els Status Quo són una banda de rock and roll britànica, fundada a Londres l'any 1962 i encara en actiu després de prop de 60 anys. Un dels seus àlbums més destacats i aclamats és el "Whatever you want" del 1979, que incloïa aquest tema de títol homònim.

dimarts, 23 de febrer del 2021

Torna Gasol.

 

Aquest migdia s'ha fet oficial el retorn del pivot català Pau Gasol al Barça, 20 anys després de la seva sortida a l'NBA amb tan sols 20 anys. Als EEUU ha passat pels Memphis Grizzlies, els Lakers de Los Angeles (amb els que va guanyar dos anells de campions), Chicago Bulls, Sant Antonio Spurs, Milwaukee Bucks i els Portland Trail Blazzers on no va arribar a debutar a causa del seu procés de recuperació d'una lesió de genoll.

Arriba a Barcelona per posar punt final a la seva trajectòria professional i posar-se a punt per poder jugar els seus darrers Jocs Olímpics, el 2021, si tot va bé, al Japó. El Pau d'avui té poc a veure amb aquell jugador escanyolit, ràpid, i imprevisible, que va deixar Barcelona el 2001 després d'una temporada sorprenent i exitosa. En tot cas, segur que encara ens pot oferir bons moments de bàsquet. Gaudim-lo.

dilluns, 22 de febrer del 2021

Un àudio demostra que Mikel Zabalza va ser torturat fins a la mort a Intxaurrondo: el PSOE és un partit terrorista que caldria il·legalitzar.

 












Avui el diari Público ha fet públic un àudio que demostra el que molts ja sospitàvem, l'assassinat del jove navarrès Mikel Zabalza, l'any 1985, a la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo (Guipuscoa), víctima d'una aturada cardíaca com a conseqüència de les tortures patides durant l'interrogatori al que va ser sotmès. 

La gravació la van trobar a la cel·la de l'excoronel del Centre Superior d'Informació de la Defensa (CSID), Luís Alberto Perote, i en ella participen el propi Perote i el capità de la Guàrdia Civil, Pedro Gómez Nieto. El segon reconeix en l'àudio que el jove basc devia morir a Intxaurrondo durant l'interrogatori, perquè els interrogadors es devien extralimitar...

Zabalza va aparèixer mort al riu Bidasoa 19 dies després de la seva detenció. Un crim d'estat, amb un responsable polític que mai ha estat jutjat, Felipe González, qui era president del govern socialista aleshores. El "señor X dels GAL". La guerra bruta de l'estat contra la dissidència i la insurgència continua, tot i que afortunadament, actualment tan sols empresonen i espanten.

diumenge, 21 de febrer del 2021

David Bueno i Anna Forés: "Un buen maestro trata a cada estudiante como único".


 

 

 

(Entrevista per a la revista digital "cuerpomente.com" a la filòsofa i pedagoga Anna Forés, i al neurocientífic David Bueno).

Son muchas las voces que reclaman una adaptación del sistema educativo. Anna Forés, doctora en Filosofía y licenciada en pedagogía; y David Bueno, doctor en biología e investigador de genética, ambos profesores en la Universidad de Barcelona y catedráticos de Neuroeducación UB-EDU1ST, defienden que conocer el cerebro es la clave y proponen que estas mejoras tengan en cuenta los últimos descubrimientos de la neurociencia

“Comprender cómo el cerebro logra fijar todo aquello que aprendemos, qué nos motiva, qué función tienen las emociones durante el aprendizaje, cómo maduran las redes neuronales, entre otros, permite comprender por qué ciertas estrategias educativas funcionan mejor que otras que, incluso, pueden llegar a tener consecuencias indeseables a medio y a largo plazo”, aseguran Anna Forés y David Bueno.

–¿Queda mucho caminio por recorrer?
–Sí, sobre todo en la aplicación de los descubrimientos de la neurociencia en el aula. Pero también hay muchas escuelas y especialmente muchos maestros que ya han entrado en el mundo de la neuroeducación y que están realizando experiencias educativas muy interesantes.

