"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 29 de novembre de 2013

Fer el ridícul...

La Consellera d'Ensenyament balear, Joana Maria Camps.

(Article aparegut al diari Ara d'avui divendres).

Ser nomenat conseller d'Educació sent Agent de la Propietat Immobiliària (API) té els seus perills. Joana Maria Camps ocupa el càrrec des de la primavera passada però, tot i que ha viscut la crisi més gran en el sector educatiu de la democràcia, encara no s'ha familiaritzat amb segons quins conceptes, com ara el reconegut informe PISA, que elabora cada tres anys l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l'OCDE, que avalua les habilitats i els coneixements adquirits pels alumnes de 15 anys en matèries fonamentals.
La consellera Camps va comparèixer aquest novembre davant la comissió parlamentària d'Educació a petició del Partit Socialista, que havia sol·licitat informació sobre la LOMQE. La sorpresa dels diputats va ser majúscula quan van sentir parlar la consellera d'un informe nou, segons ella, l'informe "trepitja". Camps hi va fer al·lusió més d'una vegada, cosa que indica que no va ser una confusió, sinó una paraula fruit del traductor automàtic amb què els seus assessors li havien preparat el discurs del castellà al català. Només així s'explica el disbarat de referir-se més d'una vegada a l'Informe del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants -PISA per les seves sigles en anglès (Program for International Student Assessment)- com a informe "trepitja", tal com recull el diari de sessions del Parlament de les Illes Balears del 21 de novembre.
"El sistema actual entenem que no permet progressar cap a una millora de la qualitat educativa, com posen en evidència els resultats obtinguts pels alumnes a les proves d'avaluació internacionals com 'Trepitja'", va dir Joana Maria Camps davant l'estupefacció d'alguns dels presents. I va afegir: "En referència al darrer informe 'Trepitja', pel que fa a les Illes Balears, com vostès saben i repetim moltes vegades, ocupen la darrera posició de tot el territori espanyol (...)".
Només a la tercera, la consellera d'Educació va semblar adonar-se de la situació surrealista i es va referir, ara sí, a les "proves PISA", els resultats negatius de les quals li van servir per argumentar davant la comissió parlamentària l'exigència d'un canvi de model educatiu.
La de l'informe "trepitja", però, no és l'única perla del discurs de la consellera Camps.
Comunitat Econòmica Europea?
La titular d'Educació es va referir també, segons recull el diari de sessions de la darrera comissió, a la "Comunitat Econòmica Europea", inexistent des de l'any 1992, quan mitjançant el Tractat de Maastricht es va deixar d'anomenar d'aquesta manera i va donar pas a la constitució de la Unió Europea.
En qualsevol cas, la compareixença de la consellera va deixar clara la posició absolutament partidària de la nova llei Wert, aprovada definitivament ahir al Congrés dels Diputats, i la concepció mercantilista de l'educació, que es va reflectir en algunes sentències com ara que "a través d'aquesta llei s'implantarà la necessària sinergia entre el binomi escola-empresa", o que "aquesta reforma (...)" vol "canalitzar els estudiants cap a les trajectòries més adequades", de manera que "es converteixin en rutes que facilitin l'ocupació i estimulin l'esperit emprenedor".
Així mateix, Camps va aprofitar per lloar l'augment de l'autonomia dels centres que, segons ella, suposarà la nova llei. Amb tot, allò cert és que la LOMQE treu competències als consells escolars, que deixen de ser els màxims òrgans de govern dels centres així com establia la darrera llei, la LOE. Igualment, limita la capacitat de la comunitat educativa de triar els equips directius dels centres, ja que entre un 50 i un 70% de la comissió de selecció serà designada per la Conselleria.

dijous, 28 de novembre de 2013

1.000 docents més el proper curs!!! Al·leluia!

Evolució de les plantilles docents del sector públic a Catalunya.


Ahir, la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar (a bombo i plateret) que el proper curs hi haurà 1.000 nous docents (mestres o professors?) en plantilla a la funció pública. Interins, això sí, ja que d'aquesta manera s'estalviarà un 15% del sou que cobrarien aquests docents en el cas que fossin funcionaris. D'aquesta manera, la plantilla docent passarà de 64.073 a 65.073 docents. 

Una bona notícia, si no fos pel fet que en els darrers cinc anys, s'han perdut més de 3.000 places de docents, tot i que no ha deixat d'incrementar el nombre d'alumnes. És a dir, que els centres públics porten prop de cinc anys patint els increments de les ràtio mestre-alumne, l'increment d'hores lectives als docents, la disminució de mestres de suport i de reforç, la manca de mestres substituts quan es produeixen baixes... i pretendre que millori la qualitat educativa amb aquests condicionants... sona una mica utòpic, no?

La "gran" notícia significa un increment de 8 milions d'euros del pressupost del departament. És a dir, de 4.139 a 4.147 milions d'euros. El que equival a un increment del 0'2%. Apustuflant! Tenint en compte que a molts treballadors públics ens han arribat a retallar fins a perdre prop d'un 30% de la capacitat adquisitiva...

Evidentment, millor 1.000 docents més que res, però al meu parer són del tot insuficients per cobrir les necessitats dels centres educatius, i molt probablement, les misèries actuals es poden pagar en el futur amb un empitjorament progressiu del nivell competencial dels nostres alumnes. Com bé deia aquell rector de la universitat de Harvard, Derek Curtis, "si creuen que l'educació és cara, provin amb la ignorància".

dimecres, 27 de novembre de 2013

El "temazo" del dimecres. Eskorbuto - "Mucha policía, poca diversión".


Fa 30 anys, els Eskorbuto, grup punk d'origen bilbaí, gravaven la seva primera maqueta amb el títol de "Mucha policía, poca diversión", amb tres unics temes titulats "Enterrado vivo", "Mi degeneración" i el tercer que donava nom al disc.

