Resposta al rei.

Briton Rivière, 1890, Daniel's Answer to the King.

Odiat Felip,

T'escric en la meva llengua que diuen que entens i, fins i tot, parles, tot i que ho facis molt de tant en tant quan vens a alguna inauguració o a una entrega de premis a casa nostra. Podria fer-ho en la teva que també parlo i escric perfectament, ja que també és meva, tot i que amb els anys l'he anat usant menys cada cop, en part per la vostra obsessió per imposar-nos-la tant sí com no, i la vostra animadversió a la llengua que ens és pròpia des de fa més de mil anys.

T'escric perquè hi ha motius suficients per a escriure't. El teu regne porta segles sotmetent, reprimint i humiliant la nostra nació, i el poble ha dit prou. S'ha acabat ajupir el cap i acceptar amb resignació les lleis arbitràries que ens imposeu des de Madrid. Som una nació i ho volem decidir tot. Tot. N'estem farts dels vostres jutges, policies, periodistes i demés que ens empresonen, torturen, reprimeixen i menystenen des de fa masses anys ja. S'ha acabat el bròquil!

Hem decidit que volem ser lliures i no ho podreu pas aturar. Per molt que ens reprimiu, empresoneu o colpegeu, ja no hi ha volta enrere. El poble català ja no pot oblidar ni recular. Ni un pas enrere. Podreu allargar l'agonia un temps, però la nostra llibertat és irreversible. Estalvieu-vos el lamentable espectacle que esteu donant al món, i accepteu la realitat que us explota als nassos. No volem ser espanyols i no ens forçareu a ser-ho. Assumiu-ho.

Sense més, s'acomiada un antic serf del regne, que ha decidit ser lliure.

Aquesta és la meva humil aportació als relats conjunts del mes de setembre.

El "temazo" del dimecres. Caipirinhas Rumberus - "Surt al carrer".

El passat dissabte vaig veure el darrer concert dels terrassencs Caipirinhas Rumberus, que s'acomiadaven dels escenaris (segons em van dir) a Altafulla. El concert va estar molt animat. Hi havia un bon grapat de castellers dels Minyons, de la Joves de Valls i d'Altafulla, i va haver molta complicitat amb la banda. El seu estil rumberu, latin, i patxangueru, van fer ballar a la gent d'allò més, i als components de la banda se'ls va veure desimbolts i molt animats també. Una bona vetllada al peu del castell d'Altafulla, amb bona companyia i sense la massificació d'altres concerts amb grups més consagrats que mouen més públic.

Sap greu que pleguin bandes locals que canten en català, però tant de bo els integrants dels Caipirinhas Rumberus continuïn promovent la música en català en el futur en altres bandes.

Comencen bé.

El nou capità, Messi.

Aquest vespre el Barça s'ha estrenat a la fase de grups de la Champions, al Camp Nou, enfront del PSV Eindoven holandès (4-0). No es pot dir que el Barça hagi fet un joc molt espectacular, però sí que ha estat realment efectiu, sobretot, com de costum, gràcies als gols del nou capità, Messi, que ha marcat per partida triple (Hat Trick). L'argentí s'ha proposat enguany guanyar aquest títol que fa ja tres temporades que se li resisteix (la darrera va ser amb el tècnic Luís Enrique a la banqueta l'any 2015). En el seu primer parlament com a capità el dia del Gàmper, Messi va prometre a l'afició que enguany s'esforçarien al màxim per tornar a portar aquest trofeu, i si ho diu Messi...

Victòria de Valtònyc.

Josep Miquel Arenas Beltran "Valtonyc", en roda de premsa, avui, a Brussel·les.

La justícia belga ha rebutjat l'extradició del raper mallorquí Valtonyc al considerar que no existeixen ni amenaces, ni enaltiment del terrorisme, ni injúries a la corona en les lletres de les seves cançons. Simplement va exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, ha dit el jutge. Un dret que la (in)justícia espanyola se salta quan li interessa (políticament) tal i com ha afirmat el propi raper. També ha assegurat que pensa anar fins al final per demostrar que a Espanya no hi ha llibertat d'expressió i ara portaran el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

També ha animat els catalans a crear un nou estat més just i sense vestigis del franquisme. Pam.

Castells indoor.

3d9f al pavelló municipal d'Altafulla.

Tinc memòria de peix, però diria que mai abans d'aquest passat dissabte, els Minyons havíem fet un castell de nou pisos a cobert. Va ser amb motiu de la diada del 45è aniversari de la colla dels Castellers d'Altafulla, en la segona ronda, després d'haver descarregat un 2d8f d'inici. El 101 3d9f consecutiu descarregat. Suposo que aquest també serà més fàcil de recordar per les inusuals condicions de l'espai.

Vam compartir diada amb els locals i amb la Joves de Valls que també van fer el 3d9f. S'havia especulat que potser intentarien el 3d9 a Altafulla, a banda del 2d8 que ja han descarregat en tres ocasions enguany, però entre la pluja i el poc convenciment generalitzat dels vermells, va quedar clar que ho deixarien per a un altre jornada.

Bona resposta dels minyons per portar un castell de 9 pisos lluny de casa, a un poble amb molta història castellera, on no hi actuàvem des del 1991. Certament, no ens prodiguem gaire per la zona tradicional.

Polònia: "La taronja neutral".

Ahir va tornar un clàssic dels vespres del dijous a TV3, el Polònia. Em va agrada aquest gag reinterpretant una escena de la pel·lícula "La taronja mecànica". Com de costum, no em van agradar gens els gags musicals, que trobo naïfs i ridículs. Però tanmateix, tenim sort de tenir un programa de sàtira política per treure un somriure entre tanta indignació i patiment.

El "temazo" del dimecres en dijous. Zoo - "Corbelles".

El grup de hip hop i ritmes electrònics Zoo neix a Gandia l'any 2014, i en poc temps s'ha convertit en una de les bandes capdavanteres de la música en català. Es podria dir que han agafat el relleu dels mítics Obrint Pas, pel que fa a capacitat de convocatòria i perfil de l'audiència, a banda de compartir orígens i reivindicacions.

Aquest estiu s'han fet un fart de tocar pel principat, arreu dels Països Catalans i part de l'estranger. Els seus concerts acostumen a ser multitudinaris i amb un públic més aviat tirant a jove-adolescent, que coregen totes les cançons. He de reconèixer que jo no els he seguit ni consumit gaire, però els seus concerts em fascinen, i em comencen a resultar familiars molts dels seus temes.

Aquest tema estava inclòs a l'àlbum "Tempestes venen del sud" de l'any 2014.