"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 31 de març del 2018

És Espanya un règim feixista?


Doncs a veure que us sembla a vosaltres. Jo ho tinc bastant clar... y a los hechos me remito.

dijous, 29 de març del 2018

Gran Canaria - Teror.


Teror és un municipi de l'illa de Gran Canàrai situat a uns 40 kilòmetres de Las Palmas anant cap al centre de l'illa, i entre muntanyes. És considerat com la capital religiosa de l'illa ja que hi tenen a la patrona, la Virgen del Pino. A banda d'aquest fet, cal destacar un centre històric força maco amb cases d'estil colonial amb balconades d'estil canari. Una bona opció per passar un matí o una tarda. 

Llàstima que el dia s'ha llevat amb una boira de sorra provinent de l'Àfrica que no deixava veure el sol, i que restava espectacularitat als paisatges de muntanya de la zona. A l'interior de l'illa hi destaca el color verd de palmeres, arbusts, cactus i altres plantes molt vistoses.









dimecres, 28 de març del 2018

El "temazo" del dimecres. Guerrilla Urbana - "Spanish diarrea".


El canaris Guerrilla Urbana continuen en actiu després de 35 anys de carrera musical. Originaris del poble de La Laguna, a l'illa de Tenerife, el seu punk subversiu i antifeixista remou consciències. Aquest tema, de títol homònim a l'àlbum, es va publicar l'any 1996 i va ser un dels més populars de la banda.

dimarts, 27 de març del 2018

Las Palmas de Gran Canària.


De visita per Gran Canària. Parant a Las Palmas, la capital de l'illa, fundada l'any 1478, i mundialment coneguda pel seu Carnaval i les platges que envolten la ciutat. Aquí va parar Colom en el seu viatge a Amèrica i hi ha alguns edificis i monuments dedicats al personatge. Com a personatges locals populars cal destacar a l'escriptor Benito Pérez Galdós, al President del govern de la 2a República Espanyola, Juan Negrín, i al cantant d'òpera Alfredo Kraus, tots ells ja morts. 

Castillo de la Luz.



Façana de la Catedral.

Barri de Triana.

Plaza del Pilar Nuevo.

dilluns, 26 de març del 2018

Marc Hortal: "Estem estressant el sistema educatiu?"


Interessants reflexions del professor d'anglès a secundària i coordinador pedagògic en un institut públic de Nou Barris, Marc Hortal, per al Diari de l'Educació, al voltant de les excessives càrregues de feina del professorat i dels equips directius.

Ara fa sis anys vaig entrar a l’equip directiu del meu institut amb il·lusió i energia. Durant aquest temps hem treballat força i estic segur que hem millorat alguns aspectes, però sovint tinc la sensació que no treballem de la millor manera. Crec que tots plegats i especialment els equips directius ens veiem arrossegats a realitzar massa tasques diferents i sovint allunyades del que hauria de ser la nostra principal missió: millorar l’educació i centrar-nos en el que passa dins l’aula. Voldria enumerar algunes d’aquestes tasques i ajudar a entendre què fem i com ho fem.

En primer lloc, la relació amb organitzacions externes al centre ens pren força temps. Sense ser exhaustiu crec que puc comptar com a mínim 25 entitats o organitzacions amb les quals ens relacionem de manera més o menys habitual durant el curs. Aquí hi trobaríem les diferents àrees del Consorci d’Educació i el Departament d’Ensenyament, l’Ajuntament, el Districte, Serveis socials, els Centres de recursos pedagògics, EAP, i diverses associacions i fundacions. Tot això comporta diverses reunions durant el curs, elaboració de documents i sovint també completar aplicatius per tal de convertir tota aquesta activitat en dades. No dic que aquestes tasques siguin inútils, moltes són importants i necessàries, però el que està clar és que les hores són finites i que si fem una cosa en deixem de fer una altra. Es pot donar el cas que un director, cap d’estudis o coordinador pedagògic es reuneixi més sovint amb persones alienes al centre que amb tutors, caps de departament o professors.

