"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 30 de setembre de 2015

El "temazo" del dimecres. Obeses - "Ens hem alçat".


Del darrer disc d'Obeses, "Monstres i Princeses", publicat a l'abril d'aquest any, aquesta òpera-rock de caire èpic, on els osonencs tornen a demostrar el seu virtuosisme instrumental i vocal, a banda d'una lletra que val la pena escoltar. Un luxe de grup encara no prou reconegut per les nostres contrades. A finals de novembre venen al Faktoria i us els recomano efusivament.

Ens hem alçat sobre mars i muntanyes
convençuts que podíem guanyar.
La sort ens ve de cara:
la victòria és nostra!

dimarts, 29 de setembre de 2015

De "cinturón rojo" a "cinturón rojigualdo".

Eleccions al Parlament de Catalunya per municipis.




















Pablo Iglesias tenia, en part, raó. Existeixen dues Catalunyes. La de l'"extraradi" i la resta. La colonitzada i la resta. Es va equivocar en una cosa però. Va pensar que l'extraradi era "roig" (d'esquerres) quan en realitat era "taronja" (nacionalista espanyol). Vaja, que per sobre d'ideologies, el que tenen clar en aquestes àrees, més que no pas la seva condició d'obrers, és que són espanyols. Per aquest motiu ha pujat com l'escuma un partit suposadament reformista, sense una ideologia clara tanmateix, però amb un discurs desacomplexadament nacionalista espanyol amb un punt d'anticatalanista.

Només cal analitzar els resultats de les eleccions del diumenge per certificar aquesta realitat. El vot unionista és majoritari allà on es concentra major nombre de colons espanyols (àrea metropolitana de Barcelona, altrament conegut com a "cinturó roig", barris perifèrics d'algunes de les principals capitals de comarca de la província de Barcelona, comarca del Tarragonès i de la Vall d'Aran...), i l'independentista a tota la resta del territori.

Els vots no enganyen i mostren clarament aquesta realitat dual. A Terrassa, per exemple, les candidatures independentistes han guanyat clarament als barris més cèntrics de la ciutat, i han perdut a la perifèria o "extraradi" on hi viuen concentrats la majoria dels colons espanyols. Ho podeu comprovar aquí. En un d'aquests barris perifèrics, Vilardell, el suport als partits independentistes ha estat del 5'46%. Aquesta dada contrasta amb el 70% de suport a la independència al barri del Centre. Dues realitats oposades a menys de 3 quilòmetres de distància...

Malgrat tots els esforços dels darrers 30 o 40 anys per a cohesionar a la societat catalana (immersió lingüística escolar, cursos gratuïts de català per a adults, mitjans de comunicació públics, el Barça, promoció de la cultura catalana als barris...), encara falta molt per fer, ja que perviu un elevat nombre de colons que no tenen cap intenció, ni ganes, d'integrar-se al país que els ha acollit, malgrat que la colònia hagi patit i continuï patint el maltracte (econòmic, cultural, etc.) de l'estat colonitzador, i que com a conseqüència d'aquest fet, la qualitat de vida de tots plegats es vegi perjudicada...

Resultats per barris a Terrassa.

dilluns, 28 de setembre de 2015

Som majoria. Ni un pas enrere.

Font: Diari Ara.

































Les forces independentistes van guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya d'ahir malgrat la gran mobilització de votants espanyolistes, que van alçar la participació fins al 77'5%, rècord absolut d'unes eleccions catalanes. Més de 4'1 milions de persones van anar a votar per decidir el futur d'aquest país, i un 47'75% ho van fer, explícitament, a favor de la independència (JxSí 62 + CUP 10), mentre que un 39'15% es decantaven per opcions unionistes (C's 25 + PSC 16 + PP 11), i un 11'45% d'indefinits (CSQP 11 + Unió 0).

Aquests resultats deixen ben clar que els independentistes som majoria, així que a partir d'avui tenim tota la legitimitat del món per iniciar el procés de separació amb l'estat espanyol. A ben segur que un referèndum hagués mostrat més clarament la quantitat real de separatistes i d'unionistes, però l'estat espanyol no ho va permetre i hem hagut de recórrer a les eleccions parlamentàries per resoldre aquest atzucac. I aquestes eleccions han donat majoria parlamentària independentista, així que endavant les atxes!

diumenge, 27 de setembre de 2015

ARA ÉS L'HORA!!! Avui a votar!
























- PER DIGNITAT.

- PEL FUTUR.

