L'Albert Solà és un raper de Viladecans que comença a fer-se un nom en l'escena catalana del rap amb els seus vídeos i cançons que penja a les xarxes. Bé, no sé si el seu estil de rapejar segueix gaire escrupolosament els cànons d'aquest art del recitat, però la veritat és que gràcia no li falta.
Aquesta tarda, de forma sobtada, ha reaparegut a Barcelona la HC Clara Ponsatí, gairebé sis anys després de la seva marxa a l'exili escocès i belga. Ha tingut el temps just de fer una compareixença en roda de premsa al col·legi de periodistes i sortir a passejar en direcció al Centre Cultural del Born, que ha estat interceptada per un agent dels Mossos d'Esquadra que l'ha detingut (il·legalment ja que es tracta d'una eurodiputada amb immunitat) i l'ha acompanyat, juntament amb l'advocat Gonzalo Boye, per comparèixer davant d'un jutge a la ciutat de la Justícia.
A veure si el retorn de la Clara Ponsatí pot suposar un punt d'inflexió per a la revifada del moviment independentista que entre uns (els polítics nostrats) i altres (l'enemic) sembla que han dut al derrotisme i la resignació.
Com bé deia Malcom X, "si no esteu previnguts davant dels mitjans de comunicació, us faran estimar l'opressor i odiar l'oprimit". S'entén veient aquest parell de portades, oi?
Malauradament, els independentistes tenim la batalla de la propaganda perduda. Una més.
Doncs això. Que aquesta setmana he fet doblet teatral, a Barcelona i a Terrassa, amb dues comèdies ben diferents. La primera, de la companyia La Calòrica, i amb el títol de "Els ocells", és una comèdia amb forta càrrega de crítica a la societat capitalista neoliberal dirigida per personatges amb afany de poder i amb domini de l'art del populisme. La segona, "El Sr. Marcel·lí fa de Capri i el Sr. Bohigues no" és una obra creada pels actors Eduard Biosca i Jaume Nolla, amb la col·laboració en la direcció del tricicle Paco Mir, on s'intercalen trossos de monòlegs del gran humorista català Joan Capri en la relació professional entre els dos populars personatges radiofònics.
El dissabte passat a la Fira de la cervesa artesana d'Ullastrell, amb motiu de les Festes de Serralavella, van tocar els saragossans The Magnetophones, acompanyats per la banda barcelonina The Barcelona Ska Fundation. Els aragonesos, nascuts l'any 2008, fan una barreja de sons jamaicans, soul, reggae, etc., de bona factura. En aquest tema que us presento hi participa el cantant de la banda reggae Jahsta, també saragossana.
S'amaga sota el roure
amb el llibre entre les mans
i quan comença a ploure
cauen gotetes i aglans.
Porta barret de palla,
espardenyes de set vetes,
i una camisa blava,
amb dues butxaquetes.
S'estira quan li ve son
amb el llibre damunt del pit
i plàcidament s'adorm
les fulles són el seu llit.
Estrena personal en un Barça - Madrid al Camp Nou, i dia històric per als culers amb elevades dosis d'emoció i passió. El Barça va poder derrotar l'etern rival (2-1) en un partit amb un guió que li hagués agradat escriure a qualsevol aficionat a un equip de futbol. Es va avançar el Madrid i semblava que la cosa acabaria malament, però a un minut del final de la primera part, Sergi Roberto va fer el gol de l'empat entre la bogeria col·lectiva.
El final del partit va ser encara més boig, ja que el Madrid va marcar el gol que desempatava el partit, obra d'Asensio, al minut 80, deixant l'estadi mut i deprimit, però encara quedava la inesperada, i salvadora, ajuda del VAR anul·lant el gol per fora de joc. Amb alegria renovada, l'afició va empènyer l'equip fins al final del partit, i tot i que tothom tenia la sensació que no perdre ja era un bon resultat per al Barça, en temps afegit, Kessié va rematar una assistència de Balde fent inútil l'estirada del porter Curtois. Bogeria col·lectiva, èxtasi total, i públic dempeus fins al xiulet final. Apoteòsic i crits d'eufòria desfermada de "Madrid cabró saluda el campió!"
Un partit per no oblidar per moltes raons.
Visca el Barça i visca Catalunya!!
