"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 30 de maig del 2014

Mites i llegendes: El model educatiu suec.


(Sovint alguns s'omplen la boca lloant els models educatius dels països del nord d'Europa. Aquest article desemmascara les misèries del model educatiu suec, model on s'emmirallen alguns dels capitosts dels nostres governs. Cap aquí ens volen dur aquesta colla de neoliberals-conservadors o conservadors-neoliberals).  

(Article d'Andy Robinson aparegut a La Vanguardia digital el 24 de maig).

Son dos escuelas a media hora en metro la una de la otra,. Pero son mundos aparte. En el gardskole (colegio) del barrio periférico de Husby, gestionado por el municipio de Estocolmo, la mayoría de los niños son inmigrantes de Somalia , Eritrea o Medio Oriente que viven en los bloques del polígono al lado. Dos colegios en Husby y sus alrededores fueron incendiados en los disturbios de mayo del 2013.

En el barrio céntrico de Södermalm en Estocolmo, la gran empresa proveedora de servicios de enseñanza AcadeMedia, -cuyo princpal accionista es el fondo de inversión EQT-, acaba de abrir la escuela número 400 de su franquicia sueca. AcadeMedia tiene doce marcas distinas de escuela y el nuevo instituto, es de la linea Drottning Blankas (Reina Blanca). Tendrá unos 340 alumnos de 16 a 18 años y 38 profesores. “Seguimos el mismo patrón que otras escuelas Drottning Blankas; es como ensamblar un mueble de Ikea”, dijo Norma Aznar directora de la escuela, oriunda de Zaragoza.

El instituto en Södermalm es una de miles de llamadas escuelas libres, pioneros del proyecto mas radical de privatización de la enseñanza del mundo. Suecia es el único pais que permite que compañías con animo de lucro se hagan con la gestion de escuelas publicas. Se creó un sistema de vales o cheques (vouchers) estatales, uno para cada niño de edad escolar -equivalentes a unos 8.400 euros al año por niño- para que padres e hijos puedan elegir la escuela que quieran. Es una vieja idea de la derecha libertaria. “Las voucher schools son un sueño erótico de los republicanos en el sur de EE.UU. ; aqui existen”, me dijo el sociologo Lars Trägårdh.

AcadeMedia ingresó 550 millones de euros en el 2013. Gracias a compelejas operaciones de ingeniería fiscal que parecen haber usado los fondos de EQT en paraisos fiscales como la Isla de Guernsey, el ingreso neto de AcadeMedia en 2012 ascendió a la cifra astronómica de 147.000 millones de coronas suecas (15.000 millones de euros). “Estos beneficios son posibles porque emplean a menos profesores, hacen mas enseñanza por ordenador, tienen menos bibliotecas”, dijo Anne Sofia Holm, de la Universidad de Boras.

Todo indica que la polémica desatada en torno a la privatización pasará factura electoral al gobierno conservador-liberal de Federik Reinfeldt . Suben los socialdemócratas (y la alianza de izquierdas) en los sondeos que ahora se oponen al animo de lucro en la enseñanza pública. Ni los demócratas suecos de ultra derecha son neoliberales como Reinfeldt cuando se trata de transferir fondos del estado a los bolsillos de los inversores multi millonarios de fondos de inversión en paraisos fiscales.

No ayudó nada a Reinfeldt que John Bauer, otra empresa financiada por un fondo especulativo cuyo consejero delegado Anders Hutlin había sido asesor del gobierno en el proyecto de escuelas cheque, suspendiera pagos en junio del año pasado, dejando a miles de niños en la calle. La decisión de cerrar las escuelas fue tomada por el fondo de private equity Axcel que financió la expansión de John Bauer en el sector de escuelas libres . Hutlin , el guru sueco del sistema de vales escolares y privatización, no solo sostiene que la quiebra de de John Bauer es la prueba de que el sistema funciona bien sino que creó su propia empresa para hacerse con la gestión de tres de las escuelas cerradas. “Desde una perspectiva general, creo que esto demuestra lo bueno del sistema”, llegó a decir en el Times Educational Supplement tras la quiebra de John Bauer. “La alternativa sería que las escuelas malas fuesen protegidas (..) eso sería muy malo para los estudiantes”, sostuvo. ”Estamos en la fase schumpeteriana de la enseñanza en la que se defiende la idea de destrucción creativa”, me comentó Holm en referencia a la insólita filosofia pedagógica de Hutlin.