- PER DEMOCRÀCIA.

- PER SOMNIAR.

- PER JUSTÍCIA.

- PER HISTÒRIA.

dissabte, 26 de setembre de 2015

Tota història necessita un gran final.


Ha arribat l'hora!

Sense por, amb il·lusió, amb el cor o amb el cap, però fem-ho!!

divendres, 25 de setembre de 2015

Duel de banderes a l'ajuntament de Barcelona: internacionalitzar el conflicte.

Ajuntament de Barcelona. El conflicte ben visible.






















Ahir, durant la celebració de la diada castellera de colles locals a les festes de La Mercè de Barcelona es va viure una picabaralla entre els regidors Alfred Bosch, d'ERC, i Alberto Fernández Díaz, del PP, amb motiu de l'exhibició per part del primer d'una bandera estelada, que va ser replicada de forma bastant immediata (casualitat?) pel popular, davant les cares d'incredulitat d'uns i de diversió d'altres al balcó. Enmig del merder, l'alcaldessa, Ada Colau, va desaparèixer de la primera fila engolida pels espanyolistes que van ocupar el centre del balcó. El duel va acabar quan els independentistes van accedir a treure la bandera estelada, fent el mateix els espanyolistes, entre crits d'independència a la plaça de Sant Jaume.

Aquest matí, el regidor independentista ha emès un comunicat on demana disculpes per la seva acció, però estic convençut que l'acte no va ser espontani i que ho tenia molt ben planejat i meditat. No estic del tot segur si preveien que hi hauria replica per part dels espanyolistes, però tot i així, si el que es pretenia era donar visibilitat (internacional sobretot) al "conflicte", s'ha aconseguit de totes totes. Per si algú no s'havia assabentat encara de què anaven les eleccions d'aquest diumenge, ahir al migdia ho va veure clar. Hi ha una part del poble català que vol marxar d'Espanya, i un altre que vol mantenir-s'hi. Tan lícit és voler una cosa com l'altra, i per això es va inventar la democràcia, per resoldre aquests conflictes per la via del diàleg i del sufragi. 

Crec que és força clar que Catalunya està dividida. Políticament parlant, aquest fet és evident. Però aquesta divergència ideològica-identitària entre catalans no porta implícit un enfrontament com pretenen fer entendre alguns polítics espanyolistes i gran part dels mitjans de comunicació espanyols. Jo desitjo que en el cas que els independentistes guanyem les eleccions del diumenge, i Catalunya acabi convertint-se en un nou estat, els unionistes siguin tan demòcrates i respectuosos com hem estat els independentistes tots aquests anys, i aprenguin a conviure amb la realitat que els envolta, encara que no els agradi. I que "lluitin", democràticament, per aconseguir allò que desitgin.

dijous, 24 de setembre de 2015

Doble aniversari.

Primer 5d9f carregat del segle XX: 24 de setembre del 1995 / 5d9f descarregat: 20 de setembre del 2015.              



























Avui es compleixen 20 anys d'una de les gestes castelleres més sonades dels Minyons de Terrassa. Va ser a la diada castellera del dia de La Mercè del 1995 a Barcelona, on els Minyons vam carregar el primer 5d9f del segle XX, 112 anys després del darrer del que es tenia notícia. Aquell dia vam acompanyar aquest castellàs d'un intent de 2d9fm, i el 3d8 i 4d8 descarregats. 

Aquell castell el vaig fer de segon lateral al folre si no recordo malament, i sempre que veig el pòster gegant penjat al local de la colla, no puc deixar de somriure per dos detalls en concret. Es tracta de la posició de dos companys que també pujaven al folre, per la banda on es va fer la foto: el Carles i el Jordi. Terceres mans a la sortida de la torre el primer, i segon o tercer lateral de la rengla el segon. El Carles amb el seu gest de celebració, amb el braç dret alçat i el puny tancat oblidant-se del primeres, just quan l'anxeneta feia la primera aleta! I el Jordi apalancat com una mala cosa, en un angle de 45º com a mínim, exposant-se a una trencada d'esquena amb la caiguda del castell...

Em venen records també de la festa de celebració posterior, que va esdevenir una de les més llargues, etíliques i divertides que he viscut mai als Minyons. I això que n'he viscut unes quantes. 