D’altra banda, en els anomenats centres d’alta complexitat, els equips directius i el professorat supleixen les mancances de les famílies i assumeixen moltes feines que aquestes no fan. En el nostre centre dediquem una enorme quantitat d’hores a gestionar el programa de socialització de llibres, a tramitar les beques dels alumnes amb necessitats educatives especials, a organitzar la matrícula dels alumnes en estudis postobligatoris, a gestionar convenis amb entitats on fer estades formatives,  tot això té evidentment efectes positius ja que els nostres alumnes disposen de llibres, beques i accés a estudis postobligatoris, però també comporta una enorme pèrdua de temps i energies que podríem dedicar a la tasca pedagògica.

Els equips directius també destinen molt de temps a apagar focs, és dir a resoldre sobre la marxa problemes i imprevistos: problemes de convivència, alumnes nouvinguts, discussions entre alumnes, visites de famílies, dubtes d’alumnes, suplències de professors, trucades,  consultes, problemes de neteja, calefacció o informàtica, casos d’absentisme, un document urgent que cal presentar… La llista de tasques és interminable. Moltes les realitzem amb gust i no cal dir que la part humana de la nostra feina de suport i contacte amb alumnat i professorat és essencial, però evidentment ens allunya d’altres tasques també necessàries i importants.

Molts equips directius dediquen una gran quantitat d’hores a resoldre a casa tasques que no poden fer a l’escola. Com deia una directora d’un altre centre, “sovint arribo a l’institut amb una llista de coses per fer, no en faig cap, i me’n vaig a casa amb una llista encara més llarga”.  Està clar que formar part d’un equip directiu suposa un esforç extra, però no d’una dimensió que obligui a renunciar a la vida personal. Segons un estudi del Departament d’Educació britànic, els equips directius de secundària treballaven de mitja 62 hores per setmana, no crec que un estudi similar a casa nostra donés xifres gaire diferents.

També hem de tenir present que les tasques i els objectius de l’escola han crescut en els darrers anys de forma exponencial. Abans ens dedicàvem a ensenyar llengua o matemàtiques, ara ens esforcem a oferir una educació integral que abasti tots els aspectes de la vida. Educació per la salut, educació en valors, extraescolars, sortides, suport a l’estudi, idiomes, inclusió, participació de les famílies, comunicació, relació amb l’entorn, portes obertes, orientació, viatges, celebracions… Tots aquests objectius són lloables i personalment en comparteixo molts, però no es poden dur a terme sense recursos i amb les mateixes persones i organitzacions.

Aquesta increment d’objectius no només ha augmentat la quantitat de feina sinó que crec que també l’ha fet més complicada. La direcció d’un centre educatiu s’ha convertit en la complexa gestió d’una gran xarxa de relacions, professionals i activitats i no és gens senzill dur-la a terme i sobretot fer que tingui un sentit pedagògic.

Més greu encara, sovint en tot aquest carrusel d’activitats correm el risc d’oblidar-nos dels alumnes. Alguns cops hem fet reunions, documents i planificacions per preparar un programa o projecte i hem començat a implementar-lo a l’aula sense ni tan sols explicar durant cinc minuts als alumnes què és el que faran, quin sentit té i quina opinió en tenen ells.

L’estrès i esgotament del professorat i les direccions ja és un problema prou greu, però el que també ens hauria de preocupar és que no podem dedicar temps a planificar, organitzar, desenvolupar i avaluar projectes educatius sòlids i fonamentats. El temps per pensar és actualment un luxe en els centres educatius. Molt sovint ens limitem a gestionar millor o pitjor el que ja tenim i a anar acumulant projectes i programes nous sense avaluar si funcionen, ens interessen o tenen sentit. En educació més no vol dir millor i sovint pot voler dir pitjor.

En l’horitzó tenim un nou currículum i una nova ordre d’avaluació que defensa un model educatiu més competencial, personalitzat, inclusiu i innovador. Som molts els que simpatitzem amb aquestes idees, però hem de tenir clar que representen també un increment important de feina i dedicació. No és el mateix preparar una classe preestablerta d’un llibre de text que preparar activitats d’ensenyament-aprenentatge competencials, properes als alumnes, personalitzades, amb una avaluació orientada a l’aprenentatge i adaptades a la diversitat dels alumnes. No podem esperar que aquest canvi educatiu avanci sense planificació, reflexió i sobretot recursos.

