"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 12 de gener del 2020

Un rei Melcior passat de voltes.



Fa una setmana exacta de l'escena aquesta, viscuda a la tradicional cavalcada de reis de la meva ciutat, Terrassa. Algun(s) brètol(s) es van dedicar a fer punteria amb el rei Melcior, amb els caramels que havien recollit, dels milers que se'n llencen. I l'home va perdre els estreps i s'hi va tornar llançant grapats de caramels amb tota la fúria...

Una escena lamentable en un dia "màgic" on hi ha milers d'infants pendents dels seus estimats Reis d'Orient. A la cavalcada de Terrassa, cada any hi ha algun incident desafortunat. De fet, és l'acte popular que atreu més gent als carrers del centre de la ciutat de tot l'any. Hi ha una multitud de gent seguint el seguici reial, i quan no és algun babau que es llença a recollir un caramel sota les rodes d'un tractor, és (o era) el cavall que s'esfondrava enmig de la multitud o que començava a fer moviments descontrolat i aclaparat...

Em penso que caldria repensar això del llançament continu de tants i tants caramels (que en moltes ocasions acaben a les escombraries o directament al terra), perquè la gentada no s'obsessioni en recollir-los i se centri en veure passar les carrosses i saludar ses majestats. Potser se'n poden tirar alguns per no perdre del tot la tradició, però no cal que es faci des de totes les carrosses, i per descomptat, no cal que sigui en la quantitat desproporcionada actual.