Per celebrar l'efemèride com Déu mana, i els 35 anys actuant ininterrompudament per La Mercè a Barcelona, tot i que aquest cop no el dia de la patrona, que queda reservat per l'actuació de les colles locals, el passat diumenge vam tornar a portar el 5d9f a la plaça Sant Jaume... aquest cop descarregat! El primer descarregat de la història en aquesta plaça vint anys després del primer carregat per nosaltres mateixos. I aquest cop vam completar l'actuació amb tres castellots més: el 2d9fm, el 3d9f, i el pd6. I tot descarregat, i tot descarregat, i tot descarregat!!!!

Espero que ens quedin moltes celebracions pel davant. I tant de bo pugui ser també per celebrar que hem aconseguit una nova fita pel món casteller, com va ser en aquella ocasió. Un castell mai assolit o d'aquells que només les cròniques recorden. Penso en castells com el 4d10fm, el pd9fmk, el 3d9, el 4d10f, el 2d10fmk, el pd7, el 9d9f... Crec que no estan tan lluny com alguns s'imaginen, i si no, temps al temps. El que està clar però, és que als Minyons ens aniria bé tornar a comptar amb el gruix de gent que movíem en aquells anys, i que mai més hem tornat a ser, llevat d'ocasions puntuals.

............................................................................................................................................................

Per altra banda, avui el quart dels meus nebots, l'Unai, fa 10 anys (ja!) i el vull felicitar, i desitjar-li molts moments de felicitat. T'estimo, guapo!!!

dimecres, 23 de setembre de 2015

El "temazo" del dimecres. Vino tinto - "Habla pueblo habla"



Habla pueblo habla
Tuyo es el mañana
Habla y no permitas
Que roben tu palabra 

Habla pueblo habla
Habla sin temor
No dejes que nadie
Apague tu voz 

Habla pueblo habla
Este es el momento
No escuches a quien diga
Que guardes silencio 

Habla pueblo habla
Habla pueblo sí
No dejes que nadie
Decida por tí

dimarts, 22 de setembre de 2015

Votaré per vosaltres...



















Aquest diumenge 27, aniré a votar molt il·lusionat. I en gran mesura ho faré pensant en tots vosaltres. En vosaltres i molts més, evidentment. Heu fet més vosaltres per la independència de Catalunya en els darrers 40 anys que tots els activistes i polítics independentistes junts, passats i presents. Després de més de 300 anys de sotmetiment, estem més a prop que mai de tornar a ser lliures i sobirans. És a les nostres mans.

dilluns, 21 de setembre de 2015

Crònica de l'actuació de Santa Tecla segons un cronista del 1881.

El 4d9 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.


Accidentada jornada castellera la viscuda ahir a la plaça de la Font de Tarragona amb la participació de les colles locals dels Xiquets de Tarragona i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Solament quatre dels divuit castells (4/18) intentats van realitzar-se amb èxit, i un total de deu van acabar en llenya, superant qualsevol registre previ de caigudes en aquesta diada de recent creació. 

La colla de la camisa verda va sortir com a gran triomfadora de la jornada amb dos castells completats, el 3d9f i l'agulla, i l'espadat de 8 pisos. La Colla Vella es va haver de conformar amb un meritori 4d9, que no feien a Tarragona des del 1881. Els Xiquets locals van assolir un 3d9f, i la Colla Jove no va poder completar cap castell dels quatre intentats en una jornada negra pels del Cós del Bou.

Tarragona es queda sense 3d10 amb folre i manilles.

Malgrat les elevades expectatives inicials, ja que tres de les colles participants el portaven en cartera, no es va poder veure el gran colós dels castells, el 3d10 amb folre i manilles. Els vilafranquins van ser els primers a intentar-lo, d'inici, a la primera ronda, però a l'igual que els va passar a la seva festa major el castell es va acabar trencant al poc de ser coronat, sense possibilitat de defensa, quan tot just sortien els dosos. Els rosats també van aconseguir fer arribar a dalt a la seva anxeneta, ja en tercera ronda, però van veure com el castell cedia poc després de ser coronat. Pel que fa a l'intent dels liles, tot just el segon de la seva història i amb la inesperada llenya de la ronda prèvia, va cedir per baix quan tot just els dosos arribaven al seu lloc.  Un castell indomable?

Enguany aquest castell solament s'ha pogut veure completat a la diada de Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès, per part de la colla dels Minyons de Terrassa. Fonts properes a aquest mitjà asseguren que les autoritats tarragonines es plantegen convidar a la colla vallesana en el futur per fer de Tarragona una plaça de 10. Ahir els terrassencs van tornar a brillar a les festes de La Mercè a Barcelona, amb quatre castells de gran dificultat: el 2d9 amb folre i manilles, el 3d9 amb folre, el 5d9 amb folre i l'espadat de 6. I tot descarregat, i tot descarregat! es va sentir cantar als malves pels carrers de Barcelona...