El nuevo revés para el gobierno llega con el último ranking PISA que mide la calidad de la enseñanza en más de 300 paises. Suecia ha caído más que ningún otro pais y se situa por debajo de la media.. Finlandia, en cambio, donde el sistema de enseñanza se basa en una oferta uniforme de escuelas públicas gestionadas directamente por el estado , es uno de los lideres del ranking PISA. Esta explicación sacada de una entrevista a la ministra de educación finlandesa Krista Kuru, resume la diferencia abismal entre el modelo igualitario finlandés y el sistema neoliberal sueco que convierte el “derecho a elegir” en un pretexto por convertir la enseñanza en una mercancía. “Nosotros creemos en nuestras escuelas porque consideramos que todas las escuelas son iguales . No vamos “de compras” en busca de una escuela en Finlandia y no tenemos qué decidir en que barrio vamos a vivir para que nuestros niños vayan a una buena escuela”.

Aunque no sea el único factor, hay motivos para pensar que el fracaso de la enseñanza sueca tiene que ver con la privatización y el fomento de la competencia entre escuelas, lo que Krista Kuru llama “ir de compras” en busca de la escuelas de tu gusto . “Hay cada vez mas diferencias en Suecia entre escuelas y esto perjudica la enseñanza en su totalidad”, dice Anne Sofia Holm. “Los niños quieren elegir escuelas en las que los otros estudiantes sean como ellos”. Es el camino a la segregación y hay pruebas en EE.UU el Reino Unido y ahora en Suecia , de que provoca un deterioro de la calidad de la enseñanza para la mayoría.

Pero las grandes empresas suecas de enseñanza privada , respaldadas por los fondos y la propaganda de gobiernos y sus think tanks desde Londres a Madrid, pasando por Houston, ya exportan el modelo. Primero al Reino Unido donde el gobierno de David Cameron es un gran admirador de las reformas suecas. Después, quizás, a España. La Fundación Faes hará todo lo posible para que sea así (quizás con la ayuda de Alejo Vidal Cuadras, director en España de 3 i un fondo de private equity -que busca oportunidades de negocio en la privatización de la sanidad y la enseñanza). Este informe de la FAES, califica el sistema de privatización sueca como un éxito rotundo que debe ser adoptado en España. Titulado El cheque escolar para elegir en libertad la educación de nuestros hijos, sostiene que “la aplicación generalizada en España de una propuesta de este tipo podrá generar unos resultados positivos similares a los que se han alcanzado en los ejemplos mencionados (se refiere a Suecia) pero con una ventaja añadida: la educación , especialmente en comunidades con gobiernos nacionalistas, está cada vez mas condicionado por la propaganda política. Si los padres recuperan poder de deicisión, la incidencia del adoctrinamineto en las escuelas será menos grave”.

Pero, como bien saben ahora millones de padres y niños en Suecia, la propaganda e indoctrinamiento de verdad, es de quienes defienden el negocio mutlimillonario de los fondos de private equity en la nueva enseñanza privada financiada al 100% por el estado como si se tratase del ejercicio de la libertad individual.

dijous, 29 de maig del 2014

Ara sí, crònica de la jornada castellera-festiva del passat dissabte.


3d9f al pati interior de la Seu d'Ègara.

El passat cap de setmana els Minyons hem celebrat el primer acte de celebració del 35è aniversari, amb la Diada del Patrimoni a la Seu d’Ègara. Ha estat un cap de setmana intens, i ara us en faré cinc cèntims des de la meva vivència personal.

Divendres vaig arribar al local cap a l’hora de sopar i el Cesc em va presentar al grup d’amazigs d’Al-Hozeima que ens visitaven per enllestir el viatge al Rif d’aquest estiu. Un parell d’ells havien de fer dues nits a casa meva i vam quedar d’acord per emportar-me’ls després d’assaig.

L’assaig del divendres va ser força potent, amb molta gent i bones proves. Vam poder enfilar fins a quints el cinc i el dos (de nou), i vam acabar de perfilar els castells que es volien portar l’endemà a plaça. En acabat l’assaig es va realitzar el primer pica-pica solidari amb menjars fets o comprats per gent de la colla, i val a dir, que en general, tothom va quedar força satisfet amb el resultat de l’experiment. A destacar la paletilla duta pel Timi, que va esdevenir un dels menjars estrella (fins i tot pel grup de marroquins...).

L’endemà dissabte, havia d’anar a les instal·lacions del club Egara per tocar el tabal per un pilar que havíem de fer els Minyons amb motiu de la celebració d’una trobada internacional de jugadores d’hoquei veteranes. Finalment no em van necessitar com a tabaler, i vaig ajudar a la pinya, tot i que amb totes les dones que es van apropar a fer pinya potser no hagués calgut ni la meva presència. Deu haver estat un dels pilars més voltats de la història dels castells, ja que la gran majoria de les 300 o 400 participants van apropar-se alegrement. Dones alemanyes, belgues, argentines, malaguenyes, holandeses, catalanes... Un plaer vaja. I totes ben netes i polides.

