"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 9 de juny del 2019

Jornada castellera "extraordinària".

Els 3d9f dels Minyons i dels Castellers de Vilafranca avui a l'Hospitalet de Llobregat. Foto: Jose Paredes.



























Avui els Minyons hem fet castells a l'Hospitalet de Llobregat i hi hem estrenat el 4d8 amb el pilar. Ha estat a la segona ronda, després de descarregar el 3d9f, primer castell de nou pisos que es feia en aquesta localitat, en primera ronda. A tercera hem fet el 5d8 i hem tancat la diada amb el segon pd7f de l'any. Gran actuació a tres setmanes vista de la nostra Festa Major, que esperem poder estrenar els castells superiors als bàsics de 9.

La dada curiosa de la jornada d'avui, és que hem actuat acompanyats dels Castellers de Vilafranca per primer cop aquest any (no coincidim massa, la veritat), a banda dels locals, Jove de l'Hospitalet i dels Castellers del Prat. Amb els vilafranquins sempre ha existit una gran rivalitat. Es tracta d'una colla molt competitiva, i sempre que hem coincidit han fet tots els possibles per fer millors castells que nosaltres. I, el cert, és que normalment sempre ha estat així, com a mínim en els darrers quinze anys amb comptades excepcions que ara no puc recordar.

El fet és que avui, els verds han estat a un nivell molt inferior del que acostumen a mostrar per aquestes dates i, sobretot, al costat nostre. Han pogut descarregar el 3d9f que el cap de setmana passat només van poder carregar a Sant Quintí de Mediona, i han completat l'actuació amb el 4d8, el 2d7, i el pd6. Lluny, molt lluny del seu potencial real, i destacable pel fet que una diferència tan gran amb els Minyons no es devia donar des de fa més de vint anys. Recordo algun Sant Fèlix que nosaltres havíem completat la "tripleta màgica" i ells havien acabat amb algun castell de 9 carregat i el 2d7 per acabar...

Vaja, coses dels castells, que com tots sabem, tenen cicles. Els Minyons vam tenir un bon cicle als 90's, però després no hem tornat a encadenar gaires anys bons seguits. Hem assolit grans fites, però de forma irregular. En canvi els vilafranquins porten vint anys al màxim nivell del món casteller. Una gran gesta però que veurem com s'ho fan per mantenir-ho i allargar-ho.