Els docents i les direccions haurien de disposar de més temps i més calma per organitzar i tirar endavant els seus projectes. Els centres haurien de disposar d’espais de reflexió, participació i planificació si volem millorar l’educació. Si realment volem aconseguir això només hi veig dos camins: primer, fer menys coses i més ben fetes; i segon i més important, destinar més recursos al sistema educatiu.

diumenge, 25 de març del 2018

Detenció del MHP Puigdemont a Alemanya.

El MHP Puigdemont entrant a la presó alemanya aquest matí.

















Aquest matí, la policia alemanya ha detingut al MHP Puigdemont molt a prop de la frontera amb Dinamarca, quan es dirigia a la seva base general a l'exili a Brussel·les, des de Finlàndia on havia anat a fer un acte per donar a conèixer la situació de repressió que està patint Catalunya a mans de l'estat feixista espanyol.

Demà Puigdemont haurà de presentar-se davant d'un jutge alemany que haurà de decidir si extradeix al MHP a l'estat espanyol, tal i com va sol·licitar el jutge Llarena en l'ordre de detenció emesa el passat divendres.

No deixa de ser curiós, i macabre, que hagin estat precisament els alemanys els encarregats de detenir al legítim president de Catalunya. Fa 78 anys la policia alemanya, la Gestapo, va detenir al President Companys a la França ocupada pels nazis on es trobava exiliat.

dissabte, 24 de març del 2018

No esteu sols!


































L'estat espanyol ataca de nou, i torna a empresonar a dirigents polítics independentistes. Rull, Bassa, Romeva, Forcadell i Turull tornen a la presó. És l'estratègia repressiva de la (in)justícia espanyola per acabar amb l'independentisme. Tanmateix, estic convençut que no podran. Com més reprimeixen, més gran és l'anhel d'alliberar-nos d'aquest estat dictatorial i feixista.

#LlibertatPresosPolítics

#NoEsteuSols

Pilar de 4 dels Minyons a la concentració de suport als presos polítics.

divendres, 23 de març del 2018

Dia mundial de la metereologia.

La Mola.




















"Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols". (Khalil Gibran)

#diadelametereologia

#RepúblicaCatalana

#LlibertatPresosPolítics

dimecres, 21 de març del 2018

El "temazo" del dimecres. Mascarats - "Els carrers seran sempre nostres".


Un homenatge del grup de la Sènia Mascarats a l'1O i als catalans que s'han (ens hem) estat mobilitzant als carrers des de fa ja un bon grapat d'anys per reclamar els nostres drets com a nació i per protestar contra la repressió i l'opressió de l'estat espanyol.

Els carrers seran sempre nostres!!

Aquest crit de guerra es va popularitzar a voltant dels fets del 20 de setembre del 2017, amb origen a la concentració de militants i simpatitzants de la CUP davant la seu del partit al carrer Casp de Barcelona, on la policia nacional tenia la intenció d'entrar a fer un escorcoll sense l'autorització judicial pertinent. No ho van aconseguir...


dimarts, 20 de març del 2018

Trepitjant neu a La Mola.

Aquesta tarda sortint de la feina he pujat directament cap a La Mola pel camí dels dipòsits per trepitjar una miqueta de neu, que ha caigut aquesta nit passada i ha deixat suficient gruix com perquè encara en quedés per la tarda tot i el sol del migdia. He trobat bastanta aigua i fang, però ha valgut la pena veure els paisatges habituals emblanquinats, i de pas, trobar-me a uns quants amics i coneguts pel camí. Fins a quatre per separat. Coses de La Mola i els terrassencs...






dilluns, 19 de març del 2018

Acció del CDR Terrassa al Pícnic jazz.


Ahir diumenge es va celebrar al parc de Vallparadís el pícnic jazz dins de la 37a edició del Festival de Jazz de la ciutat. Aprofitant la cita, que va aplegar a més de 20.000 persones segons algunes fonts, el CDR Terrassa va realitzar una acció per demanar la llibertat dels presos polítics. Van exhibir dues grans pancartes i van encendre unes quantes bengales de fum groc que van despertar els aplaudiments de molts dels espectadors.

L'acció ha tingut una notable repercussió a les xarxes degut a la popularitat de l'esdeveniment. Gran CDR Terrassa!

#LlibertatPresosPolítics

diumenge, 18 de març del 2018

80 anys dels bombardejos a Barcelona.
