Per la tarda, cap a les sis va arrencar la jornada castellera amb el pilar caminant des de la plaça de la Creu Gran fins a la plaçadel Rector Homs, passant per l’emblemàtic (i per uns quants encara de trist record) pont de Sant Pere. En poc més de 7 minuts el pilar va recórrer els poc més de 350 metres de trajecte. La inexperiència i el desgast general van ser els causants de que el pilar acabés cedint al final del trajecte quan s’acabava de girar 180º.

Un cop dins de les esglésies de Sant Pere, i just al davant de l’església de Santa Maria, vam arrencar l’actuació pròpiament dita, acompanyats de la Colla Joves Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell. Amb un bon nombre d’espectadors expectants, vam enllaçar el 5d8, el 3d9f, i el 7d8. I vam arrodonir la magnífica actuació amb el pd7f (tots tres darrers, noves estrenes de la present temporada). Les cares de felicitat per la feina feta i pels èxits assolits eren evidents, i fins i tot, es va poder sentir en dues ocasions el crit de guerra dels Minyons: Lolololololololo...

Pel que fa a les colles convidades, destacar l’excel·lent paper dels Nens, que van venir a Terrassa al 120% i es van apuntar la seva clàssica de vuit (3d8, 2d7, 4d8) més matinera de la història. Xapó. Pel que fa a la Joves, van venir mancats d’efectius i amb algunes baixes de castellers del tronc, i es van haver de conformar amb el 4d8, el 3d8 i el 5d7.

Després dels castells, encara quedava la festa. I la festa va ser “blutal”, com dirien els Strombers, el grup estrella de la nit. Després d’omplir una mica l’estómac amb la fideuà que ens van preparar a la mateixa plaça, va començar el concert amb les Gralles Grillades, els Sigelpa i els Strombers. Poc a poc va anar arribant gent a la plaça i al final la cosa feia patxoca. Els Strombers, com sempre, van estar genials i van fer bellugar el cos a tot quisqui. Es van fer un munt de pilars (excessiu, fins i tot, pel meu gust) al llarg del concert, sobretot quan van tocar el tema dedicat als castellers “tocant el cel amb la mà”. Destacar la marxa d’alguns integrants de la canalla, que van deixar ben claret que estan a “tope”. (No sé si algun d’ells havia begut Red Bull o massa Coca-Cola...).

La festa encara va continuar al local de la colla, on crec que hi devia desplaçar-se com a mínim la meitat de la gent que hi havia al concert (hehe). Castellers de diverses colles, molts muixerrillos, i molta guineu desbocada. A alguna hora vaig decidir retirar-me i anar a fer nones, sense ser conscient de la sorpresa final que em deparava la jornada...

dimecres, 28 de maig del 2014

El "temazo" del dimecres. KOP - "Desalojos son disturbios"


Tota la ràbia que escapa per la boca del Juanra dels KOP en aquest tema (Internacionalista, 1998), és la que sentim molta gent després que hagin desallotjat Can Vies al barri de Sants de Barcelona. Un casal okupa amb 17 anys d'història, exemple d'autogestió, convivència, participació, compromís, i integració al barri. Està clar que al poder li fa esgarrifança tot el que soni a pensament crític i consciència social, i és per això que envia a les seves forces repressores a posar ordre quan li convé.

I jo em pregunto, si fem estudiar als nostres alumnes la revolució francesa, i la revolució russa com a exemples lloables d'alçaments populars contra la tirania, com és possible que ara critiquem que uns quants activistes cremin uns contenidors o una excavadora? O potser hauran de passar 100 o 200 anys perquè els historiadors lloin les lluites actuals?

dilluns, 26 de maig del 2014

Eleccions europees: l'autèntica bufetada a Navarro, #SenyoraPapereta.


Ahir es van celebrar les eleccions al Parlament europeu, i a Catalunya va guanyar ERC, que no guanyava unes eleccions a Catalunya des de l'any 1936! El fet més destacable a banda de la victòria d'ERC a Catalunya, és el significatiu augment de la participació a casa nostra (10 punts respecte al 2009), i del vot sobiranista, o millor dit, dels partits a favor del Dret a Decidir, que passa del 37%  al 60% dels votants (incloent-hi els votants del partit d'arrel espanyola Podemos). Això deixa ben clar que una bona part de la societat catalana continua molt sensibilitzada i mobilitzada a cinc mesos vista del referèndum per la independència (9-N).

