Un dels meus grups de capçalera. Mano Negra. Canya per ballar sense parar. Dels concerts més intensos que he viscut en la meva vida. Manu Chao en plena forma amb una banda que va obrir el camí de la música mestissa i l'estil "patxanga". Què hauria donat per veure'ls en concert a principis dels 90's. Els vaig veure a finals dels 90 però ja no era ben bé el mateix, tot i que va continuar mantenint l'esperit festivaler i la música ballable festivalera. Aquests dies he tingut temps de tornar a escoltar les velles cançons de Mano Negra i per moments m'entraven unes ganes irrefrenables de ballar frenèticament.