Pel que fa a la resta de la diada del primer diumenge de festes a Tarragona, va deixar, a més, els meritoris i valents per a uns, temeraris i prescindibles per a uns altres, intents de 2d8 dels verds, 4d9 amb folre i agulla, i pilar de 8 amb folre i manilles dels rosats, 2d9 amb folre i manilles, 5d9 amb folre, i pilar de 8 amb folre i manilles dels ratllats, i 5d9 amb folre i 4d9 amb folre dels liles. Algun tarragoní amb bon humor comentava que l'any vinent aniria a veure l'actuació amb l'armadura d'un avantpassat per si el tornaven a cridar a les pinyes de les colles.

En declaracions a aquest cronista, els caps de colla de les quatre colles participants ahir van coincidir en lamentar el gran nombre de llenyes sofertes i van conjurar-se per poder reeixir en properes cites. Ho podrem comprovar, pel que fa a ratllats i liles, d'aquí a tres dies a la diada de colles locals de Santa Tecla. Esperem que dimecres tinguin més sort i perícia que avui.

dissabte, 19 de setembre de 2015

Mundial de rugbi 2015: comença l'espectacle!























Ahir va arrencar a Londres el mundial de rugbi amb el partit inaugural entre les seleccions d'Anglaterra i Fiji (35-11). L'edició d'enguany se celebra a Anglaterra entre el 18 de setembre i el 31 d'octubre. 20 seleccions prenen part de l'espectacle, i Nova Zelanda parteix com a principal favorita. 

Jo espero i desitjo que Irlanda, amb el català Jordi Murphy a les seves files, sigui capaç de donar la sorpresa i endur-se el seu primer mundial.

Podeu veure més informació (grups, horaris dels partits...) aquí.

Podeu seguir tots els partits en directe per televisió al local dels Minyons.

divendres, 18 de setembre de 2015

A-NI-MALLLLLL!!!


El jugador del Barça Rafinha es perdrà, molt probablement, el que resta de temporada com a conseqüència de l'esgarrifosa entrada pel darrere del belga Nainggolan en el primer partit de la fase de grups de la Champions a l'estadi olímpic de Roma, que li ha provocat un trencament dels lligaments encreuats del genoll dret.

Encara en pregunto com és possible que l'arbitre del partit sancionés aquesta acció simplement amb una targeta groga. La mateixa sanció que va imposar a Piqué per una enganxada amb el braç per la cintura a un rival. És inaudit. És il·lògic. És indignant. És injust.

Al meu parer, entrades com la d'aquest jugador belga s'haurien de sancionar molt més durament, ja que com s'ha comprovat són realment perilloses i poden destrossar la vida professional d'un company, com ha estat el cas. Crec que seria de justícia que el tal Nainggolan no tornés a trepitjar un camp de futbol durant el mateix període de temps que estigui de baixa en Rafinha. Potser d'aquesta manera alguns jugadors bruts es sabrien controlar dins d'un terreny de joc.

dijous, 17 de setembre de 2015

Els tres 3d10fm de Sant Fèlix 2015 sincronitzats.


Interessant muntatge on es poden veure sincronitzats els tres intents de 3d10fm de Sant Fèlix 2015: descarregat pels Minyons, carregat pels Castellers de Vilafranca i l'intent de la Colla Vella. El gran colós va ser malva!!!

dimecres, 16 de setembre de 2015

El "temazo" del dimecres. Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries - "Lo riu és vida".


Ahir es van complir 15 anys de la creació a Tortosa de la Plataforma en defensa de l'Ebre, com a arma de defensa contra la política de transvasaments projectada pel govern del PP liderat per Jose Maria Aznar. El grup ebrenc "Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries" va donar suport a la Plataforma i va composar aquesta cançó reivindicativa, inclosa a l'àlbum "No es pot viure", de l'any 2004.

Lo riu és vida, no al transvasament!!!

dilluns, 14 de setembre de 2015

Sí a todo...

Catalans de la Franja començant les "obres" de separació amb Espanya.





















Sí a la RUPTURA - Sí al TRENCAMENT - sí a la DIVISIÓ - sí a la SECESSIÓ - sí a la SEGREGACIÓ - sí a la FRACTURA - sí a la INDEPENDÈNCIA!!!


diumenge, 13 de setembre de 2015

Un pilar de 7 amb història.

