"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 29 de setembre de 2014

El Tribunal Constitucional suspèn la Consulta del 9N: Ni un pas enrere!!!


Ara és l'hora segadors.
Contra la tirania de l'estat espanyol!!
Ni un pas enrere!!

Demà tothom davant l'ajuntament (19 h.) per cridar ben fort que volem votar, i que volem lliurar-nos de l'estat opressor!!!

50è aniversari de la Mafalda, la petita rebel.


Tal dia com avui fa 50 anys, en Joaquín Salvador Lavado, "Quino", publicava a la revista argentina Primer Plana la seva primera vinyeta de la Mafalda, aquesta nena rebel, ingeniosa, humanista, solidaria i simpàtica, preocupada per l'ecologia, la pau, l'economia i la humanitat en general.

Tot i que l'any 1973 l'autor va deixar de publicar vinyetes d'aquest entranyable personatge, encara avui està present en moltes publicacions escrites o gràfiques arreu del món, i les seves reflexions són ben vigents.

diumenge, 28 de setembre de 2014

Carlos González: "Estimular la lectura".


(Un altre interessant article del pedagog Carlos González al Criatures del diari Ara).
A molts pares els agradaria que els seus fills s’aficionessin a la lectura. A molts altres, esclar, els és completament indiferent. I estan en el seu dret
Com a aficionat a la lectura que sóc, i com a escriptor que necessita tenir lectors per guanyar-se la vida, haig de reconèixer que no tinc dret a imposar als altres les meves preferències personals, de la mateixa manera que els altres no tenen dret a imposar-me el seu amor per l’esport o la filatèlia. I sí, l’esport és molt bo per a la salut i et permet conèixer gent, i la filatèlia és una activitat cultural que t’obre portes a països llunyans. I a més és una inversió... però no a tothom li agrada.
L’aficionat a la lectura pot intentar transmetre als seus fills aquesta afició, igual que l’esportista pot intentar transmetre’ls el gust per l’esport. Però cap d’ells ho pot imposar. I quan s’intenten imposar les aficions, quan posem unes hores obligatòries de pràctica o exhortem els nostres fills a fer les nostres activitats favorites amb sermons sobre les seves virtuts i avantatges, o quan els augurem un futur d’ignorància o d’obesitat si no fan com nosaltres, el més probable és que acabin odiant la lectura, l’esport o fins i tot la filatèlia. Si vol que els seus fills llegeixin, el primer és tenir llibres a casa i que vegin llegir els pares. Que vegin des de petits que això és una cosa normal, una cosa que es fa a casa. Fa anys vaig llegir un expert americà que recomanava tenir una prestatgeria amb llibres al vàter.
El segon pas és explicar contes o llegir llibres als nens. A l’hora d’anar al llit, per exemple. Ha de ser una activitat agradable, una cosa que el nen esperi amb il·lusió. Podem començar pels llibres que ens agradaven de petits, però hem de comprendre que els nostres fills poden tenir gustos diferents dels nostres. Si el llibre començat no agrada, es canvia. Si no tenen ganes de llibre, es fa una altra cosa. Mai no hem de dir “Res d’endevinalles, hem de llegir el capítol d’avui”; al contrari, han de ser els nens els que molts cops diguin “Un altra pàgina, sisplau, sisplau!”. Si els sembla que el llibre de la nit és un rotllo, és millor passar a les endevinalles o al que vulguin.
Fet això, els nens ja saben que els llibres existeixen i que poden ser divertits. A partir d’aquest moment, uns llegiran i altres no. Uns buscaran complexes obres literàries i uns altres còmics o bestsellers. Uns llegiran des de la infància i altres retrobaran la lectura després de molts anys. En tot cas, és la seva decisió i és la seva vida, i tant si llegeixen com si no són els més llestos i guapos i bons del món, perquè són els nostres fills. Oi que sí?

dissabte, 27 de setembre de 2014

El President Mas signa el Decret de Convocatòria de la Consulta del 9N.


Jornada històrica pel poble català amb l'acte institucional de signatura del Decret de Convocatòria de la Consulta del 9N per part del màxim representant del govern de la Generalitat, Artur Mas.

A mesura que s'apropa el 9N, es van succeint imatges com la d'aquest matí carregades de simbolisme i d'un alt component d'emotivitat, si més no, crec que així ho vivim els que com jo albiren amb il·lusió la possibilitat que Catalunya esdevingui un poble lliure i sobirà.

I val a dir, que la televisió pública catalana ha aconseguit transmetre amb imatges tota aquesta càrrega simbòlica amb la retransmissió en directe de l'acte des del Palau de la Generalitat. Quins 30 minuts d'història en directe!!!

dijous, 25 de setembre de 2014

Reestrena de "Mar i Cel".


Aquest vespre torna a Barcelona, al teatre Victòria, el musical de més èxit del teatre català, amb prop d'1 milió d'espectadors en les gairebé mil funcions que han dut a terme els diversos actors de la companyia Dagoll Dagom, en els muntatges de l'any 1987 i 2004.

Es veu que ja hi ha hòsties per aconseguir entrades, així que es preveu que aquesta nova reposició tornarà a ser tot un èxit, com en les ocasions anteriors. Aquest cop no me la perdo!!!

"Les veles s'inflaran, el vent ens portarà...".

dimecres, 24 de setembre de 2014

El "temazo" del dimecres. Bruce Springsteen - "Born in the USA".


