El "temasu" del dimecres. El Jincho - "Los porros no".

 

El Jincho és un raper madrileny (31 anys) criat al barri d'Orcasitas, que ha saltat a la fama gràcies a aquest tema, i a la seva condició d'expresidiari i exdelinqüent (va estar més de tres anys a la presó per segrest, i va portar a terme nombrosos robatoris des de ben jovenet). Des de ben jove també es va aficionar a les lluites de galls (rapers) i va acabar encaminant la seva vida cap a aquesta afició que ara s'ha convertit en la seva professió. La seva veu em recorda, salvant les distàncies, al cantant portoriqueny de rap de Calle 13.

Cap de setmana de teatre, disco i futbol.

 

Aquest passat cap de setmana ha estat força intens més enllà de la diada de Sant Jordi. El divendres per la nit vaig anar al teatre, a l'antic Centre Cultural (actual Factoria Cultural) per veure l'amic Biel Duran, il·lustre gelidenc que va ser membre actiu dels Minyons a la dècada dels 90, interpretant, juntament amb la Sara Espígol i Eduard Buch, l'obra "Ovelles", una història sobre tres germans que reben per herència un ramat d'ovelles i que han de posar-se d'acord per mirar de treure algun rèdit. 

En acabat vam fer una cervesa amb els actors i ens vam quedar sopant amb el Biel, vell amic, per recordar (b)vells temps i saber per on ens ha dut la vida a uns i altres. 

El dissabte, a banda del vermutet de Sant Jordi, i una passejadeta per la Plaça del Progrés a comprar un llibre a la parada del cau on va la neboda, vaig anar a la celebració d'aniversari d'una vella amiga, i la cosa es va anar animant, fins passades les 5:30 de la matinada. Ni recordo la darrera ocasió d'haver anat a dormir un parell de dies seguits a altes hores...

El diumenge, em van convidar a veure el partit Barça-Rayo (0-1). Era el segon partit consecutiu que anava a veure (el diumenge anterior també, contra el Cadis (0-1)), i la segona derrota consecutiva per la mínima. No sé si em tornaran a convidar mai més amb aquests carnets.

Feliç Diada de Sant Jordi.

 

"Catalangate", ens estan vigilant?

 

Fa escassos tres dies el diari nord-americà "The New Yorker" va destapar el cas de l'espionatge d'estat que va practicar l'estat espanyol contra el moviment independentista català a través del programa d'espionatge israelià "Pegasus". El periodista Roman Farrow (fill de Woody Allen i Mia Farrow) va investigar durant dos anys l'agència israeliana i va assabentar-se d'aquest espionatge il·legal, al que només poden tenir accés els estats.

Malauradament, i com ve sent costum al nostre país, els nostres governants s'han fet els indignats i fins i tot van fer una roda de premsa a Brusel·les per denunciar el cas, però accions concretes res de res. I, evidentment, el govern de l'estat espanyol ha fet veure que no saben de què els estan parlant i que quan això va passar ells no hi eren.

Estem tan acostumats a la repressió i els constants atacs per part de l'estat espanyol, que ja ni ens sorprenen notícies com aquesta. I també estem tan acostumats al servilisme i col·laboracionisme dels nostres governants "independentistes", que tampoc ens sorprèn que no hagin pres cap mesura contundent que pugui fer trontollar l'estabilitat de l'estat i tornar a posar la qüestió del dret a l'autodeterminació en primera línia. Fa temps que viuen de genolls, ara bé, amb les butxaques plenes.

El "temasu" del dimecres. Celtas Cortos - "20 de Abril del 90":

 

A finals del 1991 el grup vallisoletà Celtas Cortos publicava el seu tercer àlbum d'estudi, que els va llançar definitivament a la fama. "Cuéntame un cuento" on s'incloïa aquest tema tan popular i reconeixible, Fa 3 anys, 28 anys després de la publicació de l'àlbum, i coincidint amb la mateixa data del títol de la cançó, es va publicar a les xarxes el videoclip oficial.

Súper lluna i súper paella.

Molt productiu el cap de setmana. Excursions en bici i a peu, muntanya, paella, amics, i una súper lluna combinada amb una posta de sol magnífica. Poc més puc demanar.

 

Més Mallorca.

 

Antic far al moll de Palma.

Resum fotogràfic dels pobles i ciutats que he visitat, o per on he passat aquests dies de vacances a l'illa de Mallorca.

Port de Sóller.

Catedral de Sóller.

Fornalutx.

Caimari.

Porta d'accés a la ciutat emmurallada d'Alcúdia.

Porta de l'antiga muralla d'Alcúdia.

Catedral d'Alcúdia.

Catedral d'Inca.

Pollença.

Els 365 graons a l'ermita del Calvari de Pollença.

Pedalant per la Serra de Tramuntana (I).

 

Paisatge al coll de Batalla.

Des del passat dissabte al matí quan vaig arribar amb el ferri a Palma, he estat voltant per l'illa de Mallorca amb la furgoneta i la bici. Pobles, paisatges espectaculars i moltes bicis. Moltes. Moltíssimes. Em sembla que mai n'havia vist tantes alhora. I és que centenars, milers, de turistes visiten cada any l'illa, i per aquestes dates déu n'hi do els que vaig topar-me.

