Bulgària - Monestir de Rila.

 

Un dels llocs que cal visitar sí o sí quan es viatja a Bulgària és el Monestir de Rila, fundat al segle X per l'ermità Joan de Rila, a les muntanyes de Rila, a uns 120 quilòmetres de Sofia.

És el temple ortodox més important de Bulgària. Va ser declarat Patrimoni mundial de la humanitat l'any 1983. Tanmateix, és un dels llocs d'interès búlgars on no et cobren entrada.

Per arribar-hi, la millor opció és llogar un transport privat, alguna agència de viatges, que et porti i et torni el mateix dia. Normalment, inclouen la visita a l'església de Boyana, que també va ser declarada Patrimoni mundial de la humanitat.

Bulgària - Sofia.

 

Doncs ja em teniu un altre cop voltant pel món. Concretament per Bulgària, a l'Europa de l'Est. Un país de l'òrbita soviètica després de la 2a guerra mundial i fins el 1989 quan el Partit Comunista va permetre les primeres eleccions democràtiques amb diversos partits.

Bulgària és el 16è país europeu en nombre d'habitants (7 M), i limita amb Sèrbia, Macedònia del Nord, Romania, Grècia, Turquia, i el Mar Negre. Un 23% del seu territori l'ocupa la serralada dels Balcans.

Sofia és la capital, amb al voltant d'1,4 M d'habitants. Ubicada a l'oest de país, a la regió dels Balcans. A la ciutat hi han deixat el seu rastre els tarcis, otomans, russos...

Església ortodoxa d'Alexander Nevski.

Assemblea Nacional de Bulgària.

Església de Boiana.

Boiana.

Palau de Congressos.

Interior de la Catedral Alexander Nevski.

Museu Nacional d'història.

Cercant els orígens...

 

Tió de Nadal. Caga bé!

 

 

 

 Tió, tió, caga turró,

i fes fora el Borbó,

al seu poble o al Japó.

I si no vol marxar

garrotada va!

No caguis policies,

ni jutges, ni bisbes,

que són molt fatxes.

Caga sanitaris,

que són necessaris.

Caga llibertat

per als Països Catalans!

Mantenint les tradicions.

 

Aquest migdia he pujat amb el Xavi Vilanova a dinar a La Mola, com marca la tradició (pels voltants de Nadal hi vaig a esmorzar o dinar). Hem pujat amb una espesa boira que anava a més a mesura que ens apropàvem al cim, i mentre dinàvem ha arribat a aclarir-se i a lluir el sol durant uns minuts. Hem fet la baixada cap a la tardam sense boira però amb núvols baixos que li donaven al cel un contrast espectacular.

Per cert, que he tornat a coincidir al restaurant amb l'expresident del Barça, Bartomeu, amb qui ja vaig coincidir una vegada fa uns tres anys. Hi era dinant amb un grup d'amics, probablement, algun exdirectiu de la junta del Barça. Tanmateix, avui no l'he saludat.

Record Guiness a les escales de la Catedral de Girona.

 

Avui, una parella d'acròbates del Vietnam, els Giang Brothers, han aconseguit batre el rècord de velocitat, que fins avui ostentaven la parella peruana Duo Vitalys, pujant fent equilibri cap amb cap, els 90 + 10 (afegits) graons de l'escala d'accés principal a la Catedral, en tan sols 53'60 segons. Brutal.

Els acròbates participen al Circ de Nadal de la capital gironina que se celebra del 25 al 29 d'aquest mes.

El "temazo" del dimecres. Lluís Llach - "Que tinguem sort".

 

El passat dissabte vaig viure un d'aquells moments inoblidables lligats a la música, la cultura i la llengua del nostre país, al concert per al Debat Constituent de Lluís Llach al Palau Sant Jordi de Barcelona. Dues hores i quart de nostàlgia i memòria col·lectiva. Irrepetible?

I més, i més, i més... Covid.

