L'any 94 la Companyia Elèctrica Dharma va omplir el Palau Sant Jordi per celebrar el 25è aniversari de la seva fundació, i com dissabte passat, va comptar amb el bo i millor de la música catalana per col·laborar en alguns dels temes que van interpretar en aquell recital. Una de les joies d'aquell concert va ser aquest tema, inclòs al disc "L'Atlàntida" del 1992, amb la col·laboració dels empordanesos Sangtraït, una de les millors bandes de rock dur en català de la història.
Abans-d'ahir, diumenge, coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi, al Camp Nou es va disputar el partit de lliga entre el Barça i l'Atlético de Madrid (1-0). Aprofitant la coincidència, Òmnium Cultural va preparar un mosaic amb el lema "Comparteix el català" que el públic va mostrar coincidint amb la sortida al camp dels jugadors i el cant de l'himne. D'aquesta manera el club va tornar a mostrar al món sencer la seva sensibilitat envers la llengua nacional.
Personalment, hagués preferit algun lema força més contundent, de l'estil "El català, la nostra llengua", o "parla català, arreu, amb tothom, en tot moment", o "Defensa la llengua" amb el símbol dels Rolling Stones amb la senyera a la llengua... Tanmateix sembla que el català hagi de ser simpàtic per aconseguir que aquells que no el parlen ho facin. Jo prefereixo imposar-lo com es fa a la resta de països amb les diverses llengües oficials. Vull poder viure en català com viu un espanyol en castellà a Albacete, o un alemany en alemany a Frankfurt. Ni més, ni menys.
"Tractar d'entendre com es forma, com es construeix, com va canviant el cervell humà en relació amb els processos educatius, i com aquests processos educatius influeixen en com es va construint el cervell humà."
.jpg)
Ahir la Companyia Elèctrica Dharma va celebrar 50 anys d'història amb un concert històric al Palau Sant Jordi de Barcelona, en la vigília de la Diada de Sant Jordi. Van oferir prop de tres hores de concert amb un bon grapat d'artistes, i amics, convidats vinguts d'arreu de Catalunya (Gossos, Joan Reig, Gerard Quintana, The Tyets, Santa Salut, Quimi Portet...), i també de l'estranger (Celtas Cortos, Jawad Amazingh, Karamala, Jordi Cuixart) que van interpretar temes de la CED, excepte els pucelans Celtas Cortos que van fer una versió en català del "20 de Abril" molt celebrada.
Malgrat que el Sant Jordi no va arribar al ple, més de 10.000 persones van vibrar amb els temes més populars i emblemàtics dels santsencs, que van comptar també amb les col·laboracions de diversos grups de cultura popular, principalment del barri de Sants: bastoners, castellers, el drac, grallers i tabalers, diables, la cobla Principal del Baix Llobregat...
Les tres hores de xou se'm van fer curtes, i pel que vaig comprovar el grup està en plena forma, ja que no van deixar de saltar, córrer per l'escenari, i animar el públic, en tot moment. Llarga vida a la Companyia Elèctrica Dharma!
Demà és el darrer dia que es pot veure l'exposició de quadres del barceloní Oswald Aulèstia "El Falsificador" a la Factoria Cultural de Terrassa. Dimarts passat vaig anar amb els alumnes de la meva classe a visitar l'exposició i a fer un taller relacionat amb l'estil de l'autor (pop-art, i neoplasticisme), que no coneixia, i que he descobert que, a banda de tenir una obra artística força interessant, té una vida oculta apassionant: conegut com el falsificador, és considerat com un dels majors falsificadors del món, motiu pel qual va ser condemnat als EEUU. Fins i tot van escriure un llibre basat en la seva història, del que se n'ha fet una pel·lícula. I català, tu!
Catalunya està immersa en una situació de sequera que comença a ser alarmant. Després de prop de dos mesos sense pluges a gran part del territori, les conques hidrogràfiques estan sota mínims i ja s'estan apreciant les primeres conseqüències d'aquest fenomen: blat que ja ha fet l'espiga sense haver crescut a penes; arbres fruiters que amb l'escassetat d'aigua no donaran gaires fruits; camps de conreu que no es poden regar; rius menys cabalosos que fan baixar la producció d'energia hidroelèctrica; boscos més secs amb un major risc d'incendi; etc., etc.
Si la situació no fa un gir dràstic aviat, no sabem quines restriccions haurem de patir ben aviat, tot i que la major part de la població sembli ignorar el problema. Suposo que quan comencin a tallar l'aigua a les cases la gent començara a agafar consciència real del desastre. Mentrestant tothom va fent més o menys com sempre sense gaires miraments. Potser es pensen que l'aigua és infinita i que algú tindrà els poders màgics de portar-ne quan s'hagi esgotat...
