"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 31 de desembre del 2022

Estambul 4.

 


Ahir vaig fer la darrera jornada a Estambul abans de marxar cap a la Capadòcia. Vaig fer unes quantes voltes més per la ciutat i per fi vaig poder entrar (al 4t intent) a la mesquita blava, que va resultar que estava en obres i no vaig poder veure gaire cosa més que el sostre i no sencer...

Pel matí havia visitat el Palau de Dolmabahce, l'antiga residència dels sultans. I també la Cisterna de la Basílica, un antic magatzem soterrani d'aigua amb centenars de columnes, i una il·luminació (moderna) molt ben trobada per fer bones fotos.

Des d'aquí vaig anar fins a la mesquita de Süleymaniye, al mateix barri on m'allotjo, travessant el Gran Basar, i passant per davant de l'ambaixada de l'Iran, on hi havia un important desplaçament policial per l'amenaça que puguin atacar l'edifici a causa de les revoltes que està vivint actualment l'Iran contra el règim dels aiatol·làs.

Per la tarda ja només em va quedar la visita a la mesquita blava i una mica més de passeig pels carrers adjacents al riu Bòsfor a prop del meu hostel, i a dormir d'hora que tenia vol l'endemà al matí i m'havia de llevar ben d'hora.














divendres, 30 de desembre del 2022

Estambul (3).

 


Ahir vaig tenir un nou dia atrafegat a Estambul, movent-me d'aquí cap allà, de mesquita en mesquita (n'hi ha moltes, i moltes d'enormes), de mercat en mercat (del Gran Basar a mercats de carrer amb tot tipus de productes), del tramvia al bus, i caminant molt també.

Ahir vaig poder entrar a la mesquita de Santa Sofia, potser el lloc més emblemàtic i visitat d'Edtambul. Ho vaig fer al vespre quan ja no hi havia cues, tot i que sí que hi havia força gent. On no vaig poder entrar va ser a la mesquita de Sulthanamed (o mesquita blava), perquè al migdia vaig arribar que feien pregària i no es podia entrar, i al vespre ja era tancada.

Ahir també vaig fer un volt pel riu Bòsfor, fins a la banda asiàtica. Anar i tornar amb unes vistes magnífiques. Vaig fer el volt després de dinar en un dels restaurants que hi ha als baixos del famós pont de Galata. Val la pena, i més si tens taula exterior, per veure passar vaixells, o veure els pescadors al pont o als dos costats del riu.

Ahir m'hagués agradat anar a veure el partit de futbol del Besitkas, equip local, però no vaig poder comprar les entrades per internet i no em vaig voler arriscar a anar al camp i que ja no n'hi haguessin.

Abans d'anar al hostel vaig passar per un bar de xixes que havia trobat al Google maps, però quan vaig entrar i vaig veure que no hi havia ni déu, vaig decidir marxar. Els dos paios "curiosos" que eren a la porta d'entrada i que m'havien convidat a entrar en van insistir perquè em quedés a fer un te i xerrar amb ells (bé, amb un amb pinta de ionqui que parlava anglès), i així ho vaig fer. Vaig poder conèixer una mica millor Turquia i els turcs. I els que no són turcs que també són una pila.













dijous, 29 de desembre del 2022

Estambul 2: Palau de Topkapi.

 

Ahir vaig fer l'obligada visita al Palau de Topkapi, que fora un centre administratiu de l'imperi otomà de mitjans del segle XV a mitjans del segle XIX.

El palau es composa de diversos edificis separats per jardins i rodejats per una muralla bizantina.

A banda de visitar aquest palau, he anat a la Torre Galapa, creuant el Bòsfor, però encara a la part europea de la ciutat. I també he pogut entrar a la mesquita Eminönü, que m'ha semblat impressionant tot i que queda lluny de les més conegudes.

Bé, a banda d'aquestes visites m'he mogut força amunt i avall, passant pel basar de les espècies, l'edifici del servei postal, algun mausoleu...












Torre de Galata.






Mesquita de Eminönü.





dimecres, 28 de desembre del 2022

El "temasu" del dimecres. Athenea - "Skalonga".

 


Aquesta banda skà turca la vaig conèixer fa prop de dues dècades, si no més, gràcies a un casset gravat que em van passar. Feia anys que no els escoltava, però amb l'excusa de trobar una cançó turca per als "temasus" dels dimecres, els he tornat a escoltar. De fet, no recordava ni haver vist cap dels seus videoclips. Només escoltava les seves cançons amb el casset.

dimarts, 27 de desembre del 2022

Estambul (dia 1).

 

Doncs que fa unes hores que he arribat a Estambul, on hi passaré uns dies abans d'anar cap a la Capadòcia. He sortit de BCN al migdia i quan he arribat a Estambul ja era fosc. I això que només hi ha dues hores de diferència horària...

Arribar fins al hostel on m'allotjo, tocant al riu Bòsfor per la part europea (occidental), no ha estat gens fàcil. De fet, m'he posat bastant dels nervis veient que no me'n sortia. I és que no em funcionava l'ubicació i no he trobat ningú que m'informés a les estacions de metro per on he hagut de fer transbordaments.

