Avui a l'escola hem celebrat la tradicional festa de la castanyada, fent panellets, i menjant castanyes, en màniga curta. Temperatura propera als 28º a primeres hores de la tarda i sol que escalfava a base de bé. Enguany m'ha tocat anar a per les castanyes a la tradicional parada de les castanyeres de la Rambla, i pensava si no haurien de pensar a oferir gelat de castanyes en el futur...
Doncs au, bona castanyada en màniga curta a tothom!
Avui fa 125 anys naixia a Barcelona el doctor Josep Trueta, que dona nom a l'hospital gironí més important. I quina relació té aquesta efemèride amb mi? Doncs que la setmana passada, el dimecres concretament, vaig haver d'anar a l'esmentat hospital per acompanyar un alumne del meu grup accidentat durant una activitat nocturna a les colònies. Un ensurt dels grossos ja que va haver de quedar-se en observació tres dies i aquestes coses sempre fan patir molt. Afortunadament, tot ha anat bé i l'alumne ja torna a ser a l'escola amb la resta de companys, però l'ensurt no me'l treu ningú. Curiosament, el meu pare, abans de marxar de colònies em recordava els riscos, i la responsabilitat, d'anar de colònies amb canalla, i jo li deia que no patís, que mai en els 15 anys que porto anant de colònies havia hagut de patir per un alumne accidentat... I mira tu per on.
També casualment, tornant de les colònies vaig anar a visitar el meu pare a l'hospital ja que l'havien operat el dia que jo havia marxat a les colònies, i a l'habitació del meu pare vaig conèixer la filla del pacient del costat que també era mestra, i em va explicar la història d'un alumne del seu institut que va morir fa un parell d'anys en unes colònies per les Terres de l'Ebre, en concret durant una activitat amb kayacs al riu Ebre. Quin mal cos. I quina patacada emocional per a tota la comunitat educativa de l'institut. Diuen que alguns docents van decidir canviar de centre el curs següent, i que molts no volen ni sentir a parlar de colònies ni d'activitats que impliquin algun tipus de risc... Normal, no?
Ahir em vaig assabentar de la trista notícia de la mort a causa d'un càncer del Jorge "Jorgito", baixista i cantant de la mítica banda punk terrassenca ja desapareguda, Código Neurótico. Vaig coincidir amb ell un parell d'anys, entre el 1999 i el 2001 quan treballavem a l'Hitachi de Vacarisses, i sempre em va semblar un paio súper amable i bon jan.
Una putada que se'n vagi tan jove. Ens deixa les seves cançons amb la seva veu inconfusible, i el seu etern somriure amable.
DEP.
Aquest passat cap de setmana hem anat amb uns amics a la Serra de Montgrony, frontera entre el Berguedà i el Ripollès, ben a prop de les localitats de Gombrén i La Pobla de Lillet. Hi ha un petit refugi lliure, anomenat Planelles, on hi hem pogut escalfar-nos vora la llar de foc i fer una mica de brasa per coure carn i algunes verdures.
El bosc en aquesta època de l'any mostra una gamma de colors espectacular i també és temporada de bolets, i per aquí se'n troben de diferents tipus: camagrocs, rossinyols, rovellons, llenegues... Un altre espectacle natural és observar les estrelles quan es fa fosc, ja que hi ha molt poca contaminació lumínica, i vam tenir algunes estones de cel aclarit de núvols. Malauradament el diumenge es va tapar una mica i va estar plovisquejant una bona estona pel matí.
Els Triana neixen a Sevilla, concretament al barri de Triana, l'any 1974, i sis anys després publiquen l'àlbum "Un encuentro" o inclourien aquesta peça que va arribar a ser número u de les llistes, una balada amb aires de rock progressiu i flamenc on destaca la veu del cantant, compositor i pianista Jesús de la Rosa. Els Triana va deixar de tocar l'any 1983, arrel de la mort en accident de trànsit del seu líder i vocalista Jesús de la Rosa.