–¿Cómo creen que está afectando la situación actual de pandemia en la escuela tanto a maestros, niños y padres?
–Las escuelas están sometidas a muchas presiones y aún más ahora con la pandemia. Hemos pasado por diferentes etapas. Ahora hay que apoyar y cuidarnos más que nunca los unos de los otros, trabajar la salud emocional y mental a parte de la física.

Respetando las necesidades sanitarias, debemos estar muy pendientes del estado emocional con que nuestros estudiantes viven los aprendizajes, del mismo modo que debemos cuidar el nuestro apoyándonos los unos a los otros.

–Uno de los grandes problemas en la actualidad es el fracaso escolar. ¿Qué diría la neuroeducación y ustedes como expertos al respecto?
–Se ha demostrado que si hay vínculo, es muy difícil que el chico o la chica abandone. Por eso se han de fortalecer los vínculos en las escuelas, tanto entre compañeros, entre los estudiantes y sus profesores, con las familias, etcétera.

Los estudiantes tienen que sentir que la escuela es su espacio, un espacio que les acoge, un lugar donde se sienten bien, un sitio donde se les estimule sin sobre-estimularlos y en el que sienten el apoyo de sus maestros.

–¿El auto-concepto es clave en cualquier proceso de aprendizaje? ¿Qué medidas puede tomar la escuela para cuidar la autoestima de los niños? ¿O depende más de los padres?
–Para educar hace falta una “tribu”. Por lo tanto, si sumamos los esfuerzos de la familia y el de los maestros haremos un gran trabajo, especialmente pensando en los chicos y en las chicas.

Si los adultos confiamos en ellos, en sus capacidades y en sus propias decisiones, reconduciendo todo lo que consideremos oportuno, pero siempre desde el respeto y la confianza mutua, los estudiantes confiarán también en sí mismos y esta autoestima se traduce, no solo en mejores rendimientos académicos, sino también en una mejora en su construcción y autoconstrucción como personas integrales.

–Hablan de la importancia de las funciones ejecutivas como un elemento determinante en el éxito de los niños y las niñas en la vida. ¿Qué son las funciones ejecutivas y de qué depende desarrollarlas?
–Las funciones ejecutivas comprenden un conjunto de capacidades cognitivas imprescindibles como por ejemplo la capacidad de planificar futuros alternativos, reflexionar sobre los pros y contras de estas posibilidades, tomar decisiones basadas en estas reflexiones y no sólo en la inmediatez del momento, adecuar el comportamiento para llevar a la práctica las decisiones que tomamos –lo que implica una gestión emocional– y flexibilizar las respuestas –lo que se llama flexibilidad cognitiva– para poder adaptarlas y readaptarlas a los cambios que se van produciendo.

Son las funciones cognitivas más complejas y son las últimas en madurar. Y las debemos empezar a trabajar desde pequeños para ir ejercitándolas. ¿Cómo? Muy fácil: usándolas. Cada vez que dejamos tiempo a nuestros alumnos para que planifiquen, reflexionen, decidan, etcétera, cada vez que les ayudamos guiándoles a que realicen estas actividades, se activan las redes neuronales que las sustentan, lo que las fortalece y hace que se establezcan conexiones nuevas que incrementan su eficacia. Por supuesto, todo esto siempre adaptado a la edad de los alumnos, puesto que estas capacidades van madurando lentamente.

–La imaginación es una de las mejores herramientas para desarrollar el cerebro. ¿Se cuida poco en la educación infantil?
–Quizás en la educación infantil se tiene presente, pero luego la abandonamos. La imaginación es una herramienta muy poderosa y muy poco trabajada en el ámbito educativo. Cuando imaginamos algo, en el cerebro se activan simultáneamente redes neuronales de la memoria y de la creatividad. Dicho de otro modo, neuronalmente la imaginación consiste en combinar de manera novedosa, creativa, experiencias y conocimientos que hemos adquirido previamente.