Amb la bici de carretera vaig fer 4 dies seguits per la Serra de Tramuntana amb les següents rutes, començant sempre des de la zona d'acampada que hi ha al santuari de Lluc: vaig arribar fins al túnel que comença el descens cap a Sóller i vaig fer mitja volta (uns 40 km. si arriba); fins a Pollença i tornar (40 km. i escaig) fent el colle de Femenia de tornada; fins a Sa Calobra i tornar (gairebé 50 km), fent el coll des Reis per una banda i l'altra; i finalment una ruta fins a Caimari, Selva, Moscari i Campanet (gairebé 50 també).

Menció especial al coll des reis, que per la banda de la cala de Sa Calobra és un port de categoria (10 km i un 7,2% de desnivell mitjà). També va estar molt bé el coll de Batalla que comença a Selva en el camí que va d'Inca a Sóller.

Al coll des Reis per la banda de Sa Calobra.

Sa Calobra.

Revolts increïbles al port des Reis baixant cap a Sa Calobra.

Baixant cap a Pollença des de Lluc.

Mirant cap al Port de Pollença.

Monument al Santuari de Lluc.

Es Gorg Blau, camí de Sóller des de Lluc.

Vistes del mar darrere les roques, en la ruta Lluc-Sóller.

El "temasu" del dimecres. Tomeu Penya - "Illes dins d'un riu".

 

El cantant mallorquí de 73 anys va gravar, acompanyat de la cantant argentina Adriana Ceballos, aquesta versió d'un tema original dels Bee Gres l'any 1994. Un dels temes més populars de l'entranyable Tomeu Penya.

De vacances per Mallorca.

 

Sé que fa molts dies de la meva darrera entrada al bloc, i potser hom ha pensat que alguna cosa m'havia ocorregut, ja que feia temps que no estava tants dies sense publicar cap entrada. 

Bé, només dir-vos que em trobo bé. Vaja, més que bé. De puta mare per ser sincer. Sóc viatjant des de divendres que vaig agafar el ferri de nit a Barcelona, amb la furgo i la bici per l'illa de Mallorca, concretament per la serra de Tramuntana.

Ja he fet 4 rutes diferents i també he visitat alguns poblets amb encant de la zona (Pollença, Inca, Alcúdia...), i encara em queden alguns indrets per visitar.

No penjo gaires fotos perquè ja faré el recull amb calma i millors eines quan torni a Terrassa. Us deixo algunes imatges d'aquests dies.

Vista de Caimari

El "temasu" del dimecres. Chuck Berry - "You Never Can Tell".

 

L'any 1964 es publicava aquest senzill de l'artista nord-americà Chuck Berry, mort fa 5 anys a l'edat de 90, que el va composar en la seva estada a la presó. A Chuck Berry se'l considera un dels millors músics de la història de l'escena rock'n'roll.

Aquest tema ha estat molt versionat per un munt d'artistes, i el director de cinema Quentin Tarantino el va incloure a la BSO de la pel·lícula Pulp Fiction que es va dur l'Óscar a la millor banda sonora, i que va rellançar la popularitat del tema.

L'escena de l'Uma Thurman i John Travolta ballant sols aquesta cançó a la pista d'un "garito" de copes, encara resta a la retina de molts espectadors.

Neu a l'abril.

 

Ahir, 3 d'abril, va tornar a nevar a diversos indrets de Catalunya, sobretot al centre i al nord del Principat, fins i tot a cotes molts baixes, tot i que amb poca intensitat. Per exemple a Terrassa, on van caure quatre volves de neu petitones.

Diuen que a partir d'avui les temperatures van cap a amunt. Bé, espero que de cara al cap de setmana i la setmana vinent la cosa estigui molt millor perquè me'n vaig de vacances i vull anar a fer rutes amb la bici.

USAP-Montpeller. Torno a visitar Perpinyà.

 

L'estrella de la USAP, i del combinat nacional francès, Melvin Jaminet fent un xut a pals.

Ahir vaig tornar a visitar Perpinyà amb motiu del partit del Top-14, la lliga de rugbi francesa on juga l'equip nord-català de la USAP. Feia pràcticament 10 anys de la darrera visita a l'estadi Aimé Giralt, i va tornar a ser una experiència magnífica. El partit, que va estar força igualat i emocionant, i la visita a la capital de la Catalunya Nord, malgrat que la jornada va ser força freda i ventosa. Bé, espero que no hagin de passar 10 anys per tornar a l'Aimé Giralt, tot i que si continuem amb els actuals preus de la benzina, caldrà pensar-s'ho bé. 55 euros anar i tornar! Sort que, com a mínim, ara no hi ha peatges a l'autopista.

El Palau dels Reis de Mallorca.

El Castellet.

Façana de la Catedral.

El Teatre de l'Arxipèlag.

Propaganda electoral per a les presidencials d'aquest mes.