"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 31 de maig de 2015

I més, i més, i més... Campions de la copa.


Ahir Leo Messi va tornar a demostrar perquè és el millor jugador del món de futbol de tota la història, amb una nova exhibició que va dur al Barça a impossar-se a la final de la copa del rei contra l'Athletic Club de Bilbao (1-3). Amb un golàs antològic per obrir el marcador i un darrer que el tancava, l'argentí va decidir un partit una vegada més, i ja en van unes quantes... Tot i que alguns ja l'enterraven, sembla que hi ha Leo per uns quants anys més, i que encara li queden jugades estratosfèriques amb què sorprendre'ns, encara que sembli que ja ho hem vist tot. Leo is back!

divendres, 29 de maig de 2015

Heysel: 30 anys d'una tragèdia.


El 29 de maig del 1985 es van viure unes escenes dramàtiques a les graderies de l'estadi de futbol de la ciutat de Heysel, Bèlgica, en la final de la copa d'Europa entre el Liverpool i la Juventus. Hi van morir 39 aficionats (la majoria de la Juve) i van haver-hi més de 600 ferits. 

dimecres, 27 de maig de 2015

El "temazo" del dimecres. AC/DC - "Hells Bells".


Demà passat aterren a Barcelona, concretament a l'estadi Olímpic Lluís Companys, una de les grans bandes de Hard Rock i Rock Roll, actives des de finals dels 70's, els AC/DC. Amb renovació forçosa d'alguns dels membres originals per motius diversos, però amb l'"alma mater" de la banda, l'Angus Young, en plena forma als seus 60 anys. Canya per un tub!!!

dimarts, 26 de maig de 2015

Eleccions municipals.

Resultats en nombre de regidors després de les eleccions del 24 de maig del 2015 a Terrassa.





Aquest diumenge es van celebrar les eleccions municipals arreu de l'estat espanyol. Dels resultats globals es desprèn que els partits històrics i majoritaris perden suport, i que els nous partits i coalicions emergents creixen. I pel que fa al procés independentista, poca cosa es pot extrapolar d'unes eleccions on es vota tant o més a les persones que a les idees, malgrat l'impacte de la pèrdua de la majoria sobiranista a la capital, i l'increment en nombre de vots a llistes independentistes respecte les darreres eleccions municipals.

A la nostra ciutat els socialistes tornen a imposar-se malgrat la pèrdua (moderada, d'11 a 9) de dos regidors. CIU s'enfonsa en la misèria al perdre sis regidors respecte a les darreres eleccions (de 9 a 6). El PP també pateix una forta davallada (de 4 a 1) a costa de C's (de 0 a 3). La coalició d'esquerres Terrassa en Comú (Guanyem-Podem-Procés Constituent-ICV), amb poc més d'un any de vida, escala directament a la segona posició amb 6 regidors. ERC torna al ple de l'ajuntament amb 4 regidors, i la CUP dóna la gran sorpresa a l'entrar amb 1 regidora gràcies a l'espectacular creixement viscut respecte a les darreres municipals.

Ara faltarà veure com se les manegarà el PSC per assolir l'alcaldia i governar amb certa estabilitat. No veig als indignats de Terrassa en Comú fent el joc a aquells que porten tant de temps al poder i que tant han criticat. I pel que fa a la resta de formacions, cap d'elles pot donar l'alcaldia al PSC per sí sola. És a dir, que li caldria un pacte amb dues o més formacions, i les possibles combinacions trontollen per totes bandes. Potser al PSC no li quedarà altre remei que governar en minoria i arribar a acords amb les diferents forces del ple municipal per tirar endavant l'empresa.

dilluns, 25 de maig de 2015

Molt fort(s)!!!

4d9f a la Seu d'Ègara a la Diada del Patrimoni (Foto: Minyons).

Brutal! La progressió dels Minyons aquesta temporada està sent meteòrica, impressionant, bestial. Aquest dissabte a la tarda ens vam plantar a la 2a Diada del Patrimoni, a la Seu d'Ègara, per oferir una exhibició castellera d'aquelles que se'n parla i se'n parlarà. I no només per l'altíssim nivell dels castells assolits (3d9f, 4d9f, 9d8, pd7f), si no per la magnífica execució d'aquests i a les alçades de temporada en què ens trobem.