Avui fa 80 anys, Barcelona patia el darrer, i més cruent, dels tres dies de bombardejos aeris per part dels feixistes, que va deixar un balanç de prop de 1.000 morts i 1.500 ferits. Avions italians i alemanys van col·laborar amb el bàndol feixista-colpista liderat per Franco, i van utilitzar a Barcelona com a banc de proves dels seus mitjans bèl·lics de cara a futures guerres a nivell europeu.

No podem oblidar. No podem perdonar.


divendres, 16 de març del 2018

Eixamplar la base...


Bon gag dels polònios al voltant de l'article de Joan Tardà al pamflet unionista de El Periódico de Tabàrnia. Una mossegadeta als republicans que darrerament semblen més preocupats en fer un govern autonomista que no pas en fer passos ferms i decidits cap a la República Catalana.

dimecres, 14 de març del 2018

El "temazo" del dimecres. Fabulosos Cadillacs - "Vasos Vacios".


Una de les meves bandes favorites de joventut, els argentins Fabulosos Cadillacs (Buenos Aires, 1986), que després d'un període d'inactivitat (2002 - 2008) van tornar a ajuntar-se i continuen fent gires arreu del món. Malauradament, és d'aquelles poques bandes que sempre m'han agradat i que tot i continuar en actiu encara no he vist en directe. Espero poder-ho fer més aviat que tard.

Un dels meus temes favorits és aquest Vasos Vacios inclòs en l'àlbum de títol "El Ritmo Mundial" publicat l'any 1988, fa ja 30 anys.

dimarts, 13 de març del 2018

Cremar la foto del rei és llibertat d'expressió.
























El Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg ha condemnat a Espanya a indemnitzar a dos gironins que l'any 2007 van cremar una foto dels reis en una manifestació celebrada a Girona. El Tribunal considera que l'acte està emparat per la llibertat d'expressió i obliga l'estat espanyol a indemnitzar als dos condemnats.

Preveig un augment d'impressions a color de la foto del rei, i de venda d'encenedors...

diumenge, 11 de març del 2018

Howard Gardner. Les intel·ligències múltiples.


El psicòleg nord-americà Howard Gardner és el creador de la teoria de les intel·ligències múltiples, que ha revolucionat algunes de les concepcions pedagògiques establertes. En aquest vídeo respon a les preguntes del divulgador científic català Eduard Punset per al programa, malauradament ja desaparegut, Redes.

"El disseny de la meva escola ideal del futur es basa en dues hipòtesis: la primera és que   no tothom té els mateixos interessos i capacitats; no tots aprenem de la mateixa manera. La segona hipòtesi pot doldre: és la que en els nostres dies ningú pot arribar a aprendre tot el que hi ha per aprendre."

dissabte, 10 de març del 2018

Acte polític del CDR Terrassa.

Aquest matí, a la plaça del 1r de Maig del barri de Sant Pere Nord de Terrassa s'ha celebrat una interessant tertúlia amb algunes de les principals espases mediàtiques de la causa republicana: Gabriel Rufian (ERC), Albano Dante-Fachin (Som Alternativa), Bea Talegon (exmilitant socialista), i els terrassencs Manuel Marquez (historiador i activista polític, CUP), Maria Sirvent (diputada al Parlament, CUP) i Àngels Font (CGT).

Especialment aplaudides han estat les intervencions de la madrilenya Bea Talegon que ha mostrat la seva admiració pels catalans que estem lluitant per la República i per la democràcia, i ens ha encoratjat a no defallir, i a no oblidar-nos de la resta d'espanyols demòcrates quan arribi la seva lluita conta les forces de l'estat demofòbic.

També destacables han estat les intervencions d'Albano Dante-Fachín, que sap modular el to de veu per aixecar les ovacions dels presents, i de Gabriel Rufian que sap tocar la fibra amb un llenguatge mordaç.

Visca el CDR Terrassa! Visca els CDRs! Visca la República!!!





dijous, 8 de març del 2018

Visca Terrassa feminista!

Concentració al Raval de Montserrat davant de l'Ajuntament al migdia.



