Ahir, el jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona, absolia a un mosso acusat de colpejar al diputat de la CUP, David Fernàndez, durant el desallotjament dels indignats de Plaça Catalunya. 

30 anys després, doncs, continuen ben vives i necessàries les velles proclames dels punkis dels anys 80. 

M'hagués agradat penjar-vos aquest temazo dels Skatalà, però no me n'he sortit.

dilluns, 25 de novembre de 2013

Catalunya millora els resultats educatius??!!!!!


(Article extret del diari Ara del passat 19 de novembre. Les aportacions en vermell són meves).

Catalunya ha millorat els seus resultats educatius en abandonament escolar i altres índexs els últims cinc anys (sí, és clar, qualsevol abandona prematurament els estudis amb les perspectives laborals d'avui en dia...), però si no s'inverteix més en educació en els alumnes més desafavorits, aquests progressos estan condemnats a no continuar en el temps, segons l'Anuari 2013 de la Fundació Jaume Bofill.
L'esforç inversor en educació a Catalunya és un 25% inferior a la mitjana europea, una xifra que compromet, segons el citat anuari, la inversió necessària en polítiques d'equitat per aconseguir l'èxit educatiu (èxit educatiu = resultats de les proves de competències bàsiques???).
El director de l'Anuari, Miquel Martínez, catedràtic de teoria de l'Educació a la Universitat de Barcelona, i l'investigador Bernat Albaigés, juntament amb el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, han presentat avui en roda de premsa a Barcelona els resultats de l'estudi, en què destaquen el "paper clau del professorat" (realment crec que el paper més clau és el dels pares i de l'interès d'aquests perquè els seus fills progressin a la vida) i el seu compromís professional en la millora dels resultats.
Des de l'any 2008 a Catalunya s'han incrementat en 2,1 punts percentuals els alumnes que obtenen el títol de l'educació secundària obligatòria (ESO), en 5,5 punts els joves de 20 a 24 anys que tenen estudis secundaris postobligatoris (tant hem baixat el nivell a les escoles??) i en 7,6% els que als 20 anys continuen estudiant (millor això que no pas es quedin a casa sense res a fer, no?).
A més, l'abandonament educatiu prematur s'ha reduït un 9,2% entre el 2008 i el 2012, un percentatge superior a la mitjana espanyola (7%) i europea (2,1%) (la crisi de la construcció ha fet molt mal. I si no que li preguntin als professors de secundària...).
Aquestes millores, no obstant això, quedaran compromeses si no s'inverteix en els alumnes socialment menys afavorits, amb polítiques d'equitat i incrementant els resultats educatius d'aquests grups socials, ha valorat Martínez.

