40a Diada dels Minyons de Terrassa.

Aquest cap de setmana, si el temps ho permet, els Minyons celebrem la nostra 40a Diada de la Colla. Malgrat que no arribem tan en forma com altres campanyes, l'efemèride s'ha de celebrar com es mereix, i espero que molts minyons i minyones se sumin a la celebració i que tothom tregui la camisa de l'armari. 40 diades no se celebren cada dia. De fet, no hi ha gaires colles que les hagin pogut celebrar. Em penso que no arriben ni a 1es colles en actiu que ens igualin o superin en nombre de diades. Els Minyons ja comencem a ser una mica tradicionals, hehe.

Visca els Minyons de Terrassa, ahir, avui i sempre!!!

Al meu país la pluja no sap ploure.

Un cotxe mig enfonsat en un esvoranc a Viladecavalls.

Avui Catalunya ha viscut un dia caòtic, amb afectacions diverses, per l'episodi de fortes pluges que han caigut des de la matinada. A Terrassa, on han arribat a caure prop de 130 litres per metre quadrat, les rieres del Palau i de Les Arenes han baixat molt carregades, i s'han endut alguns trams de carreteres al seu pas. Molts carrers han quedat del tot inundats amb cotxes pràcticament coberts del tot per l'aigua. Algunes escoles han recomanat a les famílies que no portessin els fills per la tarda. Els transports públics també han quedat afectats i per a molts terrassencs, tornar a Terrassa des dels llocs de feina ha estat més lent, si cap, de l'habitual.

El "temazo" del dimecres. Pep Gimeno "Botifarra" - "Cant de batre".

Fa pocs dies s'ha publicat a les xarxes aquest videoclip del cantaor de Xàtiva, Pep Gimeno "Botifarra", dirigit pel cineasta valencià Toni Canet, mort el passat dimarts. La cançó, estava inclosa a l'album "Te'n cantaré més de mil" (2009). El vídeo es va gravar l'any 2010 a la Festa del Segar i el Batre de Fuliola (Urgell), i no s'havia fet públic fins ara. Es tracta d'una cançó tradicional pensada per cantar a capela com cantaven els treballadors del camp, i recorda als sons de la mediterrània. Té moltes similituds amb algun pal del flamenc i de músiques morisques.

Llibertat Cesc!!

Aquest matí a primera hora, la policia nacional espanyola ha detingut a dos activistes independentistes a Terrassa i a Barcelona. El Cesc Martínez és un jove terrassenc membre del col·lectiu juvenil independentista Arran, i se l'acusa de presumptes desordres públics, atemptat contra l'autoritat i atemptat contra el dret de reunió i manifestació, per haver participat a la contramanifestació contra la presència del sindicat policial d'ultradreta Jusapol a Barcelona,en un acte de reconeixement i homenatge als policies i guàrdies civils que un any abans havien estat atonyinant als catalans que van defensar el referèndum de l'1 d'octubre.

El col·lectiu d'advocats d'Alerta Solidària, que porta la defensa dels dos detinguts, ha denunciat l'acció de la policia espanyola que no té les competències per fer-ho en territori català.

Ara i sempre, fora les forces d'ocupació.

Llibertat Presos Polítics. Llibertat Cesc 

Jaume Leiva, orgull terrassenc.

El Jaume travessant la línia d'arribada a Donosti (Foto: Fotorunners.es).

El Jaume Leiva és potser el millor corredor de llarga distància que ha donat la ciutat de Terrassa. Ahir es va imposar en la clàssica "Behobia-Donosti", amb un recorregut de 20 kilòmetres, amb un temps de 1:00'20, quedant a tan sols 3 segons del rècord de la prova. Més de 30.000 atletes van prendre la sortida a la localitat guipuscoana de Behobia.

L'atleta terrassenc està travessant un dels seus millors moments d'estat de forma, i fa un parell de caps de setmana va aconseguir la seva millor marca personal a la mitja marató a València, deixant el crono en 1:02'29. Una marca excepcional només a l'abast dels millors atletes del món. Després d'uns anys amb lesions constants on fins i tot va plantejar-se deixar-ho estar, ara comença a veure la llum al final del túnel i pot pensar fins i tot en accedir a les principals competicions internacionals.

Tant de bo puguem veure al Jaume algun dia corrent un mundial o perquè no uns Jocs Olímpics. Amb la seva capacitat de sacrifici i lluita, res és impossible.

Molta força Jaume, i enhorabona per l'èxit!

Bohemina Rhapsody

El passat dijous vaig anar al cinema municipal de Terrassa, el Catalunya, a veure la pel·lícula biòpic dels Queen, o més aviat del Freddie Mercury. De nom real Farrokh Bulsara, i nascut a l'illa de Zanzíbar (Tanzània), el cantant va ser l'ànima i líder indiscutible de la banda britànica fins al dia de la seva mort. La pel·lícula no evita la vida promíscua i esbojarrada del Freddie, les crisis de la banda, i la seva malaltia (la sida), tot i que sí que s'estalvia mostrar els darrers anys de l'artista.

Personalment, les 2 hores i 15 minuts de metratge se'm van fer curtes, i vaig tornar a emocionar-me amb les cançons d'aquesta mítica banda de rock and roll, una de les més reconegudes i seguides de tota la història. Penso que és una d'aquelles pel·lícules que cal veure al cinema per gaudir plenament de tots els detalls, i sobretot, de la banda sonora. Brutal. Els actors que interpreten als diferents membres de la banda tenen gran similitud amb els originals, i això fa que per moments, sembli que estiguis veient un videoclip original dels Queen.

Si us agraden els Queen no us ho penseu dues vegades. Aneu a veure Bohemian Rhapsody que no us defraudarà.

Terrassa, una caixa de sorpreses.

Avui s'ha sabut a través dels mitjans de la detenció i empresonament del terrassenc Manuel Murillo Sánchez, un guarda de seguretat de 63 anys que, presumptament, volia atemptar contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a causa de la voluntat del govern que aquest presideix d'exhumar les restes de Franco del "Valle de los Caídos". El paio és un franquista reconegut i fill d'exalcalde franquista (de Rubí, del 1962 al 77). Quines perles tenim per veïns!

Es veu que l'Audiencia Nazional no ha volgut jutjar aquest cas, malgrat que l'home estava en possessió d'un arsenal d'armes a casa seva, i haver comunicat per diversos canals socials les seves intencions. A la Tamara Vila, la noia del CDR de Viladecans, l'acusen de terrorisme per possessió d'un xiulet i d'una careta de Jordi Sánchez i la tenen reclosa a la seva ciutat sense poder sortir-ne. I al raper mallorquí Valtonyc també el volien empaperar per les lletres de les seves cançons... Un festival de la democràcia espanyola.