Ens van acompanyar dues colles de la ZNT, els Capgrossos de Mataró, que venien tocats, físicament i moral, després de l'ensopegada amb el 2d8f de la setmana anterior, i que es van haver de conformar amb una actuació de rebaixes, amb un 5d7, un 4d8 i un 4d7p. Tant de bo es recuperin aviat i tornin a oferir-nos grans castells com ens tenien acostumats... Per altra banda, hi havia també la colla dels Castellers de la Vila de Gràcia que van oferir un 3d8, un 2d8f i un 4d8. Bona col·laboració a les pinyes entre les colles (necessària un cop més), i gran acollida del públic, novament, al recinte de les esglésies de Sant Pere.

La jornada va incloure a més a més el pilar caminant pel Pont de Sant Pere, que enguany si que va assolir la fita d'arribar i ser girat sense contratemps. El precedien el Ball de Gitanes de Terrassa, i la colla de Bastoners de l'Antic Poble de Sant Pere, que van oferir sendes actuacions de lluïment just després de l'exhibició castellera de les colles castelleres dels instituts on la colla han estat portant a terme tallers de castells en les darreres setmanes. El fi de festa es va celebrar al local de la colla amb fideuà i concert doble amb "Albercocs" i "Factor Kiwi". Molt ambient i molta gresca.

dimecres, 20 de maig de 2015

El "temazo" del dimecres. BB King - "The trhill is gone"


El passat dimecres 14 d'aquest mes ens deixava a Las Vegas als 89 anys un dels principals referents de la música blues: el cantant i compositor de Mississipí BB King. Des d'aquest bloc, aquí va aquest petit homenatge a un dels grans mites de la música.

dimarts, 19 de maig de 2015

La moda de les festes "Holis".

Foto: Cristóbal Castro.
Centenars de terrassencs van apropar-se el passat diumenge al Parc de Vallparadís per celebrar una festa "Holi" (festival dels colors), molt populars darrerament al nostre territori. 

Segons la wikipèdia, aquesta és una festivitat primaveral celebrada per hindússikhs i altres. Es pot trobar principalment a l'ÍndiaNepalSri Lanka,[1] i països amb una important població d'indis, tal com SurinamGuyanaSud-àfricaTrinitat i TobagoRegne UnitEstats UnitsMaurici, i Fiji.

Aquesta festivitat també té un altre significat cultural: és la festa en què cada individu es pot alliberar dels errors del passat, oblidar i perdonar. En aquest dia, la gent paga o perdona els deutes o reinicia el contacte amb persones. El festival marca l'inici de la primavera.

dilluns, 18 de maig de 2015

Gràcies Jove, gràcies Cornellà!!

Foto: Minyons.
Ahir els Minyons vam actuar a Sant Boi, acompanyats pels castellers de Cornellà i la Jove de Tarragona. Hi vam fer una gran actuació, amb el 3d9f, el 4d8p, el 5d8 i un pd7f carregat. Però el gran nivell mostrat no pot amagar el fet que ahir no érem prou minyons per fer aquests castells amb els nostres castellers amb les millors garanties de seguretat. És per això que cal agrair la col·laboració de les dues colles que ens acompanyaven. Si alguna vegada he criticat la manca de col·laboració entre colles a les places, avui he de reconèixer que ahir la col·laboració va ser total. M'agrada. I que així continuï si pot ser...

divendres, 15 de maig de 2015

Novament, el drama de la immigració.

(Foto: CHRISTOPHE ARCHAMBAULT / AFP)



















Pescadors indonesis van rescatar prop de 800 immigrants bengalís i rohingya abandonats al mar, després que els traficants de persones que els portaven els abandonessin.

dijous, 14 de maig de 2015

David Bueno: “La mirada d’aprovació del mestre és més gratificant que un 10″.

 

(Entrevista de Pau Rodríguez per al Diari de l'Educació, al professor de la UB, genetista i divulgador sobre neurociència i educació, David Bueno).

