No sé en quin període de la història l'home va començar a relacionar-se amb els animals com si fossin part de la família. A la meva família mai vam tenir animals de companyia més enllà d'uns ocellets que no van durar massa, i un gos que amb els meus germans, de petits, vam rescatar del carrer amb tota la il·lusió que fos nostre, però que el meu pare devia alliberar o portar a la gossera.
Sempre m'han agradat els reportatges del món animal, i quan viatjo tinc interès per descobrir les espècies autòctones de la zona. Ara, d'aquí a acceptar acríticament que el cos de bombers de la Generalitat es dediqui a fer rescats de mascotes en helicòpter hi va un bon tros. On és el límit del que com a societat estem disposats a fer pels animals? Val el mateix la vida d'un gos que la d'un humà? I que la d'un esquirol o una porc senglar?
Bé, segur que és un debat on mai ens posarem tots d'acord.