Mentrestant, a casa nostra anem pensant en construir més hotels, casinos, i merdes vàries per atreure més turistes que consumeixen el triple o més que qualsevol ciutadà. Aigua per a les piscines dels hotels, per als camps de golf i pels milers de creueristes que arriben cada dia a Barcelona no en falta de moment. Mira, el que no aconsegueix la política potser ho acabarà fent la meteorologia. Quan la sequera sigui tan greu com per no poder fer servir el reg dels camps de golf, de les piscines i les banyeres dels hotels, etc., aleshores potser alguns milers de turistes es replantegen venir a Catalunya.
Els castellonecs Bandits són una banda d'ska i rocksteady nascuts l'any 2008. Aquest dissabte vam tenir l'oportunitat d'escoltar-los en directe a la sala Jazz Cava de Terrassa, al festival "Ritme and Soul". Un festival de músiques negres per on van passar tres grups. Els Bandits, els Moskito Bite (reggae), i els Twisted Wheels (northern soul). Una nit amb bona gent, bon ambient, i que ja s'ha convertit en un clàssic dels festivals terrassencs.
Ahir Joan Laporta va oferir una roda de premsa de prop de dues hores de durada per donar explicacions i defensar el club pels atacs soferts després que la cadena SER i diversos mitjans gens barcelonistes destapessin un presumpte cas de corrupció esportiva pels pagaments fets pel club a l'empresa d'Enrique López Negreira al llarg de 17 temporades, sent aquest president del Comité Tècnic d'Àrbitres algunes d'aquelles temporades.
No poso la mà al foc per cap dels directius responsables al llarg dels 17 anys que es van fer pagaments a l'empresa d'aquest senyor, però té gràcia que el Real Madrid s'hagi personat com acusació en el cas. Per això ahir Laporta va titllar de cínics els de la capital del regne assegurant que ha estat el club més beneficiat per errades arbitrals, i quan tothom sap que històricament ha estat l'equip del règim, i ho continua sent. I sabent que reconeguts madridistes, des de socis a exjugadors o exdirectius, han dirigit durant un bon grapat d'anys l'estament arbitral, la federació de futbol, o la patronal del futbol professional (LFP).
Calia defensar-se dels atacs i dir-los a la cara que són ells els que sempre s'han beneficiat de les ajudes arbitrals i de tenir els poders de l'estat a favor.
Ahir a l'inici del partit de Champions entre el Madrid i el Chelsea, gran part de l'afició merengue va ovacionar el jugador uruguaià Fede Valverde, que dissabte passat va agredir amb un cop de puny al jugador del Vila-real Baena quan aquest sortia dels vestidors cap a la zona d'aparcament on hi havia l'autocar del seu equip. El migcampista blanc fins i tot va fer un gest d'agraïment cap als aficionats que li donaven suport.
Si no és ja prou patètica i lamentable l'agressió del jugador madridista a un rival, encara trobo més lamentable que hi hagi milers de persones donant suport a l'agressor i justificant-lo. Però què podem esperar d'una afició que celebrava amb una pancarta on hi diea "Mourinho, tu dedo nos señala el camino" després de l'agressió d'aquest a Tito Vilanova, posant-li el dit a l'ull, en un partit al Camp Nou? Els valors del madridisme...
Per cert, que encara no entenc com el Comité de Competició de la LFP, la Federació Espanyola de Futbol, o el CSD (Consejo Superior de Deportes) no han intervingut ja en aquest assumpte i han sancionat greument el jugador agressor. Bé, sí que ho entenc. Es tracta d'un madridista.
Els Flogging Molly són una banda nord-americana integrada per nets de la immigració irlandesa. En actiu des del 1997, han editat 6 àlbums d'estudi i diversos directes. Practiquen el reconegut punk-folk irlandès que combina els riffs de guitarra amb els violins, les flautes i altres instruments tradicionals irlandesos. Bona tralla tavernera.
Avui es compleixen 30 anys de l'assassinat del jove independentista antifeixista Guillem Agulló d'una ganivetada del nazi, Pedro Cuevas, encara en actiu políticament, i que no va passar ni quatre anys a la presó.
La flama de l'antifeixisme continua ben viva als Països Catalans, en part, gràcies al record de la lluita del Guillem.
Ni oblit, ni perdó!