Hi ha la temptació de presentar-se davant David Bueno, genetista i divulgador sobre neurociència i educació, com si fos un oracle. El seu coneixement de la complexitat del cervell, i de l’activitat d’aquest davant els diversos estímuls quotidians, ens empeny a buscar en ell les respostes definitives a preguntes recurrents en el camp educatiu: S’han de renyar els nens? Com hem de connectar amb els adolescents? S’han d’estimular molt els bebès? A quina edat hem de començar a ensenyar l’anglès? La neurociència té una resposta per a la majoria d’aquestes preguntes, però Bueno ens adverteix: “Poca cosa diré que les pedagogies no hagin ja conclòs a partir de la seva tasca d’assaig-error. La sopa d’all ja està inventada”. Vejam, doncs.

Què sabem del cervell que ens permeti aplicar-ho a l’educació?
En els últims deu anys hem desenvolupat tècniques que ens permeten fer seguiment de quines zones del cervell s’activen en qualsevol activitat. Això ens permet relacionar-ho amb qualsevol cosa i, per tant, amb l’educació. Podem identificar quines zones s’activen més en qualsevol procés educatiu, i de quina manera el cervell és més receptiu a incorporar coneixements. A través de la motivació, per exemple. O també ens ajuda a identificar quines són les millors etapes per segons quins aprenentatges.

Com evoluciona el cervell en la primera etapa de la vida?
Entre els 0 i els 3 anys es fan moltes connexions a la part superficial del cervell: això vol dir que el cervell incorpora tots els condicionats de l’ambient que envolta l’infant. Sense que en sigui conscient, perquè a aquesta edat la memòria no està desenvolupada, sí que interioritza l’ambient. No recordarà allò que ha viscut abans dels tres anys, però si ha patit un ambient de violència estructural, el seu cervell desenvoluparà un patró que difícilment podrà canviar: reaccionarà a la violència generant més violència o amagant-se’n. És el que se’n diu fight or fly.

Aquest determinisme és molt desesperançador.
Hem de fugir de conceptes com determinació, perquè dues persones sotmeses al mateix ambient poden modular el seu cervell de manera diferent. Però sí que condiciona fortament. Un problema de comportament après per un nen de dos anys en una tarda, a un psicòleg li costarà anys de feina revertir-lo en el futur. I de fet no el revertirà: enfortirà altres connexions neuronals perquè es produeixin de forma més freqüent. L’educació té un problema, i és que cadascú neix en l’ambient que li toca.

Vist això, quina és la importància d’etapes com l’escola bressol?
El 0-3 és clau, tan si és a la bressol com en família. Però també l’etapa de 4 a 7 anys, quan el cervell fa connexions entre la part més superficial i la més profunda, la de la memòria. És aquí quan és més fàcil aprendre els procediments. Per això en aquesta edat solem aprendre a llegir i escriure. Abans no serveix de massa, i si passes aquesta finestra et costarà molt més aprendre’n. Que de fet és el que passa amb llengües com l’anglès: quan es comencen a estudiar més tard és molt més difícil.

Fa poc vam publicar, amb molt èxit d’impacte, un article que defensava per què no cal que el teu fill aprengui a llegir i escriure abans dels sis anys.
És exactament això. Abans dels 6 anys la part lingüística no està del tot madura.

Té sentit que empenyem els infants a llegir i escriure abans, doncs?
Té a veure amb la satisfacció personal dels pares. I a veure, no és dolent sempre que no interfereixi en la maduració normal del cervell. Més que escriure, el que hem de fomentar és que sàpiga fer anar les mans: la manipulació manual fina, que se’n diu. Ja sigui escriure, fer dibuixos, geometria… Perquè les neurones que controlen aquesta manipulació fina són les de la parla i el llenguatge. Els qui aprenguin a fer anar els dits de manera fina tindran més facilitat per un discurs complex i elaborat. Per això l’assignatura de plàstica és tan rellevant.