Por eso, para cultivar la imaginación, es importante tanto la adquisición progresiva de conocimientos como la vivencia de experiencias enriquecedoras de forma que estos conocimientos no sean anquilosantes y se produzcan mediante actividades creativas como el arte, la música, entre otras para que el cerebro potencie todas estas redes neuronales y “aprenda” a usarlas conjuntamente.

–Parece que el ejercicio, el juego por el juego, el dibujo y la música pueden ser instrumentos fundamentales en el desarrollo del cerebro del niño. En cambio, nuestra educación los deja un tanto de lado. ¿Es así?
–Todo es clave para aprender. El juego no deja de ser el disfraz del aprendizaje como dice el gran Francisco Mora, pero también sabemos de la importancia de tocar instrumentos musicales y de la parte artística para un desarrollo pleno del ser humano. Nada es secundario en educación. El juego, por ejemplo, es la forma instintiva que tenemos de adquirir conocimientos nuevos.

Lo que sucede es que el cerebro recompensa los aprendizajes con sensaciones placenteras, lo que convierte el juego en divertido y les estimula a seguir jugando para seguir aprendiendo. No significa que deban estar todo el rato jugando, sino que los aprendizajes y las experiencias se las debemos transmitir con dosis de recompensa por el esfuerzo hecho para mantener este instinto de aprendizaje. El dibujo es también crucial. No sólo promueve la creatividad, sino que el arte activa zonas de abstracción del cerebro que después van a poder ser usadas en otras muchas actividades.

Con respecto a la música, estimula zonas lingüísticas –es un lenguaje en sí misma–, de lógica y matemática –que se encuentran en sus ritmos–, emocionales –y las emociones son cruciales para realizar aprendizajes eficientes–, de creatividad, etcétera. Es una de las mejores gimnasias para el cerebro. Y el ejercicio físico, no solo es importante para el desarrollo del cuerpo, sino también para la integración de la mente (el cerebro) y el cuerpo, e incluso se ha visto que favorece las funciones ejecutivas.

–¿Qué sería necesario para facilitar la introducción de estos conocimientos en el sistema educativo actual?
–Primero respetar los ritmos de los chicos y de las chicas, hacerles partícipes de las decisiones educativas y abrir las escuelas a la sociedad. También divulgar estos conocimientos entre los docentes y en la sociedad en general. Y, por supuesto que estos sirvan para inspirar los currículos educativos combinados con todo el bagaje pedagógico imprescindible que ya se viene usando.

–¿La integración es importante en educación? ¿Significa que un niño o una niña con altas capacidades debe estar con otros niños y niñas y al revés?
–La educación es inclusiva por definición. Cada persona es única por lo que la educación debe permanecer abierta a la convivencia de las diferencias. No sólo hay que respetarlas, sino aprender aprender a través de ellas. La escuela tiene que ser un lugar de encuentro de singularidades que conforman la sociedad. Lo que no obsta para que los maestros deban adaptar los ritmos de aprendizaje a cada situación.

A una niña o a un niño con altas capacidades hay que proporcionarle retos más difíciles para que no se aburra, del mismo modo que a un niño o a una niña que muestra alguna dificultad de aprendizaje hay que proporcionarle retos que, manteniendo el reto, sean adecuados a sus posibilidades. Lo importante es que mantengan la sensación de reto y de recompensa por los logros que adquieren, sean muchos o algo menores.

–¿Desde vuestro punto de vista, qué cualidades definen mejor a un buen maestro?
–Un buen maestro es, para nosotros, el que ama su profesión, el que es consciente de la gran responsabilidad que es educar, el que trata a cada estudiante como único y es capaz de transmitirles confianza, seguridad y reto. Reconocernos como seres únicos e irrepetibles con nuestras limitaciones y nuestras potencialidades e interiorizar con honestidad que la educación es la llave para transformar el mundo. Este es el gran reto y la gran responsabilidad de la educación y de los educadores.

dissabte, 20 de febrer del 2021

La defenestració.