 

Ahir el govern català va anunciar un paquet de noves mesures anticovid degut a l'important increment de contagis que s'estan produint a causa de la nova variant Ómicron. A les escoles molts infants estan caient com a mosques (per sort la majoria sense grans problemes o, fins i tot, sense símptomes) i molts adults que encara no l'havien passat s'estan contagiant. Afortunadament, la situació actual d'ingressos a l'UCI i de morts, és força més baixa que en prèvies onades de contagis gràcies a la vaccinació massiva.

De moment, ja ens han anunciat que les trobades en grans grups de més de 10 persones aquest Nadal queden prohibides, També a bars i restaurants. També les festes de matinada. Fins la 1 de la nit com a molt tard i després "toc de queda" (no sé fins a quin punt és legal això). Per ara no han dit res de tancaments territorials per sort, però no descartem res...

Ens pensàvem que amb els vaccins s'havia acabat el patiment, però sembla que al maleït virus encara li queden forces per aguantar. O bé que té capacitat per mutar i contraatacar els vaccins. Em sembla que haurem d'insistir amb els vaccins per plantar-li cara de nou. Jo esperaré a passat festes, però ho tinc clar que si me'l recomanen els experts sanitaris, caldrà fer-ho.

Baby boom al Barça.

Gavi, Nico i Jutglà.

Aquest passat dissabte el Barça va jugar al Camp Nou amb l'Elx en partit de lliga (3-2). Malgrat avançar-se amb dos gols al marcador (Gavi (17 anys) i Jutglà (22 anys)), a la segona part, en tan sols un minut, l'Elx va poder empatar el partit i la majoria dels aficonats culers ja es veien a venir una nova punxada (enguany, per sort, ja hi estem força avessats). Tanmateix, a pocs minuts per al final va aparèixer el joveníssim Nico (19 anys) per fer el gol de la victòria amb un fort xut dins de l'àrea rival.

Dóna la coincidència que els tres gols del dissabte els van marcar tres nois de la pedrera que s'han estrenat enguany al primer equip, un fet que no recordo si s'havia produït mai abans.

Sembla clar que enguany no és un any amb elevades expectatives. Eliminats de la Champions, sense possibilitats a la lliga... Veurem fins on poden arribar. En tot cas, el que també cal destacar i apreciar és la feina que s'està fent de cara al futur amb tots aquests joves que hauran d'agafar les regnes de l'equip per intentar tornar-lo a portar als camí dels èxits. Igualar el que s'ha fet a les darreres dues dècades sembla impossible. En tot cas, sembla que es veu una mica de llum al final de túnel amb aquesta generació de joves talents.

Lluís Llach al Sant Jordi: apoteòsic!!!

 

Foto: El Periódico.

Lluís Llach, potser el músic català més destacat de la història, es va retirar dels escenaris l'any 2007 amb un doble concert a Verges, però ahir, per fortuna i goig meu i de milers de persones, va tornar per oferir un recital únic al Palau Sant Jordi de Barcelona amb motiu de la campanya de promoció i de recaptació de fons del Debat Constituent, plataforma que té com a objectiu el debat social sobre com els catalans volem que sigui el futur polític i social del nou estat, i del que Llach n'és membre promotor, sent president del consell assessor als inicis.

14 anys després del darrer cop, Llach es va mostrar en bona forma, oferint un recital on no va decebre i va cantar un bon grapat dels seus temes més populars, acompanyat per intèrprets catalans com els Catarres, Joan Reig (Els Pets), Natxo Tarres (Gossos), Gemma Humet, Suu, Joan Dausà, Ju, i Montse Castellà, i també per la ballarina Marta Carrasco i el màgic Mag Lari. 

Com de costum, Llach va intercalar la interpretació de les cançons amb els habituals discursos de denúncia (contra el masclisme, contra el racisme, contra la homofòbia, contra el feixisme...) i d'encoratjament a seguir lluitant per uns Països Catalans lliures i justos. També va tenir temps per dedicar les cançons als líders independentistes que van patir presó, als que hi ha actualment a l'exili, a la traspassada Muriel Casals, i a tants altres.

