"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 2 d’agost del 2018

Colòmbia dia 3: Medellín - Santa Elena.

Vista del metrocable.

Avui m'he volgut arribar fins a Santa Elena, el poble on s'elaboren les tradicionals "silletas" de flors que són exhibides al passacarrers durant la Feria de las Flores. Diferents artesans construeixen aquestes "silletas" a les seves finques, però malauradament, per poder visitar-les s'ha de contractar, o gestionar, la visita i jo no ho sabia, així que m'he quedat amb les ganes de veure com les construien. I el poble tampoc té res d'especial, així que el millor de l'excursió, sense dubte, ha estat el desplaçament, ja que he hagut de pujar al metrocable per arribar fins a les portes del parc natural d'Arví, des d'on he agafat una furgo que m'ha deixat a Santa Elena. El viatge en el metrocable és força espectacular i llarg, i pots veure l'acumulació caòtica de cases a les valls de les muntanyes que envolten Medellín.

He tornat a Medellín en minibus i casualment, he sentit una conversa en català d'una noia que estava asseguda al costat de la finestra. Quan ha acabat li he preguntat d'on era i què hi feia a Colòmbia, i hem estat xerrant tot el camí de tornada. Es deia Mercè i devia tenir al voltant de 25 anys. Era de la Cerdanya tot i que havia estudiat i viscut a Barna uns quants anys. M'ha explicat que s'havia llogat una casa amb terreny a Santa Elena, per uns 100 euros al mes, i que tenia intenció d'estudiar un màster a Medellín, i guanyar-se quatre duros venent polseres hippies i no sé quines coses més. La noia era bastant hippy i estava súper encantada amb Colòmbia. Potser el fet d'haver trobat parella local hi ajudava... ;-) M'ha dit que portava sis mesos a Colòmbia i que havia vingut amb el seu gos, és a dir, que havia marxat amb la intenció de quedar-s'hi un bon temps. Havia partit peres amb el xicot català que també continuava per Colòmbia, i tenia un parell d'amigues també escampades per Sud-Amèrica però amb ganes de tornar amb ella. Déu n'hi do si hi ha gent decidida pel món.

Per la tarda he sortir a donar el volt per Medellín i m'he arribat fins al Parque de los pies descalzos, un parc amb zones d'aigua, de terra, troncs, etc., per relaxar-te. He parat a comprar-me un sopar molt tradicional aquí, a base d'empanades farcides de coses diverses, i he anat a sopar a la terrassa del meu hostel acompanyat del gos de la casa, el Bruno, que sempre que em poso a menjar se'm col·loca ben a prop a veure si li cau alguna cosa. 


Mostra de "silletas" al Parc Natural d'Arví.

Excursions festives per a grups.

Monument als "silleteros" a Santa Elena.

Skyline de Medellín.

Església del Sagrado Corazón de Jesús al barri de nom homònim.