 

Václav BROŽÍK, 1890, La Defénestration, 1618













- Però què foteu, fills de puta!!

- Cabrons, esteu bojos o què? Sou uns animals! No estaven fent res `dolent aquesta gent. Què passa amb el dret a la manifestació? Esteu tarats o què?

- Desgraciats, li heu obert el cap a aquest paio! Sou una colla de tarats fills de la gran puta. Sou una vergonya.

- Ei, algú que ens ajudi amb aquest noi? Està perdent molta sang. Li han fotut un tret a l'ull aquests fills de la gran puta.

- Ni un pas enrere càgum tot. Ja n'hi ha prou de deixar-nos trepitjar i atonyinar per aquesta colla d'animals. Anem a sac! Va! Tots a una.

- Sí, va! A mort! A veure si enganxem algun d'aquests fills de puta. Ull per ull!!

- Però algú ha trucat als sanitaris o què? Aquí necessitem assistència!

- Va, agafem-lo entre uns quants i el portem al furgó dels sanitaris. Aquí encara pot tornar a rebre.

- Vinga va, som-hi!

- Ja tornen a carregar per allà. I tornen a disparar els fills de puta!

- Ei, hem de fotre barricades. Tallar-los el pas abans que tornin. Alguns aneu a cercar contenidors.

- I cerqueu rocs una mica grans pel terra. I mireu si hi ha algun contenidor de vidre amb ampolles. Va, de pressa!

- Ara se n'assabentaran aquests fills de puta!

- A la lluita!! 

- Guerra, guerra, guerra social!


I aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes de febrer.

divendres, 19 de febrer del 2021

Crema Catalunya.

 

Foto: Regió 7.










La detenció el passat dilluns del raper Pablo Hasél al rectorat de la universitat de Lleida ha tingut l'efecte desitjat pel propi Pablo, amb mobilitzacions diàries a les principals capitals de Catalunya i arreu de l'estat espanyol. La resposta ha estat contundent i plena de ràbia. Una ràbia acumulada durant uns quants anys, que en combinació amb les mesures restrictives (i repressives) de la pandèmia, han creat un còctel explosiu com s'està veient cada dia arreu. 

I com si la ràbia no fos poca, els mossos a casa nostra, i la policia nacional a altres indrets, com sempre, s'han dedicat a escalfar una mica més, si cap, els ànims dels joves manifestants, amb les seves provocacions, i les seves actuacions desproporcionades i allunyades dels protocols d'intervenció. Vaja, res que no coneguéssim, però com que feia temps que no hi havia tanta contestació als carrers, feia temps que no veiem tants policies calents actuant com autèntics energúmens, atonyinant (apallissant) més enllà de l'imprescindible, insultant, amenaçant, i saltant ulls amb trets de bales de foam per damunt de la cintura.

Tanmateix, sembla que el jovent no recula. Potser s'han adonat que tenen poc a perdre, amb la merda de societat que els estan deixant els polítics. Atur, sous de misèria, lloguers caríssims, prohibicions i empresonaments d'aquells que alcen la veu... Ni un pas enrere nanos!! La lluita ens dóna el què el poder ens pren!!

dijous, 18 de febrer del 2021

Apa doncs, vaccinat.

 













Avui he anat a posar-me la primera dosi del vaccí d'AstraZeneca contra la Covid a indicacions del Servei Català de Salut. Des d'ahir estan convocant els docents de menys de 55 anys per fer vaccinacions massives. Tinc entès que ja ho han fet amb sanitaris, bombers, i em penso que policies... A veure si són realment efectives i comencem a veure la llum al final del túnel. Jo no és que sigui gaire amic dels vaccins, però ho he fet per responsabilitat social i per protecció dels meus éssers estimats més grans.

dimecres, 17 de febrer del 2021

El "temazo" del dimecres. Diversos artistes - "Llibertat Pablo Hasél"

 

Diversos artistes compromesos i solidaris han col·laborat en aquest vídeo de suport al raper Pablo Hasél, empresonat ahir després que els mossos d'esquadra entressin per la força al rectorat de la universitat de Lleida on es refugiava el Pablo juntament amb altres companys solidaris.