Pel que fa als resultats a Terrassa, feu socialista per antonomàsia des de la reinstauració de la democràcia, els socialistes s'han fotut una patacada de la mida d'un camp de futbol. En concret de l'estadi olímpic municipal, amb capacitat per 11.000 espectadors. Aquests són els votants que ha perdut el senyor Navarro a casa seva!!! Si no li va fer mal el cop de la Senyora d'Ullastrell, suposo que aquest nou cop sí que el deu haver deixat ben "grogui". ERC s'ha beneficiat d'aquest fet i s'ha col·locat com a primera força municipal, passant de 3.841 a 14.368 vots. Increïble! És possible un alcalde independentista a Terrassa? Temps al temps...

I en clau espanyola, destacar les lògiques baixades tant del PP com del PSOE (la d'aquests darrers ha suposat la renúncia del seu Secretari General, Pérez Rubalcaba), l'increment de la resta de partits de l'oposició (UPyD, Ciudadanos, IU...), i l'aparició estel·lar d'un nou partit vinculat al moviment del 15-M (Podemos). Encara trobo que han baixat poc els dos partits hegemònics, però que s'hi pot fer si la majoria dels votants són uns alienats amb menys sentit crític que un mico...

I de la resta d'Europa... tampoc m'hi he fixat massa, però pel que sembla hi ha un fort auge de populistes i de partits d'extrema dreta xenòfobs i racistes (Holanda, França, Grècia, Anglaterra...). Mala peça al teler. M'estranya i m'indigna especialment el cas francès. Tanta revolució i tanta hòstia per acabar així... 

diumenge, 25 de maig del 2014

Diumenge de ressaca després de la 1a Diada del Patrimoni dels Minyons.

Foto: La Vanguàrdia.

Avui m'hagués agradat fer la crònica de la memorable jornada castellera, i festiva, que vam celebrar el Minyons ahir dissabte, però la ressaca no perdona, i crec que no tinc el cap prou clar per descriure com requereix totes les emocions viscudes. Us deixo però, una de les tantes imatges de la jornada que han aparegut avui a les xarxes i a diferents mitjans. Una de les més emotives i fascinants. El pilar caminat al seu pas pel pont de Sant Pere. 

I aprofito l'ocasió per felicitar públicament a la Berta i al Guillem pel naixement de la Pola. Què entranyable, el dia que el putu Madrid guanyava la "décima"...

dijous, 22 de maig del 2014

Luis Enrique, presentat com a nou tècnic del Barça.


Aquest passat dimarts es va fer la presentació oficial del nou entrenador del Barça en substitució del Tata Martino, l'asturià Luís Enrique, exjugador blaugrana (1996-2004) i extècnic del Barça B, de la Roma i del Celta de Vigo successivament. Sembla arribar, doncs, amb el bagatge i l'experiència suficients per assumir aquest nou i exigent repte.

Cal destacar el coneixement que té de la casa, de la cantera, i de tot l'entorn que envolta a aquest club. A més a més, diuen que és força exigent amb els jugadors pel que fa a la condició física (factor clau si aquest equip vol tornar a excel·lir com en èpoques passades), així com pel que fa a l'actitud tant als entrenaments com als partits. Crec que si alguna cosa li cal a aquest equip ara per ara, és algú que els faci córrer i que els torni a endollar física i mentalment.

Serà pràcticament impossible, inevitable si més no, no fer comparacions entre la feina de Luís Enrique i la que va dur a terme el Pep Guardiola quan va agafar el primer equip l'estiu del 2008. Tots dos han estat jugadors destacats i carismàtics del Barça, han entrenat al Barça B, i tenen una gran capacitat de lideratge i de raonament. Tots recordem (massa i tot potser) l'excel·lència i els títols de l'era Guardiola... tant de bo Luis Enrique sigui capaç de tornar a l'equip a la senda de l'èxit.




dimecres, 21 de maig del 2014

El "temazo" del dimecres. Strombers - "Festa Blutal"


Dissabte els minyons celebrem la festa del local i 35 anys amb tota una sèrie d'actes a l'entorn de les esglésies de Sant Pere, que aspiren a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat de la Unesco com els castells des de fa tres anys. A partir de les 18:00 hi ha previst un pilar de 4 caminant des de la plaça de la Font Trobada fins al recinte de les esglésies, actuacions de diversos grups de cultura popular, l'exhibició castellera amb els Minyons, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell, un sopar popular, i un concertàs amb les Gralles Grillades, els Sigelpa (Punk irlandès/Terrassa) i els mítics Strombers. Vaja, com per perdre-us-ho! La festa que mai s'acaba, una festa blutal!!!

dimarts, 20 de maig del 2014

Enrique Pinti, humorista argentí parlant d'educació l'any 1990 en l'espectacle "Pinti y aparte".