L'artista nord-americà Bruce Springsteen va complir ahir 65 anys. És un dels pocs artistes que continua omplint grans recintes allà on actua. A casa nostra té una multitud de seguidors fidels que acudeixen als seus concerts en massa. I diuen que els seus recitals són una descàrrega d'energia de més de dues hores. A més, sempre que actua a Catalunya acostuma a tenir el detall de dirigir algunes paraules al públic en la nostra llengua. Tot un detall. 

No sóc seguidor de la seva música, ni he anat a cap dels seus concerts, però qui no ha sentit alguna vegada algun dels seus hits? I qui no ha sentit mai l'acudit del teló que s'aixeca i del parell de tetes tot brutes i llardoses que apareixen?? Nom del cantant: "Brutselspitstinc...!!"

dimarts, 23 de setembre de 2014

Sigmund Freud: 75 aniversari de la mort d'un personatge clau per entendre la psicologia moderna.


Avui es compleixen 75 anys de la mort del psicòleg d'origen txec Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi i creador del concepte de l'inconscient, a banda de desenvolupar teràpies basades en la hipnosi per tractar malalties mentals. 

Avui en dia, les idees de Sigmund Freud aglutinen tants seguidors com detractors, i si uns el consideren un visionari descobridor d'importants veritats sobre la psicologia humana, els altres li retreuen l'escassa minuciositat científica de les seves teories. 

Us deixo algunes de les moltes dites populars que ens va deixar el prestigiós personatge:

"Existeixen dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l'idiota i l'altre ser-ho".

"Si qualsevol que desperto es comportés com si ho fes en somnis seria pres per boig".

"Un es propietari del que calla i esclau del que parla".

"Amb tan sols témer la mediocritat, ja s'està fora de perill".

"Fumar es indispensable si no es té a ningú a qui fer petons".

"Des de que vaig iniciar l'estudi de l'inconscient, em vaig trobar a mi mateix molt interessant".

"És un bon exercici ser del tot sincer amb un mateix".

"El millor és enemic del bo".

"Els bons són els què s'acontenten amb somiar allò que els dolents fan realitat".

"He estat un home afortunat a la vida: res em va resultar fàcil".

dilluns, 22 de setembre de 2014

22 de setembre i ja portem 30 castells de 9 o superiors!!!

Recuperant les bones sensacions amb el pd7f. Un pis més!!!

Ahir a la diada de les colles convidades de les festes de La Mercè de Barcelona, els Minyons vam tornar a demostrar el bon estat de forma de la colla apuntant-nos la millor actuació de la nostra història a la plaça de Sant Jaume (2d9fm, 3d9f, 4d9f, pd7f), juntament amb la de l'any 2000 amb idèntics registres. I tenint en compte d'on veníem (l'any passat en aquesta mateixa exhibició vam fer el 5d8, 3d9f, 2d8f, pd6), encara se li ha de donar més mèrit a la gesta. 

A banda de la magnífica actuació d'ahir al migdia, cal destacar que enguany els Minyons ja hem realitzat 30 castells de 9 pisos o superiors (14 3d9f, 5+1 4d9f, 5 9d8, 3+1 2d9fm, i 1 5d9f c), batent tots els registres històrics de la colla pel que fa a aquest nivell de castells. Eh! I sense anar al Concurs! Com és possible??

Com s'explica aquesta evolució espectacular en poc més de sis mesos? Quin és el secret de l'èxit del nou equip tècnic? Doncs com diria el cap de colla, el Guillem: "treball, treball i treball..." I jo encara afegiria: i les idees i objectius clars; i un projecte engrescador i creïble; i un ambient d'assaig agradable; i molts castellers motivats i implicats; i un punt de sort necessari; i una junta que s'ho curra per crear un clima de bon rotllo i fraternitat, i per portar més i més gent als assaigs; i amb molt de seny i un punt de rauxa...

Alguns periodistes que van d'entesos, o que s'informen per canals extraoficials, opinen que la clau de l'èxit és la "rendibilització" de la feina de renovació dels troncs que s'ha estat portant a terme des del 2007. Vol dir, potser, que els anys 99/00/01/02/03/04/05/06 ningú va pensar en renovar els troncs? Vaja, no sé què deuen pensar al respecte els caps de colla d'aquells anys...Considerem el 2007 l'any 0 en l'inici de la renovació senyor periodista?

El més sorprenent del tema és que el periodista no ens pugui donar cap explicació raonable al fet que d'un any a l'altre (2013-2014) la colla hagi experimentat un canvi tan radical pel que fa als resultats (castells). Per què l'any passat no es va poder rendibilitzar la feina de renovació iniciada l'any 2007 com s'està fent aquest any? Quin deu ser el secret del nou equip tècnic? Potser convindria que el periodista implicat s'informés una mica més per poder aclarir-nos alguns dubtes que ens deixa el seu escrit.

dissabte, 20 de setembre de 2014

Eva Bach: "L’examen més fiable, el de la vida".

 

(Article de l'escriptora i pedagoga Eva Bach a l'especial Criatures del diari Ara d'avui dissabte).