Ahir van bullir els carrers de diverses poblacions catalanes amb alguns aldarulls. Tot el suport als que es manifesten, i manifesten la seva ràbia contra l'estat opressor i repressor. 

Que cremin els carrers fins que el fem lliure!

dilluns, 15 de febrer del 2021

Apa, ja som més del 50%. Aixequem la DUI?


 

Ahir es van celebrar unes noves eleccions autonòmiques (ja he perdut el compte els darrers anys) que han deixat un panorama força similar al que hi havia, tot i que l'independentisme ha continuat pujant, malgrat els auguris que havia tocat sostre, i ja ha superat la famosa barrera del 50% dels vots totals. Cal destacar la pujada de la CUP en el bloc independentista (de 4 a 9), i el canvi de rols entre ERC i Junts tot i que l'igualtat es manté. 

Pel que fa a les forces espanyolistes, destaca la pujada del PSC a costa de C's que pateix una enfonsada històrica (de 36 a 6), i l'entrada esperada dels feixistes de VOX (11 diputats) que fins ara estaven més dissimuladets entre les files de C's i PP. Els Comuns es queden com estaven, i el PP perd un diputat més malgrat que tothom havia elogiat el seu líder, l'Alberto Fernández, en campanya. 

Ara s'obre un periode de negociacions per arribar a pactes i un acord de govern. El més probable és que es repeteixi l'acord entre ERC i Junts, que al meu entendre venen a representar els mateixos espais polítics però des de diferents famílies. Faltarà veure si la CUP se suma a l'acord per fer un front ampli per la independència, però m'estranyaria. Entenc que la CUP hauria de renunciar a molts dels seus principis, i estaria disposat a que ho fessin si fóra per definir un pla amb cara i ulls per assolir la independència, però no em faig il·lusions.

En definitiva, content per l'ascens de la CUP i del % d'independentistes, però resignat a viure 4 anys més de bla-bla-bla perquè els de sempre continuïn governant sense fer passos efectius cap a l'alliberament nacional del nostre país.

 

diumenge, 14 de febrer del 2021

Mor el general assassí Galindo.

 















Ahir ens vam assabentar de la feliç notícia que per fi havia mort, per Covid, l'exgeneral de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, qui dirigí la caserna d'Intxaurrondo (Donosti) durant els anys 80 i 90, coincidint amb els anys de major activitat dels GAL. Està relacionat amb la mort dels joves bascos Lasa i Zabala, i fou condemnat a 75 anys de presó, dels que només va complir-ne quatre ja que li fou concedit el tercer grau per poder seguir un tractament mèdic fora de la presó.

Una llàstima que personatges com aquest acabin els seus dies a un llit a casa seva o a un hospital que paguem entre tots. Malauradament, vivim en un país on els feixistes, torturadors i assassins, moren de vells.

Aquest si que va passar! I massa anys.

dissabte, 13 de febrer del 2021

Si votes aquí, porta els teus fills aquí.

 

Famílies de l'escola Ponent de Terrassa.
















Molt oportuna la campanya del col·lectiu d'escoles contra la segregació, aprofitant els comicis de demà diumenge, per sensibilitzar els votants perquè matriculin els seus fills a l'escola on voten, és a dir, la més propera a on resideixen.

Una de les raons perquè es produeixi tanta segregació escolar (Terrassa és capdavantera en l'etapa d'infantil i primària) és el fet que moltes famílies amb prou recursos econòmics porten els seus fills a escoles allunyades del lloc on viuen, normalment de la zona centre de la ciutat, per evitar centres amb elevada concentració d'alumnat desafavorit.

Això agreuja la ja de per sí prou elevada segregació urbanística conformant autèntics guetos. I així, ens trobem amb centres amb una tipologia d'alumnat (famílies) molt homogènia als centres. Tanmateix, les societats no són homogènies i cal treballar i educar en la diversitat des de ben petits.

divendres, 12 de febrer del 2021

Jo, CUP.