Interessant monòleg d'aquest humorista, actor, escriptor, dramaturg, director teatral argentí, al voltant de l'educació. Sorprèn la velocitat amb la que desgrana els seus arguments, i la facilitat per llançar exabruptes i paraules malsonants i quedar-se tan ample. Una espècie de Pepe Rubianes a l'argentina. Més enllà de les paraulotes, val la pena escoltar les veritats com a temples que deixa anar. I pel que fa a les paraulotes... doncs això, no són res més que paraules. Hi ha coses molt pitjors que les paraulotes a la vida. Però molt!

dilluns, 19 de maig del 2014

Salvados - José Mujica, president d'Uruguai.



Ahir al programa Salvados de La Sexta, el Jordi Évole va entrevistar al president de l'Uruguai a la casa d'aquest a Montevideo. Havia sentit a parlar d'aquest president, de la radicalitat del seu ideari, de la seva senzillesa i sobrietat, però escoltant-lo ahir va néixer un nou mite dins del meu imaginari mitològic. Un president d'un país que sembla una persona honesta i sincera, i que predica amb l'exemple!!!

Podeu veure l'entrevista completa aquí. Val molt la pena. Aquest president és un autèntic filòsof i un humanista de cap a peus. No sé fins a quin punt aquest home podrà fer front al sistema capitalista que tot ho pot, també al seu país (reconeix que està bastant lligat de mans i peus a l'hora de prendre decisions), però està clar que no defallirà en aquesta lluita. De moment ja ha aconseguit legalitzar el comerç de marihuana, l'avortament, el matrimoni homosexual...

dissabte, 17 de maig del 2014

Una final al final de la lliga.


Avui el Barça té l'oportunitat històrica de guanyar el títol de lliga en el darrer partit del campionat, a casa, i davant de l'actual líder de la competició i únic aspirant, juntament amb els blaugranes, al títol. Tot a un sol partit, a cara o creu. Al Barça solament li serveix la victòria. Als matalassers els basta amb un empat.

La victòria blaugrana pot implicar que d'aquí a poc hagi de desplaçar-me fins a Montserrat, xino-xano, per bocasses... Algú més s'anima?

divendres, 16 de maig del 2014

Roger Schank: “La evaluación mata a la educación”

Roger Schank

(Entrevista apareguda al portal digital "Tiching" al novembre del 2013. Interessants reflexions d'aquest teòric de l'educació, de la intel·ligència artificial i de la psicologia cognitiva. A la seva web personal deixa ben clars quins són els principals problemes del sistema educatiu: el què s'ensenya i com s'ensenya!)

