"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 20 d’agost de 2017

Perú dia 28: Lima, folklor a punta pala.


Avui una de les prioritats de la jornada era veure el primer partit de lliga del Barça per la tele, i ho he pogut fer tranquil·lament, sense presses de darrera hora, al mateix hostel on m'allotjo, el "Che Lagarto". M'he anat a comprar alguna cosa de dinar ràpida i greixosa per menjar-m'ho davant la tele, i després del partit (2-0 contra el Betis, comencem bé) he anat a veure el passacarrers de diversos grups folklòrics de la ciutat.

Una mica com el que vaig veure ahir, si fa no fa, però com probablement no tornaré al Perú, com a mínim fins d'aquí un grapat d'anys, ha pagat la pena el desplaçament per veure aquella alegria i aquells colors que gasten les comparses, i per escoltar la música estrident i marxosa de les bandes de música que els acompanyen.

He pogut fer un bon grapat de fotos des de llocs privilegiats perquè pel recorregut sempre es trobava algun bon forat per col·locar-se. No com a la rua del Corso d'Arequipa que estava tot col·lapsat...

Després de veure les comparses he anat a fer un volt més per Lima i m'he arribat fins a la Plaza de San Martín on m'he trobat al col·lectiu de mestres que continuen protestant dia rere dia fins a la victòria final. He pogut xerrar amb uns quants mestres, i fins i tot fer algunes fotos que em demanaven. M'han explicat que un dels temes que més els afecta és l'avaluació punitiva que va anunciar la ministra, i que podria deixar al carrer a mestres amb molts anys de trajectòria. No els importa que siguin avaluats, però no amb el sistema proposat, que segons diuen, no és gens objectiu. Sembla ser que estan començant a rebre el suport d'alguns partits al Congrés que estan posant pressió a l'equip de govern i que poden provocar que s'hagi d'arribar a un acord.

També m'he assabentat que hi ha regions on els mestres no perden el sou tot i fer vaga, ja que els governs d'aquestes regions dóna suport a la protesta. No és un tema intranscendent, ja que no és el mateix anar a la vaga amb les esquenes cobertes que anar-hi sabent que t'hi va el pa dels teus fills... No sé quant temps podrà el col·lectiu suportar aquestes desigualtats, però mentrestant, els que no veuen ni un duro reben la solidaritat de molts ciutadans que els donen de menjar o els porten mantes per passar el fred a la plaça.














dissabte, 19 d’agost de 2017

Perú dia 27: Lima a tot color.


Avui he sortit a fer el volt pensant que em quedés alguna cosa interessant per veure a la capital del país, però amb poques expectatives de sorprendre'm gaire. Tanmateix, la fortuna m'ha somrigut ja que m'he trobat, per sorpresa, un passacarrers amb diverses comparses carnavalesques de les que surten a les festes de per aquí. N'hi havia un bon grapat, però demà n'hi haurà moltes més segons he vist anunciat en cartells pel centre de la ciutat.

Per arribar fins al centre, avui no he pecat de passerell i en comptes d'anar amb un dels busos que fan les rutes urbanes congestionadíssimes, m'he anat fins a l'avinguda on hi ha el "metropolitano", un bus més gran i còmode que els altres, que fa les funcions de metro o tramvia, tot i que en format autobús. Té carril propi i estacions com si fossin de tramvia, i creua la ciutat de dalt a baix. Per 2'5 soles per trajecte m'he estalviat prop de 40 minuts de retencions. Sort que un limeny em va informar del tema...

A banda de la cercavila de comparses he pogut descobrir alguns edificis i places que no havia vist els primers dies d'estada a la capital. Malauradament, avui no havia agafat la càmera de fotos i ho he hagut de fer tot amb el mòbil, que no és el mateix, però en fi, els documents hi són com a mínim...

Interior de l'església de la Merced.




















Edifici municipal a la Plaza de Armas.




















Maria Elena Moyano, activista social i feminista assassinada pel grup terrorista Sendero Luminoso l'any 1992.




















A Lima també hi ha barri xinès.




















Església just darrera del palau del Congrés.




















El Congrés i la figura del "libertador" Simón Bolívar.































































































divendres, 18 d’agost de 2017

Perú dia 26: Arequipa - Lima.

Vista de la Catedral d'Arequipa al vespre.




















