He explotat. Estic fins als collons d'haver d'insistir, demanar, pregar, suggerir, exigir, convèncer, etc., a la gent de la meva colla de que no escampin el fum de les seves cigarretes pels espais comunitaris "lliures" de fum. No ho saben que hi ha una llei que prohibeix prendre's la llibertat de contaminar a la resta de gent que els envolta, per molt addictes que siguin? Que passa, que com és casa meva faig el que em dóna la gana? I a la resta que els bombin? Que potser hi ha qui es pensa que fumar en un espai prohibit és un acte de rebel·lia antiautoritària? Em sembla que hi ha gent que confon la rebel·lia amb l'incivisme:
Rebel·lia és trencar el carnet de militant socialista i fer-se independentista d'una vegada. Fumar en llocs on és prohibit fumar és incivisme.
Rebel·lia és viure al món àrab i lluitar per la democràcia. Fumar en llocs on és prohibit fumar és incivisme.
Rebel·lia és fer esport sense fer de model de passarel·la. Fumar en llocs on és prohibit fumar és incivisme.
Rebel·lia és renunciar a la selecció espanyola perquè s'és català. Fumar en llocs on és prohibit fumar és incivisme.
Rebel·lia és viure sense tele, facebook, twitter, PSP, PlayStation, VISA, USB, Ipad, Iphone, Wifi... Fumar en llocs on és prohibit fumar és incivisme.
Rebel·lia és deixar de pagar impostos a Espanya. Fumar en llocs on és prohibit fumar és incivisme.
Rebel·lia és parlar el català a dos guàrdies civils. Fumar en llocs on és prohibit fumar és incivisme.
Rebel·lia és desobeir al mestre. Fumar en llocs on és prohibit fumar és incivisme.
Rebel·lia és tocar música Heavy. Fumar en llocs on és prohibit fumar és incivisme.
Rebel·lia és jugar a corfbol i ballar sardanes. Fumar en llocs on és prohibit fumar és incivisme.