Espectacular cap de setmana el viscut, i conviscut, a la casa de colònies de Can Rabassa, a Vilanova del Vallès, per celebrar el 40è aniversari d'una bona amiga, envoltat d'un bon grapat d'amics, de coneguts, i de noves coneixences. Amb molt bon clima, molt i molt bon menjar, molta beguda de tot tipus, i un artista convidat d'excepció, el Jaume Barri que va animar la vetllada del dissabte tarda-vespre. Es pot demanar gaire cosa més al cap de setmana? Jo dic que no.
A la desfilada militar del passat dia del Genocidi, a Madrid, es va produir la ja tradicional escena del paracaigudista de l'exèrcit espanyol fent el ridícul davant de l'audiència. En aquesta ocasió al desplegar una enorme bandera espanyola que li va quedar enredada entre les cames deslluint del tot el seu desplegament.
Força divertit, tot i que encara lluny de superar l'enganxada a la farola del paracaigudista de fa 3 o 4 anys. Bé, estarem atents per properes edicions, a veure amb què ens alegren la trista data.
Després de la sorprenent, per inesperada, sortida del govern de Junts (qui podia pensar que tota aquella colla de vividors renunciarien als sous estratosfèrics i a la quota de poder derivada?), el President Aragonès ha mogut fitxa de forma ràpida per anunciar i fer el relleu formal a les Conselleries que la gent de Junts ha deixat orfes.
Entre les cares noves destaquen, negativament, antics militants de forces espanyolistes com el PSC (Joaquim Nadal), o Podem (Gemma Ubasart), i també d'un dirigent de l'antiga Convergència, és a dir de dretes (Carles Campuzano). També s'ha volgut recuperar la figura d'una antiga Consellera del govern destituït arrel del referèndum de l'1-O (Meritxell Serret), que va pactar amb la fiscalia per poder tornar de l'exili.
Vaja, que no té pinta el nou govern d'haver-se format amb la intenció d'avançar cap a la independència. Més aviat més autonomisme amb picada d'ullet al govern espanyol amb les figures més conciliadores de polítics amb un perfil més espanyolista.
I el que encara em sembla més greu, la continuïtat a la Conselleria d'Educació, de González Cambray, que hauria d'haver estat destituït ja fot mesos!
Bé, ara caldrà veure què dura aquest govern de palla, governant en minoria, i que les tindrà magres per rebre el suport dels seus antics socis del govern. I amb el tramit d'aprovació del pressupost en girant la cantonada...
Avui dilluns TV3 ha recuperat el seu canal amb continguts infantils, el SX3, hereu del ja desaparegut Súper 3 que a tants infants i adolescents catalans va ajudar a millorar, sinó adquirir, la llengua catalana. Els infants catalans han estat orfes d'un canal amb continguts infantils un bon grapat d'anys, i això segur que ha tingut alguna influència en la progressiva devaluació, i decreixement d'ús de la llengua catalana entre els més joves. Quants joves, actuals adults, es van animar amb els dibuixos de "Bola de drac", "Musculman", "Dr. Slump", o "Shin Shan"... Era imprescindible que TV3 tornés a apostar per un canal infantil amb continguts de qualitat, i propers als infants, en català. Ens hi va la llengua!!
Avui, la militància de Junts ha decidit en una consulta interna trencar el pacte de govern amb ERC i passar a l'oposició. Les contínues desavinences entre els dos socis del govern, la recent destitució del vicepresident Jordi Puigneró, i la no tan recent suspensió de Laura Borràs com a Presidenta del Parlament, han provocat la reacció dels conservadors que van decidir portar l'acord de govern a les bases perquè fossin aquestes les que decidissin què calia fer. I per sorpresa de molts, les bases han votat majoritàriament (55%) a favor del trencament.