23 de novembre del 1969, Plaça Vella del Vendrell / 13 de setembre del 2015, Raval de Montserrat de Terrassa.

Aquest migdia a la plaça del Raval de Montserrat de Terrassa, la colla dels Nens del Vendrell ha descarregat un pilar de 7 amb folre, 45 anys i 10 mesos després del seu darrer i únic descarregat. Aquesta colla, fundada l'any 1926, en plena decadència del fet casteller, va viure la seva època daurada a principis dels 70, quan va dominar el món casteller recuperant castells inèdits durant prop d'un segle, com ara el pilar de 6 i de 7 amb folre, o el 2d8 amb folre.

Em trec el barret davant d'aquesta demostració de perseverança, treball, i sacrifici, de la colla vendrellenca. Històries com la dels Nens del Vendrell engrandeixen la història del fet casteller i són un magnífic exemple per a la resta de colles de l'irreductible passió i amor pels castells. Grans Nens! I que no s'aturi!

dissabte, 12 de setembre de 2015

Artur Mas: "Al carrer s'influeix i a les urnes es decideix".


Foto: Diari Ara.


Ahir una multitud de catalans van tornar a sortir al carrer per celebrar la diada nacional de Catalunya i per defensar el dret del poble català a l'autodeterminació i a la plena sobirania. Segons la guàrdia urbana, 1.400.000 persones van omplir, cívicament i festiva, els 5 kilòmetres de l'avinguda Meridiana de Barcelona. Un any més el món casteller va ser protagonista destacat de l'acte, i més de 60 colles van alçar els seus castells al pas del punter. Els Minyons de Terrassa vam tornar a participar, concretament al tram 73 alçant 6 pilars de quatre al pas del punter, a banda d'un 3d7 amb l'agulla, i diversos pilars més de 4 i de 5.

dijous, 10 de setembre de 2015

L'Estelada centenària.


(Notícia apareguda avui dijous 10 de setembre al diari La Torre del Palau del grup Nació Digital.)

Vicenç A. Ballester va viure a Terrassa quan tenia catorze i quinze anys. El curs 1886-1887 va estudiar al Col·legi Terrassenc i, pels seus llibres, sabem que hi va fer Història Natural, Botànica, Aritmètica, Àlgebra, Francès i Fitografia vegetal.
Unió Catalanista va lliurar aquesta bandera, probablement de la mà del propi Ballester, al voluntari a la Primera Guerra Mundial, Camil Campanyà, perquè se l’endugués al front de Verdum (França) on s’hi allistà per anar a combatre, junt amb centenars de companys, per defensar la llibertat de les nacions lliures d’Europa. Desgraciadament, Campanyà morí en combat i després del seu enterrament a París, mortallat amb aquella bandera, un company seu li la retornà a un altre dirigent de la UC, el Dr. Joan Soler-Pla perquè se la guardés com un senyal de la causa dels catalans que van lluitar i morir per Catalunya.
 
Durant tots els anys posteriors a la Gran Guerra i fins enguany, la família del dr. Soler la va guardar curosament, fins i tot en temps de prohibicions de símbols catalans, període en que la bandera va romandre amagada en un doble fons d’armari. El 2 de desembre de 2008, el Museu d'Història de Catalunya acollí la cloenda del Centenari de l'Estelada i fou quan aquella bandera reaparegué de nou, presidint l’acte, el seu primer moment del segle XXI.Uns mesos abans, el diari El Punt-Avui i l'historiador Joan Esculies divulgaren aquella història, bo i fent-la coincidir amb aquell any commemoratiu. 

L’any 2014, en el marc de l’exposició del MHC, “300 Onzes”, l’Estelada del Dr. Soler-Pla retornà al museu, presidint l’espai de l’exposició dedicada als primers independentistes del segle XX. L’exposició coincidí amb el documental de TVC, “L’estelada de Verdun”. Des d’aleshores, la bandera ha romàs custodiada en dipòsit al propi museu. Després de l'exposició, els marmessors de la bandera acordaren cedir-la en custòdia al centre, amb la intenció que aquesta institució l'exposés en un espai de dignitat i de record de més de cent anys de lluita de la Catalunya contemporània per les seves llibertats nacionals i socials.
Empresaris i activistes d’arreu dels Països Catalans es congratulen ara que l’estelada més antiga que es conserva, sigui exposada en un lloc d’honor al Museu d’Història (MHC) de Catalunya. Tots ells fan una crida massiva a la seva visita. Entre els signats hi ha els historiadors egarens Rafel Català i Marc Ferrer, i Jordi Casassas (president de l'Ateneu Barcelonès).

dimecres, 9 de setembre de 2015

El "temazo" del dimecres. Xeic - "Pàtria menuda".