Tu que has identificat quin és el moment òptim per aprendre segons què, has trobat algun decalatge en els centres educatius? Algun àmbit que impartim quan no toca?
El mètode científic s’hauria d’introduir abans. S’introdueix a Secundària, quan el cervell de l’adolescent dona més importància a allò emocional que no pas racional. I aquest mètode és eminentment racional! Qui sí que són racionals són els nens petits. Els nens es poden passar estona picant amb un objecte contra terra, comprovant el soroll que fa. Són les repeticions pròpies del mètode científic. Davant això, és millor que els deixem fer que no pas posar-los fre. Que experimentin.

És també el moment de la creativitat?
Ho és sempre, però en aquesta etapa és fonamental. Els humans som creatius per naturalesa, però la creativitat és màxima amb els nens, perquè no tenen idees preconcebudes. Per un nen una ampolla d’aigua pot ser un coet. Això és creativitat. Aquí l’error seria que els pares, veient que li agraden els coets, n’hi compressin un. Que jugui amb l’ampolla! Les neurones estan connectades per fer aquest exercici, i si li compren el coet li estaran mutilant aquestes connexions. És el que anomenem podatge exonal. Més que potenciar la creativitat, el que cal és no mutilar-la.

El plantejament escolar mutila la creativitat?
Els horaris, les assignatures… coaccionen. Però és clar, em resulta complicat pensar com es pot fer un ensenyament totalment obert, perquè les escoles necessiten organització. Però sí, el treball interdisciplinar, és a dir, combinar mates amb anglès, per exemple, ajuda a fer connexions.

Un altre dubte que sol assaltar en aquest cas els pares i mares. L’estimulació primerenca és recomanable?
Estimular és positiu, però no sobreestimular.

Vaja. Però on poses la línia?
En la felicitat del nen. Si és feliç, bé. Si s’agobia, malament. Cal fixar-s’hi, per no anar massa enllà i generar estrès. També perquè els nens necessiten avorrir-se. És un altre tipus d’aprenentatge. Quan t’avorreixes tens temps per ser tu mateix: penses, decideixes què fer. Les persones que de petites tenen temps per autoorganitzar el seu temps -al final avorrir-te és això- de grans tenen millors funcions executives. Prendran decisions amb més facilitat.

Seguim amb l’estimulació. Les pantalles la multipliquen. Com ho veus?
Estimulen molt. El canvi d’imatges és molt més ràpid que en la natura. No puc dir que això perjudiqui, però sí que cal ser responsable a l’hora de gestionar el temps de pantalla. No es pot viure d’esquena a la pantalla, però sí que s’han de trobar moments pels altres espais.

Però -perdona que insisteixi- amb els més menuts fa la sensació que hi ha alguna cosa més que els atrau de la pantalla. Com si se’ls activés un mecanisme intern.
És que la pantalla entra a través de la vista i l’oïda, dos dels sentits més desenvolupats en la interacció amb el món. I és una font constant de novetats. A més, presenta situacions que els nens interpreten de forma creativa: quan veuen el comecocos personalitzen el joc, activen la part social del cervell.

Aquesta part del cervell, la social, quan es desenvolupa?
Des del naixement. A un nadó li poses al davant una cara o un objecte i seguirà la cara. Està socialitzant. Constantment estem pendents del nostre entorn. De fet, per a un infant, la millor recompensa -un element que forma part de l’educació- és el reconeixement dels seus iguals, del seu professor, de qui sigui. Una rialla sana dels companys és molt més gratificant que treure un 10. Una mirada d’aprovació del mestre o la mare és més gratificant que el gelat que li compraran. Per això també és important no ridiculitzar mai un alumne. Alguns docents poden pensar que això els estimula a voler-se superar, però no. Res més lluny de la realitat.

Renyar és negatiu?
S’ha de renyar en positiu. Passar del no ho has fet bé al ho pots de fer millor.

El reforç positiu.
Res que la pedagogia no hagi repetit mil vegades. La part de l’amígdala que detecta els perills s’activa quan rep un ínput negatiu; quan l’ínput és positiu s’activen també altres parts, com la de la creativitat (perquè busques maneres sortir-te’n).

