"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 30 de juliol del 2019

Cuba (10 i darrer) - La Habana.

Gent pescant al malecón de La Habana.































Darrera entrada del viatge que he fet a Cuba del 3 al 28 de juliol.

Els darrers dies a L'Havana hem havanejat una mica més. Hem visitat un dels nombrosos museus que hi ha a La Habana Vieja, el de la Revolución. Ocupa un antic palau d'arquitectura colonial i hi conté informació dels processos revolucionaris de mitjans del segle 19 i segle 20. Els primers independentistes (Cespedes, Macedo, Martí) i els darrers (Fidel, Raúl, el Che, Camilo Cienfuegos...). Hi ha també informació de la guerra d'independència contra els espanyols, de la derrota del revoltats contra les casernes policials de Santiago i Bayamo l'any 1953, i de la victòria de la revolució contra el dictador Batista l'any 1959. Dels intents de la CIA per recuperar el control de l'illa i dels anys de la guerra freda. Dels projectes de desenvolupament socialista de l'illa (educació, sanitat, agricultura...).

També hem sortit algunes nits a descobrir la festa havanera. Hem estat en diversos locals i en festes al carrer. Hem comprovat que el jovent ja no està tan interessat en les músiques populars de l'illa, com la salsa, el merengue, el son... i en canvi el reggaetón s'imposa amb força. També hi ha interessants projectes musicals de fusió del rock, l'electrònica, els sons tradicionals... Vam estar a un parell de llocs interessants: La Fábrica de Arte, un espai enorme on es programen activitats de diferents expressions artístiques, i el Submarino Amarillo, un petit club on programen música en directe cada nit. Pel que fa a la música al carrer, ens vam trobar amb alguns escenaris amb motiu dels actes de commemoració del 66è aniversari dels assalts a les casernes Moncada i Céspedes, i en el principal d'aquests, a la zona coneguda com La Piragua s'hi van congregar diversos milers de persones per veure bandes de salsa en directe, especialment els populars Mickael Blanco.

Aquests dies parlant amb el propietari d'un petit bar on paràvem a menjar, el Luís, hem conegut noves maneres de (sobre)viure dels cubans que no coneixíem. Ens ha explicat que a Cuba (gairebé) tothom té algun "negoci" a banda de la seva feina per poder incrementar els seus ingressos. I que existeix un cert nivell de corrupció/frau per incrementar els minsos 30 o 40 dòlars de salari mig. També ens ha explicat que a Cuba es poden arribar a pagar 10.000 dòlars per un casament de conveniència amb un estranger que et garanteixi poder sortir de l'illa. I la manera que tenen per entrar productes des de l'estranger per poder fer negoci a l'illa. Aquest pot ser un negoci molt rodó, ja que un mòbil que a Europa o els EEUU els surt per 100 o 200 euros, a l'illa el poden vendre pel doble o més...

El dia abans de la tornada, vaig estar a punt de patir un accident greu a l'escala de l'edifici on estàvem allotjats. Baixant pels malmesos graons de l'antic edifici vaig patir una relliscada fatal i vaig caure de cul tres o quatre graons, picant amb el cul i els colzes als graons. Em vaig fer un cop fort i un tallet profund al colze esquerra, que vaig netejar, desinfectar i embenar, tot i que segurament hauria anat bé algun punt de sutura. Em podria haver fet molt mal, però per sort va quedar en l'ensurt i una ferida lleu.

La darrera anècdota del viatge va ser abandonat la Habana cap a l'aeroport. Vam decidir anar com fan els cubans per estalviar-nos els 25 euros d'un taxi privat, i com ens havia explicat el Luís, vam anar a l'estació central de tren des d'on sortien unes furgonetes per 15 pesos cubans. Quan vam arribar al lloc i vaig preguntar, la dona que semblava al càrrec ens va dir que no sortien gaires furgos ja (?). Li vaig dir que aleshores alguna sortiria, i em va dir que ja no (?). Vaig anar a preguntar a un altre paio i em va dir que havíem de preguntar qui eren els darrers de la cua per la furgo número 5, que era la que passava per l'aeroport. I així vam fer, i ens vam col·locar a la cua del 5. Quan va arribar una furgo groga de transport públic vam pujar tranquil·lament pensant que la dona del principi ens havia intentat enganyar per pura mania als turistes. Però per la nostra sorpresa, quan portàvem uns pocs metres de recorregut, la furgo va fer una nova parada per recollir més gent i va venir el conductor exigint-nos que baixéssim perquè aquell transport era exclusiu per a nacionals. (?!!) Així que vam haver de baixar, no sense remugar una mica, i vam anar a agafar el bus P12 que en la seva ruta parava a prop de l'aeroport. Des de la terminal 2 encara vam haver d'agafar un taxi per 5 CUCs per anar fins la terminal 3 d'on sortien els vols internacionals.



Aquest any, al novembre, se celebren els 500 anys de la fundació de La Habana.



Façana del museu de la Revolución.


Nens jugant a bales a un parc de La Habana Vieja.

Interior de l'àntic Teatro José Martí.


A les escales de l'accident.