Avui a Terrassa, i a mig món, s'ha viscut un 8 de març, dia de la dona treballadora, especialment combatiu i reivindicatiu. Nombrosos col·lectius (sindicals, partits polítics, associacions de dones, estudiants...) havien convocat una jornada de vaga general que, tanmateix, no es pot dir que hagi tingut un seguiment massiu. Sense anar més lluny, entre el col·lectiu dels docents, del qual formo part, i que hom esperaria especialment sensible a la causa feminista, el seguiment ha estat tirant a fluix per no dir lamentable. Tot i així, les mobilitzacions sí que han estat massives.


Manifestació del vespre al seu pas pel carrer Sant Pere.

dimecres, 7 de març del 2018

El "temazo" del dimecres. Roba Estesa - "Les criades".


Les Roba Estesa són una banda completament femenina del camp de Tarragona, que toquen un folc modern molt canyero. A més a més, tenen lletres molt reivindicatives com aquesta peça antimasclista. De fet són un grup que s'enorgulleix del seu feminisme actiu tal i com demostren sempre que tenen l'ocasió, ja sigui dalt d'un escenari o davant d'un micro i una càmera.

Aquest tema està inclòs al seu àlbum de debut, Descalces, del maig del 2016.

Coincidint amb la Vaga Feminista de demà, volia dedicar el tema a totes les dones que lluiten i es rebel·len contra la societat patriarcal.

dimarts, 6 de març del 2018

Carlos González: "Sóc jo que vull, o m'hi obliguen".


El pediatre Carlos González donant una nova lliçó sobre les claus de l'aprenentatge. El text va apareixer (com a part 1) al Criatures de l'Ara al desembre del 2016 i no l'havia copiat esperant la segona part. No sé si l'autor se'n va oblidar, o si encara està pendent de publicar...

La teoria de l’atribució és un dels models amb què els psicòlegs intenten comprendre la conducta humana. Bàsicament, podem atribuir la nostra conducta (i la dels altres) a factors interns (ho faig perquè vull, perquè m’agrada) o externs (em pressionen, m’hi obliguen, m’ho han demanat, les circumstàncies…).
Quan atribuïm les nostres accions a factors interns, fem les coses amb entusiasme, hi dediquem temps i esforç, ens agrada fer-les. Quan la nostra atribució és externa ens molesta fer les coses, ens cansa, remuguem, treballem com menys millor i ho deixem de fer quan ningú ens vigila. 
El punt clau no és la realitat, sinó la nostra percepció. Si pensem que fem les coses per gust, les farem amb gust, encara que en realitat algú ens estigui obligant a fer-les. Si creiem que algú ens hi obliga, fins i tot les nostres activitats favorites es converteixen en una càrrega. 
Ens truquen un dissabte a la tarda per dir-nos que ens hem d’aixecar l’endemà a les sis per dedicar tot el dia a certa activitat. No és el mateix si qui ens truca és un amic per anar d’excursió, o el nostre cap per dir-nos que ha sorgit una feina inesperada a l’empresa i cal fer hores extres. En tots dos casos és algú que ens truca i ens demana fer una cosa. Però en el primer estem convençuts que volíem fer aquesta excursió, que desitjàvem rebre aquesta trucada, i la nostra atribució és interna. 
I potser la nostra feina era el nostre somni, ens hem esforçat per arribar-hi. Però hem començat a treballar, amb uns horaris, uns caps, un salari. I en molt poc temps la nostra atribució ha passat a ser externa. Ara treballo perquè m’hi obliguen, perquè em paguen, perquè cal guanyar-se les garrofes, i ja no ens fa cap il·lusió fer hores extres el diumenge. Preferim anar d’excursió, tot i que mai havíem dit “Jo, quan sigui gran, vull ser excursionista”, tot i que anar d’excursió és físicament més cansat que la feina, tot i que no ens paguen per fer-ho. 
A gairebé tots els nens els agrada estudiar. Potser a tots. Perquè investigar, aprendre, descobrir com funcionen les coses són característiques innates en la nostra espècie. Però sovint els pares o els mestres cometen l’error de pressionar els nens perquè estudiïn: “Ja no estudio perquè vull saber, ara ho faig perquè m’han promès la bici”. Però si em paguen per fer-ho, és una feina.

dilluns, 5 de març del 2018

Algunes coses que jo tindria en compte a l'hora de triar escola.

























