L'altre dia la meva mare em va mostrar aquesta fotografia de l'avi Miquel davant l'entrada d'una masia de Viladecavalls, Can Baiona, amb la propietària. L'avi visitava els amics i coneguts del poble fins els darrers dies de la seva vida. Feien petar la xerrada i es devien posar a l'ordre del dia amb les novetats del poble, de la família, o ves a saber. M'encanta la foto perquè pot semblar una foto de fa 50 anys o més, i tot just deu tenir uns 15 anys. No sé si encara hi viu algú a la masia, però l'aspecte que tenia fa 15 anys no devia diferir gaire del de fa 50 o 100.
L'actual Viladecavalls s'assembla poc al poble que jo vaig conèixer a la infantesa. Aleshores hi havia menys d'un miler d'habitants, i avui dia ja en són més de 7.000. De petit podíem sortir de casa dels avis amb bicicleta i recórrer camps i carrers sense asfaltar. Avui dia tot aquell paisatge ha canviat completament i queden pocs camps o carrers de terra.
Avui dia per poder viure la vida de poble com fa 50 anys has d'allunyar-te més de 50 km. de Barcelona, si no més. Al Vallès Occidental, solament queda un poble poble: Gallifa, que té al voltant de 200 habitants. A partir d'aquí, ja ens anem a pobles com Ullastrell o Sant Llorenç Savall amb més de 2.500 habitants.
