Aquest agost m'he motivat amb la bici i he sortit més de l'habitual. Tampoc he fet sortides súper llargues, però ho he fet amb més freqüència i alguna sortida més enllà dels 50 km, que pel meu gust és una distància més que suficient. Els meus recorreguts habituals són per les carreteres del Parc Natural de Sant LLorenç del Munt i l'Obac, i La Mata o els Caus són zones preferents d'entrenament.
Precisament avui he fet una sortida habitual que em porta del coll dels Caus fins a Vacarisses, i d'aquí a Viladecavalls per la carretera que porta a Olesa de Montserrat. Uns 32 i escaig km. que es fan en aproximadament hora i mitja. Avui, tanmateix, he mirat el cronometre de la bici a l'arribar al coll dels Caus i m'he sorprès al comprovar que hi he arribat en poc més de 33 minuts des de la porta de casa meva. Si normalment trigava 35', 36' o fins i tot 37', avui he rebentat el marcador.
Suposo que els quilòmetres a les cames, algun quilet de menys i la capacitat pulmonar en augment, han fet possible la gesta. Tampoc sóc dels que s'obsessiona amb aquestes qüestions. De fet, mai em poso la fita de baixar temps a cada sortida, però avui em trobava bé i he decidit provar-me una mica, sense anar al límit tanmateix. Però he de reconèixer que m'agrada estar en forma i veure que, malgrat l'edat, encara puc progressar. Tanmateix, aviat comença el nou curs i no penso que pugui sortir tant com fins ara, ni amb les mateixes ganes...