Un quocient intel·lectual elevat o una trajectòria acadèmica brillant no garanteixen l’èxit a la vida, de la mateixa manera que un quocient baix o una trajectòria poc lluïda no l’impossibiliten. Aquesta és una de les premisses de partida, científicament validada, del nou paradigma de la intel·ligència emocional, desenvolupat a partir de la dècada dels noranta. És una constatació científica que qui més qui menys havia pogut comprovar. Companys que no se n’havien sortit a l’escola se n’han sortit després a la vida i companys que se’n van sortir molt bé a l’escola no ho han fet tan bé a la vida. Els que sembla que no se n’hagin assabentat encara són els responsables del famós informe PISA. Continuen avaluant primordialment la llengua i les matemàtiques, que són les matèries que conformen el quocient intel·lectual clàssic, quan aquest és precisament el que aquest nou paradigma ha qüestionat i ha demostrat que no és determinant. 

Desenvolupament emocional

L’informe PISA avalua variables que prioritzen els resultats per sobre dels processos i s’orienten bàsicament a la professionalització, la productivitat, la competitivitat i l’èxit acadèmic, i deixen de banda el desenvolupament humà en el sentit emocional, social, artístic i existencial. Un greu oblit si tenim en compte que, com diu un metge cirurgià espanyol de renom, una persona emocionalment bloquejada és una persona intel·lectualment anul·lada. Al meu entendre, tindria més sentit un informe que avalués també les competències personals, fes un seguiment dels alumnes en l’edat adulta i mesurés el seu índex de maduresa emocional i el seu grau de competència laboral i de compromís social. És a dir, fins a quin punt una persona està positivament integrada en el seu entorn i ha sigut capaç de posar el seu talent al servei de la societat i dels altres. Crec que seria un informe força més substanciós, complet i edificant que l’actual.
L’examen més fiable i més important sempre és el de la vida i és en aquest en què pares i mares hauríem de posar l’accent i hauríem de motivar més els nostres fills. La resta tenen menys importància de la que els donem i ens els hauríem d’agafar més relativament.

divendres, 19 de setembre de 2014

Els catalans tenim dret a votar, tenim Dret a Decidir!!!


David Cameron (Primer Ministre del Regne Unit) després de conèixer el resultat del referèndum per la independència a Escòcia (55'3% NO, 44'7% SI): "Podria haver prohibit el referèndum, però sóc un demòcrata".

Avui fa 121 anys, les dones nova zelandeses van ser les primeres dones del món a poder votar. Fins l'any 1893 ho tenien prohibit per llei. Segurament, d'haver governat el PP, o el PSOE, a Nova Zelanda per aquelles èpoques, les dones avui en dia encara no votarien...

dijous, 18 de setembre de 2014

Escòcia vota avui si vol ser un estat independent.


Avui, els escocesos a partir de 16 anys estan cridats a les urnes per decidir si volen convertir-se en un estat independent o bé continuar formant part de l'imperi britànic. Les enquestes prèvies indiquen que hi ha una gran igualtat entre unionistes i separatistes. 

Des de Catalunya seguirem aquest referèndum escocès amb interès i expectació, ja que del resultat que se'n derivi pot dependre, en part, el futur de la nostra nació. Veurem, si Escòcia acaba votant independència, que diran la resta d'estats membres de la Unió Europea al respecte. Si l'acceptaran amb els braços oberts, amb reticències i vetos, o si directament li negaran l'accés, i enviaran a tots els seus habitants a vagar per l'espai exterior com amenacen alguns per aquí.

Passi el que passi avui però, com bé diuen els de l'ANC en un anunci publicat als diaris escocesos aquests dies, "To vote is to win", i els escocesos ja han guanyat... el seu Dret a Decidir!!

dimecres, 17 de setembre de 2014

El "temazo" del dimecres. Franz Ferdinand - "Ulysses".


Franz Ferdinand és un grup de música indie format a Glasgow (Escòcia) el 2001, carregada d'influències del punk i l'art-rock.

El grup escocès pren el seu nom en veure un documental a la televisió de la I Guerra Mundial en referència a l'arxiduc austrohongarès Franz Ferdinand (Francesc Ferran en català), l'assassinat del qual va ser el desencadenant d'aquesta guerra.

Darrerament, aquesta banda s'ha posicionat favorablement a la independència d'Escòcia, i ha participat en algun concert per animar el vot pel SI al referèndum de demà, 18 de setembre.

dimarts, 16 de setembre de 2014

David Fernàndez parafrasejant a Primo Levy: "Si no ara, quan? Si no nosaltres, qui?"


David Fernàndez en la seva intervenció al Parlament aquesta tarda.

Junqueras a David Fernàndez després del seu discurs dirigit al President de la Generalitat, Artur Mas, al Parlament de Catalunya: "Genial, genial".

Per aixecar-se i aplaudir. Per escoltar i aprendre. Per entendre i prendre nota.

Hem d'agrair a David Fernàndez que s'atreveixi a denunciar públicament, sense eufemismes, també des de l'atri de l'hemicicle parlamentari, tota la corrupció, màfia, injustícia, i brutícia que ens envolta. I que en gran mesura és responsabilitat directa dels nostres governants actuals i passats.

Genial també la seva resposta al ministre d'afers Exteriors espanyol, Manuel García Margallo, per les declaracions d'aquest insinuant que es podria suspendre l'autonomia de Catalunya si la consulta tira endavant: "Ho ha dit el mateix dia que es compleixen 300 anys que Felip V va eliminar les Constitucions catalanes. Si  ho fa i es pensen que ens quedarem a casa estan molt equivocats".

diumenge, 14 de setembre de 2014

Comunicat dels Castellers de Cornellà i dels Brivalls de Cornudella en resposta als comentaris ofensius al programa casteller 3Rondes de Catalunya Ràdio.