I si la reprimenda és constant? Arribarà el dia que el cervell dirà prou?
És el que anomenem apagada emocional. Típic de l’adolescència. És un fenomen preconscient, la persona no decideix. Després d’un període de negatives -provinent de cursos anteriors, de la família i altres entorns- el cervell decideix que passa. Són els alumnes que seuen allà espatarrats. Ja has fet tard per motivar-los. Han desconnectat. A l’inici de la crisi em preocupava quan els diaris publicaven que els joves no trobarien feina. No els ho diguis així! Pots dir que els caldrà pencar més, però si no estàs afavorint l’apagada emocional.

Fem una pausa. Fa la sensació que tot el que m’estàs explicant corrobora el que pares i mestres sempre han intuït i comprovat per la via dels fets.
És que la neurociència aporta algunes coses noves, però serveix sobretot per justificar per què unes estratègies pedagògiques funcionen i altres no. La motivació o el treball entre iguals activen el cervell social i l’aprenentatge és més integral. Això és així. Però la neurociència no aporta la pedra filosofal de l’educació. Un exemple: La lletra amb sang entra. La neurociència demostra que sí, que quan pateixes dolor se t’activa el cervell per aprendre. Bàsicament per així escaquejar-te del dolor. Per tant la dita és certa. Una altra cosa és que sigui moralment acceptable.

Comentaves que en els adolescents la part del cervell més activa és l’emocional. Això dóna validesa a plantejaments com el de l’educació emocional?
La neurociència demostra que és un factor important, sí. Quan la part emocional del cervell està activada l’aprenentatge és més complet. Les àrees que actives racionalment són menys. Però això no només en adolescents, sinó en totes les etapes. A la universitat sempre intento comença la classe cridant-los l’atenció amb algun recurs. Funciona molt parlar d’una persona, perquè els activa el cervell social. Saber que un científic va dir una cosa o falsejar unes dades els crida l’atenció. Els enganxa.

Una altra pregunta que no puc deixar de fer-te és sobre les drogues. Com afecten el cervell?
Són molt més perjudicials del que socialment estem disposats a acceptar. Però molt, eh? L’alcohol mutila connexions, a part de generar addicció. I la marihuana altera la percepció que tenen del món i, si consum es manté constant, pot acabar provocant psicosi. Dificulta qualsevol aprenentatge.  A més, hi ha hagut casos d’adolescents que deixen de fumar i els problemes els surten més tard. El cervell pot quedar irreversiblement tocat.

He parlat amb educadors socials que, tot i no negar-me’n els efectes, em diuen que de poc servirà que els projectem aquests temors, perquè molts ja han fet aquesta apagada emocional.
Cert. I a més l’adolescència és l’etapa del risc. Es busca trencar límits. Si els dones com a argument que els farà malbé la salut, a vegades aquest risc els pot estimular.

Llavors, què ens queda?
L’ideal és que no tinguin la necessitat d’entrar en aquest món. Mantenir el seu cervell actiu en altres coses. A vegades hi entren cercant novetats, perquè això forma part de l’activitat del nostre cervell. Doncs dona’ls novetats a través d’altres formes lúdiques: esplais, teatre, esports. Inclús de risc: portar-los a grimpar al Pirineu és un risc, però els omple.

Anem acabant, però abans parlem d’horaris escolars, sobre els quals hi ha un debat polèmic. Què pot aportar la neurociència al debat dels horaris escolars?
Poca cosa, sempre que l’aprenentatge intercali zones intenses amb altres més lúdiques. L’important és que l’escola no ocupi la major part del dia: que tinguin temps pel lleure. Altra cosa és poder conjugar una jornada més curta o compacta amb les necessitats socials i laborals.

La jornada compactada fa començar els adolescents molt d’hora. Tinc entès que això va en contra dels seus ritmes.
Efectivament. A Secundària els fem començar abans, a les 8 h, quan ho haurien de fer després, sobre les 10 h. El seu cervell fa un canvi horari i a la nit són molt més actius.

Això és tot. Tinc la sensació que marxo amb poques grans novetats però sí amb moltes més certeses.
És que la sopa d’all ja està inventada. Les pedagogies funcionen. El que podem fer nosaltres és assenyalar que hi ha processos que es poden optimitzar, i que hi ha coses que és millor que no fem. Com per exemple, quan la LOMCE limita la plàstica i la música podem dir que no, que hem d’anar al revés, que aquestes àrees activen zones del cervell importants per altres aprenentatges.

dimecres, 13 de maig de 2015

El "temazo" del dimecres. Atomik Pardalets - "Sidi H'Bidi".