1. Projecte Educatiu.

2. Proximitat.

3. Heterogeneïtat d'alumnes.

4. Rostres (felicitat/infelicitat) dels alumnes del centre a l'entrar i sortir de l'escola.

5. Espais del centre (interiors i exteriors).

6. Activitats complementàries.

7. És una escola reivindicativa i compromesa?

8. És una escola oberta a la comunitat?

9. Es potencia l'art i l'activitat física?

10. Es realitzen sortides/excursions culturals, a la natura, de convivència?

11. Ratio d'alumnes-mestre.

12. Heterogeneïtat de mestres. 

13. Rostres dels mestres a l'entrar i sortir del centre.

14. Accessibilitat a l'escola.

15. Manté vincles amb exalumnes i antics treballadors?

diumenge, 4 de març del 2018

Tabàrnia.

El fatxa, el més fatxa i el súper fatxa (Foto: El Periódico).



















Us podeu imaginar un país més feixista, caspós i cutre que Espanya? Doncs els tabarnians, una secta de perillosos ultres liderada per una mena de talibà unionista, sí. Avui uns pocs centenars de "tabernícoles" s'han manifestat a Barcelona a favor de la "llibertat del poble de Tabàrnia". No hi era el seu líder espiritual i president simbòlic, Albert Boadella, que darrerament mostra símptomes d'haver perdut completament la xaveta. Sabíem que era un catalanòfob confés, però no que s'acabaria ajuntant amb la pitjor "calaña" ultra espanyolista per deixar anar tota la bilis anticatalana acumulada. 

Tant de bo, en una Catalunya lliure tots aquests prefereixin marxar ben lluny com el Boadella. Sinó, tindrem molta feina a integrar-los.

dissabte, 3 de març del 2018

Quan a un animal li dones placa i porra...


Em pregunto quina proporció d'energúmens com el d'aquest vídeo formen els cossos de "seguretat" que ens "defensen i protegeixen". Estic convençut que hi ha policies professionals i equilibrats mentalment, però no pot ser que es colin tants desequilibrats i bèsties com el d'aquestes imatges d'un bar de Lleida de fa uns dies. Em sento molt més insegur amb policies com aquest tenint cura de la nostra seguretat...

divendres, 2 de març del 2018

Solidaritat amb Pablo Hasel.


Avui, l'Audiencia Nazional ha condemnat a 2 anys i 1 dia de presó al raper lleidatà Pablo Hasel per dir veritats com a punys a través de les xarxes socials. En aquest país demofòbic s'empresona a rapers, humoristes i polítics pacifistes, i es deixa viure tranquil·lament a corruptes i feixistes varis. No podem parar fins a marxar d'una vegada. 

Solidaritat Pablo! Pablo Llibertat! Presos Polítics Llibertat!!

dijous, 1 de març del 2018

Doble retrat.


- Tu diràs el que vulguis, però jo com a portada d'àlbum continuo veient-la molt fosca.

- Però la nostra música ja ho té això, no? Ritmes lents, guitarres pesades, veus profundes...

- Home, però potser tampoc cal deprimir al personal amb la portada.

- A mi em fa el pes. A més hem quedat força macos, eh?

- Home... si tu ho dius...

- Oi tant! Sobretot tu amb aquesta mirada perduda a l'infinit, impassible.

- Crec que aquí, li estava mirant les peres a la fotògrafa.

- Quin paio! I que n'has de dir de la mirada que et llenço? Penetrant, eh?

- Ui sí, quin gran model. La gent es pensarà que t'agrado amb aquesta cara d'embadalit.

- Que pensin el què vulguin. És més, encara en podem treure profit de les especulacions de la gent.

- Uf, quina mandra. Haver de respondre a cada entrevista si tinc parella, si m'agraden les dones o els homes... esgota una mica la veritat. Per cert, a quin barber vas anar a fer-te la barba? Et va fer molt bona feina.

- M'ho va fer la Paqui, la perruquera de la perruqueria que hi ha al carrer Còrsega cantonada amb Balmes. 30 euros només.

- Oh, que bé. Regalat. Em sembla que hi aniré aviat perquè m'he d'arreglar la meva.

- Ets un puto hipster.

- I tu més. Haha.

I fins aquí la meva humil participació als relats conjunts del mes de febrer.