De l'àlbum "Sirga" de l'any 2010, aquest poema de l'autor ebrenc Desideri Lombarte. Canviarem la història!!

No vull una pàtria gran
ni una de mitjaneta,
que la vull ben menudeta,
conèixer-la pam per pam
i estimar-la sencereta

No la vull pobra ni rica,
ni humiliada ni orgullosa,
vull la pàtria més preciosa,
i la vull verda i florida
i fresca com una rosa.

Vull, al mig d'ella plantat,
i tocant de peus a terra,
a la dreta i a l'esquerra
vore-la de part a part.
I tocant de peus a terra,
a la dreta i a l'esquerra
els rius, els plans i la serra.

Una pàtria tan rodona
que de llevant a ponent,
els dos braços estenent,
la puguera abraçar tota
i no me'n sobrara gens.

Com una nóvia, estimada,
blanca com flor d'ametller,
dolça com mel de romer,
com una espiga, granada,
florida com un roser.

Eixa pàtria que jo vull,
eixa pàtria és la que tinc;
la pàtria dels meus amics,
la pàtria del meu orgull.
I aquí vull viure i morir.

dimarts, 8 de setembre de 2015

GUANYAREM!!! Oi tant!


Gràcies a tots els que es mullen per l'esport català!!

Erik Abidal - Pep Guardiola - Oleguer Pressas - Roger Grimau - Xavi Hernández - Carles Puyol - Sarunas Jacikevicius - Hirsto Stoichkov - Núria Picas - Nacho Solozabal - Raül Tamudo - Viran Morros - Victor Tomàs - Jofre Mateu - Joan Antoni Flecha - Miquel Masoliver - Natàlia Via-Dufresne - Kilian Jornet - Marc Coma - Berta Alomà - Oscar Cadiach - Joan Capdevila - Àlex Corretja - Mohamed El Idrissi - Jeroni Fajardo - Ludovic Giuly - Moisés Hurtado - Enric Masip - Sergi Roberto - Victor Sada - Oriol Servià - Jordi Trias - i molts més...

dilluns, 7 de setembre de 2015

Espanya ens estima... hahahahaha (per deixar clar el sarcasme).

(Foto: José Vicente).

El passat dissabte es va disputar a Oviedo un partit classificatori per l'Eurocopa 2016 entre les seleccions d'Espanya i d'Eslovàquia. Al llarg del partit el jugador català Gerard Piqué va rebre constants xiulets d'una part del públic, cada vegada que tocava la pilota. Aquests xiulets, que s'han vingut repetint darrerament a diversos punts de la geografia espanyola quan ha jugat la "roja", es deuen al fet que Piqué va opinar a favor del Dret a Decidir del poble català, i va estar present a la gran V del passat 11 de setembre a Barcelona. Aquests fets mostren la catalanofòbia (o la democraciofòbia) d'una bona part dels aficionats asturians/espanyols. Tanmateix, segons El Periódico els xiulets tenien una altra motivació:

Em pregunto si el periodista que escriu aquesta notícia és imbècil o molt llest...


¿A què es deuen els xiulets a Piqué? S'hi barregen diverses coses, però el principal motiu, més enllà de la seva defensa de Catalunya, són els missatges al Madrid, com l'al·lusió a Kevin Roldán en la celebració del Camp Nou, o la seva mofa després de la Supercopa d'Europa. «A Oviedo hi ha molts culers que van sortir amb les banderes quan el Barça va conquistar la Champions. No ens hem de confondre. Però Piqué no cau simpàtic. Puyol, per exemple, era del Barça i català, i ningú el xiularia. O Iniesta, que va ser aclamat. ¿Qui pot xiular Andrés? només a Bilbao», va reflexionar una veterà seguidor d'Oviedo. La federació espanyola vol frenar aquest rebuig ben aviat, sobretot tenint en compte que es considera Madrid com a possible seu d'un amistós contra Anglaterra el 14 de novembre.

dijous, 3 de setembre de 2015

Crònica particular d’una jornada de Sant Fèlix històrica.


Foto: Jordi Flores.