Sus opiniones acerca del actual sistema educativo son muy negativas. ¿Qué cambios propone?
Debería reducirse el número de profesores, ya que el único motivo de que haya tantos es económico. La educación debería ser un diálogo, una conversación. La educación debería consistir en “yo trato de hacer algo y el profesor me ayuda sólo si necesito su ayuda”. Este es el modelo que tiene sentido para la enseñanza.
¿Entonces los profesores dejan de ser esenciales para la educación?
No, los profesores son muy importantes pero les han relegado a un rol verdaderamente estúpido. Si te fijas en cursos de tercero y quinto en Estados Unidos verás que los profesores están presionados para que sus alumnos consigan mejores notas, ya que en caso contrario, sus salarios se ven modificados. Todo el sistema está corrompido. ¿Por qué crees que existen las clases?
Dígamelo usted…
Simplemente por razones económicas. Pon a un grupo de niños juntos y lo único que van a hacer es torturarse unos a otros. A los niños les asusta ir a la escuela porque temen que alguien se meta con lo que llevan, con su aspecto…
¿Y qué deberíamos hacer?
No debería haber clases.
Pero sin clases,  ¿cómo aprendemos?
Pongamos por ejemplo que a mí me gustan los aviones, diseñar aviones. Debería estar en contacto con otros niños a los que también les guste diseñar aviones y estar conectados en un entorno online. Podríamos hablar entre nosotros, trabajar juntos diseñando aviones y pasar un buen rato haciéndolo. ¿Por qué los niños deben estar en una clase donde todos hacen lo mismo en el mismo momento?
También está en desacuerdo con las materias que se imparten.
Las escuelas están enfocadas a entrenar intelectuales. Pero el hecho es que hay muy pocos intelectuales, a mí me preocupa la gente corriente. ¿Por qué tenemos que enseñar matemáticas después de quinto curso? Enseñar álgebra a todos los niños es ridículo.
Según sus investigaciones, ¿cuál es la mejor forma para aprender?
Aprender haciendo. Los estudiantes sólo pueden aprender con experiencias. Les tienes que poner en situaciones que sean interesantes para ellos. El aprendizaje sucede cuando alguien quiere aprender, no cuando alguien quiere enseñar.
Pero hay contenidos que sólo pueden aprenderse mediante la memorización, ¿no?
No. No puedes aprender nada memorizándolo. Si aprendes algo de memoria sólo te servirá para pasar un examen. En el primer día de clase en la Universidad, solía preguntar a mis estudiantes: ¿quién puede superar los exámenes que hizo el año pasado ahora mismo? Y todos respondían lo mismo: no podemos.
¿Cree que aprender mediante el modelo que defiende es más lento que mediante la memorización?
Sí, pero la velocidad no es un parámetro que deba influir en la educación. Tenemos la falsa percepción de que la educación consiste en tratar todas las materias, pero en realidad no es así. Claro que aprender haciendo las cosas es un proceso lento, pero si aprendes memorizando lo vas a olvidar y no te va a servir para nada. Lo que tenemos que hacer es alejarnos de las asignaturas y de la enseñanza tradicional. Y aprender hablando con la gente, y dejando que  se aprenda “haciendo” aunque sea un proceso más lento.
Y según su modelo, ¿cómo evaluamos a los estudiantes?
La evaluación mata a la educación. La manera de evaluar es mediante la experiencia. No hay mejor fórmula para conocer tus capacidades que poniéndolas en práctica con casos reales.
¿Los profesores están preparados para enseñar de la forma que comenta?
No, porque les han enseñado mal. Pero, ¿sabes que la mayoría de docentes están de acuerdo conmigo? Cuando les digo que defiendo un modelo en el que tienen que prestar atención individualizada a cada niño, no hay ningún profesor que me diga que no está de acuerdo. Es el sistema que les dice a los profesores que no pueden hacerlo.
¿Son beneficiosas las nuevas tecnologías como Tiching para este modelo?
¡Claro! Básicamente creo que todo debe hacerse online. Volvemos al ejemplo de antes. Si yo  quiero diseñar aviones, las tecnologías pueden ponerme en contacto con gente de todo el mundo que quiera diseñar aviones. No tienen que estar todos en mi pueblo. La localización es el problema de la educación.
¿Incluso los niños más pequeños deben aprenderlo todo online?
No. Bueno, sí y no. Empezamos por definir para qué sirve la escuela, que muchas veces lo olvidamos. La escuela es para que los padres puedan dejar a sus hijos y tener un descanso. Cuando digo “quiero eliminar las escuelas” muchos padres dicen: “¿qué voy hacer todo el día con mis hijos? Tengo que ir a trabajar”.
Por tanto, muchos padres estarán en desacuerdo con sus ideas…
No estoy proponiendo que no haya espacios donde puedan ir los niños y estar supervisados. Todo el material debe estar online, porque no puedes tener un profesor que sepa de todas las materias. Pero pueden indicarles los  materiales o programas que  pueden utilizar para, por ejemplo, aprender a diseñar aviones; supervisar lo que están haciendo y asegurarse de que no corren ningún riesgo.

dijous, 15 de maig del 2014

L'adéu del gran capità.



Avui s'ha acomiadat oficialment com a jugador de futbol en actiu Carles Puyol, un dels més grans mites futbolístics que ha donat el club en tota la seva història, per trajectòria, entrega, sentiment, compromís, i en definitiva, exemplaritat. Una lesió de genoll ha acabat amb la seva carrera professional als 36 anys, després de 15 anys al primer equip del Barça i prop de 20 com a blaugrana. En aquest temps Puyol ha guanyat tot el que un jugador de futbol pot aspirar a guanyar, i ha estat una peça clau del cicle triomfal de l'equip en la darrera dècada. El trobarem a faltar, i difícilment tornarem a veure un jugador com Puyol, tot cor, tot sacrifici, tot un exemple!

dimecres, 14 de maig del 2014

El "temazo" del dimecres. Def Con Dos - "Veraneo en Puerto Hurraco"



España ya no es roja, España no es azul,
España ahora y siempre es negra como el betún.
Morir o matar por hacer trampas en el mus.


Precisament ara, que s'ha posat de moda desprestigiar el procés sobiranista a base de criminalitzar-lo i voler-lo responsabilitzar d'una suposada crispació social, van i es carreguen per l'esquena d'uns quants trets a la presidenta de la Diputació de Lleó. Eh! però sense crispació... Per a alguns, l'autèntica crispació solament es viu a Catalunya degut als independentistes, i a fets com l'ocorregut a Terrassa fa un parell de setmanes quan una senyora de 63 anys va etzibar (suposadament) una bufetada al secretari general dels socialistes "catalans", Pere Navarro. Senyors, si això és la crispació, que no arribi la pau.

La cançó "Veraneo en Puerto Hurraco" dels Def Con Dos, un grup madrileny de finals dels 80 que continua en actiu, parla d'aquesta Espanya negra i macabra que cada cert temps apareix als mitjans per successos com els de Lleó de l'altre dia, o els de Puerto Hurraco l'any 1990.

dilluns, 12 de maig del 2014

Les Gralles Grillades a la Fira Modernista.