 
Benvolguts i benvolgudes,

Per començar puntualitzem que aquest correu està escrit conjuntament entre els Castellers de Cornellà i els Brivalls de Cornudella.

El motiu del present és fer-vos partícips del malestar que han generat en les dues colles els comentaris fets durant l’emissió del programa 3Rondes de Catalunya Ràdio el passat diumenge.

Els Brivalls de Cornudella ens vam emportar la llenya de la setmana per haver renunciat a participar al concurs de castells del dia 28 de setembre a Torredembarra. La qüestió és que els comentaris es fan sense saber com han anat les coses... us posem en antecedents: el dijous dia 4 de setembre a les 12:00h del migdia es posen en contacte amb Brivalls des de l’organització del concurs per informar-nos que podem participar al concurs del dia 28, ja que han renunciat totes les colles que teníem per davant; en un primer moment ja s’indica que els Brivalls tenim actuació pactada amb Cornellà des d’inicis de temporada. En una segona trucada amb l’organització, els Brivalls demanem que ens deixin de marge fins divendres a la nit per donar una resposta, ja que convocarem una assemblea general extraordinària per decidir si anem a concurs o a Cornellà; l’organització ens diu que ja que ens ho comuniquen en tant poc temps i tenint una actuació els hi sembla raonable, inclús ens comenten que ja s’ha fet la roda de premsa presentant el concurs i que han dit que la última colla del dia 28 està per confirmar. Durant el mateix dijous ja es parla amb els Castellers de Cornellà del tema que ha sorgit i que la junta haurà de respectar el que es decideixi en assemblea. En l’assemblea convocada pel divendres dia 5 a les 22:00h s’acorda democràticament que assistirem a l’actuació tal com tenim acordat amb Castellers de Cornellà. A les 22:40h del mateix divendres s’informa a l’organització del concurs que no hi assistirem, cosa que entenen perfectament.

Creiem que si les persones que fan el programa 3Rondes s’haguessin informat de com havia anat el tema, s’haurien estalviat aquest comentari.

I no essent suficient el menyspreu pels Brivalls, llavors toca el menyspreu cap al barri on farem l’actuació el proper dia 28 de setembre, el barri del Pedro de Cornellà, dient que la renúncia dels Brivalls al concurs és per actuar a un “barri aïllat de l’àrea metropolitana” i que això és un menyspreu cap a “l’espectacle casteller més gran del món”.

El nostre malestar ja s’ha fet arribar a la CCCC, a l’organització del concurs i també a Catalunya Ràdio demanant que es disculpin. I ara us el fem arribar a tots vosaltres perquè no volem que el tema quedi en un no res. I com que des del programa ens diuen que hauríem d’anar a concurs perquè té “una gran repercussió mediàtica”, us demanem la vostra ajuda per tal que el proper diumenge dia 14 a partir de les 21:30h quan comenci el programa de ràdio 3Rondes enviem tots un tweet que digui:

@3rondes #nivalorniseny

Moltes gràcies a tots.

Salut i castells!!

Castellers de Cornellà

Brivalls de Cornudella

dissabte, 13 de setembre de 2014

Carlos González: "L'Art de ser avi".



(Article dedicat als avis i les àvies de bon cor, del pediatre Carlos González, aparegut a l'especial Criatures del diari Ara d'avui dissabte).

L’escriptor i polític Victor Hugo va conèixer repetidament un dels més grans dolors que l’home pot patir: haver d’enterrar els seus fills. Només un dels seus cinc fills el va sobreviure.

El Léopold no va arribar a l’any. La Léopoldine es va ofegar amb dinou anys, i el seu jove espòs va morir també intentant salvar-la. Quan el Charles va morir als 44 anys, el 1871, Victor Hugo, ja vidu, es va fer càrrec de la criança dels seus dos néts, Georges i Jeanne, de tres i poc més d’un any (un primer nét també havia mort). Dos anys més tard, amb 45, va morir el quart fill, François-Victor, de tuberculosi.

Sovint s’acusa els avis de malcriar i consentir massa els néts, de no imposar disciplina, de deixar-se governar... Probablement l’experiència ja els ha obert els ulls, ja han entès que les rígides normes dels experts que van intentar amb els fills eren innecesàries i sovint contraproduents. Imagineu que tou que havia de ser Victor Hugo, havent comprovat repetidament que la vida és fràgil i la infància a vegades massa curta, que el dolor present no garanteix la felicitat futura i que el que no es gaudeix ara potser no es gaudirà mai.

El 1877 Hugo va publicar un llibre de poemes, L’art de ser avi. Repetidament fa burla de la disciplina i les normes del seu temps, i defensa un afecte sense límits. “Ah!, els fills dels nostres fills ens encanten, són joves veus matinals que canten; amb ells tornen a la nostra lúgubre llar les roses, la primavera, la vida i el dia”. “Jo, a qui un nen petit ha tornat boig del tot, en tinc dos, Georges i Jeanne, i prenc l’un per guia i l’altre per llum, i corro a les seves veus”. Algú, potser la mainadera, ha castigat la Jeanne a pa sec “a la cambra fosca per un crim qualsevol, i mancant al deure vaig visitar la proscrita, abusant d’autoritat, i vaig desar dins l’ombra un pot de confitura”.