Em desperta l’Albert Pérez a l’habitació que compartim a Cal Paco quan encara no són ni les 9 del matí. Em desvetllo lentament i m’aixeco amb la il·lusió d’un bon esmorzar al bar del lloc. Un entrepà de llonganisa i un cafè amb llet colmen les meves expectatives i la meva gana.

Marxem cap a Vilafranca cap a les 9:30 i anem directes cap a la plaça de l’Església, punt de trobada dels tècnics de pinyes de la colla i del gruix de la colla en quant arriba. L’Albert es troba ràpidament amb els seus col·legues pinyaires i jo em trobo amb un grupet de minyons que està mirant passar la processó dels diferents balls de la Festa Major i els acompanyo. Veiem passar als bastoners, als cercolets, "els barrufets", les gitanes, la muixiganga, els falconers, i les colles castelleres finalment. Primers pilars de la jornada, i cap a esmorzar tothom.

Em trobo amb el meu germà que just arriba a Vilafranca i l’acompanyo en el seu esmorzar. Seiem a taula a la plaça de l’Església davant d’un local de kebaps on també fan “bocadiyos”, amb el Maeso, i els dos monstres de la colla, el Graells i el Zarzoso, que està bastant cascat. Estaré allà assegut esperant la gran hora una bona estona. Eterna estona. Per sort va passant gent, castellers d’aquí i d’allà, i anem petant la xerrada. Quines hores més llargues...

Arriba la gran hora i ens movem. Camí de plaça em vaig trobant amb col·legues de la Vella i la Joves. Ens desitgem sort i ens acomiadem fins a la tarda. Arribo al carrer de la Cort des d’on accedim enguany a la plaça de la Vila i em sorprenc al assabentar-me que la colla ja és a dins de plaça i que ja s’ha fet el pilar d’entrada. Coi, tanta gent portem? Accedim a la plaça amb més pena que glòria i no paren d’insistir-nos que avancem per deixar entrar a plaça als de la Joves. Però on volen que ens posem si no hi cap ningú més? Finalment, entra la Joves, i a les 12:30 en punt veiem com es col·loquen els segons del 4d9fa de la Colla Vella per començar la diada de Sant Fèlix.

La Vella descarrega el seu 4d9fa sense contemplacions i amb solvència. Primer castellàs de la jornada, i els que han d’arribar... La colla Joves descarrega un 3d9f tot seguit. I començo a neguitejar-me perquè és la nostra hora i no sé com podré arribar al meu lloc amb la gentada que m’envolta i la distància que encara he de recórrer. Afortundament, m’espavilo i arribo a temps. Els segons del 3d10fm ja són dalt i espero el seu vist-i-plau per pujar dalt la pinya. Quan veig el dit polse del Nani donant per bo l’enquadrament del castell pujo sense dilació, camino per la llarga creu de darrera la rengla i arribo fins a l’esquena de l’Adrià Mas que avui sembla tot un veterà, tot i que tot just és el seu tercer intent d’aquest castellot.

El castell es va muntant i les sensacions van millorant a mesura que creix. Ens adonem que l’hem agafat bé i que la cosa pot anar. Sonen gralles i la cosa ha quedat prou consistent. Ara ja depèn dels de dalt. Les gralles continuen sonant i la plaça augmenta els decibels. Arriba l’aleta i la plaça esclata. No cau. Segueixen sonant les gralles i la plaça augmenta els decibels. Ho farem! Ho estem fent! Brutal! Un altre descarregat! Som la puta rehòstia Minyons!!! No puc contenir l’emoció i l’eufòria i crido com un posseït. BRUTALLLLL!!! Ara, això sí, mantinc la posició i baixo del folre com ha de ser. La pinya m’engoleix i m’abraço al primer que em recull que ja no recordo. I m’abraço amb el del costat, i el del costat del del costat, i així successivament. Són les 13:05 i ja no tinc veu...

Els Minyons hem donat l’estocada definitiva a la diada de Sant Fèlix i tot just estem a la primera ronda. Ningú n’acaba de ser del tot conscient, però al final de la jornada quedarà ben clar. Qui deia que era la diada dels tres castells de 10? Doncs aquí teniu el primer... i últim (...descarregat)!

Continua la diada com si res hagués passat. Es succeeixen els “papinus”: 3d9fa dels verds; intent de 3d10fm de la Vella; 2d9fm carregat de la Joves (14 anys després del darrer)...