Avui ha tocat exercir de padrí en la primera pasqua del Riu, i ho hem celebrat a Cerdanyola en família. Hi ha hagut mona (en forma d'ou de xocolata gegant), i regalet, i hem passat una magnífica jornada amb calçotada inclosa. També hem celebrat els 50 anys del pare de la criatura. Jornada rodona. Per cert, que avui he descobert que tinc al·lèrgia a les faves.
 |
| Portalada de l'església de Viella. |
Escric aquestes ratlles des de Viella, on estic passant uns dies de les vacances de Pasqua amb uns amics, entre muntanyes, neu, esglésies romàniques, i aranesos. Ja us explicaré més a la tornada.
 |
| Montgarri |
 |
| Arròs |
Dissabte passat vaig anar a veure el concert de Los Chichos a la Sala Apolo de Barcelona, amb motiu de la gira de 50è aniversari de la banda. El concert va durar al voltant d'una hora i mitja, on van desgranar alguns dels seus principals èxits, per no dir himnes. Actualment el grup el conformen dos dels integrans originals (el tercer, el Jeros, cantant i compositor, va abandonar el grup l'any 1990 i moria l'any 1995 llençant-se des del balcó de casa seva) els germans Julio i Eusebio González, i Emilio González, fill de l'Eusebio. També hi ha algun familiar més a la banda acompanyant, com ara el teclista que és nebot de l'Eusebio, i el corista masculí, també fill d'aquest.
Vaig viure amb molta intensitat i emoció tot el concert, ja que per moments m'embriagava la nostàlgia. Cançons que fa més de 40 anys que escolto i canto, i d'altres que he anat incorporant a la meva memòria musical d'haver-los anat escoltant al llarg de tots aquests anys. Tot just ha estat la tercera vegada que veia en directe a Los Chichos, i sempre han cobert les meves expectatives. Ni más ni menos.
Feia dies, mesos, que no feia la ruta de la "V" en bici. És una ruta circular força popular entre els ciclistes terrassencs, i es pot fer o bé pujant el Coll d'Estenalles per Matadepera, o bé per l'altra costat, anant cap a Castellar del Vallès. Normalment, a mi m'agrada fer-la pujant per Matadepera perquè fas el major desnivell positiu al principi i de forma progressiva.
Avui m'he aturat un moment per captar aquesta vista panoràmica de Sant Llorenç del Munt amb la silueta de Montserrat al fons amb la seva característica forma de serra. En aquest punt et trobes dins de la comarca del Bages, tot i que el Moianès i el Vallès Occidental els tens a tocar pel darrera i pel davant respectivament (anant en direcció a Sant Llorenç Savall).
La ruta rep el nom de la "V" perquè hi ha un tram que uneix les carreteres B-124 (de Castellar del Vallès a Calders) i BV-1221 (de Matadepera a Navarcles) al km. 28 de la primera i km. 20 de la segona, que baixa i puja amb amb un fort desnivell durant uns 3'5 km. Fins farà uns 25 anys aquesta pista no estava asfaltada, i per fer la volta a Estenalles calia arribar a Navarcles (90 km aprox). Actualment fent aquesta drecera et surten uns 60 km.
Un 3 d'abril del 1973, Martin Cooper, un enginyer de l'empresa Motorola, va fer la primera trucada amb un telèfon mòbil de la història. En concret va trucar a un competidor.
50 anys després, la gran majoria de la humanitat viu enganxada a aquests aparells que han modificat la forma de relacionar-nos, d'aprendre, d'entretenir-nos, d'orientar-nos, de comprar, etc., etc.
Precisament TV3 va emetre ahir el documental "La gran distracció", un reportatge sobre la relació dels infants i adolescents amb els mòbils, que se centra en les dificultats que tenen molts alumnes en l'actualitat per concentrar-se en els estudis, la manca de motivació, l'alteració del son, l'addició a les pantalles...
Aquesta passada setmana a l'escola on treballo hem celebrat la setmana cultural. Tres dies de tallers, espectacles, sortides, i molta convivència. El taller que vaig organitzar va ser el de "bitlles catalanes", un esport tradicional que a casa nostra es té referència des de finals del segle XIV.
La particularitat de les bitlles catalanes és que el joc consta de sis bitlles i tres bitllots, que són els que es llencen sobre les bitlles amb l'objectiu de tirar-ne cinc a terra, per obtenir la màxima puntuació (10), i en el cas que no siguin cinc, que siguin el màxim possible.
El joc va tenir molta popularitat fins l'any 1939, amb la fi de la guerra civil, en que es van prohibir els jocs d'apostes i les bitlles van perdre popularitat i interès. Tanmateix a alguns pobles no van deixar mai de jugar, i afortunadament s'ha mantingut la tradició viva fins a dia d'avui, en que encara se celebren competicions i tornejos.
