Aquesta tarda dos alumnes del meu grup (1r) hauran après una lliçó que mai oblidaran: Un d'ells m'ha demanat anar a fer un pipí. Cap problema. Resulta que quan sortia de l'aula ha animat un altre company a acompanyar-lo sense que jo m'adonés. El que m'havia demanat permís ha tornat al cap d'una estona (una mica llarga per al meu gust) i ha tornat al seu lloc com si res.
Al cap d'una estona m'ha comentat que el company, a qui havia animat a acompanyar-lo (sense reconèixer aquest fet), estava trigant molt a tornar. Jo li he dit que no es preocupés que ja vindria, que potser en comptes de pipí devia estar fent popó. Al cap de poc el que ja era a classe ha tornat a insistir que el company trigava molt. Jo ja començava a tenir la mosca al nas.
Així que quan un altre alumne m'ha demanat anar al WC li he dit que digués al que encara hi era que el mestre volia saber que què passava que trigava tant. En aquestes, entra el secretari i em demana que surti de l'aula. Surto i em trobo l'alumne que suposadament encara era al WC, assegut a fora, plorant.
Em comenta el secretari que l'havia sentit cridar i plorar dins d'un WC, i que havia anat a obrir la porta que quedava atrancada. El nen li havia explicat al secretari que el company que l'havia animat a acompanyar-lo li havia tancat la porta a traïció sabent que quedava atrancada. Li he retret al nen que plorava que hagués marxat sense permís animat per un company, que a sobre l'ha deixat tancat. Al que l'havia tancat li he dit que no se sí puc confiar en ell quan li dono permís per anar al WC, i que a sobre no ha tingut el valor per reconèixer que havia deixat tancat el company tot i saber que el company encara era allà tancat (sort del secretari).
És a dir, que els dos alumnes han pres decisions errònies i tots dos han patit per les decisions preses. Només queda explicar els esdeveniments a les famílies, però suposo que la lliçó ja està apresa. O no.