En definitiva, una gran nit, plena de nostàlgia i reivindicació. Una nit per a no oblidar.

Gràcies Lluís!

Carlos Gonzàlez: "Vacunació dels infants".

(Cal llegir sempre el pediatre Carlos Gonzàlez, i més quan parla de temes de salut dels infants).

La rubèola és una malaltia molt lleu en nens, però pot produir greus malformacions congènites quan afecta una dona embarassada. Fa molts anys, es va començar a vacunar les nenes d’onze anys: així es protegia les poques nenes que no s’havien immunitzat de forma natural passant la malaltia. Amb el temps es va veure que la millor manera d’evitar la rubèola congènita era eliminar completament la malaltia de la població, i es va començar a vacunar tots els nens i nenes, juntament amb el xarampió i les galteres, amb la vacuna triple vírica. Es podria argumentar que els nois no rebien cap benefici important amb aquesta vacuna, i que les noies rebien un benefici a molt llarg termini. Vacunem els nadons per protegir les embarassades.

Ho explico perquè s’ha comentat si és ètic vacunar els nens contra el covid-19 per protegir els adults i els ancians. Doncs bé, ja ho estàvem fent; fa dècades que vacunem criatures contra la rubèola per protegir els adults (o per protegir altres infants no nascuts).

Però és que, en realitat, el covid no s’hauria de comparar amb la sempre benigna rubèola, sinó més aviat amb les galteres: solen ser benignes, però poden ser molestes, poden tenir complicacions importants (meningitis) i poden causar seqüeles a llarg termini (infertilitat). Una malaltia habitualment lleu, però que en uns pocs casos aïllats pot produir complicacions greus és motiu suficient per vacunar tots els nens, pel seu propi benefici.

El covid-19 és, afortunadament, una malaltia lleu en la canalla. Lleu en comparació amb la terrible mortalitat del covid en els ancians; però no més lleu que les galteres. Potser la meitat dels nens infectats són asimptomàtics, però altres tenen símptomes molestos, i fins i tot complicacions greus, com la síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica. Uns milers han hagut d’ingressar a l’hospital a Espanya en aquests dos anys, més d’un centenar a l'UCI, i alguns han mort. Alguns pateixen covid persistent. No és que, en aquest moment, vacunem els infants per protegir els adults; ha estat al contrari: durant un any, per tal de protegir els adults, ens hem abstingut de vacunar els nens, perquè no hi havia prou vacunes, ni havíem fet els estudis necessaris, i era prioritari vacunar primer els ancians i adults. La canalla s’ha hagut d’esperar, però ara ja els toca.

Confinats.

 

A cinc dies d'acabar el primer trimestre, amb una sortida prevista per demà divendres, el concert de Nadal, els assaigs, el calendari d'advent, el tió, el pessebre vivent, el Mercat solidari, etc., hem hagut de confinar els nens del meu grup. Ja no tornaran a l'escola fins passat festes, i hauran de veure's les cares a través de l'ordinador. Un parell d'alumnes han donat positiu, i la resta ja estan convocats per fer una PCR la setmana vinent. En principi els faran estar confinats fins al dia 24, just el dia que moltes famílies comencen les celebracions nadalenques.

A mi m'han fet un test d'antígens a la farmàcia aquest migdia i he donat negatiu, però encara no vull cantar victòria. A veure com evoluciono els propers dies. No fotem cagarel·la ara!

El "temazo" del dimecres. Paul Maccartney - "Say say say".

 

Peça de l'exbeatle Paul Maccartney amb la col·laboració de Michael Jackson, publicada l'any 1983. Recordo que jo era petit però és una d'aquelles cançons que m'han quedat gravades a la memòria. Un ritme molt pop, i un videoclip que va donar la volta al món.

Parlem!

 

Brutal la campanya de Nadal de la companyia de telefonia catalana Parlem, que es fa ressò de la situació crítica que viu la llengua ("en perill d'extinció") i anima els espectadors a no defallir i a parlar el català.