 














Diumenge hi ha unes noves eleccions autonòmiques a Catalunya i tornaré a votar els de sempre, els únics que representen la meva forma de pensar, els únics amb qui em puc identificar, la CUP. Sé que el meu vot no va a una candidatura amb possibilitats de governar (de moment), però tinc clar que mai votaré aquells que fan polítiques allunyades dels meus principis. Abans votaria en blanc o m'abstindria. 

En aquests comicis la CUP es presenta en coalició amb el partit Guanyem, i la Dolors Sabater, antiga alcaldessa de Badalona amb una coalició d'esquerres, serà la cap de files per Barcelona. Com tots sabeu, la CUP no és un partit piramidal amb líders suprems com altres partits (vaja, com gairebé tota la resta de partits), i les decisions es prenen assembleàriament tenint en compte la veu de tot el territori. De fet, això s'entén si es coneix l'origen municipalista de la CUP.

Una de les regles estatutàries de la CUP és que cap membre pot tenir un càrrec públic més de dos mandats o legislatures (abans era un de sol), i això assegura que qui entra a la CUP no ho fa per garantir el seu futur laboral i econòmic, sinó per fer un servei a la societat en un temps limitat.

I un altre aspecte que m'agrada d'aquesta candidatura és el fet que la majoria dels membres de les llistes són persones activistes de diferents moviments socials (feminisme, antiracisme, antifeixisme, grups pels drets LGTBI, pel dret a l'habitatge, ecologistes...).

Per fer un nou cicle. Jo, CUP.

dijous, 11 de febrer del 2021

Censura comú.

 
















El passat dilluns, l'ajuntament de Barcelona va censurar l'obra de l'artista Roc "Blackblock", al parc de les Tres Xemeneies al Poble Sec, tapant un mural seu en suport al raper Pablo Hasél condemnat a presó per la (in)justícia espanyola acusat d'enaltiment del terrorisme i delictes d'odi. Al mural hi apareixia una imatge del rei emèrit amb un cartell de "lladre" al front i amb vàries fletxes republicanes clavades.

Després de l'onada de crítiques a les xarxes socials arrel d'aquesta censura, l'alcaldessa barcelonina, Ada Colau, va fer un tweet demanant disculpes i espolsant-se les culpes, com si qui hagués pres la decisió ho hagués fet unilateralment i sense el vist-i-plau dels gestors municipals. 

Arrel d'aquest acte de censura per part de l'ajuntament, han aparegut a les xarxes unes quantes propostes d'obres per restituir l'obra censurada. A mi m'ha agradat molt aquesta proposta:



dimecres, 10 de febrer del 2021

10 anys al bloc!!

 














Un dia com avui de fa 10 anys iniciava aquest bloc. Un bloc on escriure sobre política, educació, castells, esport, viatges, gastronomia, cultura, concerts, i una mica d'humor, i una mica de mal humor també. Haha.

Aquests 10 anys deixen aquestes estadístiques:

272.500 visites totals.

2.270 visualitzacions al mes de mitjana. 

2.012 visualitzacions els darrer mes.

4.102 comentaris (bàsicament, dos "blogfriends", el Xexu i el Xavier ).

Una de les principals utilitats del meu bloc és la de fer, una mica, de diari personal. Recordar vells viatges de fa 10 anys, o actuacions castelleres, amb la meva escassa memòria, és tot un ajut. Per aquest motiu, em penso que difícilment ho deixaré de fer, tot i que no puc dir que en el futur continuï amb l'actual ritme d'entrades.

dimarts, 9 de febrer del 2021

Prou abús de temporalitat a les administracions públiques!

 

Mobilització d'interins a Barcelona el passat 31 de gener.
