La mainadera s’indigna, amb els arguments que els pares han sentit tants cops: “La nena us coneix, sap com sou de feble [...], no hi ha manera de controlar-la [...], cada cop trenqueu les ordres, l’autoritat es relaxa, no hi ha normes”. L’avi poeta es fingeix penedit, i al mateix temps ens fa reflexionar: ¿i si tractem els adults de la mateixa manera? “He fet mal. Sí, són aquestes indulgències les que porten els pobles a la ruïna, que em posin a pa sec. «Ho mereixeu, sí, us hi posarem». La Jeanne, aleshores, del seu racó fosc m’ha dit fluixet, alçant aquells ulls tan bonics, plens de l’autoritat de les dolces criatures: «Doncs jo vindré a portar-te confitures»”. I és que els nens aprenen a castigar quan els castiguen, i aprenen a perdonar quan els perdonen.

divendres, 12 de setembre de 2014

Els Minyons no hi podíem faltar.

3d8 a la cruïlla de Diagonal i Passeig Sant Joan (Foto: Mireia Comas).

Ahir, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, l'ANC, Omnium i l'AMI, van organitzar a Barcelona la concentració/manifestació ciutadana més multitudinària i espectacular, que es recordi, de tot Europa. Prop de 1'8 milions de persones (segons la guàrdia urbana) van sortir al carrer a reivindicar el Dret a Decidir del poble català, i la ferma voluntat d'esdevenir un nou estat lliure i sobirà.

I en aquesta fita històrica no podíem faltar els Minyons de Terrassa, juntament amb la major part de les colles castelleres del país, i un bon grapat d'altres grups de cultura popular (geganters, bastoners, diables, esbarts...), a més a més de moltes altres entitats (culturals, esportives, polítiques...), associacions, famílies senceres, turistes, personatges famosos (Xavi i Piqué del Barça!!), persones anònimes i algun que altre infiltrat de l'altre bàndol.

Una jornada pel record, i de rècord, que hauria de servir perquè alguns polítics i governants espanyols, a banda de molts altres curts de mires espanyols i catalans també, se n'adonessin d'una vegada per totes que aquest clam massiu i insistent del poble català no pot ser eternament menystingut i/o ignorat. El conflicte existent (sí sí, conflicte encara que soni malament) no s'acabarà amb quatre bones paraules o amb quatre amenaces. Caldrà anar fins al final, i el final, pels catalans és clar, i es diu 9N. Solució democràtica.

Confiem que els nostres representants polítics a Catalunya hagin pres nota una vegada més d'aquest clam i d'aquesta exigència, i facin tot el possible perquè el dia 9 de novembre TOTS puguem anar a votar què volem ser en el futur. Fins i tot els dos o tres milers de persones que es van manifestar  Tarragona per l'unionisme.

dijous, 11 de setembre de 2014

Diada Nacional de Catalunya: Tot un poble en moviment.



"No et limites a contemplar 

aquestes hores que ara vénen, 
baixa al carrer i participa. 
No podran res davant d´un poble 
unit, alegre i combatiu" 


Vicent Andrés Estellés

dimecres, 10 de setembre de 2014

El "temazo" del dimecres. Josep Carreras - "L'Emigrant".


Veritablement, no es pot dir que sigui un amant de l'òpera. És més, més aviat se'm fa bastant pesada a partir dels cinc o deu minuts de sentir-ne. Potser és perquè mai m'han acostumat a escoltar-la i tampoc he escoltat als grans artistes d'aquest gènere en directe. Però avui, aprofito la coincidència de l'entrega de la Medalla d'Or del Parlament ahir al cantant d'òpera català Josep Carreras per la seva trajectòria artística, i la proximitat de la Diada Nacional de Catalunya (demà, 11 de setembre) perquè ens emocionem tots plegats amb aquesta interpretació de "l'Emigrant", poema de Jacint Verdaguer, a capella, pel propi Josep Carreras l'any 1984 a la catedral de Barcelona.

Casualment, ahir, 30 anys després d'aquell concert, en l'acte d'entrega de la Medalla d'Or al Parlament, l'artista es va sumar improvisadament al Cor de Cambra del Conservatori en la interpretació d'aquest mateix poema davant la sorpresa i l'emoció dels assistents.

Visca Catalunya Lliure!!

dimarts, 9 de setembre de 2014

Un cop més, se'ns pixen a sobre i diuen que plou.

En vermell: missatge del Departament d'Ensenyament als mestres nomenats. En verd, % de jornada assignada al substit.

Un any més, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat maltracta als mestres i professors interins-substituts. Per una banda, amb la retallada de sou i feina del 15% respecte a la resta de docents que ve aplicant en els darrers dos cursos, i per altra, amb la incorporació al lloc de treball el mateix dia de l'inici del curs dels infants, és a dir, el 15 de setembre enguany. Això implica que aproximadament el 15% dels mestres i professors de les plantilles dels centres docents públics no hauran pogut preparar el curs com és degut, amb la conseqüent afectació a la qualitat educativa que aquest fet comporta.