Jo ja fa temps que vaig contractar el servei de telefonia i internet amb aquesta companyia, que a més, patrocina la meva colla castellera, els Minyons.

La piconadora blaugrana.

 

Feia temps que no anava a veure el Barça d'handbol al Palau, i avui hi he anat amb el Rafa i el seu fill Biel, que juga de porter als alevins de l'Handbol Terrassa, i que encara no havia presenciat un partit del Barça en directe. Hem quedat a Terrassa a les 10:00 i a les 13:00 ja érem de tornada. Pim pam. L'handbol és un esport espectacular i gens avorrit, i a sobre té l'avantatge que no et trobes els problemes de transit i d'aparcament que té el Barça de futbol. Bé, potser en algun partit decisiu de l'Eurolliga que el Palau s'ompli bastant tens algun problema més per entrar al recinte, aparcar i accedir al Palau, però res comparat amb el futbol.

Avui jugaven contra l'Ademar de Lleó, que actualment no té res a veure amb aquell gran equip de la primera dècada del 2000. De fet, avui només he reconegut l'entrenador, el veterà Manolo Cadenas, ja que dels jugadors no en coneixia cap. El Barça ha marxat aviat en el marcador amb un clar avantatge i en cap moment el rival ha donat cap sensació de poder batre els culers (41-26).

Potato i Skaparàpid a la Sala Apolo.

 

Els Skaparàpid.

 

Ahir vaig tornar de concert a la capital. Un altre cop a la Sala Apolo, una de les que m'he prodigat més. Ahir amb motiu d'un doble concert de dues bandes històriques de l'escena ska-reggae. Per una banda els veteraníssims (1984) Potato, de Gasteiz, i per altra els valencians Skaparàpid (1993) amb alguns dels quals m'uneix una bona relació des de fa anys. Una nit de ballaruga i diversió, movent malucs i braços amunt i avall, i de costat a costat.

Els mítics Potato.

No ens toqueu la llengua!!

 

Fa escassos dies es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem que obliga una escola de Canet de Mar a oferir un 25% de les classes dels grups de P5 en castellà, arrel de la denuncia per part dels pares d'un alumne d'aquest centre contra l'escola.

Aquesta sentència judicial va contra la Llei educativa i lingüística que imposa el català com a llengua vehicular, i on també està establert l'aprenentatge del castellà i de l'anglès. Aquesta llei de normalització del català intenta garantir la cohesió social i la supervivència de la llengua catalana, ja que en la resta d'àmbits de la societat és una llengua menystinguda i invisible en alguns casos.

La gran majoria de les famílies de l'escola s'han mobilitzat contra la sentència i reclamen el dret a que els seus fills siguin educats en català, sense quotes establertes per tribunals de justícia espanyols.

De moment, el Departament d'Educació es renta les mans i acata i obliga l'escola a obeir. Sindicats, partits polític, entitats i plataformes per la llengua, i molts altres convoquen a manifestar-se el proper dissabte 18 de desembre a Barcelona. La veritat és que a mi em cansa bastant ja això d'haver-me de manifestar per la manca de pebrots de la nostra classe dirigent. Protestes que no porten enlloc i que no serveixen per a res, només per fer palesa la indignació general.

Campionat del món d'escacs a Dubai.

 

Aquests dies es disputa a Duba (Emirats Àrabs) el campionat del món d'escacs que enfronta l'actual campió, el suec Magnus Carlsen, amb l'aspirant (guanyador del campionat d'aspirants), el rus Ian Niepómniashi. Fins al moment s'han jugat 10 partides de les 14 previstes (15 en cas d'empat), i a manca de 4, el campió suec porta una important avantatge al haver sumat 3 victòries per cap del seu rival. Molt bé li haurien d'anar les coses al rus en les 4 darreres partides com per capgirar el marcador actual. Bastant improbable i més tractant-se de Carlsen que acostuma a cometre molt poques errades. Per algun motiu és el campió del món des del 2013.

El "temazo" del dimecres. The Specials - "Ghost town".