En la prèvia a les votacions, el principals líders i dirigents del partit s'havien anat posicionant a favor o en contra del trencament. Els que volien mantenir l'acord de govern eren, bàsicament, els que tenien càrrecs dins l'executiu, i els que apostàvem pel trencament eren els que menys (calés) tenien a perdre.
Suposo que ara que sortiran del govern, faran tot el possible per tornar a recuperar el poder, i intentaran que l'actual govern doni per liquidada aquesta legislatura, ja sigui amb una moció de censura, o forçant a ERC a convocar eleccions. No m'imagino els de Junts fent oposició durant un parell d'anys i escaig més fins els propers comicis autonòmics. La pasta és la pasta!
I l'altre front que s'obre és el de qui ocuparà a partir d'ara totes les carteres (cadires) que quedaran buides al govern. Suposo que molts militants i amics dels dirigents d'ERC es deuen estar fregant les mans i molt esperançats a veure si cau alguna Conselleria, o un càrrec d'assessor, secretari, director, subdirector...
Ara bé, de la independència, ja si un cas un altre dia...
Avui, l'eivissenc Josep Costa ha donat una lliçó de dignitat i de valor a la sala de TSJC on se'l jutja juntament amb la resta dels membres independentistes de la Mesa del Parlament que l'any 2019 va propiciar la tramitació de dues resolucions sobre l'autodeterminació i contra la monarquia, plantant el tribunal i marxant de la sala, ja que segons ell aquest tribunal no té legitimitat per jutjar la Mesa del Parlament.
Es dóna el cas que en aquest judici, Josep Costa va demanar fer ell mateix d'advocat de la seva defensa, i el fet que es retirés del judici ha deixat estupefactes al fiscal i al jutge que s'han quedat sense acusat i sense defensa de l'acusat, cosa certament insòlita. Tanmateix, el jutge ha decidit continuar amb el judici tot i que no es pot celebrar un judici sense la defensa de l'acusat (tot i que sí sense l'acusat).
Molt probablement Josep Costa podrà demanar la nul·litat del judici per aquesta circumstància.
Un clàssic dels Pink Floyd per celebrar el Dia Mundial del Docent. Inclosa a l'àlbum "The Wall" de l'any 1979, ha estat una de les cançons més populars, sinó la que més, en la trajectòria dels britànics.
Molts espanyols encara se sorprenen quan veuen en enquestes als mitjans sobre valoració del monarca espanyol a Catalunya, i se n'adonen que una part molt petita dels catalans (bàsicament hispanocatalans) afirmen apreciar la tasca, o més aviat la figura ja que de treballar treballa més aviat poc o gens, d'aquest funest personatge.
Personalment, i des que tinc ús de raó, sempre he odiat la monarquia (aquesta i les d'arreu), però arrel del discurs ultra i bel·licista de Felip VI "El Preparao" del dia 3 d'octubre, on va carregar contra els catalans que havien volgut votar i va lloar la policia espanyola que va venir a Catalunya a estomacar votants pacífics, l'he odiat encara més, si cap. Odi etern. Fins que mori. Segurament, fins i tot, un cop mort.
Avui s'ha celebrat un acte commemoratiu de l'1O del 2017 a Barcelona. Fa 5 anys ja que Espanya va enviar els seus cosos policials a atonyinar catalans per voler exercir el seu dret a votar en un referèndum si volem o no pertànyer a l'estat espanyol.
Les imatges de la violència policial d'aquell dia les tindrem gravades a la memòria per sempre, i per a molts, entre els que em compto, van radicalitzar, si cap, les ganes de marxar d'aquest estat demofòbic i catalanòfob.
Malauradament, la repressió exercida per l'estat espanyol, juntament amb la lluita pel poder dels principals partits polítics independentistes, han provocat un refredament generalitzat del moviment independentista. Potser caldrà esperar que a les properes eleccions el poble castigui (electoralment) els que han renunciat a fer la independència, i siguin uns altres els que es mostrin determinats a fer-ho.
