Fi a 40 anys de PSC a Terrassa (o no).

Jordi Ballart, amb la vara d'alcalde.

El passat dissabte a la sala de plens de l'Ajuntament de Terrassa es va celebrar l'acte d'investidura del nou alcalde sorgit de les eleccions del passat 26 de maig. Jordi Ballart, el candidat del nou partit TxT (Tot per Terrassa) va ser investit alcalde amb els vots dels seus 10 regidors més els 5 del grup municipal d'ERC, amb qui han fet un pacte de govern. Amb aquesta investidura, s'acabaven 40 anys ininterromputs de govern socialista a la ciutat, amb el propi Ballart com a alcalde representant aquest partit del 2014 al 2017, quan va dimitir del càrrec degut al suport del seu partit a l'aplicació del 155 a Catalunya.

Veurem quines novetats porta a la ciutat aquest pacte de govern. D'entrada, ens hem d'alegrar perquè hagin acabat amb 40 anys de monocolor i de clientelismes de llarga durada. Espero que per fi, la meva ciutat impulsi i doni suport al fet casteller com a eina de cohesió social i d'impuls de la cultura popular i tradicional. Això per una banda, i per l'altra que es posin solucions a la dramàtica segregació escolar que viu Terrassa, de les més altes, si no la que més, de Catalunya. I els preus del mercat del lloguer d'habitatges, i l'atenció a les persones, i la brutícia als carrers, i moltes coses més. Se'ls gira feina.

Sort i honestedat.

"Els titelles del Suprem".

Genial gag del Polònia sobre el final del judici del procés.

Dos germans catalans a l'olimp del bàsquet mundial.

Marc Gassol amb el trofeu de campió de l'NBA.

Aquesta matinada, l'equip canadenc de bàsquet dels Toronto Raptors, on juga el pivot català Marc Gassol, s'ha imposat als Golden State Warriors a domicili, sumant la quarta victòria en sis partits i emportant-se així l'anell d'or de l'NBA, és a dir, el màxim guardó a nivell de clubs que un jugador d'aquest esport pot arribar mai a somniar. 

Es dóna la circumstància que el germà gran dels Gassol, el Pau, també va conquerir aquest títol els anys 2009 i 2010, amb Los Angeles Lakers. D'aquesta manera es converteixen en els primers germans a guanyar el títol en tota la història d'aquesta competició. Catalans havien de ser! Llàstima que no puguin competir per Catalunya internacionalment, perquè seríem una de les principals potències d'aquest esport, juntament amb Ricky Rubio, Pau Ribas, Albert Junyent, Pierre Oriola...

Ho tornarem a fer!

Ahir, els polítics i activistes catalans jutjats al Tribunal Suprem per l'1-O i els actes dels dies previs i posteriors, van fer els seus al·legats finals. Cadascun d'ells va tenir 15 minuts per poder defensar-se de les acusacions i fer els seus al·legats polític-jurídics finals. En general vaig trobar força encertats i dignes tots els discursos. Però si hagués de destacar alguns, em quedaria amb els dels Consellers Turull, Rull, i del president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Aquest darrer, com de costum, va ser el més celebrat entre la majoria dels independentistes, al mostrar-se del tot orgullós de la dignitat del poble català durant aquelles dates, i de la inequívoca convicció que ho tornarem a fer, fins que aconseguim el nostre objectiu, pacíficament desobedient.

El "temazo" del dimecres. La Thorpe Brass - "A second after posmodernity"

Els tarragonins La Thorpe Brass, una de les millors bandes de l'escena ska-reggae-soul-rocksteady catalana, van estar en actiu del 93 al 2004, amb alguns concerts de retrobada a principis de l'actual dècada, i van deixar un grapat d'àlbums de gran factura. Se'ls troba a faltar.

Brutal ascensió de dos alpinistes catalans (un terrassenc i minyó).

El cim Denali a Alaska, EEUU.

Els alpinistes catalans, Marc Toralles i Bru Busom, van ascendir ahir el cim més alt de de l'Amèrica del Nord, el Denali (antic McKinley fins el 2015, 6.194 m.), per una de les vies més complicades que es poden fer avui dia, la Slovak Direct, a la cara sud de la muntanya. Podeu llegir la crònica de la gesta de la revista especialitzada Barrabes aquí.

Una gesta a l'abast de ben pocs alpinistes al món, i tenim dos compatriotes entre aquests escollits. I un d'ells company casteller als Minyons de Terrassa. Quin orgull per a la colla, per a la ciutat, i per al país!! Bravo Marc i Bru!!

El Bru i el Marc celebrant la gesta (Foto: Marc Toralles).

Jornada castellera "extraordinària".

Els 3d9f dels Minyons i dels Castellers de Vilafranca avui a l'Hospitalet de Llobregat. Foto: Jose Paredes.

Avui els Minyons hem fet castells a l'Hospitalet de Llobregat i hi hem estrenat el 4d8 amb el pilar. Ha estat a la segona ronda, després de descarregar el 3d9f, primer castell de nou pisos que es feia en aquesta localitat, en primera ronda. A tercera hem fet el 5d8 i hem tancat la diada amb el segon pd7f de l'any. Gran actuació a tres setmanes vista de la nostra Festa Major, que esperem poder estrenar els castells superiors als bàsics de 9.

La dada curiosa de la jornada d'avui, és que hem actuat acompanyats dels Castellers de Vilafranca per primer cop aquest any (no coincidim massa, la veritat), a banda dels locals, Jove de l'Hospitalet i dels Castellers del Prat. Amb els vilafranquins sempre ha existit una gran rivalitat. Es tracta d'una colla molt competitiva, i sempre que hem coincidit han fet tots els possibles per fer millors castells que nosaltres. I, el cert, és que normalment sempre ha estat així, com a mínim en els darrers quinze anys amb comptades excepcions que ara no puc recordar.

El fet és que avui, els verds han estat a un nivell molt inferior del que acostumen a mostrar per aquestes dates i, sobretot, al costat nostre. Han pogut descarregar el 3d9f que el cap de setmana passat només van poder carregar a Sant Quintí de Mediona, i han completat l'actuació amb el 4d8, el 2d7, i el pd6. Lluny, molt lluny del seu potencial real, i destacable pel fet que una diferència tan gran amb els Minyons no es devia donar des de fa més de vint anys. Recordo algun Sant Fèlix que nosaltres havíem completat la "tripleta màgica" i ells havien acabat amb algun castell de 9 carregat i el 2d7 per acabar...

Vaja, coses dels castells, que com tots sabem, tenen cicles. Els Minyons vam tenir un bon cicle als 90's, però després no hem tornat a encadenar gaires anys bons seguits. Hem assolit grans fites, però de forma irregular. En canvi els vilafranquins porten vint anys al màxim nivell del món casteller. Una gran gesta però que veurem com s'ho fan per mantenir-ho i allargar-ho.