Arriba el nostre segon castell. El 5d9f. No sé com, però he creuat la taca malva per arribar al meu lloc a temps. La camisa està xopa de suor com la de la majoria dels companys. Mala cosa pels castells però avui res ens atura. Desmuntem un cop el peu però hi tornem amb decisió. Pim pam i castell descarregat. El segon de l’any, després del de la nostra festa major també descarregat. Sembla que ens hem tret un pes mental molt gran de sobre. Aquest quasi ni es celebra.

L’actuació s’allarga molt, i no precisament per culpa nostra. Veiem l’altre momentàs del dia amb el 4d9 de la Vella. Primer descarregat de la seva història moderna. Penso que els Minyons ja fa més de 16 anys que ho vam assolir... Els verds acaben carregant el 3d10fm i tot i que la plaça intenta animar-se amb el crit de Vilafranca, no ho aconsegueix. La Joves ho prova amb el 5d9f però es nota la manca d’assaig i el tiren avall abans de col·locar els dosos.

He perdut la noció del temps i tampoc se m’ha ocorregut mirar el rellotge de la façana de l’ajuntament, o simplement preguntar. Hem guanyat espai, això sí. A tercera ronda la Vella aposta per un altre castell net, el 2d8, que carreguen in extremis. Els verds no volen afluixar i igualen l’aposta dels rosats amb un altre 2d8 net carregat. No arriba gaire més lluny però... La Joves decideix posar seny i fan un 4d9f que queda en carregat després d’una gran batalla als pisos inferiors.

Per la nostra part, la tercera ronda ens deixa un altre 2d9fm, tercer de la temporada després dels de la festa major i el de Les Santes. I ja en van 9 de consecutius descarregats... I ara ja tothom pensa en la ronda de pilars. Gairebé passa a ser el castell més important del dia. Podrem sortir cantant “i tot descarregat”?

I a la ronda de pilars arriba el desencís de la jornada. Segon de consecutiu “només” carregat i sensació d’impotència absoluta. La soca, el folre i les manilles eren una pedra, però el pilar ha saltat pels aires un cop carregat. La plaça respon espontàniament amb una ovació que ens emociona, però que no serveix per consolar les expectatives generades. Ho volíem tot però no ha pogut ser. En fi, que carai, hem fet la nostra millor actuació de la història i hem descarregat el castell més difícil dels que es fan i es desfan!!! D’aquí a unes hores, minuts vaja, podrem oblidar aquesta patacada i serem conscients del que hem assolit avui a Vilafranca.

L’actuació acaba amb els seguríssims pilars de 8 de la Vella i dels verds, i un pilar de 5 de la Joves. Ja podem anar a fer birres i a celebrar l’èxit espatarrant d’aquesta jornada castellera. Són prop de les 17 de la tarda i Cal Paco ens espera!
Recupero les xancles i les ulleres que havia deixat al principi de l’actuació. La primera birra entra com aigua, i la segona i tercera serveixen per intercanviar opinions amb companys de colla i “rivals” amics.

A Cal Paco som un fotimer de Minyons i amics d’altres colles que ens han vingut a donar un cop de mà a les pines. Gràcies a tots!! Trobo un forat en una taula amb noies menors d’edat molt animades (la Júlia, L’Anna Bover, La Gironès, la Nerea...), amb un plat de pasta ple al davant. Avui és “salvese quien pueda” i la gana que porto a sobre decideix que no té espera. Al cap de poc seu al meu davant la Loles que deu haver pensat com jo. I al cap de poc l’Albert Pérez. I més jovent... Feina feta no té destorb...

Abans de tornar a Vilafranca ens estem una estona al davant de Cal Paco liant-la una mica i escoltant a les gralleres de la colla. Com de costum, aquí cauen les primeres copes i cubates. Arribem a La Palma en plena eufòria per veure passar la processó. Allà ens trobem gent de totes les colles participants a l’exhibició del migdia i altres castellers d’altres colles. És l’hora de fer balanç, de felicitar-nos i/o de consolar-nos. I de continuar la festa. Passen els verds i el sant tancant la processó i, afortunadament, ningú no s’esvera. Apa siau i fins l’any que ve si ens volen!





dimecres, 2 de setembre de 2015

El "temazo" del dimecres. Sangtraït - "Terra de vents".


Un dels millors grups de rock dur en llengua catalana de la història, Sangtraït. Aquí un dels seus temes més emblemàtics, en directe al Sant Jordi en el memorable concert del 1991 amb Sau, Sopa de Cabra i Els Pets. Va, que s'acosten dies transcendentals! #Catxonduipalote!!