Avui he deixat Arequipa per tornar a Lima, darrera parada en la meva estada peruana. M'he hagut d'aixecar d'hora, ben d'hora, però tenint en compte que a les 22 h. ja era al llit, tampoc ha estat tan dur. Bé, però tenint en compte que aquesta nit hi ha hagut una festa amb música a tot drap i amb un animador que no parava d'animar, tampoc he pogut descansar del tot bé. Bé, en resumides comptes, que no he pogut dormir tot el que hagués volgut...

Pel que fa al viatge, res de destacable: un taxi fins a l'aeroport (20 soles tot i que em volia cobrar 25, fins que li he recordat que era el preu que m'havien donat els de l'agència quan havíem trucat la nit anterior); l'avió d'Avianca amb mitja horeta de retard però sense incidències; l'arribada entre núvols a Lima i l'ambient gris de costum; i el bus públic fins al barri del hostel, amb tot de gent entrant a vendre coses, a demanar, a cantar...

Com que la meva activitat diària ha baixat notablement respecte a jornades anteriors, us deixo amb un resum de les darreres activitats per la zona d'Arequipa. Finalment no he visitat el popular canó del Colca, però entre que m'havia d'aixecar a les 2:15 de la matinada i que era un tour organitzat de més de 15 hores a toc de xiulet, vaig preferir fer coses més tranquil·les pels voltants. A saber: ràfting, banys termals, festival de danses internacionals, passejos per la ciutat... Aquí us deixo el resum fotogràfic. 

Tenda de vins i altres licors.


























































Paisatge a la zona de Yura.




















Banys termals a Yura. Banys del Tigre.




















Continua la vaga de mestres...




















Festival Internacional de Danses d'Arequipa, al pavelló Coliseum.




















En plena acció fent ràfting al riu Chili, Arequipa.




dijous, 17 d’agost de 2017

Perú dia 25: L'horror no té fronteres.


Avui entre activitat i activitat m'he assabentat del terrible atac terrorista al centre de Barcelona. Una furgoneta ha envestit i atropellat a tot aquell que ha trobat pel davant pel passeig central. A hores d'ara ja es parla de 13 morts i desenes de ferits. Horrible. Tot el suport a les víctimes, i tot el rebuig als atacs terroristes contra gent innocent.

M'ha agradat aquest poema publicat a les xarxes (per on m'he anat informant) per algú que no tinc el plaer de conèixer, però que sap jugar amb les paraules per recordar-nos que, malauradament, no som els únics que patim.

dimecres, 16 d’agost de 2017

El "temazo" del dimecres. Los Incas - "El cóndor pasa".


No podia marxar del Perú sense enllaçar aquest popular tema peruà original del 1.913, obra del compositor Daniel Alomía Robles, i popularitzat a principis dels 60 pel grup de música folk argentí Los Incas. Uns anus més tard va arribar la versió de Simon & Garfunkel que va extendre la seva popularitat més encara.

Pugeu el volum, tanqueu els ulls, i visualitzeu el vol del cóndor.

dimarts, 15 d’agost de 2017

Perú dia 23: Arequipa (477é aniversari).



Avui ha estat un dia molt més relaxat que el d'ahir, i he pogut passejar tranquil.lament per Arequipa i veure la interminable i multitudinária rua dels Corsos, una estoneta això sí. La cosa funciona que un munt de grups i associacions participen al Corso guarnits amb vestuari tradicional arequipeny i acompanyats per bandes de música més o menys grans. Hi ha un autentic negoci dels espavilats que aconsegueixen col·locar les seves cadires i butaques als laterals de l'avinguda Independencia per on passa quasi tota la rua. A canvi de 10, 15, o 20 pesos et deixen seure a les cadires que han col·locat fins a dos o tres dies abans, i amb la connivència d'alguna autoritat que també suca alguna cosa... El cert és que des de la posició on ho he mirat es veia suficient, però no per captar bones fotos.

Avui finalment m'han colocat en una habitació individual al hostel. Res de l'altre món, però per 10 dòlars no em puc queixar. I pel que fa a l'esmorzar també és prou digne. Li faltaria una mica de llet pel cafè per fer-lo perfecte.

Un cop instal·lat m'he anat a passejar una mica i a dinar. Un localet super proper amb menú de 8 soles amb postres i tot. 

