Ens fondrem?

 

Doncs ha començat fort l'estiu, no? Porto dues o tres setmanes despertant-me una hora o més abans del que acostumava a fer fins que va arribar la calor. Diuen que s'estan superant els registres màxims dels diferents observatoris al més de juny. I amb nits tropicals, o de canícula, o com n'hi diguin. No sé què faria sense ventiladors al menjador i a l'habitació. Beneït el dia en que vaig decidir instal·lar-los!

Encara sort que treballo a una escola molt "pija" on les famílies van decidir instal·lar aparells d'aire condicionat a les aules de primària, i també a l'antiga aula d'informàtica on la cosa devia ser insuportable a l'estiu amb tants ordinadors emetent escalfor, com si no fos poc amb la calor acumulada a dins de les escoles, sobretot quan no tenen bona ventilació. 

Ara ja no passarem més calor als centres escolars perquè avui ha estat el darrer dia de feina. Bé, excepte per alguns docents dels equips directius que aguantaran una o dues setmanes més al centre. Jo demà faig un viatge amb la furgo per a l'escola i ja començo a pensar cap a on anar per allunyar-me de la calor. Us mantindré informats. 

Revetlles de Festa Major com les d'abans.

 

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la Festa Major del barri de l'Antic Poble de Sant Pere. Una festa que recorda les antigues festes majors de poble, amb envelat, sopar de veïns, ball, i fins i tot amb el ball del fanalet. La d'ahir va ser una jornada molt calorosa, però tanmateix un bon grapat de gent es va animar a ballar les cançons d'estil folk dels mítics Ministrils del Raval. En acabat encara hi va haver més festa amb un parell de punxa-discs.

Els tradicionals 5 focs per coure les botifarres.

 

35 anys sense Manuel de Pedrolo.

 

Sempre has escrit en català? —li van demanar en una entrevista.
—A un escriptor castellà li ho preguntaries, si sempre ha escrit únicament en la seva llengua?

El temassu del dimecres. Michael Jackson - "Beat it".

 

Tal dia com avui de l'any 2009 moria d'un atac de cor, als 50 anys, a la seva mansió de Los Angeles, el rei del pop, Michael Jackson. Un dels artistes que més discs ha venut de la història, i que va omplir els principals recintes esportius en els seus concerts. Malauradament, una infància dura i els problemes psicològics derivats, el van anar consumint a poc a poc fins al tràgic final. Tanmateix, va deixar un bon grapat de bones cançons pop, i dels millors videoclips que s'hagin fet.

Aquest tema és un dels que incloïa l'àlbum "Thriller" del 1982, el més venut de la història amb prop de 110 milions de còpies venudes arreu del món. A casa el teníem. 

"Si veieu les flames del foc de Sant Joan, hi veureu les banyes..."

 

Ahir vaig celebrar una revetlla de Sant Joan més tranquil·la de l'habitual. Enguany no vaig baixar a la Festa Major de Valls principalment perquè no vaig tenir pont, i dilluns vaig haver d'anar a l'escola. Segurament d'haver pogut baixar el divendres sí que hi hauria anat, però baixar dimarts per tornar dimecres d'hora per no trobar cues, feia força mandra. Així que vaig celebrar la revetlla a Terrassa, al pati de casa d'uns amics fent uns cargols a la llauna i una mica de carn i verdures a la brasa, i la coca de rigor amb la copeta de cava. I veient com al cel de Terrassa esclataven per aquí i per allà focs artificials.

Sant Joan i els petards.

 

De petit, una de les festes que esperava amb més il·lusió era la revetlla de Sant Joan, que acostumavem a celebrar en família a casa dels avis paterns al barri de Ca n'Anglada. Recordo que setmanes abans m'arribaven no recordo com els catàlegs de petards de les botigues, i jo feia i refeia la llista de petards que em compraria en funció del pressupost que m'havien assignat: 1.000, 1.500 o 2.000 pessetes les darreres vegades.

De petit m'imaginava tirant petards tota la meva vida ja que era un dels meus entreteniments favorits. Tanmateix, diria que encara adolescent va deixar d'interessar-me i des d'aleshores no he tornat a comprar petards. Potser n'he llençat algun que m'han donat, però de comprar-ne res de res.

Recordo algunes bretolades que havia fet quan era nen amb els petards. Una vegada vaig posar un d'aquells trons "rompetochos" en un mur de totxos que tapava un descampat i la detonació va enviar un trosset de totxo al vidre d'un tercer pis. Vam marxar cames ajudeu-me del lloc, el meu veí i jo. També recordo els trons de mà. Aquests eren realment perillosos perquè detonaven allà on picaven. Alguns els havia llençat des del balcó del 4t pis on vivia, amb la intenció d'espantar alguna nena que passava en aquell moment pel carrer. 

Recordo especialment amb nostàlgia els coets xiuladors, que agafàvem amb la mà i havíem de deixar anar quan començaven a xiular; les granotes o borratxos que esclataven unes quantes vegades i que mai sabies en quina direcció anirien; el "doble boom" que petava dues vegades, primer al terra i després al cel, i que en ocasions llençàvem plans al terra; i per descomptat, l'estrella de la nit, els "carpinters" que eren trons no massa potents que venien en una traca que desfèiem per anar-los llençant d'un en un, i fins i tot llentçant-nos-els a tocar del cos.

Afortunadament, mai vaig patir accidents importants amb els petards, més enllà d'alguna cremadeta als dits o pel cos quan m'havien petat molt a prop. 

La flama de tot un poble en moviment!

 

Amb l'espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d'un sentiment.

Viure sempre corrents,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.

Viure mantenint viva
la flama a través del temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de cels, mars i muntanyes,
vells escenaris d'un nou crit.

(Obrint Pas, "La Flama")