Però si aquesta discriminació d'un sector dels treballadors públics de l'ensenyament ja és força greu i llastimosa de per sí, la situació es converteix encara en més patètica i humiliant quan el mestre que obté un lloc de treball com a substitut en els nomenaments de principis de setembre, se sent pressionat pel propi Departament per tal de contactar amb l'escola assignada (anar a l'escola, vaja) abans fins i tot de l'inici de la relació laboral o contracte ("el més aviat possible")... És a dir, cornuts i pagant el beure! Oi que no es demana als mestres funcionaris que s'incorporin un parell de dies abans d'acabar les vacances (el 30 o 31 d'agost) per fer un favor a l'escola o al Departament? Doncs que ens respectin també als interins-substituts, i si volen, o necessiten que preparem alguna cosa abans que els nens comencin (jo opino que sí), que ens contractin des del dia 1 igual que la resta i no el 15!!! Collons!!!

Encara hi ha un altre tema que m'indigna especialment, i que afecta al maltractat i discriminat col·lectiu de mestres interins-substituts, i és el dels contractes brossa, amb jornades del 33%, 42'5%... Aquest tipus de contracte, que suposa el gruix de les contractacions d'interins-substituts a principi del curs, és el més semblant a una relació d'esclavatge al segle 21. Imagineu-vos un mestre substitut que visqui a Lleida i que l'enviïn a treballar a la Vall d'Aran amb un contracte del 33% de jornada... Aquest mestre el més probable és que perdi calés per anar a treballar. Creieu que això és sostenible? I tinc entès que els mestres que s'acaben d'incorporar a la borsa d'interins del Departament no poden renunciar a una plaça d'aquestes reduïdes si no volen que els facin fora de la borsa. És a dir, que com el gos de l'Hortelano, que ni menjava, ni deixava menjar, el Departament ni dóna bona feina, ni deixa trobar bona feina, amb l'amenaça de fer-te fora de la borsa. O com ha passat amb alguns interins de la borsa que no havent treballat pràcticament al llarg de tot el curs, els han nomenat per primera i única vegada al mes d'abril o maig, potser per una substitució d'un parell de dies a tot estirar, i han hagut de deixar les feines que estiguessin fent al no poder renunciar a un nomenament del Departament d'Ensenyament a risc de sortir de les llistes...

Crec, sincerament, que el govern de la Generalitat, abans de plantejar-se la restitució de la segona paga extra a tots els docents a partir del 2015, hauria de preocupar-se per tornar a equiparar les condicions laborals de tots els mestres i professors, i acabar amb aquestes discriminacions que generen tanta frustració i malestar en una part molt important del cos de docents, i que acaben afectant a les pròpies dinàmiques escolars, i a la qualitat educativa.

dilluns, 8 de setembre de 2014

Cooperar vs competir (i 2).

2d9fm descarregat ahir a la Festa Major de Sabadell.

Els castells a la ZNT es viuen de diferent manera que a la ZT?

No hay más preguntas señoría!!

divendres, 5 de setembre de 2014

Minyons, no estem tan sols. "No al Concurs"!!!

La Vanguardia: "11 renúncies deixen el Concurset tocat de mort".

(Sembla ser que això de la Biennal de Castells comença a fer aigües...).

De les dotze renuncies que s’han fet públiques avui al presentar el llistat de colles definitives del Concurs de Castells, onze havien de participar a la jornada inaugural, que tindrà lloc el proper 28 de setembre a Torredembarra.
La incorporació del Concurs7 o Concurs de Torredembarra al certamen tarragoní representava l’aposta més important enguany però a jutjar per l’alt nombre de renuncies caldrà un esforç extra perquè pugui acabar sent un èxit. En previsió, l’organització del Concurs de Castells, va incorporar a finals d’agost el dos de sis i el pilar de cinc entre els castells puntuables per aquesta jornada i, a jutjar per les colles que hi prendran part, la decisió haurà estat encertada.
La jornada de Torredembarra ha convidat les 12 formacions situades entre la posició 32 i 43 del Rànquing Estrella Concurs, tenint en compte l’esperada renuncia dels Minyons de Terrassa. D’aquestes colles, només cinc han acceptat la invitació i s’ha hagut de recorrer a la posició número 53 del rànquing per tancar les primeres deu colles participants. Actualment l’organització del Concurs està esperant la resposta dels Castellers de Mollet, situats al lloc 54 del rànquing, per tancar el llistat definitiu.
Dotze formacions han renunciat a participar al Concurs
De les dotze colles que han denegat la invitació del Concurs de Castells, només una hauria participat a la jornada de diumenge 5 d’octubre, els Minyons de Terrassa. Cap colla classificada per la jornada de dissabte 4 d’octubre ha declinat la seva participació mentre que onze colles han preferit no participar a la jornada que tindrà lloc el proper 28 de setembre a Torredembarra. Han estat els Al·lots de Llevant, els Castellers de Cornellà, els Minyons de l’Arboç, els Margeners de Guissona, la Colla Castellera Jove de Barcelona, els Castellers de Cerdanyola, la Colla Castellera de Figueres, els Castellers de Sant Vicenç, els Matossers de Molins de Rei, els Xerrics d’Olot i els Castellers de Solsona.
Cinc formacions podrien necessitar castells del grup 0 per completar l’actuació
Cap de les quatre últimes formacions classificades per la jornada de Torredembarra, a falta de tancar el llistat definitiu amb la colla que ocuparà el dotzè lloc, ha carregat o descarregat enguany castells superiors al tres i al quatre de set i per tant podrien necessitar alguna de les noves estructures incorporades al grup zero de la taula de puntuacions per arrodonit la seva actuació al Concurs. El dos de sis i el pilar de cinc podrien decidir les darreres posicions del concurs.

dijous, 4 de setembre de 2014

Jaume Cela: "Els mestres han d'estimar el nen o fer-ho veure".