Des de fa uns mesos els interins de l'administració catalana s'han començat a unir per reclamar la fi de l'abús de temporalitat, arrel d'una sentència del mes de març del 2020 del TJUE que reclamava els diferents governs de la UE que posin solució a la xacra que suposa tenir elevats índexs de temporalitat en la funció pública. Catalunya és una de les comunitats, si no la que més, amb un índex de temporalitat més elevat. Hi ha treballadors públics amb més de vint i de trenta anys de serveis a l'administració amb contractes temporals. Jo, sense anar més lluny, porto més de 13 anys en aquesta situació com a docent. I si bé és cert que han anat sortint algunes convocatòries d'oposicions docents, feia anys que no es convocaven, i poques places tenint en compte que actualment estem per sobre d'un 35% d'interinatge en l'educació pública.

Ahir es va fer un interessant debat amb representants de totes les forces polítiques amb representació a l'actual Parlament, i com a conclusió, totes les forces són favorables a l'estabilització dels milers d'interins que porten un bon grapat d'anys treballant per a l'administració pública però sense cap garantia de continuïtat. Fa uns mesos, la CUP va presentar una proposta de llei al Parlament per desenvolupar una llei que protegeixi i estabilitzi a aquests interins. També s'ha demanat que es paralitzin els processos d'oposicions en marxa per afavorir l'estabilització d'interins amb molts anys de serveis, que tenen més complicat superar aquest tipus de procés, ja sigui per la manca d'hàbit d'estudi, o la manca de temps per preparar-se.

dilluns, 8 de febrer del 2021

De la paella a la fideuà, el cap de setmana se'n va.

 


Cap de setmana d'alta gastronomia. Dissabte celebrant els 55 de la Míriam, paella. I diumenge a casa dels pares fideuà. Així és impossible perdre pes. I hauria de treure'm cinc com a mínim... Bé, potser aquesta setmana...


diumenge, 7 de febrer del 2021

I 💔 Vic!!













Ahir els feixistes de VOX van anar a provocar els viguetans amb una paradeta de campanya a la Plaça Major de la capital osonenca. Milers de viguetans es van concentrar davant de la paradeta per mostrar la seva repulsa i donar una benvinguda a l'alçada que els personatges es mereixien. Tanmateix, els feixistes van estar protegits per les forces repressores de l'estat a Catalunya, i la cosa no va passar de quatre escridassades i el llançament d'algun ou i farina.

Tanmateix, la pressió dels joves viguetans es va traslladar pels carrers de Vic quan la comitiva dels dirigents ultres abandonaven la ciutat. Aquesta persecució va deixar la imatge de l'encaputxat pujant damunt d'un dels vehicles de la comitiva i fent saltirons al sostre abans de baixar-ne d'un salt. Espectacular. Ni Tom Cruise a Missió Impossible.

La meva més sincera admiració als viguetans i el seu coratge!

divendres, 5 de febrer del 2021

De la Casa Nova de l'Obac a Castellsapera.










Ahir vaig fer un recorregut per la serra de l'Obac que encara no havia fet mai. Començant des de la Casa Nova de l'Obac vam arribar fins a Castellsapera passant per la torre de guaita, i la tornada la vam fer per la canal del llop, la font de la portella i la Casa Vella de l'Obac. La ruta no té gaire complicacions, més enllà de la pujada al Castellsapera que és força pronunciada i t'has d'anar agafant a arbres i roques. Les vistes al llarg de la ruta són espectaculars.































El Montcau al fons.















Inici de la Canal del Llop.

La Font de la Portella.















La Roca Vermella i el Paller de tot l'Any.















Casa Vella de l'Obac.


dijous, 4 de febrer del 2021

Tornar a vibrar amb el Barça.

 

  
 
Ahir a Granada, en un partit boig que es va resoldre en el temps de pròrroga, el Barça es va classificar per a les semifinals de la copa del rei  (3-5). Va ser un partit d'aquells que recodarem durant molt de temps per la manera com el Barça va capgirar l'eliminatòria en poc més de quatre minuts (88' i 92') gràcies als gols de Griezmann i Jordi Alba. El Granada, que va fer molt poca cosa a nivell ofensiu al llarg del partit, es va avançar amb dos gols per errades de la defensa blaugrana, i es va defensar com va poder, tot i que el Barça va generar diverses ocasions de gol, sense gaire fortuna. Fins als darrers minuts del temps reglamentari..
 