Gent estranya que se m'apropava quan jo m'apropava a les màquines expenedores de bitllets de metro. Màquines que no acceptaven ni la targeta, ni efectiu. Màquines on suposadament podies comprar la targeta de transport per diversos dies i que, finalment, no es podia... 

Entre naps i cols he acabat arribant a l'hotel passades les 21:00, hora local. Amb el temps just de menjar a un lloc local per 2'5 euros una mica de pollastre a la brasa amb arròs i amanida, i després anar a fer un te i una xica a un cafè súper xulo al costat de la mesquita de Suleymaniye. A dalt d'una terrassa amb unes vistes espectaculars. Ja m'he oblidat del mal tràngol de l'arribada.






dilluns, 26 de desembre del 2022

Poema de Nadal.

 



Arriba el Nadal,

tot ple d’alegria,

fem una postal

i aquesta poesia.



Ara que ve el fred

ens hem de tapar,

que surti el solet

i ens vingui a escalfar.



Mengem canelons,

sopa de galets

pollastre, torrons,

neules i bombons.



Fem cagar el tió,

i rebem els reis

ai quina emoció

venen en camells!!



El millor regal

ja me l’han portat

passar aquest Nadal

al vostre costat.




Bon Nadal!!!


diumenge, 25 de desembre del 2022

Jesús és nat: Bon Nadal.

 



Recordeu que són dies de regalar molt, de col·laborar amb tota mena de causes solidàries, de visitar familiars que no visitaries la resta de l'any, de menjar i beure com truges, de ser feliç, i de fer propòsits que mai s'acabaran complint!!

Bon Nadal!!!

dissabte, 24 de desembre del 2022

L'adeu de Joan Manuel Serrat, l'artista del règim.

 

Ahir Joan Manuel Serrat va posar fi a més de 60 anys de carrera amb el darrer dels tres concerts que va oferir al Palau Sant Jordi de Barcelona. La darrera vegada que el vaig veure en directe va ser al juliol del 2015 en un concert al teatre Grec acompanyant la meva mare i una tieta. Després del 2017, amb tot el que va passar a casa nostra, vaig decidir que ja no el veuria més en directe. Em continuen agradant moltes de les seves cançons, i de tant en tant me l'escolto a casa, ara bé, la decepció pel personatge ha estat tan gran, que me n'he allunyat emocionalment definitivament.

Ahir al Sant Jordi, Serrat va escriure un lamentable epitafi final quan dirigint unes paraules finals al públic, el típic supremacista castellanoparlant va cridar-li que parlés en castellà, i aquest va acceptar de bon grat dient que així l'entendria tothom. Quina gran diferència a quan va renyar un espectador que va demanar-li que cantés alguna cançó en català en un concert a l'Auditori de Barcelona. Què en queda del Serrat que va començar a cantar fa més de 60 anys i que va negar-se a representar Espanya a Eurovisió perquè li feien cantar en castellà? Ben poca cosa.

Els catalans recordarem el gran cantautor que ha estat, i les belles cançons, però sens dubte, sempre el recordarem com un artista afecte al règim, amic del PSOE del 155, i amb zero sensibilitat al dret del poble català a decidir democràticament el seu futur, així com per la manca de compromís per defensar el català davant dels atacs del supremacisme castellà.

divendres, 23 de desembre del 2022

De nou dinar a La Mola abans de Nadal.

 


Avui he fet la tradicional pujada a La Mola d'inici de vacances d'hivern acompanyat del David, un amic mestre amb qui ja hem pujat unes quantes edicions. Avui s'ha donat la circumstància que feia un dia molt clar amb pocs núvols i que s'ha pogut veure l'illa de Mallorca des del cim de La Mola (1104 m.). A banda de fer una temperatura súper agradable, poc habitual per aquestes dates. Hem pujat per la Canal de Les Bruixes i per una de les canals que hi ha a la vessant oest del massis, i hem baixat pel camí dels Monjos i per Can Poble. Al restaurant, un xai amb mongetes per seguir la tradició i un porronet de vi.






dijous, 22 de desembre del 2022

Pelat l'avi!!

 



Ahir va ser el darrer dia d'escola del 2022, i amb els alumnes de l'escola de 3r a 6è vam anar a l'històric Centre Social Catòlic del carrer Font Vella a jugar unes partides del tradicional joc nadalenc del Quinto. Que consti que moralment em genera força contradiccions el fet de promoure aquest tipus de joc (bé, en la meva defensa he de dir que jo no organitzava l'activitat i que també s'ha convertit en una tradició al meu centre), on es juguen calés (els alumnes evidentment no), i t'hi pots deixar una bona pasta si hi vas gaires dies i jugues gaires partides...

En fi, que més enllà dels dubtes morals que em genera el joc, vaig poder fer de "lloro" (qui canta els números) un parell de partides des del lloc on ho fan els lloros del Social, on fa ja anys havia anat algunes sessions. No gaire la veritat. Sempre m'ha costat això de llençar els diners en el joc. Però s'ha de reconèixer que enganxa, que el Quinto és divertit (per com la gent contesta amb una rima i una cantarella els números que canta el lloro), i molt tradicional (arriben a jugar prop de 500 persones algunes partides... Un bon negoci per al Social, sens dubte.