(Malgrat que sempre m'ha semblat un idealista allunyat de la realitat del sistema educatiu que patim, he de reconèixer que el Jaume Cela ha estat un d'aquells mestres vocacionals al cent per cent, que sempre ha defensat la importància d'establir un vincle afectiu amb els alumnes com una de les claus de l'èxit educatiu d'aquests. En aquest sentit estic al cent per cent d'acord amb ell).

(Entrevista del Carles Capdevila per l'Ara TV).

Són 45 anys de mestre, ara t’has jubilat.
M’han jubilat. Em vaig empipar, però després vaig pensar que està bé, podré continuar fent coses en el món de l’educació. I morir a l’aula deu ser dur. I si tots els que ens agrada tant la nostra feina no ens jubiléssim mai, els joves tindrien tot el dret a tirar-nos per la finestra.
Què t’ha mantingut tants anys a l’aula?
M’apassiona veure com ajudes a construir coneixement. Un mestre d’universitat està més valorat que una mestra que és a l’etapa infantil. És un error increïble i només ho veu gent de la sensibilitat d’un Tonucci, que deia que els d’infantil són els que més haurien de cobrar.
Què és educar?
Acompanyar, acollir sense condicions, mostrar el món, amb el que és bo i el que no és tan bo, sense adoctrinar. I saber escoltar què demanen els alumnes, que no és el mateix en tots els casos.
I la precaució és no ser una llosa.
No condicionar massa. Saber-te col·locar a la distància precisa. A una criatura li pot semblar que li estàs envaint el terreny, i a una altra que et quedes curt.
Has escrit: “No és el mestre qui tria el deixeble, sinó el deixeble qui tria el mestre”.
Per a alguns segur que ets un element important en la seva vida, per bé o per mal, i uns altres t’oblidaran al cap d’un temps i ja està; tu no has d’esperar res. La relació és asimètrica en el sentit que tu ets responsable d’ells, però ells no ho són de tu. Tot i que, com a humans, sempre esperem que ens reconeguin.
Ha de ser vocacional la feina de mestre?
El que és fonamental és treballar amb un equip de gent que cregui en el que fa, on hi hagi debat sobre el que estàs fent.
Dius que el mestre ha d’estimar els nens o fer-ho veure. És fort, això.
És fort, sí, però és així. És impossible que jo espontàniament me’ls pugui estimar a tots. Cal prou traça perquè aquest noi o aquesta noia que em costarà molt no ho sàpiga mai, no ho noti. És fer teatre del bo. No hi ha un mestre excel·lent per a tots els contextos o per a tots els nois i noies.
Han de veure que confies que se’n surtin.
I que quan convé sí que sóc al seu costat, que quan convé acaronar-los, els acarono, quan convé plorar amb ells, ploro amb ells, quan convé, ric amb ells, i quan convé enfadar-m’hi, m’hi enfado, però em tenen al costat. L’Steiner té una frase preciosa: “El bon mestre és el que, fins i tot en la ironia, té una lleu sensació d’amor”.
I si és recíproc, millor.
Sortir de l’aula i veure que no s’arriba als alumnes és tremendament frustrant. Una de les causes de l’estrès docent és la incapacitat d’establir vincles amb els alumnes.
Les escoles han d’innovar molt?
Innovar és dialogar amb la tradició. No vol dir utilitzar més ordinadors o menys. Les tecnologies ens poden ajudar, però no són un fi en elles mateixes.
Però el mestre ja no té el monopoli del coneixement.
Sí, el que cregui que ell és el centre del saber farà riure. Ensenyes i aprens amb ells, i ells aprenen els uns dels altres. Per això és clau la conversa. L’escola és un espai on vénen a equivocar-se i saben que no seran sancionats per això, sinó felicitats perquè s’arrisquen. Em meravella l’acció educativa des que un nen et diu “M’ajudes?” fins que et diu “Ja no et necessito”.
L’escola corregeix la desigualtat social?
Ho intentem fer, però les coses es compliquen més. Hi ha centres on el mestre no pot dir que la seva feina és fer les matemàtiques molt ben fetes, també s’ha de preocupar que hi hagi un menjador escolar, unes beques, o compensar que l’alumne no rep ajuda a casa. Cal fer de mestres, d’assistents socials o el que sigui. Sí, cal fer-ho.
I si l’alumne se’n surt és el màxim plaer.
El gran somni és que tots fóssim com el mestre d’Albert Camus. En rebre el Nobel Camus li diu en una carta: “Escolti’m, jo això ho he aconseguit gràcies a vostè”. Ja es podia morir tranquil.
Reconeixem prou els mestres?
A vegades no som prou generosos amb els mestres. Els mestres tenim sempre un problema: som un col·lectiu molt idealista, sempre tenim unes expectatives molt altes, i en la realitat de vegades no hi arribem. Aquesta diferència ens produeix uns nivells d’angoixa alts.
Pares i mestres ens entenem prou?
La relació ha de millorar encara més. El col·lectiu de pares i mares fa el que pot, i és cert que n’hi ha que abdiquen de les seves responsabilitats, però també hi ha docents que ho fan. Jo als mestres joves els dic: “Si a la reunió amb els pares no ets capaç de dir cinc coses bones del seu fill, no en diguis cap i espera’t a més endavant, vol dir que no el coneixes prou”. Els pares s’han d’endur la impressió que estàs disposat a jugar-te-la pel seu fill.

dimecres, 3 de setembre de 2014

El "temazo" del dimecres. Inadaptats - "Demòcrates".