diumenge, 24 de novembre de 2013

Declaració de novembre de l’Assemblea Nacional Catalana



El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 16 de novembre de 2013, a Barcelona, tenint en compte els moments transcendents que s’hauran d’afrontar en el futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta.
DECLARACIÓ DE NOVEMBRE
PREÀMBUL
L’Assemblea Nacional Catalana és una organització popular, unitària, plural i democràtica, fonamentada en la democràcia de base i en la unitat d’acció, i integrada per persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent.
L’11 de setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar la capacitat de mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran manifestació que va reunir més d’un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. L’11 de setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només capacitat de mobilització, sinó també d’organització, en repartir-nos ordenadament dos milions de persones al llarg del país, tot formant una cadena de més de 400 quilòmetres.
Aquestes multitudinàries mobilitzacions populars, i l’immens impacte que han aconseguit als mitjans de comunicació d’arreu del món, han posat la independència de Catalunya en el centre del debat polític i han col·locat la qüestió catalana damunt de la taula de les principals cancelleries del món.
El resultat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i tots els estudis demoscòpics solvents acrediten l’ampli suport de la ciutadania de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Però encara més, la voluntat de constituir Catalunya com a un nou estat independent ja és l’opció majoritària entre la ciutadania catalana.
Ni el fracàs de l’Estatut de 2005-2006 ni la crisi econòmica són elements suficients per explicar per què hem arribat a aquesta situació. Com molts altres països d’Europa, vivim una crisi de valors polítics tradicionals i de model de societat. En el nostre cas, això es complementa amb la reivindicació nacional catalana, mai resolta per l’Estat espanyol; un estat amb preocupants dèficits democràtics i amb una incapacitat històrica de repensar-se ell mateix en clau plurinacional.
És a dir, vivim una situació de triple crisi: econòmico-social, democràtica i nacional.
La societat catalana, sense els mecanismes de poder que defineixen un estat, ha hagut de trobar altres camins per al seu progrés i la seva organització. Paradoxalment, això li ha conferit una solidesa excepcional. Només això explica que, històricament i en l’actualitat, Catalunya hagi pogut afrontar amb èxit reptes com la integració de successives onades migratòries, preservant la convivència i la cohesió social, o bé com la defensa dels més desafavorits, gràcies a la creació de xarxes socials de suport.
El poble català ha pres consciència que per lluitar contra la triple crisi que pateix li calen vertaderes eines d’estat.
L’autonomia que suposadament garanteix la Constitució espanyola de 1978 és un frau. Catalunya no és reconeguda com a nació, ni l’autonomia assolida li és respectada. L’ofec econòmic sistemàtic a la Generalitat, així com la recentralització i l’atac deliberat del nacionalisme espanyol contra la llengua i la cultura dels Països Catalans, és una mostra evident que l’encaix dins de l’Estat espanyol només és possible si estem disposats a desaparèixer com a nació i com a poble.
L’objectiu de l’Assemblea Nacional Catalana és recuperar la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social. L’Assemblea Nacional Catalana ha canalitzat la força de la societat civil, que empeny cap a un horitzó nacional nou i esperançador que ens permeti construir un país millor.
Volem un Estat català perquè, com a poble que som, hi tenim dret. Però, sobretot, el volem perquè l’entenem com una oportunitat per construir un marc propi de relacions socials, econòmiques i polítiques. Un estat al servei de les persones on els ciutadans siguin el centre de les seves polítiques públiques.
Som en un món cada cop més interdependent, però on cap estat renuncia a la seva independència. En aquest món, els catalans volem participar amb veu pròpia en la construcció europea, perquè creiem en la diversitat, la llibertat i la igualtat de les persones i dels pobles. Altrament, Catalunya té totes les condicions per esdevenir un estat perfectament viable i pròsper en termes econòmics. I aspira legítimament a compartir les transformacions que Europa haurà d’afrontar per resoldre la comuna crisi estructural i de valors actual, que és profunda i preocupant. Res d’això és possible si som una simple regió espanyola.
Les forces polítiques han d’aparcar els tacticismes partidistes i han de pensar en el bé comú. Per això, cal que actuïn amb la màxima unitat possible per encarar amb força l’etapa definitiva del procés d’independència. La unitat es pot expressar, segons les circumstàncies, configurant un govern d’àmplia unitat, en forma d’amplis acords parlamentaris, de llistes unitàries d’ampli espectre, o bé compartint punts programàtics relatius al futur polític de Catalunya. En tot cas, i en darrera instància, correspon als partits polítics i al seu sentit de la responsabilitat concretar, de la millor forma possible, com s’ha d’expressar la unitat que considerem que en aquests moments reclama la ciutadania.
Sabem d’on venim i on volem anar, però cal dir també com podem arribar-hi. Per això, en el moment actual del debat polític, l’Assemblea Nacional Catalana creu necessari assenyalar uns punts que considera irrenunciables.
Som davant d’un debat estrictament polític, sense limitacions jurídiques. En democràcia, només al poble de Catalunya li correspon decidir sobre el seu futur polític. En aquest sentit, la celebració d’una consulta sobre la independència del nostre país és un objectiu irrenunciable que no pot ser objecte de retards ni d’abaratiments.
Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assembles Nacional Catalana fa pública aquesta.
PRESA DE POSICIÓ:
  1. La celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya durant l’any 2014 és irrenunciable.
  2. La consulta ha de tenir lloc al més aviat possible, preferentment abans del 31 de maig de 2014, i s’ha de convocar en el moment que es concreti el marc legal aplicable.
  3. La petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats de poder organitzar la consulta no pot servir d’excusa per demorar-la. El Parlament ha de fixar una data límit per rebre’n resposta. Passada aquesta data cal aplicar la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament el 23 de gener d’enguany i convocar la consulta d’acord amb la legislació catalana.
  4. La consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha de poder respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau, ja que el resultat no seria determinant i podria no ser reconegut per la comunitat internacional. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional Catalana proposa la següent pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
  5. Per encarar l’actual etapa amb garanties d’èxit és imprescindible la màxima unitat d’acció entre les institucions catalanes, la societat civil i els partits polítics. Les forces polítiques catalanes han d’actuar amb el màxim sentit de la responsabilitat i amb unitat, perquè així ho reclama una gran majoria de la ciutadania, i posant els interessos col·lectius per davant dels interessos de partit. La unitat d’acció política ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents i, quan calgui, amb la formació d’un govern de concentració nacional. La unitat serà la millor eina davant dels intents permanents dels aparells de l’Estat espanyol de torpedinar el procés i per defensar les institucions en cas de dissolució o intervenció de la Generalitat.
  6. Les eleccions europees del 25 de maig de 2014 seran un repte i una oportunitat per a Catalunya. Caldrà mobilitzar-se per assolir una participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana crida, doncs, a treballar des d’ara per fer possible una candidatura d’ampli espectre sociopolític, que pugui tenir el suport del màxim nombre de forces polítiques i de moviments populars.
  7. L’Assemblea Nacional Catalana seguirà amb atenció l’evolució de la situació i, si cal, convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret democràtic de la ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el futur de Catalunya i per defensar les nostres institucions nacionals.
Barcelona, 23 de novembre de 2013

dissabte, 23 de novembre de 2013

"15 años y un dia"

3d10fm, una obra d'art del segle XX.

Fa 15 anys i un dia, en un dia gris i gèlid, a la Plaça Vella de Terrassa, els Minyons de Terrassa van deixar bocabadat al món casteller al descarregar el castell més gran que s'havia fet mai, el 3d10fm. Hi ho van fer amb una dosi d'èpica afegida, degut en primer lloc a les condicions metereològiques (queien volves de neu), als imprevistos (en un primer intent, l'enxaneta va caure tota sola des de dalt de tot quan iniciava les darreres passes per coronar el castell), i amb la pressió afegida de saber que una setmana abans els Castellers de Vilafranca havien aconseguit avançar-se carregant aquesta estructura en una diada exprés inventada després de no reeixir en la seva diada per Tots Sants.

Però malgrat els imponderables i la pressió afegida, els Minyons vam demostrar aquella jornada quina era la millor colla del món casteller de l'època. Vam descarregar el primer intent que no havia reeixit per l'imprevisible i impactant caiguda de l'enxaneta, i vam atacar novament el castell amb una nova enxaneta, tant decidits i convençuts que vam ser capaços de defensar el castell tot i que no va pujar tant bé com al primer intent. Aquell castell va ser la rúbrica final d'una trajectòria ascendent meteòrica, d'una colla que tot just feia dinou anys que havia començat a fer castells, i que en aquella temporada màgica va aconseguir una gamma de castells impressionant (3d10fm, 4d9, 5d9f, 2d9fm). Han hagut de passar 15 anys perquè una altra colla igualés aquells registres. Amb això està tot dit.


divendres, 22 de novembre de 2013

JFK: 50 anys de l'assassinat del president dels EEUU.