Ahir va ser dia de ressaca castellera després de la magnífica actuació amb motiu de la Fira Modernista del dissabte a la tarda-vespre. Però quina millor manera de fer passar la ressaca que escoltant al grup de grallers de la colla, les "Gralles Grillades", que disfressats d'època ens van oferir un bon repertori a la nombrosa concurrència. Xapó!

Personalment, m'encanta el grup de gralleres i grallers que s'ha anat consolidant a la colla. Després d'uns anys de crisi i inestabilitat a finals dels 90 i principis del segle 21, sembla que la cosa s'ha anat consolidant amb un grup nombrós i fidel, amb bon rotllo i harmonia, i amb una més que destacable implicació del col·lectiu amb la colla. I és que a més són simpàtiques i senzilles, gens dives... a veure si altres prenen exemple!

Us he deixat una gravació d'ahir mateix al vermut musical de la Fira Modernista al pati del nostre local. La peça és una composició del Roger Aulet, dels Laietans, per la passada Culturassa, i ahir la van tocar davant l'atenta mirada del seu compositor.

diumenge, 11 de maig del 2014

Primers 3d8 i 4d8 simultanis de la nostra història!! Bé Minyons!


Davant d'aquesta imatge, sobren les paraules per descriure el que ahir vam viure a la plaça del Raval de Montserrat, davant de l'entrada del Mercat de la Independència. Un 3d8 i un 4d8 simultanis que donen fe del potencial d'aquesta colla, i de les ganes de continuar creixent.

Segurament, aquesta fita queda lluny, a nivell de dificultat, d'altres gestes assolides al llarg dels nostres 35 anys d'història, però ha significat, indubtablement, un repte engrescador i motivador per la gent de la colla (només calia veure la gentada que érem ahir), i alhora, un factor de reivindicació de colla gran, per potencial tècnic i humà.

La jornada castellera es va completar, per part nostra, amb el 2d8f d'inici, el 5d8 a la tercera ronda, i el pd6. La colla convidada, els Xics de Granollers, van realitzar sense suar a penes, el 4d7, el 2d7 i el 3d7.

I tot això en el marc de la Fira Modernista, aquesta festa terrassenca en que l'ajuntament menysté i maltracta a un dels principals (per no dir "el principal") exponents/referents de la cultura popular (per no dir simplement "de la cultura" a seques) de la ciutat. Per cert, què devien estar fent els de l'altra colla de la ciutat a la mateixa hora? Em miraré els diaris a veure que hi diuen... Hahahahahahahahaha. (per si no quedava clar el sarcasme).

dijous, 8 de maig del 2014

12a Fira Modernista a Terrassa aquest cap de setmana.


Demà arrenca la 12a edició de la Fira Modernista, festa originalment pensada per treure un rèdit comercial, i que ha acabat esdevenint una manifestació cultural popular en tota regla gràcies al tarannà participatiu, voluntariós i orgullós d'un bon grapat de ciutadans terrassencs. Sense aquesta participació altruista i fidel de molts terrassencs, la Fira no deixaria de ser una gran trobada de comerciants, artesans i companyies artístiques diverses a catxet, com succeeix a molts altres indrets que celebren aquest tipus de fires i festes.

Per posar un exemple, la nostra colla, els Minyons, tornarem a participar activament de la Fira, sense cap recompensa econòmica especial, més enllà del paupèrrim conveni anual amb el nostre ajuntament. Obrirem el nostre local per fer-hi visites, concerts, àpats, caramelles, ballades de gegants... i tot això li costarà a l'ajuntament zero euros. Una ganga vaja!

Aquest any, també plantarem castells per la Fira, tot i que no ens deixen fer-ho com en edicions anteriors. Es veu que l'altra colla de la ciutat s'ha acabat sortint amb la seva per tal de que no puguem fer els més alts castells a la Plaça Vella. Volen fer alguna pallassada del tipus castells a l'antiga i rapidet, perquè no els podem passar la mà per la cara. Suposo que no els agrada això de que la gent es dediqui a comptar el nombre de pisos dels castells d'una i altra colla, i prefereixen que es fixin en els mocadors i les camises "modernistes". Vaja, com si fa 100 anys no es fessin castells dels grossos...