Per la tarda he sortit a caminar i he arribat fins al mirador de Yanahuara, a una mitja hora a peu del centre des d'on he pogut veure unes vistes espectaculars dels volcans que envolten la ciutat. El Misti (5.822 m. té la forma de con perfecte i destaca imponent).

Tornant al centre he passat pel barri de San Lázaro, el més antic d'estil colonial i per vianants. Una ciutat molt maca i ben cuidada sens dubte.  

Un "pitufo" i un "madero".



Plaza de Armas i Catedral d'Arequipa.

Processó per una Mare de Déu.



A la dreta, convent dominíc de Santa Catalina.


La popular lluita de bous.

Volca Misti que domina la ciutat.

Carrer al colonial barri de San Lázaro.

dilluns, 14 d’agost de 2017

Bolívia - Perú dia 22: A Arequipa arriben els maldecaps.










Avui ha estat una jornada de desplaçament. He deixat Copacabana i Bolívia al matí per tornar a Puno, Perú, d'on havia d'agafar el bus a Arequipa a les 15 h. de la tarda. He fet un menú de 5 soles a Puno i cap a la "ciudad blanca".

El viatge ha estat tranquil i he pogut mirar-me un parell de pel·lícules a la pantalla. Hem trigat sis hores a arribar, la darrera ja dins del terme d'Arequipa per la gran congestió de transit.

Havia quedat per trobar-me amb un dels músics del grup que vaig veure en directe a Cusco, i anava justet de temps. He sortit pitant del bus i de la terminal per agafar un taxi cap al hostel. I aquí han començat els problemes...

Dins del taxi, buscant els 8 soles que valia la carrera, m'he adonat que no tenia la cartereta on porto les monedes i la Visa, a banda de les claus del candauet que faig servir per tancar la motxilla de viatge. Com que ja érem més a prop de l'hotel que de l'estació de busos, he pensat que a l'arribar trucaria a la companyia perquè em recollissin i guardessin la cartereta. Error.

S'hi ha sumat al cúmul de despropòsits el quedar-me sense bateria al mòbil. Per acabar-ho d'arrodonir, el taxi tenia algun problema al motor i es calava cada dos per tres. El que haguéssim fet en deu minuts, ho hem fet en vint... i vinga nervis.

Arribat a l'hotel, resulta que m'havien cancel·lat la reserva, tot i que havia comunicat amb dies d'antelació que arribaria un dia més tard del què havia reservat, i ja havia rebut un correu confirmant el canvi... M'han acabat col·locant en una habitació compartida de quatre llits, que ha acabat comportant un nou maldecap posteriorment...

Des del hostel hem intentat comunicar-nos amb la companyia de transport que m'havia dut des de Puno, però no hi ha hagut manera que ens agafessin el telèfon. Solució: cancel·lar la Visa.

Instal·lat doncs, i havent "solucionat" el tema targeta he decidit passar pàgina per gaudir de la nit de celebració de l'aniversari d'Arequipa (477 anys de la fundació). He contactat per wattsap amb el "Bruja", el noi peruà amb qui havia quedat per trobar-nos i sortir de festa. Quan s'ha connectat m'ha dit que ens trobaríem a la Plaza de Armas, molt a prop del meu hostel.

He anat cap allà i hi havia un munt de gent. Uns mirant espectacles de carrer diversos, i altres veient passar a grups de música i danses tradicionals. I mentre veia una cosa i una altra, anar esperant al peruà i anar passant els minuts. I les hores. A les 0:35, després d'uns quants missatges pel lloc de trobada, i veient que no acabaven d'arribar mai, he decidit plegar veles. He rebut un missatge a les 0:43 que em deia que havien arribat al punt de trobada, però aquest missatge ja l'he vist l'endemà al matí. (Un altre dia us comento de la manca de puntualitat/compromís dels peruans).

Amb el mal sabor de boca de l'espantà del Bruja, he anat a descansar al hostel. Descansar el què m'han deixat els malparits i borratxos de companys d'habitació, que han entrat un parell de cops durant la nit xerrant fort, i fins i tot tocant (afinant) la guitarra!!! M'hagués aixecat per preguntar'ls-hi si eren imbècil o alguna cosa similar, però m'he contingut pensant que eren tres i que segur que anaven borratxos.

P.S.: Aquesta entrada està feta íntegrament amb el mòbil, ja que encara no he pogut treure el mini-portàtil de la motxilla, ja que està la butxaca tancada amb el candau, i he perdut la clau. ;-)