JFK

Avui fa 50 anys del crim d'Estat del president dels EEUU, John Fitgerald Kennedy. Va succeir a la ciutat de Dallas durant una visita oficial, acompanyat per la seva esposa, Jacqueline Kennedy. Tot i que les investigacions oficials van portar a la detenció, i posterior execució a mans d'un pistoler, d'un únic sospitós, Lee Harvey Oswald, les posteriors investigacions i descobertes van demostrar que l'assassinat havia estat comés per més d'una persona, i molt probablement amb la conformitat i la complicitat de gent molt propera, sinó de dins, dels òrgans de poder del país.

Com haurien estat els EEUU si no haguessin assassinat a JFK? Segurament no hagués canviat gaire la història, ja que tot i la pinta de demòcrata renovador, els president Kennedy no deixava de ser un producte més de la mercadotècnia política nord-americana. Vaja, molt bones paraules, grans promeses de canvi, i al final, el mateix del mateix. Com l'actual president Obama, que va arribar amb molta força i va generar moltes expectatives arreu, però que s'ha demostrat com un titella més al servei dels poders fàctics del país.

No deixa de ser curiós que el país que s'autoproclama garant de la llibertat i dels drets socials, tingui una història tant extensa com macabra d'assassinats, guerres, conflictes, tortures...

dijous, 21 de novembre de 2013

20 anys del primer 2d9fm carregat de la història i de l'inici de la segona època d'or dels castells.

Primer 2d9fm carregat de la història. Raval de Montserrat.

Un 21 de novembre de l'any 1993 els Minyons de Terrassa trencàvem el sostre casteller de l'època al carregar en un Raval de Montserrat ple de gom a gom, el fins aleshores inabastable 2d9fm. Vaja, inabastable per l'única colla que l'havia intentat prèviament (en 12 ocasions si no m'erro), els Castellers de Vilafranca. Una gesta que va resultar clau en la projecció i l'expansió del fet casteller arreu del territori, així com del gradual increment de la quantitat i de la qualitat dels castells realitzats.

Aquell castell va esperonar la competència, sobretot, entre les colles punteres (Vella, Joves, Vilafranca, Jove i Minyons), que es van adonar que era possible anar més enllà del 3d9f i del 4d9f, i que van iniciar una cursa trepidant, primer per descarregar el mostre (2d9fm), després per ser la primera colla a descarregar tres castells de 9, i més tard per avançar-se en l'estrena de noves estructures mai vistes, o realitzades al segle 19 (5d9f, 4d9, pd8fm, 4d9fa, 3d10fm, 2d8, 3d8ps, 3d9fa...).

20 anys més tard, el món casteller està més viu que mai i aquella gesta ha quedat en part empetitida per noves gestes i registres mai abans assolits. Al meu parer, el clímax va arribar l'any 1998 en que els Minyons vam aconseguir en la mateixa temporada descarregar quatre castells com el 2d9fm, el 5d9f, el 3d10fm i el 4d9. D'aleshores ençà no s'ha vist res de més gros, més enllà del 2d9f carregat pels castellers de Vilafranca fa tres o quatre temporades. Potser vint anys després d'aquella gesta toca encarar nous reptes que a dia d'avui encara semblen impossibles, com ho semblava aquell 2d9fm. Penso en castells com el 3d9, el pd7, el 4d10fm, el 4d10f, el pd9fm, el 9d9f... Potser d'aquí a ben poc, quan els Minyons tornem a estar en plena forma...

dimecres, 20 de novembre de 2013

El "temazo" del dimecres. La Polla - "Cara al culo".


Avui, 20 de novembre del 2013, m'agradaria dedicar el "temazo" del dimecres a tots aquells neofatxes, hereus del més fatxa dels fatxes (Franco, Franco, que tiene el culo blanco), que morí tal dia com avui fa 38 anys, després d'una no prou llarga agonia d'un parell de setmanes. Casualment, diuen que la seva salut va empitjorar considerablement l'endemà del meu naixement. M'agrada fer-me la il·lusió que la meva aparició va tenir alguna cosa a veure amb la fi del dictador.

Entre els fatxes més fatxes als qui vull dedicar aquesta cançó, hi ha potser el fatxa dels fatxes, l'expresident Ansar que darrerament s'ha despenjat amb unes declaracions super fatxes on assegura que potser caldria empresonar al president Mas (segurament el que realment li agradaria a aquest f.d.p. seria que afusellessin a Mas i a tots els independentistes).

L'altre espècimen fatxa d'actualitat és l'alcalde de Badalona, el també popular i superfatxa Garcia Albiol que està sent jutjat per apologia de la xenofòbia i el racisme.

Si escolteu atentament la lletra de la cançó, sabreu què ens proposa el bo d'Evaristo per acabar amb aquesta gentussa.

dimarts, 19 de novembre de 2013

I doncs, on està el problema?

Com diria el gran savi i músic, Albert Pla, tant de bo obliguessin a estudiar només en català a tots els alumnes espanyols com han fet els diversos invasors espanyols a Catalunya...

(Article aparegut al diari Ara de l'edició d'avui).

"Només set alumnes de Barcelona han demanat estudiar en castellà"

Aquesta xifra representa un 0,003% del total d'escolars inscrits a la ciutat.


Per a aquest curs 2013-2014, només set dels 230.000 alumnes inscrits en escoles barcelonines han demanat l'escolarització en castellà. Això representa el 0,003% del total. Són, a més, un total de cinc famílies. La xifra l'ha donat aquest matí de dimarts a la comissió municipal d'Educació el regidor Gerard Ardanuy per respondre a la pregunta formulada pel grup independentista Unitat per Barcelona-ERC (UxB).