En fi, que aquest any el nostre estimat ajuntament ens envia al davant del Mercat de la Independència per no fer enfadar a l'altra colla de la ciutat (que any rere any omple de públic el Raval de Montserrat amb els seus castells, i que acumula portades i articles als més importants diaris nacionals), i hauríem de demostrar-los (a tots plegats) que els castells poden ser un gran esquer i un bon reclam de públic també dins de la Fira Modernista. Si es compleixen les previsions i som capaços de portar el 3 i el 4 de 8 simultanis per primera vegada en la nostra història, a banda d'altres castells de nivell, no dubto que els Minyons serem notícia el dilluns, fins i tot per sobre de la mateixa Fira.

dimecres, 7 de maig del 2014

El "temazo" del dimecres. Lluís Llach - "Cal que neixin flors a cada instant"


Avui, en Lluís Llach fa 66 anys, i malgrat que ja fa uns anys que es va retirar dels escenaris, la seva música continua formant part de les meves estones "melómanes". Aquest tema, inclòs al disc "Els èxits de Lluís Llach", publicat el 1968, és un dels meus preferits. Per una banda, em porta records de l'avi pagès, i per altra banda, m'estimula a continuar mirant endavant amb il·lusió cap al nou horitzó que se'ns presenta. 

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar,
l'hem d'anar regant,
encara que l'osada ens faci mal.

No somniem passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

dimarts, 6 de maig del 2014

Espectacular torre humana de 9 pisos dels Govindes de Bombai.









El passat mes d'agost a la tradicional festa del Dahi Handi, a Bombai, el grup de govindes del Shiv Sai, van aconseguir pujar i baixar una torre humana de 9 pisos, fita mai aconseguida per cap agrupació de govindes fins aleshores. Cal destacar la velocitat amb que aquests acròbates executen (enlairen i desmunten) les seves construccions, i la depurada tècnica dels govindes que són capaços de mantenir l'equilibri sense la necessitat de remenar peus, ni modificar la posició (ben alçats). Aquests són, al meu entendre, els factors clau de l'èxit d'aquestes construccions.

Potser els castellers hauríem de fixar-nos una mica més en la tècnica dels govindes per tal de millorar l'execució dels nostres castells. Sens dubte, si pretenem algun dia fer realitat les estructures amb 4 bases (pilar de 9, torre de 10...), no aniria gens malament fixar-nos-hi una mica, i intentar aprofitar tot allò que sigui imitable, tenint en compte, tanmateix, les evidents diferències entre castellers i govindes.

dilluns, 5 de maig del 2014

Doble espectacle a la Sagrada Família.

2d8f davant de la Sagrada Família (foto: Mireia Comas).
Ahir els Minyons vam tenir el plaer de tornar a actuar al barri de la Sagrada Família de Barcelona, per segon any consecutiu, davant de la catedral ideada per Gaudí, convidats per la colla del barri, els Castellers de la Sagrada Família (3d7ps, 5d7, 4d7p), i acompanyats, a més a més, pels Xics de Granollers (2d7, 4d8, 5d7).

Com, lamentablement, ve sent habitual darrerament, l'actuació va començar amb més de mitjà hora de retard, i tot i que les tres colles vam anar per feina, la cosa es va allargar fins passades les 15!! I a dinar a les 16:30!!! Potser que ens ho fem mirar...

Pel que fa als castells, vam patir el primer entrebanc de la temporada, al quedar en intent el 4d8 amb l'agulla a la segona ronda. La resta de l'actuació però, va sortir rodona amb el 2d8f d'inici, el 3d8 de repetició, el 5d8 i un curiós vano de 6. Personalment, deixaria aparcats els castells amb agulla fins al segon tram de la temporada, després de Santes, per evitar castigar massa als pilaners (físicament i psíquica), i concentrar esforços en altres castells (2d9fm, 5d9fm, 9d8, pd8fm). Ja en són suficients de cara a Festa Major i Santes, i no ens podem permetre el luxe de patir caigudes que ens debilitin mentalment de cara a la resta d'estructures...

Cal destacar, i felicitar-nos tots plegats novament, pel diàmetre de les pinyes i el personal que vam tornar a mobilitzar (tres autocars i moltes bicis i cotxes). A veure si no afluixem i veiem els primers castells de 9 aviat!

divendres, 2 de maig del 2014

Creadors universals: Leonardo Da Vinci.

Estàtua de Leonardo a Florència.
Avui es compleixen 495 anys de la mort d'aquest científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor, italià. Estem parlant, potser, de la persona més talentosa i polifacètica que ha donat la humanitat en tota la història. Em pregunto com s'ho deuria fer el bo d'en Leonardo per aprendre tantes coses sense haver passat per una escola...

Avui que hem sabut que el David de Miquel Àngel comença a esquerdar-se, després de més de 500 anys en peu, val la pena recordar al gran Leonardo i el gran llegat que ens va deixar. Us deixo algunes imatges d'unes quantes obres de referència del mestre de Vinci (La Toscana).

La Gioconda.

Estudi sobre l'embrió humà.

L'home de Vitruvi: estudi del cos humà.

El sant sopar.

Autoretrat.

Estudi i disseny d'un aparell volador.