 

Aquesta cançó dels britànics The Specials (Coventry 1977) fou número 1 de les llistes de la Gran Bretanya l'any 1981. El videoclip fou rodat pel prestigiós dissenyador Barny Bubbles a la ciutat de Londres. Un dels temes més aclamats de la banda d'ska-pop.

Tradicions terrassenques: El segrest del nen Jesús del pessebre.

 

Fins i tot un caganer va aparèixer al pessebre terrassenc.

A Terrassa, cada any per aquestes dates s'instal·la el típic pessebre de Nadal a la Plaça del Raval (Ajuntament). Cada any també des de fa un bon grapat d'anys, és tradició que se segresti el nen Jesús durant algunes hores abans de tornar-lo al seu lloc.

Enguany sembla ser que han aparegut nous grups de segrestadors, i després de la tradicional desaparició i reaparició del nen Jesús, van desaparèixer també les figures de la mula primer. i de Sant Josep i el bou poc després. Una autèntica escabetxina. Durant uns dies les xarxes van bullir d'indignació i fins i tot el propi alcalde va fer un tweet condemnant les bretolades.

Finalment, sembla ser que la un excursionista va trobar la mula abandonada a un bosc de les rodalies de la ciutat, i el bou i Sant Josep han estat reposats amb noves figures. Així doncs, ja tornem a tenir el pessebre al complet. Ja pot començar el Nadal.

60 anys de Cavall Fort.

 

Tal dia com avui de l'any 1961 naixia la revista per a infants Cavall Fort, que 60 anys després continua entretenint i educant milers de nens i nenes catalans. Quants record d'infància. Per molts anys!!

Ensurt dels grossos.

 

Foto: El Periódico.

Ahir es va produir una esllavissada a un dels murs de la línia de trens dels FGC de Terrassa a Barcelona, just a la sortida de Terrassa centre, i just davant dels nous jutjats. Malgrat les impactants imatges no es van haver de lamentar víctimes gràcies a la providència i als sistemes de seguretat de la companyia. Centenars d'usuaris de la línia van haver de patir llargues esperes per poder fer el tram entre Terrassa i Les Fonts en autobusos. 

Casualitats de la vida, el dimarts vaig agafar un tren d'aquesta línia per anar de mani a Barcelona. Ho faig molt de tant en tant, i pensar que aquest mur podia caure d'un moment a l'altre... impactant!

Descansa en pau Esther.

 

Aquest migdia he rebut una d'aquelles notícies que mai voldries rebre, la mort d'un ésser estimat, apreciat, admirat... L'Esther Guijarro (58) era una bona minyona (dels Minyons i com a persona) que va arribar a la colla amb el seu marit (Carles) i la seva filla (Marta) cap al 2003 o 2004 arrel d'un taller que jo mateix vaig realitzar a l'escola de la filla (casualitats de la vida, és l'escola on treballo actualment), que aleshores devia tenir 9 o 10 anys i mida de dosos.

La família es va integrar a la colla ràpidament i tots tres van participar de seguida dels assaigs, i a les actuacions, ocupant posicions rellevants als castells ben aviat: crossa l'Esther, primeres el Carles, i dosos la Marta. I des d'aleshores, he conviscut amb ells als assaigs, a les actuacions, i en molts altres esdeveniments al voltant de la colla. Una família que s'ha fet estimar per la seva simpatia, la seva amabilitat, la seva passió pels castells... i sempre sense aixecar la veu. Sumant. Mai restant. Mai fent soroll innecessari. Sempre al peu del canó.

Sempre fins aquesta temporada que els he trobat a faltar. Certament ha estat una temporada atípica i breu, però he de reconèixer que m'havia estranyat no veure'ls pel pati o a plaça alguna de les escasses actuacions. Em vaig trobar la Marta per Diada i em va fer molta il·lusió perquè feia força temps que no la veia. No sé si li vaig preguntar pels pares. No ho recordo. Potser sí. O potser no. Ara no puc deixar de pensar en la seva mare, l'Esther, que ens acaba de deixar, i que sempre recordaré pel seu somriure, el seu bon humor, el cigarro a la mà, i l'orgull de lluir la camisa malva.