Davant d'aquesta realitat, el líder d'UxB, Jordi Portabella, ha criticat "la immensa manipulació política que s'està fent sobre el tema de la llengua". Creu que la reivindicació del castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament té un suport social inversament proporcional al soroll mediàtic que provoca. 

Pel que fa al curs 2010-2011, hi va haver 280 sol·licituds, algunes d'elles doblades, i va afectar 114 famílies i 235 alumnes. El curs 2011-2012 hi va haver 61 sol·licituds, en molts casos també doblades, que van afectar 37 famílies i 48 alumnes.  El curs 2012-2013 hi va haver 20 sol·licituds, que van afectar 10 famílies i 18 alumnes.

dilluns, 18 de novembre de 2013

5d9f carregat a la XXXVa Diada de la Colla!!!

Foto: Minyons de Terrassa.

Ahir al migdia, al Raval de Montserrat, els Minyons vam tornar a carregar, passats més de cinc anys des de la darrera ocasió, i set intents després, el 5d9f. Un "papinu" amb majúscules que se'ns resistia en els darrers anys per un motiu o altre. Ahir, potser el castell no va pujar molt millor que en algunes anteriors ocasions en que ens havíem quedat a les portes de carregar-lo, però el cert és que aquest cop, el vam saber defensar fins a la carregada i uns segons més.

Crec que un dels secrets de l'"èxit" del castell va ser el magnífic encaix de soca i folre, que va permetre aguantar les batzegades que es van succeir a la banda del tres, entre la buida i la plena, a nivell de terços i quarts. Un folre mal encaixat no hagués permès, molt probablement, que arribéssim fins a on vam arribar. També va ser clau la mentalitat lluitadora i la fe amb la que van treballar els companys del tronc, no donant-se per vençuts fins a instants després de la carregada, i per damunt de tots, la canalla que va pujar decidida i amb una rapidesa d'execució admirable. Hi ha molt futur!

No deixa de ser sorprenent, que en un any ple d'entrebancs, de caigudes, de baixes de castellers (per motius diversos), de bronques, de canvis de plans (pel que fa a les estructures a treballar o els castellers que pujaven al tronc dels castells), de descens de personal (tot i que ha entrat un bon nombre de gent nova), de polèmiques, de disgustos, de cantonades i passadissos, hàgim estat capaços d'assolir una fita que se'ns resistia des de feia cinc anys. Imagineu fins on podríem arribar si tots aquests condicionants no hi fossin...

Més enllà del 5d9f carregat, la Diada d'ahir ens va deixar un regust agredolç pel fet de no poder intentar el pd8fm que s'havia estat assajant i en el qual hi havien moltes il·lusions posades. A més, l'estat anímic general del moment feia pensar en una d'aquelles gestes estil #GironaM'enamora amb els dos únics pd8fm descarregats de la nostra història. La indisposició per problemes físics de l'aixecadora del castell va impossibilitar l'intent, tot i que en primera instància s'havia anunciat que es provaria, i fins i tot els castellers del folre i les manilles del castell que ens havíem concentrat al pati de l'ajuntament per assegurar que no hi faltés ningú, ja sortíem en plan gladiadors. De nou, com a Girona, ens treien la mel dels llavis... I em pregunto jo si algun dia els Minyons tindrem "plans B" de garanties pels grans castells com d'altres colles de similar nivell.

Més trist si cap, va ser la manera de tancar l'actuació, amb un cruel 4d8, que va deixar a molts bocabadats/perplexos i enfurismats fins i tot (probablement sense coneixement de causa). No acaba de quadrar que una colla capaç de carregar un 5d9f, no pugui intentar un 4d9f en la darrera actuació de la temporada. O un 2d8f... o tampoc ens podem permetre un canvi en aquesta estructura que hem fet més de 15 vegades entre actuacions i assaigs?

Destacar també la gran actuació dels Borinots de Sants, que ens van oferir la seva millor actuació de tota la seva història amb el 4d9f, el 3d9f, el 4d8a i el pd7f. I tot executat de manera brillant i fins i tot relaxada. Un gran encert comptar amb els Borinots en aquesta cita.

Pel que fa als nostres padrins, i veterans de la Diada, els Castellers de Barcelona, no van tenir el seu millor dia, i van haver de renunciar al seu programa previst després de fer llenya amb l'intent a segona ronda del 3d9f. Van tancar temporada amb el 5d8, el 4d8, i el 3d8. Lluny de les seves expectatives inicials, però una mostra fefaent de la gran feina que ha dut a terme aquesta colla en els darrers dos anys.

dissabte, 16 de novembre de 2013

És l'hora dels adéus i us hem de dir adéu-siau...


El Consell de Ministres va aprovar ahir una normativa que prohibeix, a partir de l'1 de gener del 2014, els setrills al sector de la restauració, i els obliga a tenir envasos d'un sol us. Es tracta, diuen, de garantir la qualitat del producte i per millorar la competitivitat del sector de l'oli.
  
Sovint tinc la impressió que en comptes d'avançar anem endarrere.


divendres, 15 de novembre de 2013

El PSOE de Catalunya vol tapar les boques dels catalanistes i dels partidaris de la democràcia.


El sector espanyolista del PSC vol imposar als poquets catalanistes que queden al partit la seva postura unionista (li diuen Federalisme per quedar bé tot i que saben que a Ejpañia hi ha menys federalistes que putes al Vaticà) i de servilisme envers el PSOE.

Estarem atents a les notícies que depari la trobada del Consell Nacional socialista aquest cap de setmana. Molt probablement les forces unionistes-espanyolistes-constitucionalistes del partit demanaran el cap dels del sector crític. I aquests intentaran no perdre la seva posició de poder al partit, ja que també s'hi juguen la feina. 