L'any 1999, el grup Inadaptats ja cantava ben alt i fort als falsos demòcrates que governen el país on per desgràcia ens ha tocat viure. I ja en aquells temps demanaven la ruptura (sí, sí, RUPTURA!) amb l'estat opressor i un nou sistema polític per acabar amb tots aquests polítics corruptes i estafadors que ens ha estat governant tots aquests anys.

INDEPENDÈNCIA per canviar-ho tot!!!

Demòcrates, falsos xerrameques
Demòcrates, corruptes i estafadors. 
Demòcrates, no voleu la DEMOCRÀCIA
Demòcrates, aliats dels patrons

Què voleu, voleu més policia?
Què voleu, viure sota control?
Què voleu, robar a la llum del dia?
Què voleu, l'estat del terror?

Demòcrates, esteu a dins les llistes
Demòcrates, però no us donarem vots
Demòcrates, deixeu que creixi l'ira
Demòcrates, no apagareu el foc

Què voleu, ser grans a dins d'Europa?
Què voleu, no respectar nacions?
Què voleu, engarjolar la dissidència?
Què voleu, consum i televisor?

I som fills/es d'una treva estranya
que es diu constitució
Defenseu l'unitat d'Espanya
com ho va dir el dictador
Però contra els feixistes canya
deien a la transició
Però el maquillatge no enganya
feu pudor de porcs, porcs, porcs

Demòcrates, PSOEs i reformistes
Demòcrates, traïdors com el Pujol
Demòcrates, com el Fraga ex ministre
Demòcrates, porcs, porcs, porcs

Què volem, volem el COMUNISME
Què volem, nova constitució
Què volem, ruptura i no reforma
Què volem, autodeterminació

dimarts, 2 de setembre de 2014

Ataca Perico!!


Ahir vaig fer una cosa que feia uns vint anys que no feia. Després de recuperar la bicicleta de carretera, una Contini, del traster on ha acumulat pols i oxidació en els darrers anys, i haver-li fet una reforma integral per poder tornar a muntar-hi, ahir finalment vaig reviure les sensacions del ciclista amb una sortida fins al coll d'Estenalles, a uns 15 quilòmetres de Terrassa. Un passeig per un ciclista rodat i acostumat, però un port de categoria especial per a aquell qui fa temps que no roda en carretera.

Recordo que fa uns vint anys feia moltes sortides amb la Penya Ègara. També va ser una època de creixement dels aficionats, i practicants, al ciclisme, i de l'eclosió de les bicis de muntanya, gràcies a l'efecte Indurain i les seves gestes al Tour de França. Llavors m'entrenava dos o tres cops per setmana, pesava 56 quilos, i res em cansava.

Ara fa prop d'un any que em vaig tornar a engrescar amb la BTT amb uns col·legues mestres, i fins i tot me'n vaig comprar una de nova: una Orbea que va com la seda. I ja veieu, com una cosa porta a l'altre i ja he tornat a caure en la temptació... El cert és que tot i ser un esport bastant dur, enganxa. I si a sobre t'agrada veure les grans proves per etapes per la tele (Giro, Tour, Vuelta), és fàcil deixar-se emportar per l'emoció i voler emular als grans escaladors pujant pels ports de muntanya. Tanmateix, quan ets dalt la bici patint que se't surt el cor per la boca, se t'oblida ràpid la imatge dels grans escaladors i només penses en que coi estàs fent allà, i quan falta per acabar amb l'agonia.

dilluns, 1 de setembre de 2014

Trencant registres. 9d8, 4d9f i 3d9f ahir a Sitges!!

9d8 ahir a Sitges (Foto: Castellística).

Gran exhibició ahir dels Minyons a la festa major de Sitges. L'endemà d'un Sant Fèlix per emmarcar amb 11 castells de "gamma extra", els Minyons ens vam voler sumar a la festa castellera del cap de setmana amb una nova exhibició de poder i força. Molt ben acompanyats pels amfitrions (5d7, 4d7p i 7d7) i pels Xiquets de reus (2d8f, 5d8 i 3d8), ahir la nostra colla va tornar a superar-se a sí mateixa completant la millor actuació (de la nostra colla) feta mai en aquesta localitat del Garraf, amb "gamma extra" inclòs: 9d8, 4d9f i 3d9f! Quasi res!!

A una setmana vista de la importantíssima actuació de la festa major de la ciutat veïna, Sabadell, ahir vam tornar a demostrar que quan la gent respon, podem fer grans coses. Que puguem igualar o superar la millor actuació de la nostra història a Sabadell (2d9fm, 3d9f, 4d9f, pd7fc l'any 2000), dependrà en gran mesura de la resposta de tothom als assaigs d'aquesta setmana (dilluns, dijous i divendres). Fa 13 anys (2d9fm 2001) que Sabadell no veu un "gamma extra" dels Minyons, i ja toca. És més, en els darrers anys, per a o per b, no hem pogut oferir un repertori de castells a l'alçada del que aquesta plaça es mereix, i ja és hora que ens rescabalem.

Va, que ja només ens queden 3 gammes extres (segons els entesos en puntuacions) per igualar el millor registre d'aquests castells en una temporada (11 l'any 2001)!!! Aquest any ho petem!!! Som-hiiii!!!