Bon viatge Esther.

EL "temazo" del dimecres. The beach boys - "Good vibrations".

 

El grup nord-americà The beach boys (California, 1961) va publicar aquest senzill l'any 1966, un tema de rock psicodèlic amb instruments com la guimbarda, el violoncel, el contrabaix, i l'ús d'aparells electrònics. Un tema, que com el propi títol diu, encomana bones vibracions.

Interins, la lluita continua.

 

Nova jornada de vaga de la funció pública per l'estabilització dels interins, i contra el Decret Iceta. Hem tornat a manifestar-nos pels carrers de Barcelona convocats pels sindicats combatius i no alienats amb el govern. A cridar que "les que hi som, ens quedem", "cap interina al carrer", "Iceta diví, treballa d'interí", "Iceta cabró, fes tu l'oposició", "la millor oposició, els anys de professió", etc., etc.

El dijous hi ha sessió plenària al Congrés dels Diputats i és possible que es tramiti la llei que posi fi a l'abús de temporalitat dels interins, tal i com reclamen els tribunals europeus, i cal pressionar per evitar que l'Icetazo es faci llei i acabi enviant al carrer milers d'interins amb un bon grapat d'anys en temporalitat.

Un dia històric.

 

Aquest matí uns operaris han col·locat una estrella de dotze puntes i de cinc tones que corona, fins els 138 metres, la torre de la Mare de Déu i que pot il·luminar-se de nit. Un moment històric en la construcció de la Sagrada Família, un dels temples religiosos més visitats del món, obra del gran arquitecte del modernisme Antoni Gaudí, que es va començar a aixecar l'any 1882, i que la darrera vegada que va coronar una torre fa 44 anys.

25 anys kurtits.

 

Aquest cap de setmana hem organitzat una trobada de "Kurtits", un grupuscle radical (ja no tant) dels Minyons que va néixer formalment l'any 1996 i que agrupava joves entre 15 i 25 anys aprox. El col·lectiu va anar creixent i s'han anat produint altes i baixes, però hi ha un grapat d'amics que portem 25 anys trobant-nos i compartint aficions, sobretot la castellera. Alguns dels membres ja no són castellers actius, i alguns feia anys que no ens veiem. Poder retrobar-nos (un bon grapat) després d'uns temps sense fer-ho, ha estat molt entranyable. Per descomptat hem explicat batalletes, hem tret punxa a l'actualitat castellera i familiar, i hem vist unes quantes fotos del passat per veure com de ràpid passa el temps i com hem canviat en aquests 25 anys.

De colònies amb la canalla a Can Ribas (Bigues i Riells).

 

He estat els darrers tres dies de colònies amb els meus alumnes de 1r i els de 2n a la casa de colònies de Can Ribas, a Bigues i Riells (Vallès Oriental). No és gaire habitual anar de colònies en aquesta època de l'any (pel risc de tenir una climatologia adversa). De fet eren les darreres dates de còlonies de l'any per la casa fins l'any vinent, però tot i que el dimecres va ploure tota la tarda, no es pot dir que la metereologia ens hagi condicionat gaire a l'hora de fer les activitats previstes.

Les colònies són una experiència extraordinària per a la canalla. Uns dies de convivència, independència i autonomia, de contacte amb la natura, de superar pors, de viure mil i una anècdotes que recordaran tota la vida, de cantar, ballar, jugar... en definitiva de passar-ho bomba!

Per als mestres també és una oportunitat de relacionar-nos més estretament amb els nostres alumnes i de conèixer-los una mica millor en un ambient diferent al de l'aula. Hi ha mestres que prefereixen estalviar-se l'haver d'anar de colònies per la responsabilitat que comporta i pels riscos que cal assumir. Afortunadament, mai he tingut cap incidència important anant de colònies, i trobo que per als nens és una experiència tan profitosa i emocionant, que paga la pena assumir el risc.