En tot cas, fins que no sapiguem si els fan fora, si dimiteixen, si els fan callar la boca, o si directament els sotmeten a tortures per fer-los baixar del burro, riurem una mica amb les paròdies dels polonius.

Bon cap de setmana i ens veiem per plaça.

dijous, 14 de novembre de 2013

Trobada casual i conversa informal amb el Molt Honorable Jordi Pujol i Soley.

Foto: Jaume Maeso.


Tot i que em trobo a anys llum de l'ideari polític de l'expresident de la Generalitat de Catalunya (1980 - 2003), Jordi Pujol, ahir em va fer gràcia trobar-me a aquest mite de la política catalana i de la història del nostre país, al carrer, just davant del local dels Minyons, instants abans d'entrar al penúltim assaig de la temporada. En veure'l pujant pel carrer del Teatre el vaig reconèixer immediatament, amb la seva dona i la germana d'aquesta crec.

En veure que s'aturava a contemplar el local amb curiositat m'hi vaig atansar i li vaig explicar que es trobava davant del local de la colla castellera dels Minyons de Terrassa. Em va preguntar que què hi fèiem i li vaig fer cinc cèntims de la diada de la colla i dels objectius castellers per diumenge. Em va comentar que havia assistit a la darrera diada de Santa Úrsula a Valls, i tenia molt clar quina colla havia "guanyat" (no vam fer servir aquesta expressió). El vaig convidar (gens formalment) a venir diumenge al Raval a veure l'actuació de la nostra diada, però em va respondre que enguany ja havia esgotat la quota d'actuacions castelleres. Aleshores el vaig fer comprometre a que vingués a Terrassa l'any que tornéssim a intentar el 3d10fm, i em sembla que li va semblar bé. Serà qüestió de recordar-nos-en.

Certament, hi hauria un munt de coses per criticar a l'expresident, però se li ha de reconèixer també algunes virtuts, com la gran habilitat per connectar amb la gent arreu i el gran coneixement del territori. Potser aquestes són algunes de les claus perquè romangués vint-i-tres anys al capdavant del país. 

En aquest enllaç trobareu un article escrit recentment per Jordi Pujol amb el títol "Com volem que sigui Catalunya".

dimecres, 13 de novembre de 2013

Els "temazos" del dimecres. Altercat i Kayo Malayo - "Desig d'un somni" i "L'Infern se'n va de vacances".



Aquest cap de setmana hi ha festa grossa al local de la colla. Dissabte i diumenge ens acompanyaran, respectivament, els Altercat (dis. a les 22:00) i Kayo Malayo (diu. 20:30), dues bandes d'ska-rock de la ciutat. La primera tot just comença a fer les primeres passes i esperem que el concert a Minyons els serveixi de trampolí. La segona, que ja ho peta arreu dels PPCC, ja ens havia visitat en algunes ocasions anteriors, i tornen després del darrer concert a la diada del 2009, si no recordo malament, on es va "liar parda".

dimarts, 12 de novembre de 2013

Quan importa més el fons que la forma.


Les coses pel seu nom. Deixem-nos estar de formalismes naïfs i d'eufemismes aberrants. Als lladres, als mafiosos, als corruptes i a tots aquells que s'enriqueixen a costa del patiment dels altres, se'ls ha de donar tota la canya que calgui, com a mínim per humiliar-los públicament, fins que no els veiem entre reixes o sota terra. És per això que novament vull felicitar al David Fernández de la CUP, per la valentia de dir-li a la cara una petita mostra del que es mereixeria a l'exministre d'Economia del govern d'Aznar, expresident de Bankia, i exdirector del FMI, entre d'altres càrrecs, Rodrigo Rato. Bravo David!

dilluns, 11 de novembre de 2013

Diumenge, Diada a caixa o faixa.

Pilar de 7 salvat in extremis ahir a Granollers.
Aquest cap de setmana arriba la 35a Diada de la Colla dels Minyons de Terrassa. Enguany arribem a la darrera cita castellera de la temporada amb deures pendents i uns quants interrogants per respondre: Serem capaços de descarregar algun "papinu" enguany? Quants "papinus" podrem portar en cartera a l'actuació? Hem de sortir a per totes o bé assegurar-nos almenys algun castell de nou pisos? Arribarà prou rodat el pilar per enfilar-lo un pis més? Serem prou gent per assajar els "papinus" que volem intentar i per dur-los a plaça? Respondrà la minyonada o serem justets com al llarg de tota la temporada?

Pel que hem anat veient tant als assaigs com a les darreres actuacions, sembla que les principals apostes per la Diada són el 5d9f, el 2d9fm i el pd8fm. Suposo que el quart castell serà algun de la gamma bàsica de 9, ja que  se'm fa difícil imaginar qualsevol plantejament alternatiu. I mira que el 3d9f està ara per enfilar-lo...

Confio que als assaigs d'aquesta darrera setmana puguem acabar de polir/perfeccionar els castells que portarem a plaça. I confio també que el diumenge puguem sortir joiosos de plaça, que ja toca, i que tot surti rodó i puguem celebrar la "resurrecció" (reconstrucció/renaixença) dels Minyons. I segur, segur, que tant si sí com si no, la festa serà grossa, ja que si una cosa tenim clara els Minyons, és que per Diada, a les penes, punyalades, i als disgustos, gots de vi. I si triomfem, canviarem els gots de vi per cubates i gintònics!

diumenge, 10 de novembre de 2013

Jornada històrica pel motociclisme català.


