"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 13 de setembre del 2020

Fer muntanya s'està convertint en oci de masses.

 

Cim de l'Everest al maig del 2019.

Excursionistes avui a La Pica d'Estats.

 

Entre aquestes dues fotos hi ha un any i escaig de diferència, i uns 10.000 quilòmetres de distància. La primera està presa al cim de l'Everest al maig del 2019, i la segona és d'avui mateix al cim de la Pica d'Estats, el més alt de Catalunya.

És evident que no es pot comparar l'ascensió de la muntanya més alta del món amb l'ascensió a la Pica, però el fet que m'agradaria destacar és que l'activitat física a la natura, com a oci, està patint dels mateixos problemes que altres activitats d'oci com puguin ser el turisme, la música en viu, o algunes festes populars molt conegudes.

La veritat, no em sembla una activitat molt desitjable pujar al cim d'una muntanya amb centenars de persones per avançar o que t'avancen. Un any té molts dies, i segur que es pot trobar un dia amb molta menys gent. Sense gent segurament serà impossible, però tampoc cal fer-ho el dia que saps que hi anirà tanta gent.

Un altre tema és la necessitat que ens creem per tenir el retrat que certifica gràficament que hem assolit un repte. La imatge d'avui a la Pica ens mostrava una filera de gent fent cua per poder-se fotografiar al costat de la creu que hi ha al cim. Reconec que a mi també m'agrada fer-ho, però no sé jo si tindria tanta paciència i ànims com per quedar-me fent cua.