Feia temps que no llegia un llibre amb devoció. Una d'aquelles lectures que t'atrapen i necessites agafar el llibre més sovint que de costum. He de reconèixer que porto una ratxa de llibres que ni fu ni fa, i tornar a experimentar les ganes de saber què més esdevindrà en una lectura és pura màgia. I amb aquest "Quatre dies de gener" de Jordi Sierra i Fabra m'ha tornat a passar. I és curiós, i trist potser, però no coneixia l'autor. No havia llegit cap dels seus nombrosos llibres, i aquest em va arribar a les mans a través d'un intercanvi de llibres per Sant Jordi, per part d'una tal Vanessa (gràcies!) de la colla de Sant Feliu de Llobregat.
El llibre no és gaire extens, i des de ben aviat ja t'ha atrapat amb una trama fosca i criminal a la Barcelona de finals de la guerra (in)civil espanyola. El protagonista principal és un inspector de policia qui se li presenta un cas de la forma més inesperada, i haurà de fer mans i mànigues per trobar les solucions.
He sabut que hi ha una col·lecció de llibres amb aquest protagonista. Segur que en llegiré algun més. O potser tots si tenen la mateixa capacitat d'atrapar-me que el primer.
