"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 1 de juliol del 2013

Diada de Festa Major: un pas enrere... quants endavant?

4d9f a la festa major de Terrassa, ahir al migdia.

Ahir, a l'actuació de la Festa Major de la nostra ciutat vaig arribar a tenir fins a tres moments de "destrempe" relacionats amb els castells que pensava que faríem i que no vam fer. El primer "massasso" va arribar tot just arribat al pati de l'ajuntament, on normalment ens apleguem els del folre i les manilles abans de començar l'actuació per controlar que no falta ningú, quan em van comunicar que s'havia descartat l'anunciat "gamma extra" de la jornada, el 2d9fm. Vaig suposar que, finalment, els tècnics devien considerar que el castell no presentava les garanties requeribles per acabar amb èxit, i volien estalviar a la canalla el tràngol d'una possible caiguda, o d'una probable indecisió...
 
La segona sorpresa, de més baixa intensitat val a dir, va venir a la tercera ronda quan es va anunciar que fèiem el 4d8p (7è de la temporada!). Vaja, jo estava convençut que tornaríem a atacar el 5d8 que tot just havíem estrenat el dia anterior a la vigília, i que cal anar polint i treballant de cara a reptes superiors... En tot cas, vaig pensar que devia ser una estratègia de cara a preparar psicològicament a la canalla que havia de fer el pd7f just després...
 
I la tercera sorpresa, i potser la més decepcionant de totes, va venir a la ronda de pilars, quan van anunciar que fèiem el pd6, en comptes de l'anhelat pd7f. Vaig suposar que els tècnics no hi confiaven del tot en les possibilitats de l'espadat de 7 (encara que l'hagin aguantat 25 segons sencer a la xarxa del local), i van preferir ser conservadors per tal d'evitar una hipotètica caiguda que condicionés futures actuacions... però, mira que li feia il·lusió a la colla acabar amb aquest castell... si, ja sé que aquest pilar el podem fer a Esparreguera, al barri del Raval de BCN, o fins i tot al festival Cruïlla si m'apures, però hòstia, era la nostra Festa Major...
 
En fi, ahir vaig viure una diada castellera de Festa Major amb grans dosis de frustració, que només s'apaivagaran si en el futur els fets donen la raó als tècnics que han apostat pel conservadurisme actual, i es demostra que tal i com deia el cap de colla, un pas enrere ara, ha de servir per donar-ne dos endavant en el futur. El cert és que tenim exemples propers de temporades on hem pogut apretar l'accelerador per Festa Major i després hem perdut pistonada a mesura que avançava la temporada. Espero que enguany es giri la truita, i tot i haver fet una actuació de Festa Major una mica per sota del nivell d'altres anys, la feina feta ens porti molts èxits en el futur...