Avui al circuit valencià de Xest, tres joves pilots catalans han assolit una fita històrica al coronar-se campions del món en les tres cilindrades en lliça, Moto3, Moto2 i MotoGP. Respectivament, Maveric Viñales, Pol Espergaró i Marc Márquez, han aconseguit imposar-se a la resta de pilots de la graella, demostrant al món sencer el potencial dels esportistes catalans. Un granet de sorra més per poder proclamar la independència algun dia... Suposo que avui els més tristos de tots deuen ser els fatxes espanyols que haguessin preferit que no fossin catalans els que s'emportessin el gat a l'aigua.

Tot i que no sóc pas un gran aficionat a les motos i segueixo aquesta competició de cua d'ull, he de reconèixer però que m'encanta poder donar pel sac als fatxes anticatalanistes i antidemocràtics, i avui ha estat un gran dia en aquest sentit.

dissabte, 9 de novembre de 2013

I... "no hase falta que dises nada más..."


El dijous passat, els vots desfavorables del partit del govern, CIU, tombaven una moció presentada per la CUP a favor de celebrar una consulta sobre la independència hi hagi o no autorització de l'Estat. Solament els grups parlamentaris d'ERC i el d'ICV-EUiA (parcialment) han donat suport a la moció, que en vistes de les darreres declaracions del president del govern espanyol, sembla més necessària si cap.

Avui el personatge aquest que governa Ejpañia que no parla bé ni el castellà, i que no es capaç de dir ni quatre paraules sense haver de llegir-les d'un paperet, ha dit en un fòrum per a emprenedors, que "sobre la sobirania espanyola, que és única, no té res a reformar ni a dialogar". Ole tu! Democràcia en estat pur.

Així doncs, sembla que des de Madrid van aclarint les coses als nostres representants polítics aquí, que encara s'escarrassen a pensar de quina manera es pot demanar el permís (per fer la consulta) sense que s'enfadin (ens suspenguin l'autonomia, ens envaeixin, ens bombardegin, o ens afusellin a tots...), i que dóna la sensació que es trobin còmodes en aquest escenari d'estira i arronsa constant amb l'estat espanyol pel debat sobiranista. No acabo d'entendre per què coi cal esperar tant per anunciar una data per la consulta.

De tant en tant, em venen al cap mals pensaments del tipus una "marxa enrere" de CIU en el procés, i sovint crec que mentres parlem  de la independència no parlem de les retallades ni de la crisi. Esperem però, que aquest cop la Puta i la Ramoneta no entrin en joc, i d'aquí ben poc (JA!!!) convoquin als catalans a les urnes per decidir que volem ser, ja sigui per la via del referèndum, o en unes eleccions plebiscitàries.

La DUI mola!!!

divendres, 8 de novembre de 2013

105 anys del naixement d'Agustí Bartra.


Tal dia com avui de fa 105 anys naixia a Barcelona l'escriptor i poeta Agustí Bartra. Aquest mestre de les lletres catalanes va viure a Terrassa els darrers anys de la seva vida, és a dir, del 1971 al 1982. Abans havia patit la guerra i l'exili (França, Rep. Dominicana, Cuba, Mèxic). Va viure lluny de terres catalanes prop de 30 anys, amb la seva esposa Anna Murià, i mai va deixar d'escriure. La ciutat de Terrassa va reconèixer l'obra d'Agustí Bartra dedicant-li una escola (la meva escola) el mateix any de la seva mort. Una escola pública a l'Avinguda de Barcelona, punt d'unió entre els barris de Can Anglada i de l'Escola Industrial. Des del 1995 també té una plaça dedicada a Can Boada.

dimecres, 6 de novembre de 2013

El "temazo" del dimecres. Pep Gimeno "Botifarra" - "Malaguenya de Barxeta"


El Pep Gimeno "Botifarra" comentava en una conversa enregistrada amb Pau Alabajos (ambdós músics valencians), que ell no es dedicava a tocar temes polítics en el seu repertori. Que ell cantava coses tradicionals i la política la deixava per a uns altres.

Potser, després d'assabentar-se que el govern del País Valencià es vol carregar l'únic canal (públic o privat) que emet part de la programació en valencià (Canal 9) des de 1989, després d'haver-se petat ja les emissions de TV3, s'ho repensi i comenci a protestar una mica encara que sigui cantant. 

En tot cas, a Catalunya estarem encantats de donar-li protagonisme i que així es pugui conservar part del patrimoni cultural i històric dels Països Catalans que el govern valencià voldria esborrar. Llàstima que a la majoria dels valencians se la porti bastant fluixa això d'una televisió pública en valencià de qualitat. Per no parlar dels Països Catalans...

Esperem en tot cas que, com canta el bo d'en Pep Gimeno en aquest tema, "renaixca d'entre les cendres el meu País Valencià".

dimarts, 5 de novembre de 2013

Pacte Terrassenc pel Dret a Decidir.

Foto de família dels representants de les entitats signants a la presentació del Pacte Terrassenc pel Dret a Decidir.

El Centre Excursionista de Terrassa va acollir ahir la presentació del Pacte Terrassenc pel Dret a Decidir, una iniciativa sorgida de la societat civil terrassenca per tal de donar suport a una consulta per la independència. Entre els presents a l'acte, el president dels Minyons, i un bon grapat més de minyons involucrats en la causa d'una manera o altra.

Tal i com ha afirmat el presentador de l'acte, un dels membres originaris dels Minyons, en Jordi Juanico, "reivindicant el dret a decidir estem reivindicant la democràcia".