Després a la pròrroga, el Barça va continuar atacant i va desbordar completament a un rival cansat i abatut, malgrat que el Granada va ser capaç d'empatar el partit a 3 gràcies a un penal inventat per l'arbitre amb la col·laboració inestimable del VAR. Griezmann, De Jong, i novament Alba van encarrilar el partit amb tres gols a la pròrroga, mostrant per primera vegada en molt de temps, l'esperit competitiu i abassegador del Barça. 

Malgrat que em vaig mirar el partit tot sol a casa, vaig estar comentant les jugades a través del wattsap amb un parell de grups d'amics, i l'excitació era compartida. Fins i tot vaig deixar anar algun crit d'eufòria com feia temps que no feia. Pot ser que ens trobem davant d'un projecte de futur amb cara i ulls? El temps dirà...

dimecres, 3 de febrer del 2021

El "temazo" del dimecres. The Penguins - "El gripau blau".

 

Avui es compleixen 75 anys del naixement de Francesc Boix (Xesco Boix), un dels pares de la cançó folc infantil a Catalunya. Els The Penguins van versionar aquest clàssic del Xesco, inclòs a l'àlbum "Bon vent i barca nova" de l'any 1976, a ritme d'ska per al seu espectacle Reggae per Xics.

dimarts, 2 de febrer del 2021

Amnistia i participació.

 
















Ahir Òmnium va aconseguir reunir els 9 presos polítics en un acte a Barcelona per reclamar l'Amnistia per a ells mateixos i per als exiliats, i per animar la participació en les eleccions del 14F. Des del judici de l'1O que no havíem vist aquesta imatge amb els 9 presos polítics junts.

Em sap greu reconèixer-ho, però trobo tan lamentables les lluites de poder entre ERC i JxCat per governar l'autonomia, que m'he distanciat molt emocionalment dels presos polítics. Bé, excepte del Jordi Cuixart, l'únic no alineat, i que no s'ha mossegat la llengua a l'hora de criticar la divisió, i les lluites de poder, dins de l'independentisme.

La repressió de l'estat espanyol ha fet el seu efecte en les files dels principals partits independentistes i d'aquí la reculada. Negociar amb ostatges a sobre la taula inclina amb gran desproporció la balança, per si no fossin prou ja les armes negociadores de l'estat espanyol. I el pitjor de tot és que alguns dels ostatges participen de les negociacions. Aquest és un greu error. De primer d'estratègia.

dilluns, 1 de febrer del 2021

Cop d'Estat militar a Myanmar (antiga Birmània).

 
















Avui he sabut a través dels mitjans del cop d'estat militar a Myanmar, país del sud-est asiàtic, antiga colònia britànica fins el 1948 (sota el nom de Birmània), i que ha viscut les darreres dècades sota el govern de règims militars, hereus de la revolta comunista de l'any 1949, després de diversos cops d'estat per part de militars.

L'any 2010 se van celebrar unes eleccions democràtiques després de prop de 20 anys de govern militar, i l'any 2016 es va proclamar presidenta Aung San Suu Kyi, activista política que l'any 1991 fou empresonada per la seva lluita contra la dictadura militar, i filla de l'heroi nacional Aung San, qui signa la independència amb els britànics. 

Actualment, la presidenta es troba detinguda amb altres membres del govern, i els militars han decretat l'estat d'emergència i controlen el país.

Vaig viatjar a Myanmar el desembre del 2015, i vaig quedar-ne gratament sorprès. Un país molt tranquil, segur i molt devot (de majoria budista). Aquest recull de fotos, són preses el primer dia del viatge, a la capital, Yangon. És un país molt fotogènic. Moltíssim.