Esquivant l'Òmicron.

 

Des de fa prop d'un mes, la variant Òmicron del virus de la Covid viu entre nosaltres, especialment a les escoles, on just abans de les vacances de Nadal va fer confinar el meu grup i molts altres, i que ara, passades les vacances, continua amb el seu alt nivell de transmissió. Les autoritats sanitàries, en vistes que aquesta variant no està resultant tan agressiva, pel que fa als efectes, com les anteriors, han decidit que prefereixen que els infants es contagiïn abans que haver-los de confinar cada dos per tres afectant la vida (laboral sobretot) dels pares.

Actualment no es confinen a penes grups, ja que cal que hi hagi un mínim de 5 alumnes positius, i això és bastant difícil que coincideixi en el temps. Entre el temps que triguen a fer els tests, els pares que no informen, i els asimptomàtics, difícilment coincidiran 5 alumnes positius alhora. Alguns grups s'han hagut de confinar, però molt lluny dels confinaments amb les altres variants.

En tot cas, al meu grup ja hi ha 5 alumnes confinats per casos dins del seu entorn proper (contactes directes), i a aquests s'hi han ajuntat alguns més que han faltat un o dos dies per virus estomacals... En fi, que estic sota mínims, resistint, i bastant resignat a agafar també aquesta variant tant transmissora. No tinc por perquè ja l'he passat un cop, i perquè tinc els dos vaccins. Que passi el que hagi de passar.

El "temazo" del dimecres. King Changó - "Melting Pot".

 

Els King Changó van ser una banda ska nord-americana amb integrants majoritàriament llatinoamericans, que va tenir certa repercussió a casa nostra a finals dels 90s amb una gira inclosa que els va portar per diverses sales catalanes i festes majors. Jo recordo especialment un concert a Tarragona a les Festes de Santa Tecla del 1998. I diria que encara els vaig veure en alguna altra ocasió però ara mateix no hi caic.

Feien un ska força accelerat però també ho combinaven amb cançons de ritmes llatins. L'any 2017 moria el seu cantant, i líder, "Blanquito man" d'un càncer cerebral. Tanmateix, sembla que continuen en actiu ja que van gravar algun videoclip durant el confinament, malgrat que el darrer disc d'estudi és de l'any 2000.

La podrida classe política catalana.

 

El diari Ara revelava en la seva edició d'ahir les escandaloses retribucions, sense treballar, que es van assignar els membres del Parlament de Catalunya l'any 2008. Una pràctica que continuava vigent des d'aleshores i que no s'han decidit a revisar fins que l'escàndol i la indignació no han saltat gràcies a la publicació al diari i a altres mitjans.

L'expresident del Parlament, el republicà Ernest Benach encara va tenir els sants collons de justificar-ho en declaracions a la televisió, tot dient que no es pot treure de context la decisió que es va prendre aleshores, que tenia sentit. En l'any que es va declarar una de les pitjors crisis econòmiques del darrer mig segle!!!

Els molt fill de putes es van assignar sous de parlamentari malgrat deixar de ser-ho, fins al dia de la jubilació. Amb un parell! Com si això passés amb qualsevol altre professió. N'hi ha per penjar-los pels collons! Quin fàstic de gent. 

Ens hem acostumat tant a que als polítics els votem i fan el que els surt de l'escrot durant els següents 4 anys, sense cap tipus de fiscalització o control, que no m'estranya que passin aquestes coses sense que ens assabentem.

Concertant-me a sobre.

 

Si el puto Covid ho permet, el 2022 penso rescabalar-me per tots els concerts als que no he pogut assistir durant el 2021. De moment, ja he estrenat el marcador a Bulgària, el primer dia de l'any amb un concert en directe a la plaça de l'Ajuntament de Plovdiv. De moment ja porto cinc entrades comprades per a concerts al llarg de l'any. Un del novembre fins i tot. També un al febrer a l'Auditori, al març al Palau de la Música, al Maig a Razzmatazz, al juny als Jardins de Pedralbes, i el que comentava del novembre a Razzmatazz també!

Djokovic i l'obert d'Austràlia.

 

Déu n'hi do el serial que s'està vivint aquests dies al voltant de la possibilitat que el govern australià acabi deportant el tenista serbi Novac Djokovic a causa de l'entrada irregular d'aquest a terres australianes per disputar el primer Grand Slam de l'any. Aquest país, com la majoria, té la seva normativa per a l'entrada de persones per les fronteres, i actualment amb la Covid exigeix certificats de vaccinació o test PCR, que és el que ha aportat el tenista serbi, tot i que pel que sembla no hauria complert amb la normativa de no haver passat per cap altre país en els darrers 15 dies, i no haver tingut relació amb persones positives. Això ho va ocultar, i quan les autoritats australianes ho han sabut, li han retirat el visat i resta a l'espera de declarar davant de les autoritats.

No em sembla just que personatges com aquest s'aprofitin de la seva fama i diners per anar per la vida fent el que els rota. Em sembla perfecte que l'estat australià tracti a tothom per igual, i si Djokovic ha intentat entrar al país fent trampes, que el deportin i li apliquin les mateixes conseqüències que a qualsevol.

El "temazo" del dimecres. The Mamas & The Papas - "California Dreamin'":

 

Els The Mamas & The Papas van ser una banda de folk-pop nord.americana nascuts a la dècada dels 60's adscrits al moviment hippy i flower power. Un dels seus principals èxits va ser aquest California Dreamin inclosa a l'àlbum "If you can believe your eyes and ears" de l'any 1966.

Terrorisme d'estat.

 

 

Hi ha un personatge sinistre en la crònica político-policial de l'estat espanyol, l'excomissari de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo, que està sent jutjat aquests dies a l'Audiència Nacional per diverses causes de quan encara treballava com a comissari de la policia i feia treballs privats presumptament ilegals.

Doncs resulta que avui, l'excomissari Villarejo, com aquell que no vol la cosa, ha deixat anar en seu judicial que l'atemptat del 17 d'agost del 2017 a les Rambles de Barcelona, es va produir amb el vist-i-plau dels serveis d'intel·ligència espanyols (CNI), i que el que es pretenia era fer un "ensurt" als catalans per l'auge de l'independentisme i la convocatòria del referèndum a l'octubre d'aquell mateix any.

Vaja, que de ser cert el que declara l'excomissari, estaríem parlant d'un atemptat d'estat amb 16 víctimes mortals. El cert és que no sé si el paio aquest té o no gaire credibilitat, però també és cert que la (in)justícia espanyola mai ha tingut cap interès en investigar a fons aquell atemptat i les relacions entre el presumpte ideòleg (Es-Satty) i els serveis d'intel·ligència espanyola.