Pel moment, són 36 les entitats terrassenques que s'han adherit al pacte. Són les següents:

Fundació Torre del Palau
Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa
ANC Terrassa
ÒMNIUM Terrassa
Centre Excursionista de Terrassa
Amics de les Arts i JJMM
Treure Ball
SFERIC Terrassa
UGT Vallés
Ball del Serrallonga de Terrassa
Banda de Terrassa
Terrassa Hoppers
Agrupació Pedagògica Tecnos
Associació de Veïns de l'Antic poble de Sant Pere
Carboners de Terrassa
Muscat
Cobla Ciutat de Terrassa
Esbart Dansaires del Vallés
Joves per la Independència
Bastoners de Terrassa
Assemblea Nacional de Joves independentistes
Kaosenlared
Castellers de Terrassa
Minyons de Terrassa
CCOO
VEU PRÒPIA
ACTE
Amunt i Crits
Comissió de Justícia i Pau a Terrassa
Federació de Cristians de Catalunya. Grup AVANT Terrassa
Comissió 4 de Setembre
JNC Terrassa
Associació Gent Gran Districte 2 Ca n’Anglada
JERC Terrassa
Associació de Mestres Alexandre Galí
COMPARTIM Terrassa

dilluns, 4 de novembre de 2013

Diumenge sense castells, animant als Carboners.

Els Minyons animant als Carboners ahir a Can Jofresa. Foto: Ferran de la Roza.

Ahir, un bon grapat de minyons i minyones, aprofitant que no teníem castells, vam anar al camp municipal de Can Jofresa a veure el partit de rugbi dels Carboners de Terrassa contra l'equip del Mataró. Prop d'una cinquantena de Minyons vam gaudir amb l'espectacle que ens van oferir els dos equips, i vam poder celebrar la victòria local, per 32 a 7.

Podeu llegir la crònica del partit aquí, i si us agrada veure i viure l'esport en directe, no dubteu a deixar-vos caure per Can Jofresa per gaudir amb l'emoció i la intensitat del rugbi, "un esport de bèsties practicat per senyors". Per cert, recomano a tots els mestres d'Educació Física del món, que mostrin els valors d'aquest esport als seus alumnes. Un gran exemple de competència ben entesa, esforç personal, treball en equip, resiliència, organització, esportivitat, compromís, etc.


diumenge, 3 de novembre de 2013

Aniversari feliç.

Un any més, celebrant anys a la nostra manera.
Ahir vaig passar un dia magnífic en companyia d'un grapat de bons amics per celebrar que em faig gran, i que malgrat els temps xungos que corren, encara resistim i tenim ganes de trobar-nos per menjar, beure, parlar, riure, i fer algun castell fins i tot. I encara més si el dia acompanya, climatològicament parlant, tal com va passar ahir. 

Pel que fa als agraïments, vull agrair al Franc que cedís la casa. A l'Ito i a l'Anna que es desplacessin des de Valls. A la Kerstin que em va fer un esplèndid pastís d'aniversari, tot i que solament vaig tastar-lo pel perill de morir ofegat d'un xoc anafilàctic (ella no sabia que alguns fruits secs no em proven gaire). Al Txals que em va fer de xofer i ajudant per anar a fer la compra. Als mestres parrillers (Rubèn, Albert, Franc, Roger...). I a tots els que vau ser-hi.

Tant de bo l'any vinent puguem tornar a celebrar-ho i que la cosa vagi tan bé com enguany.

dissabte, 2 de novembre de 2013

M'estic fent gran a sobre.


Avui faig anys, i el cotó no enganya. 38. Ni més ni menys, tot i que molts de vosaltres me'n poseu 37, o algun menys fins i tot. El meu secret per mantenir-me jove i vigorós: treballar el mínim possible; no tenir fills ni dona; viatjar; menjar bé i beure millor; practicar esport de manera saludable, és a dir, no castigant-me a fer esport...; i cultivant les bones amistats com ahir a Vilafranca. I avui també ho penso celebrar amb un grapat d'amics menjant, bevent, i el que calgui. Com no diria Manuel de Pedrolo, però parafrasejant-lo: "cal celebrar, encara que no serveixi de res"!!

Bon dia dels morts a tothom!!

divendres, 1 de novembre de 2013

El 4d10fm haurà d'esperar.

1r intent de 4d10fm de la història avui a Vilafranca del Penedès.

Avui he tornat a assistir, després de tres o quatre anys sense fer-ho, a la tradicional diada castellera de Tots Sants a Vilafranca del Penedès. L'ocasió s'ho valia ja que la colla local havia anunciat que portaria a plaça la "súper tripleta", és a dir, el 3d10fm, el 4d10fm i el 5d9f. Quasi res! El principal al·licient, sens dubte, veure l'intent de l'inèdit 4d10fm, un monstre que fins a dia d'avui solament els verds s'havien atrevit a portar a plaça, amb escassa fortuna, l'any 1996. En aquella ocasió, la rauxa va poder més que el seny, i l'intent, o la prova més ben dit, no va passar del pis de quints.

Avui, tot i que els verds han arribat una mica més amunt que en l'intent de l'any 96, el castell ha caigut entrant el pis de setens, i ha tornat a quedar lluny de ser coronat. Tanmateix, la colla penedesenca ha sortit de plaça descarregant un quiet 5d9f, un colossal 3d10fm, un fàcil 4d9f, i un pd8fm. Vaja, una actuació similar a la de la diada dels Minyons de l'any 1998, amb la diferència del pilar, que en els cas dels verds ha estat d'un pis més i descarregat.

Potser caldrà esperar a que els Minyons tornin al seu màxim nivell per poder veure assolir un castell com el 4d10fm. Segurament això esperonaria molt més a la colla vilafranquina, i als vilafranquins en general, que no pas el repte sense competència directa. De fet, avui a la plaça de la Vila, no es respirava ni de bon tros l'ambient que es va viure fa quinze anys i dues setmanes, quan els verds carregaven el primer castell de deu de la història avançant-se als Minyons d'una setmana. Tant de bo, més aviat que tard, els Minyons puguem tornar a esperonar les ambicions vilafranquines. Pel bé dels Minyons, i dels castells en general.