Incombustible en Manu Chao, de nou a la carretera per oferir concerts de petit format. El passat diumenge es deixava caure per Terrassa, a la sala Faktoria, com no, amb la seva banda clandestina "Atomik Pardalets", amb uns acompanyants de luxe als vents, dels Muyayo Rif de Cornellà. Un espectacle molta intensitat (més de dues hores) amb alta temperatura... I amb repertori final dedicat als vells clàssics de Mano Negra.

dilluns, 11 de maig de 2015

Els Minyons a la Fira Modernista.

3d9f més matiner de la nostra història per la Fira Modernista (Foto: Ara).

El passat dissabte els Minyons es van lluir al Raval de Montserrat, just davant de l'entrada del Mercat de la Independència, amb una actuació estel·lar: 5d8 (primer de l'any i com si fos el desè per lo parat que estava), 3d9f (el primer de l'any i el més matiner de la nostra història), 4d8p, i un vano de 6 per emmarcar, amb la imponent façana del mercat com a teló de fons. Brutal!

Ens van acompanyar els Xics de Granollers que van fer una més que digna actuació, per ser dissabte tarda, amb el 2d7, el 3d8, i el 4d7. Van forts també els Xics.

S'apropa la Festa Major i sembla que els Minyons podrem fer coses molt grosses...

divendres, 8 de maig de 2015

70 anys de la fi de la 2a Guerra Mundial.

Capitulació de tropes alemanyes a Breslau.




























Avui fa 70 anys de la fi de la 2a Guerra Mundial, que va deixar un balanç d'entre 50 i 70 milions de morts. El conflicte es va desenvolupar entre el 1939 i el 1945, i va enfrontar al bàndol dels aliats (entre d'altres els EEUU, Rússia, el Regne Unit, França...) i les Potències de l'Eix (Alemanya, Japó, Itàlia, i l'ajuda d'altres països).

dimecres, 6 de maig de 2015

El "temazo" del dimecres. Vicentico - "Los caminos de la vida".


El passat cap de setmana es celebrava el dia de la mare, i tot i que no sóc gaire amic dels "dies de...", aquest, especialment, el vull celebrar amb ella. I per això he triat aquest tema de l'argentí Vicentico, antic membre dels Fabulosos Cadillacs, que va compondre un autèntic "temazo" d'aquells que arriben al fons de l'ànima.

dilluns, 4 de maig de 2015

Dues vides dedicades a la lluita antisistema: Enric Duran i Lucio Urtubia.

Enric Duran al centre i Lucio Urtubia a la dreta.
Ahir al programa Salvados de La Sexta, el seu director i presentador, Jordi Évole, va entrevistar a dos activistes-militants antisistema amb vides/lluites paral·leles. Per una banda, l'"expropiador" modern de la banca, el català Enric Duran, que es troba en parador desconegut després de fugir de la justícia espanyola a causa de l'estafa acumulada al llarg d'uns mesos a diferents bancs nacionals. Per altra banda, l'anarquista Lucio Urtubia, també lladre de bancs, i falsificador de moneda, entre d'altres activitats. Un home de més de 80 anys, paleta de professió, amb un discurs ben clar i amb unes idees molt radicals antisistema. A aquest segon, els anys no l'havien servit per moderar el discurs, si no més aviat tot el contrari.

Interessant programa aquest del Salvados donant veu a aquells que acostumen a amagar als grans mitjans per les seves idees subversives i revolucionàries. Legals? No. Legítimes? ...

divendres, 1 de maig de 2015

De ruta pel Montseny.

El Turó de L'Home al fons, des del Coll de Les Agudes.



























Avui amb el Timi, La Sònia, l'Albert i la Jèssica, hem anat a destrossar-nos el físic pel Montseny. Començant per Collformic, hem pujat el Matagalls, Les Agudes i el Turó de l'Home, i hem acabat baixant cap a Santa Fe. Un trencacames de prop de 20 quilòmetres, dur, fatigós i bonic alhora. Gràcies pels moments compartits amics!